Llavors va venir Perseu, fill del déu Júpiter. Perseu sabia què perillosos eren els
ulls de Medusa, però venia molt bé. preparat. Tenia una espasa encorbada,
filosísima, regal del déu Mercuri, Tenia un escut molt fort, fet de bronze, llis com
un mirall. I tenia també unes ales que volaven soles cada vegada que ell se les
s'acomodava en els talons.
Va arribar, doncs, volant. Però en comptes de llançar-se contra Medusa, es va
quedar una mica lluny, sense preocupar-se més que d'una cosa: no mirar-mai cara a
cara, no veure als ulls per cap motiu. I com calia espiar tot el temps, va usar
l'escut de bronze com a mirall, i en ell observava el que ella feia.
Medusa anava d'un costat a l'altre, esforçant-se a espantar Perseu, Cridava coses
espantoses, i les colobres del seu cap es movien i xiulaven amb fúria. Però mai va
aconseguir que Perseu la veiés directament. Cansada per fi, Medusa es va anar
quedant adormida. Els seus ulls terribles es van tancar, i poc a poc es van adormir
també les seves serps. Llavors es va acostar Perseu sense soroll, va empunyar
l'espasa i d'un sol cop, tallà el cap. Durant tota la seva vida va conservar Perseu el
cap de Medusa, que diverses vegades li va servir per convertir en pedra als seus
enemics.
· Persèfone i Hades:
La jove es trobava recollint flors en companyia de les seves amigues les nimfes i
germanes de pare, Atenea i Artemisa, i en el moment en que prendrà un lliri,
(segons altres versions un narcís), la terra s'obre i per l'esquerda Hades la presa i
se l'emporta.
D'aquesta manera, Persèfone es va convertir en la deessa dels Inferns.
Aparentment, el rapte es va realitzar amb la còmplice ajuda de Zeus, però en
l'absència de Deméter, pel que aquesta va iniciar uns llargs i tristos viatges a la
recerca de la seva adorada filla, durant els quals la terra es va tornar estèril.
Al temps, Zeus es va penedir i va ordenar a Hades que retornés a Persèfone, però
això ja no era possible ja que la noia havia menjat un gra de magrana, mentre va
estar en l'Infern, no se sap si per voluntat pròpia o temptada per Hades. El
problema era que un mos de qualsevol producte del Tàrtar implicava quedar
encadenat a ell per sempre.