Pintura Cinquecento

1. Art delArt del
Renaixement Renaixement
PINTURAPINTURA
CINQUECENTOCINQUECENTO

2. PinturaPintura
CinquecentoCinquecento

3. LA MADURESA DEL LA MADURESA DEL
CINQUECENTO (S. XVI)CINQUECENTO (S. XVI)

4. Gran innovació en els efectes de la llum i l’ombra, utilitzats amb més llibertat; el Gran innovació en els efectes de la llum i l’ombra, utilitzats amb més llibertat; el
color esdevé un element autònom, en detriment del dibuix; tendència a esfumar color esdevé un element autònom, en detriment del dibuix; tendència a esfumar
els contorns i suavitzar el modelat de les figures.els contorns i suavitzar el modelat de les figures.
Composicions clares i amb simplicitat: destaca una sola escena principal.Composicions clares i amb simplicitat: destaca una sola escena principal.
Continua l’escorç, però amb figures en moviment (no en repòs com Mantegna).Continua l’escorç, però amb figures en moviment (no en repòs com Mantegna).
Després 1525 (crisi Renaixement: Manierisme), els valors de bellesa pictòrica, la Després 1525 (crisi Renaixement: Manierisme), els valors de bellesa pictòrica, la
unitat compositiva i l’equilibri deixen pas a composicions desequilibrades i unitat compositiva i l’equilibri deixen pas a composicions desequilibrades i
asimètriques, amb un excés de decorativisme que amagava, sovint, l’estructura asimètriques, amb un excés de decorativisme que amagava, sovint, l’estructura
compositiva de l’obra. compositiva de l’obra.
3 moments: A) Els genis de Milà, Florència i Roma); B) El nord venecià; C) Nou 3 moments: A) Els genis de Milà, Florència i Roma); B) El nord venecià; C) Nou
sentit estètic (2ª ½ segle XVI): Manierisme. Representants més destacats:sentit estètic (2ª ½ segle XVI): Manierisme. Representants més destacats:
Leonardo da Vinci (1452-1519). Introductor d’una nova tècnica: Leonardo da Vinci (1452-1519). Introductor d’una nova tècnica: l’sfumato.l’sfumato.
Escola Romana:Escola Romana:
Rafael Sanzio (1483-1520). La seva obra culmina amb la bellesa. Rafael Sanzio (1483-1520). La seva obra culmina amb la bellesa.
idealitzada i la simetria de les composicions clàssiques.idealitzada i la simetria de les composicions clàssiques.
Miquel Àngel (1475-1564). Introductor d’una gran expressivitat en les Miquel Àngel (1475-1564). Introductor d’una gran expressivitat en les
seves escenes dinàmiques.seves escenes dinàmiques.
Escola Veneciana:Escola Veneciana:
Giorgio da Castelfranco, Giorgione (1478-1510).Giorgio da Castelfranco, Giorgione (1478-1510).
Ticià Vecellio (1488-1576).Ticià Vecellio (1488-1576).
Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594).Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594).
Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588).Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588).
Característiques Pintura CinquecentoCaracterístiques Pintura Cinquecento

5. Cinquecento: Segle XVICinquecento: Segle XVIArquitecturaArquitectura
BramanteBramante
Miquel ÀngelMiquel Àngel
PalladioPalladio
EsculturaEscultura
Miquel ÀngelMiquel Àngel
Giambologna:Giambologna:
PinturaPintura
Florència-RomaFlorència-Roma
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci: Monna Lisa i Sant Sopar (: Monna Lisa i Sant Sopar (Fitxes 79Fitxes 79 i 80i 80) )
Rafael Sanzio: Esposoris Mare de Déu i Escola Atenes (Rafael Sanzio: Esposoris Mare de Déu i Escola Atenes (FitxesFitxes 81, 8281, 82))
Miquel ÀngelMiquel Àngel: Capella Sixtina (: Capella Sixtina (Fitxa 83Fitxa 83))
VenèciaVenècia
GiorgioneGiorgione: Concert Campestre (: Concert Campestre (Fitxa 84Fitxa 84))
TiciàTicià: Retrat de Carles V i Venus d’Urbino (: Retrat de Carles V i Venus d’Urbino (Fitxes 85 i 86Fitxes 85 i 86))
TintorettoTintoretto: El lavatori de peus (: El lavatori de peus (Fitxa 87Fitxa 87))
VeronèsVeronès
AlemanyaAlemanya
Dürer: Autoretrat, Adam i Eva (Dürer: Autoretrat, Adam i Eva (Fitxes 88 i 89Fitxes 88 i 89))
ManierismeManierisme
ParmigianinoParmigianino
PontormoPontormo

7. PINTURAPINTURA: ELS PINTORS : ELS PINTORS
FLORENTINS – ROMANSFLORENTINS – ROMANS
((Escola romanaEscola romana))

8. LEONARDO DA LEONARDO DA VINCIVINCI
(Vinci 1452- castelo de Cloux, Amboise, 1519)(Vinci 1452- castelo de Cloux, Amboise, 1519)
•
Pintor, escultor, arquitecte, enginyer i savi Pintor, escultor, arquitecte, enginyer i savi
italià, amb la seva passió per descobrir va abastar les italià, amb la seva passió per descobrir va abastar les
més diverses formes del saber, el gran més diverses formes del saber, el gran arquetipus de arquetipus de
geni renaixentistageni renaixentista. .
•
Els seus manuscrits, dibuixos i obres ens informen de Els seus manuscrits, dibuixos i obres ens informen de
la seva dimensió científica, denoten la seva cultura la seva dimensió científica, denoten la seva cultura
clàssica, els seu afany investigador, l’esperit inquiet i la clàssica, els seu afany investigador, l’esperit inquiet i la
vida agitada. vida agitada.
•
Format a Florència al taller de Verrocchio (entra als Format a Florència al taller de Verrocchio (entra als
14 anys) junt a Boticelli i Perugino. A Milà desenvolupà 14 anys) junt a Boticelli i Perugino. A Milà desenvolupà
una gran tasca d’investigació. D’aquesta època daten una gran tasca d’investigació. D’aquesta època daten
algunes de les seves obres més famoses. Retorna a algunes de les seves obres més famoses. Retorna a
Florència en 1499, fugint dels francesos, després Roma, Florència en 1499, fugint dels francesos, després Roma,
i acaba a França (cort de Francesc I). i acaba a França (cort de Francesc I).
SFUMATO:SFUMATO: inventa tècnica de barrejar inventa tècnica de barrejar
progressivament les tonalitats, sense una transició progressivament les tonalitats, sense una transició
perceptible de la llum a l’ombra, sense definir els perceptible de la llum a l’ombra, sense definir els
contorns, que accentua el relleu i endolceix l’expressió.contorns, que accentua el relleu i endolceix l’expressió.
Escriu “Tratatto de la Escriu “Tratatto de la
pintura”pintura”: Gran interès : Gran interès
pel cos humà.pel cos humà.
Galleria degli Uffizi Galleria degli Uffizi
(exterior)(exterior)

