Paraules tabú i eufemismes

1. PARAULES TABÚ I EUFEMISMES Vs eufemismes

2. QUÈ SÓN LES PARAULES TABÚ? SÓN PARAULES QUE EVITEM PRONUNCIAR PERQUÈ SONEN MALAMENT, MOLESTEN ELS ALTRES O PRODUEIXEN VERGINYA A QUI LES DIU. HE D´ANAR AL VÀTER

3. QUÈ SÓN ELS EUFEMISMES? SÓN PARAULES QUE SUBSTITUEIXEN LES PARAULES TABÚ. HA D´ANAR AL LAVABO

4. EUFEMISMES I TABÚS La paraula “eufemisme” prové del grec (“ eu ” bo i “ feme ” parlar , i és una paraula o expressió que s’utilitza en el lloc d’una altra que es considera malsonant, que té una connotació no adequada o que és un tabú (paraules que estan relacionades amb aspectes de la vida que no es volen anomenar o recordar, com la mort, la lletjor, les funcions fisiològiques, les malalties, fins i tot la política). Per no dir o escriure aquestes paraules considerades inadequades o tabú es fan servir els eufemismes, que són sinònims més neutres o ideològicament no compromesos. De vegades, els eufemismes acaben adquirint la mateixa connotació negativa de la paraula que havien substituït, de manera que la llengua torna a utilitzar un altre eufemisme per reemplaçar-los. Del llenguatge corrent:   traspàs  (mort),  descansar en pau  (haver mort),  invident  (cec),  donar a llum (parir),  fúmer  (fotre),  òndia  (hòstia), etc. Del llenguatge políticament correcte:  centre penitenciari  (presó),  tercera edat  (vellesa),  discapacitat o minusvàlid  (esguerrat),  magribí  (moro), dany col·lateral  (morts de civils en una guerra), països en via de desenvolupament  (països pobres),  països desenvolupats  (països rics).