9. LEONARDOLEONARDO
dada
VINCIVINCI
Autoretrat (1512)Autoretrat (1512)
(333 x 213 mm)(333 x 213 mm)
Biblioteca Reale, TurínBiblioteca Reale, Turín

Home de Vitrubi (1492)
(343 x 245 mm)
Gallerie dell'Accademia, Venice

10. LEONARDO I LEONARDO I
LA CIÈNCIALA CIÈNCIA
Estudi de l’embrió humà (1510-1513) Estudi de l’embrió humà (1510-1513)

11. LEONARDO I LA LEONARDO I LA
ENGINYERIAENGINYERIA
Ballestes. Biblioteca Ambrosiana, Milà

12. PinturaPintura
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
L’AnunciacióL’Anunciació
Verge de les RoquesVerge de les Roques
Sant Anna, la Verge i el ninSant Anna, la Verge i el nin
Sant Sopar (Sant Sopar (FITXA 80FITXA 80))

13. Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
L’Anunciació (1472-1475)L’Anunciació (1472-1475)
Oli sobre taula (100 x 221 cm)Oli sobre taula (100 x 221 cm)
Galeria degli Uffizi. FlorènciaGaleria degli Uffizi. Florència
N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen
d'aquesta obra; se sap que és un dels primers encàrrecs que d'aquesta obra; se sap que és un dels primers encàrrecs que
Leonardo va aconseguir, mentre era al taller de Verrocchio. Leonardo va aconseguir, mentre era al taller de Verrocchio.

14. Composició semblant a la de Fra Composició semblant a la de Fra
Angelico sobre el mateix tema, Angelico sobre el mateix tema,
amb la Verge Maria asseguda o amb la Verge Maria asseguda o
agenollada a la dreta.agenollada a la dreta.
L’àngel s’acosta per L’àngel s’acosta per
l’esquerre, de perfil,l’esquerre, de perfil,
amb rica vestidura, que amb rica vestidura, que
flota, i ales aixecades.flota, i ales aixecades.

15. Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
Verge de les Roques (1483-1486)Verge de les Roques (1483-1486)
Oli sobre taula (199 x 122 cm)Oli sobre taula (199 x 122 cm)
Museu del Louvre, ParísMuseu del Louvre, París
INTERPEL·LANTINTERPEL·LANT

16. eonardo da Vincieonardo da Vinci
erge de les Roques (1495-1508)erge de les Roques (1495-1508)
li sobre taula (189’5 x 120 cm)li sobre taula (189’5 x 120 cm)
ational Gallery, Londresational Gallery, Londres
EXTASIADA o EXTASIADA o
CONTEMPLATIVACONTEMPLATIVA

17. Leonardo da Vinci
Verge de les Roques (1483-1486)
Oli sobre taula (199 x 122 cm)
Museu del Louvre, París
•
Va emprar l’Va emprar l’sfumatosfumato. Les figures i el . Les figures i el
paisatge presenten un aire misteriós en paisatge presenten un aire misteriós en
difuminar els contorns: personatges sense difuminar els contorns: personatges sense
perfil nítid i llum misteriosa que ve de la perfil nítid i llum misteriosa que ve de la
gruta (símbol geològic de la Terra Mare). gruta (símbol geològic de la Terra Mare).
Graciós detall dels lliris de primer pla.Graciós detall dels lliris de primer pla.
•
La Verge, els nins (Jesús i Sant Joan) i La Verge, els nins (Jesús i Sant Joan) i
l’àngel s'emmarquen en una composició l’àngel s'emmarquen en una composició
tancada piramidal, quasi un triangle tancada piramidal, quasi un triangle
equilàter.equilàter.
•
Es relacionen amb mirades i gestos Es relacionen amb mirades i gestos
dolços.dolços.
•
La Mare de Déu anticipa l'incipient La Mare de Déu anticipa l'incipient
somriure característic de Leonardo. somriure característic de Leonardo.

18. Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
Santa Anna, la Verge i el Nin (1508)Santa Anna, la Verge i el Nin (1508)
Oli sobre taulaOli sobre taula
((168 x 130 cm)168 x 130 cm)
Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París

Anys després Anys després
torna sobre el torna sobre el
mateix tema.mateix tema.

19. •
Visió bifocal.Visió bifocal.
•
Existència de l’aire entre els Existència de l’aire entre els
objectes i l’espectador.objectes i l’espectador.
•
Contorns difuminats (Contorns difuminats (sfumatosfumato).).
•
Acumulació de blaus en el fons.Acumulació de blaus en el fons.
•
Difuminació dels colors.Difuminació dels colors.
•
Variació del traç i dels tons segons Variació del traç i dels tons segons
els plans.els plans.
•
Llum teba o crepuscular.Llum teba o crepuscular.
La perspectiva aèria

20. Leonardo da Vinci Leonardo da Vinci
El Sant Sopar (1495-97, El Sant Sopar (1495-97, FITXA 80FITXA 80))
tècnica mixta (460 x 880 cm)tècnica mixta (460 x 880 cm)
Convent de Santa Maria delle Grazie, MilàConvent de Santa Maria delle Grazie, Milà

21. •
Encàrrec del duc Ludovic Sforza de Milà per qui treballava Encàrrec del duc Ludovic Sforza de Milà per qui treballava
Leonardo.Leonardo.
•
Representa l’escena del Sant Sopar en els darrers dies de Representa l’escena del Sant Sopar en els darrers dies de
la vida de Jesús, segons narra la Bíblia: “En veritat us dic que la vida de Jesús, segons narra la Bíblia: “En veritat us dic que
un de vosaltres em trairà”… “Soc jo, tal vegada”?...un de vosaltres em trairà”… “Soc jo, tal vegada”?...
•
És un dels quadres més conegut del món. Mai ha estat És un dels quadres més conegut del món. Mai ha estat
propietat privada, ni ha estat taxat.propietat privada, ni ha estat taxat.
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
Sant Sopar (1495-97) Sant Sopar (1495-97)

22. El Sant sopar (1495-97)El Sant sopar (1495-97)
•
Pintura mural al refetor del convent de Santa Maria delle Grazie, Milà.
•
La seva ubicació i l’experimentació d’emprar oli sobre guix sec han fet
que es deteriorés ràpida i enormement, ja cap el 1500. S’ha perdut la major
part de la superfície original, malgrat els intents de restauració.
•
És un estudi fisonòmic i psicològic dels personatges, que traspua la seva
edat, caràcter, temor, estupor davant l’anunci, en contrast amb el blanc del
mantell i la policromia de les seves vestimentes.
•
La serenitat de Crist contrasta amb l’agitació i dinamisme dels deixebles
que l’interroguen.

23. Abans de la Abans de la
restauraciórestauració
Després de la Després de la
restauraciórestauració

24. El Sant Sopar (còpia del de Leonardo da Vinci)El Sant Sopar (còpia del de Leonardo da Vinci)
Oli sobre llenç (418 x 794 cm)Oli sobre llenç (418 x 794 cm)
Museu da Vinci, TongerloMuseu da Vinci, Tongerlo

25. ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPARESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR
•
Hi combina l’ordre simètric (tots seguts sobre l’horitzontalitat d’una gran taula Hi combina l’ordre simètric (tots seguts sobre l’horitzontalitat d’una gran taula
rectangular), i la perspectiva espacial (l’arquitectura aporta una visió de llunyania) rectangular), i la perspectiva espacial (l’arquitectura aporta una visió de llunyania)
amb un ric estudi psicològic dels diversos apòstols, que mostren tota la seva amb un ric estudi psicològic dels diversos apòstols, que mostren tota la seva
expressivitat per mitjà dels rostres i el moviment de les mans. Els apòstols, expressivitat per mitjà dels rostres i el moviment de les mans. Els apòstols,
distribuïts en grups de tres, són tot un tractat d'emocions i reaccions humanes.distribuïts en grups de tres, són tot un tractat d'emocions i reaccions humanes.

•
Jesús és l’eix de simetria (majestuós com un triangle equilàter) i, a darrere, una Jesús és l’eix de simetria (majestuós com un triangle equilàter) i, a darrere, una
gran sala amb finestres, per on es divisa un paisatge muntanyós. Tota l’escena sota gran sala amb finestres, per on es divisa un paisatge muntanyós. Tota l’escena sota
un sostre de bigues de fusta.un sostre de bigues de fusta.

26. ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPARESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR
•
Composició elaborada a base de quadrats: finestres, caiguda del mantell, els Composició elaborada a base de quadrats: finestres, caiguda del mantell, els
sostre...sostre...
•
Il·luminació artificial. Leonardo prescindeix de la llum natural de les fileres de Il·luminació artificial. Leonardo prescindeix de la llum natural de les fileres de
finestres de la sala, i tan sols utilitza la llum de la finestra de darrere per crear una finestres de la sala, i tan sols utilitza la llum de la finestra de darrere per crear una
aureola difusa sobre el cap de Jesús, just en el moment que anuncia la traïció de aureola difusa sobre el cap de Jesús, just en el moment que anuncia la traïció de
Judes, per oferir-nos aquest moment amb contrallums. Judes, per oferir-nos aquest moment amb contrallums.

27. Representada amb el rostre Representada amb el rostre
girat a l’esquerra, amb un girat a l’esquerra, amb un
ermini (armiño) blanc (símbol ermini (armiño) blanc (símbol
del ducat i de la puresa) en del ducat i de la puresa) en
els seus braços.els seus braços.
Els colors resalten sobre el Els colors resalten sobre el
fons obscur. Joc subtil de fons obscur. Joc subtil de
lllum i ombres del rostre, lllum i ombres del rostre,
intentant evitar els contrasts intentant evitar els contrasts
de la llum natural.de la llum natural.

Els dits prims i amb ossos, de Els dits prims i amb ossos, de
la dóna, repetiran postura en la dóna, repetiran postura en
la Gioconda. la Gioconda.
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
Retrat de Cecilia GalleraniRetrat de Cecilia Gallerani
La dama de l’ermini (armiño, 1483-90) La dama de l’ermini (armiño, 1483-90)
Oli sobre taula (54’8 x 40’3 cm)Oli sobre taula (54’8 x 40’3 cm)
Czartorysk i Museum, Cracòvia (Polònia)Czartorysk i Museum, Cracòvia (Polònia)

28. Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
La Batalla d’Anghiari La Batalla d’Anghiari
(1503-05)(1503-05)
Oli sobre taula Oli sobre taula
(85 x 115 cm)(85 x 115 cm)
Formerly private Formerly private
collection, Munichcollection, Munich
•
En 1499 fuig de Milà i torna a Florència.En 1499 fuig de Milà i torna a Florència.
•
Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va arribar mai a Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va arribar mai a
realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el moviment dels cavalls i realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el moviment dels cavalls i
dels genets, i començà a influir sobre els pintors més joves. dels genets, i començà a influir sobre els pintors més joves.

29. PinturaPintura
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
AutoretratAutoretrat
La GiocondaLa Gioconda ( (FITXA 79FITXA 79))

30. Leonardo da Vinci Leonardo da Vinci
Monna Lisa (La Gioconda, Monna Lisa (La Gioconda, 1503-1506,1503-1506, FITXA 79FITXA 79))
Oli sobre taula (77 x 53 cm)Oli sobre taula (77 x 53 cm)
Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París
•
Massa respostes per una sola pregunta. És Massa respostes per una sola pregunta. És
la presentació d’un personatge desconegut la presentació d’un personatge desconegut
del qual destaca l’expressió misteriosa.del qual destaca l’expressió misteriosa.
•
Un dels retrats més famosos del món i Un dels retrats més famosos del món i
també un dels quadres més comentats de la també un dels quadres més comentats de la
història de la pintura. Part de la fama li història de la pintura. Part de la fama li
prové dels misteris no aclarits.prové dels misteris no aclarits.
•
Vasari va reconèixer-hi l’esposa del Vasari va reconèixer-hi l’esposa del
florentí marquès Francesco di Bartolommeo florentí marquès Francesco di Bartolommeo
di Zanobidi Zanobi ( (Giocondo), així, la model podria Giocondo), així, la model podria
ser Mona (apòcope de Madonna, és a dir, ser Mona (apòcope de Madonna, és a dir,
senyora) Elisa Gherardini als 24 anys.senyora) Elisa Gherardini als 24 anys.
•
Altres teories: dama florentina amant de Altres teories: dama florentina amant de
Giuliano de Mèdici II, Isabel I d’Aragò, Giuliano de Mèdici II, Isabel I d’Aragò,
amant del propi Leonardo, un adolescent amant del propi Leonardo, un adolescent
vestit de dona, autoretrat de l’autor en vestit de dona, autoretrat de l’autor en
versió femenina, o una dona imaginària?versió femenina, o una dona imaginària?
QUI ÈS MONNA LISA?QUI ÈS MONNA LISA?

31. •
Leonardo introdueix l’estudi psicològic i Leonardo introdueix l’estudi psicològic i
elabora una tipologia de retrat de mig cos en elabora una tipologia de retrat de mig cos en
què les mans juguen un paper molt important en què les mans juguen un paper molt important en
l’expressivitat.l’expressivitat.

•
El personatge apareix lleugerament inclinat, El personatge apareix lleugerament inclinat,
asseguda, els braços recolzats i amb les mans asseguda, els braços recolzats i amb les mans
creuades, presenta un somriure enigmàtic i/o creuades, presenta un somriure enigmàtic i/o
irònic, molt propi de les figures de Leonardo. Al irònic, molt propi de les figures de Leonardo. Al
fons es deixa entreveure un paisatge humit, que fons es deixa entreveure un paisatge humit, que
aconsegueix un aspecte boirós gràcies a la sàvia aconsegueix un aspecte boirós gràcies a la sàvia
aplicació de l’SFUMATO. aplicació de l’SFUMATO.
•
Realitzat amb una gran minuciositat, que no Realitzat amb una gran minuciositat, que no
deixa distingir les pinzellades, les mans i la cara deixa distingir les pinzellades, les mans i la cara
presenten un modelat d’una gran delicadesa. La presenten un modelat d’una gran delicadesa. La
suavitat dels seus contorns i la serenitat del suavitat dels seus contorns i la serenitat del
seu rostre i postura transmeten harmonia seu rostre i postura transmeten harmonia
senzilla i natural, a la par que bellesa.senzilla i natural, a la par que bellesa.

•
Obra d’un gran realisme. La retratada du una Obra d’un gran realisme. La retratada du una
senzilla vestimenta, gens ostentosa, d’un sol senzilla vestimenta, gens ostentosa, d’un sol
color obscur i un vel transparent sobre el cap, color obscur i un vel transparent sobre el cap,
que li cobreix tímidament els cabells ondulats i que li cobreix tímidament els cabells ondulats i
negres. negres.
COM ÈS MONNA LISA?COM ÈS MONNA LISA?

32. •
L’observació dels fenòmens físics du a L’observació dels fenòmens físics du a
Leonardo a descobrir la tècnica: degrada Leonardo a descobrir la tècnica: degrada
els colors per indicar llunyania, suavitza el els colors per indicar llunyania, suavitza el
dibuix i difumina els contorns perquè dibuix i difumina els contorns perquè
l’atmosfera envolti la figura i la natura, i l’atmosfera envolti la figura i la natura, i
aquestes es puguin fondre en harmonia.aquestes es puguin fondre en harmonia.
•
Pinta la figura i objectes de primer pla Pinta la figura i objectes de primer pla
amb major precisió, i suavitza el traç a amb major precisió, i suavitza el traç a
mesura que s’allunyen, fins difuminar-los mesura que s’allunyen, fins difuminar-los
en l’atmosfera de l’aire, donant sensació en l’atmosfera de l’aire, donant sensació
d’autèntica llunyania.d’autèntica llunyania.
•
Es creu que Leonardo no es va separar Es creu que Leonardo no es va separar
de l’obra i va treballar tan minuciosa i de l’obra i va treballar tan minuciosa i
reiteradament, que és difícil distingir la reiteradament, que és difícil distingir la
individualitat de les pinzellades.individualitat de les pinzellades.
•
L’enigmàtic somriure, el diàfan modelat L’enigmàtic somriure, el diàfan modelat
de les mans i el verisme de l’efecte de la de les mans i el verisme de l’efecte de la
llum sobre les teles, denota un llum sobre les teles, denota un
procediment de captar la realitat, procediment de captar la realitat,
científicament molt estudiat. científicament molt estudiat.
TÈCNICA: PERSPECTIVA AÈRIATÈCNICA: PERSPECTIVA AÈRIA

33. •
PAISATGEPAISATGE: La Gioconda apareix asseguda a una galeria, es veu la base de la : La Gioconda apareix asseguda a una galeria, es veu la base de la
columna sobre un mur baix. El paisatge del fons, els Alps, que va observar en el seu columna sobre un mur baix. El paisatge del fons, els Alps, que va observar en el seu
viatge a Milà. Però no s’ha pogut identificar, donada l’asimetria que presenta.viatge a Milà. Però no s’ha pogut identificar, donada l’asimetria que presenta.
•
El costat esquerre del paisatge és més alt que el dret. Això dóna un efecte de El costat esquerre del paisatge és més alt que el dret. Això dóna un efecte de
discordança, fent que pel costat dret la dama paregui més alta, tampoc el seu discordança, fent que pel costat dret la dama paregui més alta, tampoc el seu
rostre es correspon amb exactitud (segons Gombrich).rostre es correspon amb exactitud (segons Gombrich).
•
Paisatge de colors freds i Paisatge de colors freds i
una mica obscurs, de tons una mica obscurs, de tons
transparents, blavosos i transparents, blavosos i
verdosos, però bonic i verdosos, però bonic i
realista.realista.
•
Es troba una mica Es troba una mica
difuminat i poc definit, per difuminat i poc definit, per
indicar llunyania. indicar llunyania.
•
S’utilitza una primerenca S’utilitza una primerenca
perspectiva atmosfèrica perspectiva atmosfèrica
(AÈRIA) submergint la (AÈRIA) submergint la
protagonista amb protagonista amb
l’atmosfera i el paisatge que l’atmosfera i el paisatge que
la rodeja. la rodeja.

34. •
En el paisatge podem observar En el paisatge podem observar
un pont com a element de un pont com a element de
civilització, que remarca la civilització, que remarca la
importància de l’enginyeria i importància de l’enginyeria i
l’arquitectura.l’arquitectura.
•
S’ha establert un S’ha establert un
paral·lelisme entre la dona paral·lelisme entre la dona
mare i el paisatge format per mare i el paisatge format per
roques i aigua (forces roques i aigua (forces
generadores de la natura). generadores de la natura).

35. •
L’expressió del rostre ve donada per dos trets: L’expressió del rostre ve donada per dos trets:
les comissures dels llavis i les puntes dels ulls.les comissures dels llavis i les puntes dels ulls.
•
Són aquestes dues parts que Leonardo va Són aquestes dues parts que Leonardo va
presentar indefinides, deliberadament, deixant que presentar indefinides, deliberadament, deixant que
les formes suaus es barregen, cosa per la qual mai les formes suaus es barregen, cosa per la qual mai
arribarem a saber de quina manera ens mira Monna arribarem a saber de quina manera ens mira Monna
Lisa. La seva expressió sembla que se’ns escapi. És Lisa. La seva expressió sembla que se’ns escapi. És
impossible i misteriós endevinar el sentiment real impossible i misteriós endevinar el sentiment real
d’aquest personatge tan viu i pensant.d’aquest personatge tan viu i pensant.
•
Aplicació magistral de l’sfumato: celles, nas i Aplicació magistral de l’sfumato: celles, nas i
boca (els elements que configuren l’expressió del boca (els elements que configuren l’expressió del
rostre) queden unides per la matisada gradació de rostre) queden unides per la matisada gradació de
llum i d’ombra que defineix i, alhora, indefineix els llum i d’ombra que defineix i, alhora, indefineix els
trets facials. Mentre que front, pòmuls i barbeta trets facials. Mentre que front, pòmuls i barbeta
es destaquen per una llum brillant, les transicions es destaquen per una llum brillant, les transicions
de les comissures dels llavis, les aletes nasals i el de les comissures dels llavis, les aletes nasals i el
contorn dels ulls es difuminen, donant lloc a una contorn dels ulls es difuminen, donant lloc a una
expressió ambiguaexpressió ambigua
ENS MIRA? I COM HO FA?ENS MIRA? I COM HO FA?

36. COLOR, LLUM I COMPOSICIÓCOLOR, LLUM I COMPOSICIÓ
•
Els ulls de la dama tenen una gran lluminositat, i Els ulls de la dama tenen una gran lluminositat, i
contrasten amb els colors pàl·lids, freds i harmònics de contrasten amb els colors pàl·lids, freds i harmònics de
l’obra. El quadre demostra que Leonardo ha adquirit un l’obra. El quadre demostra que Leonardo ha adquirit un
gran domini de la tècnica en l’ús del color i la llum.gran domini de la tècnica en l’ús del color i la llum.
•
Tot i la dificultat de la tècnica emprada. La Tot i la dificultat de la tècnica emprada. La
COMPOSICIÓ COMPOSICIÓ és equilibrada: el rostre és el vèrtex del és equilibrada: el rostre és el vèrtex del
triangle, i l’eix està format per la claredat que il·lumina triangle, i l’eix està format per la claredat que il·lumina
el front, el pit i les mans. el front, el pit i les mans.

37. SOMRIU?SOMRIU?
• Ulls grossos i no té ni celles, ni pestanyes.Ulls grossos i no té ni celles, ni pestanyes.
• Somriure d’expressió confusa entre l’amargura i Somriure d’expressió confusa entre l’amargura i
l’alegria. Mirada i expressió calmades, serenes i l’alegria. Mirada i expressió calmades, serenes i
harmòniques, seguint els ideals humanistes de harmòniques, seguint els ideals humanistes de
l’època. l’època.
• És una obra realitzada amb un gran estudi previ.És una obra realitzada amb un gran estudi previ.
• La dama dirigeix la seva mirada lleugerament cap La dama dirigeix la seva mirada lleugerament cap
a l’esquerra.a l’esquerra.

39. • Si la mirem amb la mirada perduda o Si la mirem amb la mirada perduda o
relaxada, sense fixar-la en cap punt relaxada, sense fixar-la en cap punt
concret, o si mirem qualsevol altra part concret, o si mirem qualsevol altra part
del quadre, de reüll ens sembla veure del quadre, de reüll ens sembla veure
un ampli i expressiu somriure en la un ampli i expressiu somriure en la
dama. dama.
• Però, quan mirem fixament el Però, quan mirem fixament el
somriure ens sembla forçat, neutre, somriure ens sembla forçat, neutre,
tímid o fins i tot amarg. tímid o fins i tot amarg.
• Això és un afecte intencionat, que li Això és un afecte intencionat, que li
va donar l’autor a l’obra a través de les va donar l’autor a l’obra a través de les
ombres. ombres.
• N’hi ha, també, certa polèmica sobre N’hi ha, també, certa polèmica sobre
si la model estava embarassada o no, ja si la model estava embarassada o no, ja
que el vel sobre el cap i les mans sobre que el vel sobre el cap i les mans sobre
el ventre en són símbols.el ventre en són símbols.
EMBARASSADA?EMBARASSADA?

40. •
Els meravellós modelat de les mans o de les diminutes Els meravellós modelat de les mans o de les diminutes
arrugues de les mànegues són una mostra de la vida que arrugues de les mànegues són una mostra de la vida que
Leonardo ha estat capaç de reflectir en el seu quadre, Leonardo ha estat capaç de reflectir en el seu quadre,
mitjançant la seva difuminada pinzellada.mitjançant la seva difuminada pinzellada.

41. •
Vestimenta i, sobretot, mànegues, amb els plecs i ombres pertinent, estan Vestimenta i, sobretot, mànegues, amb els plecs i ombres pertinent, estan
perfectament representades. Les mans són clares i casi transparents.perfectament representades. Les mans són clares i casi transparents.

42. Pas de la llum a
les ombres en
passos contigus,
amb una transició
imperceptible
Crea l’sfumato
(idea de
difuminar-se,
transpariència)
L’element
d’aquesta obra
que causa
admiració: el
somriure
Al fons apareix
un paisatge
Gioconda, Leonardo da Vinci

43. La Gioconda: HistòriaLa Gioconda: Història

44. La Gioconda: HistòriaLa Gioconda: Història
•
Leonardo la va retocar durant molt de temps, i mai es va separar de l’obra. La va Leonardo la va retocar durant molt de temps, i mai es va separar de l’obra. La va
dur a França amb ell, quan va morir va passar a mans del rei Francesc I.dur a França amb ell, quan va morir va passar a mans del rei Francesc I.
•
En morir el rei, l’obra va anar a Fontainebleau i després a Versalles.En morir el rei, l’obra va anar a Fontainebleau i després a Versalles.
•
La Revolució Francesa la va ubicar al Museu del Louvre. Napoleó la va dur al Palau La Revolució Francesa la va ubicar al Museu del Louvre. Napoleó la va dur al Palau
de les Tulleries i a la seva residència, on la tenia exposada a la seva cambra de bany. de les Tulleries i a la seva residència, on la tenia exposada a la seva cambra de bany.
•
Finalment va tornar al Louvre, Finalment va tornar al Louvre,
on es troba en l’actualitat.on es troba en l’actualitat.
•
Durant la segona guerra Durant la segona guerra
mundial va ser amagada.mundial va ser amagada.
•
Va ser robada del Museu del Va ser robada del Museu del
Louvre en 1911. Un italià, ex Louvre en 1911. Un italià, ex
treballador del museu, i un treballador del museu, i un
comerciant argenti varen comerciant argenti varen
vendre cinc còpies, realitzades vendre cinc còpies, realitzades
per Yves Chaudron, a cinc per Yves Chaudron, a cinc
milionaris dels Estats Units i milionaris dels Estats Units i
Brasil per més de 300.000 Brasil per més de 300.000
dòlars. dòlars.

45. •
Als 2 anys i 4 mesos es va Als 2 anys i 4 mesos es va
retrobar.retrobar.
•
En tornar a tenir el quadre es En tornar a tenir el quadre es
va exposar durant una va exposar durant una
temporada a Florència, Roma i temporada a Florència, Roma i
Milà.Milà.
•
Ara es troba de nou al Ara es troba de nou al
Louvre, protegida per uns Louvre, protegida per uns
vidres. vidres.
•
Al llarg dels temps, se n’han Al llarg dels temps, se n’han
fet moltes còpies.fet moltes còpies.
•
Artísticament, ha sofert Artísticament, ha sofert
moltes imitacions i paròdies, i moltes imitacions i paròdies, i
durant el segle XX se l’ha durant el segle XX se l’ha
convertit en una imatge fetitxe. convertit en una imatge fetitxe.
La Gioconda: HistòriaLa Gioconda: Història

46. •
Marcel DuchampMarcel Duchamp
(1919) la dibuixa amb (1919) la dibuixa amb
bigoti i barbeta, juga bigoti i barbeta, juga
amb la indefinició del amb la indefinició del
sexe.sexe.
•
Freud fa una Freud fa una
interpretació de la interpretació de la
relació materno filial relació materno filial
entre l’artista i la entre l’artista i la
model. model.

47. •
Jan Voss la va convertit en contingut d’una llauna de conserves.Jan Voss la va convertit en contingut d’una llauna de conserves.
•
Salvador Dalí s’autoretratà com la Monna Lisa.Salvador Dalí s’autoretratà com la Monna Lisa.
•
Fernando Botero, la fa excessivament obesaFernando Botero, la fa excessivament obesa
•
El mercat l’ha convertir en un reclam publicitari.El mercat l’ha convertir en un reclam publicitari.

48. Leonardo da Vinci Leonardo da Vinci
Autoretrat (1512, 333 x 213 mm)Autoretrat (1512, 333 x 213 mm)
Biblioteca Reale, TurínBiblioteca Reale, Turín

•
Finalment, mitjançant la manipulació Finalment, mitjançant la manipulació
informàtica, s’ha convertit el rostre de informàtica, s’ha convertit el rostre de
Monna Lisa en un autoretrat de Leonardo.Monna Lisa en un autoretrat de Leonardo.
•
Com a curiositat, la taula d’àlber és Com a curiositat, la taula d’àlber és
extremadament fràgil i l’obra té una extremadament fràgil i l’obra té una
esquerda de 12 cm., a la part superior del esquerda de 12 cm., a la part superior del
quadre.quadre.

49. Leonardo VinciLeonardo Vinci
Leda (1508-15)Leda (1508-15)
Oli sobre taula,Oli sobre taula,
(130 x 77’5 cm) (130 x 77’5 cm)
Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
SantJoan BaptistaSantJoan Baptista
(1513-16)(1513-16)
Oli sobre taula Oli sobre taula
(69 x 57 cm)(69 x 57 cm)
Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París
•
Un artista genial: Un artista genial:
síntesi de científic i síntesi de científic i
creador.creador.
•
En la seva pintura En la seva pintura
culmina el classicisme culmina el classicisme
i el naturalisme.i el naturalisme.
•
Un deixeble seu, Un deixeble seu,
Salai, va ser el model Salai, va ser el model
per pintar Sant Joan per pintar Sant Joan
Baptista.Baptista.

50. RAFAEL SANZIO (Urbino, ducat de RAFAEL SANZIO (Urbino, ducat de
Montefeltro 1483-Roma, 1520, Escola romana)Montefeltro 1483-Roma, 1520, Escola romana)
Considerat, amb Miquel Àngel i Leonardo, un dels Considerat, amb Miquel Àngel i Leonardo, un dels
principals mestres del Renaixement italià. principals mestres del Renaixement italià. Fou fill d’un Fou fill d’un
pintor i escriptor, de qui heretà els ideals humanistes, i pintor i escriptor, de qui heretà els ideals humanistes, i
es va convertir en l’arquetip del classicisme. No fou un es va convertir en l’arquetip del classicisme. No fou un
geni solitari i adust com Leonardo i Miquel Àngel, sinó un geni solitari i adust com Leonardo i Miquel Àngel, sinó un
jove de temperament suau i tracte fàcil que es guanya la jove de temperament suau i tracte fàcil que es guanya la
simpatia general.simpatia general.
Les seves composicions es caracteritzen per:Les seves composicions es caracteritzen per:
Un perfecte equilibri.Un perfecte equilibri.
La consecució d’una bellesa idealitzada.La consecució d’una bellesa idealitzada.
Una estudiada composició simètrica desenvolupada en Una estudiada composició simètrica desenvolupada en
amplis espais.amplis espais.
Etapa inicial a Perugia amb pintures com L’Esposori de la Etapa inicial a Perugia amb pintures com L’Esposori de la
Mare de Déu (1504), clara influència de Pietro Perugino. Mare de Déu (1504), clara influència de Pietro Perugino.

51. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
L’Anunciació (1502-03)L’Anunciació (1502-03)
Oli sobre llenç (27 x 50 cm)Oli sobre llenç (27 x 50 cm)
Pinacoteca VaticanaPinacoteca Vaticana
• Composició tancada, equilibrada, triangular i amb simetria axial.Composició tancada, equilibrada, triangular i amb simetria axial.

52. PinturaPintura
Rafael SanzioRafael Sanzio (1ª etapa)(1ª etapa)
L’EsL’Esposori de la Mare de Déu (1504, posori de la Mare de Déu (1504,
FITXA 81FITXA 81))
Pinacoteca di Brera, MilàPinacoteca di Brera, Milà

53. •
En primer pla es veu la Verge Maria, En primer pla es veu la Verge Maria,
el sacerdot i Josep, tots ben centrats.el sacerdot i Josep, tots ben centrats.
•
Maria rep als pretendents, els quals Maria rep als pretendents, els quals
porten una vara.porten una vara.
•
La selecció consisteix en escollir el La selecció consisteix en escollir el
pretendent, la vara del qual floreixi.pretendent, la vara del qual floreixi.
•
Josep du a l'espatlla una vara Josep du a l'espatlla una vara
florida i, per això, es compromet amb florida i, per això, es compromet amb
Maria i li dóna la seva aliança.Maria i li dóna la seva aliança.
•
A part dels personatges centrals hi A part dels personatges centrals hi
són presents: els pretendents són presents: els pretendents
rebutjats (d’entre els quals en rebutjats (d’entre els quals en
destaca un de furiós, que trenca la destaca un de furiós, que trenca la
vara), diverses noies i el temple rodó vara), diverses noies i el temple rodó
(que mostra l’interès de Rafael per (que mostra l’interès de Rafael per
l'arquitectura).l'arquitectura).
Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Esposori de la Mare de Déu (1504)Esposori de la Mare de Déu (1504)
Oli sobre taula (117 x 170 cm) Oli sobre taula (117 x 170 cm)
Pinacoteca di Brera, Milà Pinacoteca di Brera, Milà

54. Els personatges van ben vestits amb túniques i capes típiques de l'època. El Els personatges van ben vestits amb túniques i capes típiques de l'època. El
sacerdot porta un vestit molt esplendorós. Destaca que San Josep no dugui sacerdot porta un vestit molt esplendorós. Destaca que San Josep no dugui
sabates, cosa que reflecteix la humilitat del pretendent.sabates, cosa que reflecteix la humilitat del pretendent.
L'expressió del rostres és serena, no expressen cap sentiment, són els seus L'expressió del rostres és serena, no expressen cap sentiment, són els seus
gestos, que fan comprendre la situació dels personatges.gestos, que fan comprendre la situació dels personatges.

55. El templet es típicament El templet es típicament
Renaixentista: la planta central Renaixentista: la planta central
esglaonada, arcs de mig punt, esglaonada, arcs de mig punt,
proporcions basades en el cos proporcions basades en el cos
humà, accessibilitat i humà, accessibilitat i
il·luminació natural, la cúpula... il·luminació natural, la cúpula...
S’assembla al Templet de San S’assembla al Templet de San
Pietro in Montorio.Pietro in Montorio.
Rafaello Sanzio
Esposori de la Mare de Déu (1504)
Oli sobre taula (117 x 170 cm)
Pinacoteca di Brera, Milà

56. •
Rafael és va formar al taller de Pietro Perugino i això s'observa clarament, en Rafael és va formar al taller de Pietro Perugino i això s'observa clarament, en
aquest obra, ja que reflecteix la clara influència de l'Entrega de les claus a Sant aquest obra, ja que reflecteix la clara influència de l'Entrega de les claus a Sant
Pere del seu mestre.Pere del seu mestre.

57. PinturaPintura (2ª etapa)(2ª etapa)
Rafael SanzioRafael Sanzio (anys d’estada a (anys d’estada a
Florència amb Miquel Àngel i Florència amb Miquel Àngel i
Leonardo)Leonardo)
Madonna deMadonna dell Gran Gran D Ducuc (1504-08) (1504-08)
•
Gran gràcia i encant poètic en les Gran gràcia i encant poètic en les
obres de joventut, va saber obres de joventut, va saber
interpretar la bellesa femenina en les interpretar la bellesa femenina en les
seves Madonnes.seves Madonnes.

58. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Madonna del Gran Duc (1504-1508)Madonna del Gran Duc (1504-1508)
Oli sobre taula (84 x 55 cm)Oli sobre taula (84 x 55 cm)
Galleria Palatina (Palazzo Pitti), FlorènciaGalleria Palatina (Palazzo Pitti), Florència

59. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
La Bella Jardinera (1507)La Bella Jardinera (1507)
Museu del Louvre Museu del Louvre
•
Entre 1504 i 1508 va tindre Entre 1504 i 1508 va tindre
lloc la seva lloc la seva etapa florentinaetapa florentina..
•
S’allunya de l’estètica S’allunya de l’estètica
quattrocentista.quattrocentista.
•
Allí va rebre la influència de Allí va rebre la influència de
Leonardo i Miquel Àngel, com Leonardo i Miquel Àngel, com
mostren les composicions mostren les composicions
triangulars tancades i els fons de triangulars tancades i els fons de
paisatges i l’SFUMATO. paisatges i l’SFUMATO.

60. Sagrada FamíliaSagrada Família
Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Verge o Madonna amb el nin (1504-05)Verge o Madonna amb el nin (1504-05)
Oli sobre taula (58 x 43 cm)Oli sobre taula (58 x 43 cm)
National Gallery of Art, WashingtonNational Gallery of Art, Washington

61. Dama amb unicorn (1505)Dama amb unicorn (1505)
Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Madonna de BelvedereMadonna de Belvedere
(Madonna de la Prada, 1505)(Madonna de la Prada, 1505)
Oli sobre taula (113 x 88 cm)Oli sobre taula (113 x 88 cm)
Kunsthistorisches Museum, VienaKunsthistorisches Museum, Viena
• Utilitza la llum i el color amb mesura, Utilitza la llum i el color amb mesura,
cercant complementar els colors càlids i cercant complementar els colors càlids i
freds.freds.

62. •
estaca també el record de La Gioconda en els retrats.estaca també el record de La Gioconda en els retrats.
Dama amb unicorn (1505)Dama amb unicorn (1505)
Retrat de Maddalena Doni (1506)Retrat de Maddalena Doni (1506)

63. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Madonna de la cadernera (del jilguero) o de Madonna de la cadernera (del jilguero) o de
l’ocellet (1506)l’ocellet (1506)
Galeria dels Uffizi, Florència.Galeria dels Uffizi, Florència.

64. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Retrat de Perugino (1504)Retrat de Perugino (1504)
Tremp sobre fusta (57 x 42 cm)Tremp sobre fusta (57 x 42 cm)
Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència
•
Etapa florentina Etapa florentina (1504-1508).(1504-1508).

65. PinturaPintura
RafaelRafaellolo Sanzio Sanzio (3ª etapa:(3ª etapa:
Romana: 1408-1512)Romana: 1408-1512)
L’Escola d’AtenesL’Escola d’Atenes ( (FITXA 82FITXA 82))
Madonna de la cadiraMadonna de la cadira
Escola d’Atenes (1509) Escola d’Atenes (1509)
Fresc (7’70 metres)Fresc (7’70 metres)
Stanza della SegnaturaStanza della Segnatura
Palau Pontifici, VaticàPalau Pontifici, Vaticà

66. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Retrat de Juli II (1511-12)Retrat de Juli II (1511-12)
Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)
National Gallery, LondresNational Gallery, Londres
• La tardor de l’any 1508 gràcies, La tardor de l’any 1508 gràcies,
probablement, a la intervenció del probablement, a la intervenció del
seu amic Bramante, és cridat a seu amic Bramante, és cridat a
Roma pel Papa Juli II amb l’objectiu Roma pel Papa Juli II amb l’objectiu
de participar en la decoració al de participar en la decoració al
fresc de les seves dependències fresc de les seves dependències
privades en el Vaticà (cambres privades en el Vaticà (cambres
papals denominades “Estances de papals denominades “Estances de
Rafael”).Rafael”).
• El Papa prescindí dels altres El Papa prescindí dels altres
pintors i, a partir de 1508, Rafael pintors i, a partir de 1508, Rafael
dirigí la decoració de les 4 dirigí la decoració de les 4
estances, la més important per les estances, la més important per les
pintures murals, és la pintures murals, és la Stanza della Stanza della
SegnaturaSegnatura, on hi havia la biblioteca , on hi havia la biblioteca
privada del papa i on signava els privada del papa i on signava els
documents oficials.documents oficials.

67. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Retrat de Baldassare de CastiglioneRetrat de Baldassare de Castiglione
(1514-15)(1514-15)
Oli sobre lllenç (82 x 67 cm)Oli sobre lllenç (82 x 67 cm)
Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París
• A Roma queda impactat per:A Roma queda impactat per:
• L’empenta cultural de la L’empenta cultural de la
cort papal.cort papal.
• La influència de la nova La influència de la nova
arquitectura bramantina.arquitectura bramantina.
• L’impacte dels frescos L’impacte dels frescos
michelangescos a la capella michelangescos a la capella
Sixtina.Sixtina.
• Són factors determinants del Són factors determinants del
seu procés de maduresa seu procés de maduresa
artística.artística.

68. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
La Donna Velata (1516)La Donna Velata (1516)
Oli sobre llenç (82 x 60’5 cm)Oli sobre llenç (82 x 60’5 cm)
Galleria Palatina (Palazzo Galleria Palatina (Palazzo
Pitti), FlorènciaPitti), Florència
• Es queda a Roma fins morir Es queda a Roma fins morir
als 37 anys (6 d’abril 1520, el als 37 anys (6 d’abril 1520, el
2010 fa 490 anys).2010 fa 490 anys).
• Mentre treballava al Vaticà, Mentre treballava al Vaticà,
decorant les dependències decorant les dependències
papals va pintar altres obres papals va pintar altres obres
(Verges i retrats, entre (Verges i retrats, entre
d’altres).d’altres).
• En els retrats parteix del En els retrats parteix del
tipus elaborat per Leonardo tipus elaborat per Leonardo
amb la Gioconda i arrriba a una amb la Gioconda i arrriba a una
extraordinària maduresa.extraordinària maduresa.

69. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Madonna de Madonna de
la cadira (1514)la cadira (1514)

70. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Retrat de dona joveRetrat de dona jove
(La Fornarina) (1518-19) (La Fornarina) (1518-19)
Oli sobre taula (85 x 60 cm)Oli sobre taula (85 x 60 cm)
Galleria Nazionale d'Arte Antica, RomaGalleria Nazionale d'Arte Antica, Roma

71. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Papa Lleó X (1518-19)Papa Lleó X (1518-19)
Oli sobre taula Oli sobre taula
Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència

72. Entre 1508 i 1512 (Entre 1508 i 1512 (etapa romanaetapa romana) )
va realitzar els frescos de va realitzar els frescos de
l’l’STANZA DE LA SEGNATURASTANZA DE LA SEGNATURA
del Vaticà, en què va elaborar del Vaticà, en què va elaborar
composicions d’una monumentalitat composicions d’una monumentalitat
classicista com:classicista com:
L’Escola d’Atenes: món de la L’Escola d’Atenes: món de la
Filosofia (a la Veritat s’arriba Filosofia (a la Veritat s’arriba
mitjançant el pensament).mitjançant el pensament).
La disputa del Sagrament: món La disputa del Sagrament: món
de la religió (també mitjançant de la religió (també mitjançant
la Revelació Divina interpretada la Revelació Divina interpretada
per la Teologia). per la Teologia).
El Parnàs: món de la Poesia (a la El Parnàs: món de la Poesia (a la
Bellesa s’arriba mitjançant Bellesa s’arriba mitjançant
l’Art).l’Art).
El Bé és representat per la El Bé és representat per la
Justícia (lleis canòniques i civils Justícia (lleis canòniques i civils
i les Virtuts).i les Virtuts).
PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE LA VOLTA PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE LA VOLTA
I LES PARETS LATERALSI LES PARETS LATERALS
(preten visualitzar els 3 atributs principals (preten visualitzar els 3 atributs principals
de Déu: Veritat, Bé i Bellesa)de Déu: Veritat, Bé i Bellesa)

73. • Decoració de la voltaDecoració de la volta

74. • Vista parcial amb l'Escola Vista parcial amb l'Escola
d'Atenes en la paret dretad'Atenes en la paret dreta

75. • Sobre les portes Les Virtuts i Sobre les portes Les Virtuts i
enfront El Parnàs enfront El Parnàs

76. • Les Virtuts (1511): Les Virtuts (1511):
la Fortalesa, la Prudència i la Temprança la Fortalesa, la Prudència i la Temprança

77. • El Parnàs (1510-1511)El Parnàs (1510-1511)

78. • La Disputa del Sagrament de l’Eucarístia (1509)La Disputa del Sagrament de l’Eucarístia (1509)

79. • Rafaello Sanzio Rafaello Sanzio (1483 - 1520)(1483 - 1520)
• L’Escola d’Atenes (L’Escola d’Atenes (1510-1511)1510-1511)
• Estances de la Signatura, VaticàEstances de la Signatura, Vaticà
Representa l’escola de la Filosofia grega i les Ciències Representa l’escola de la Filosofia grega i les Ciències
(a la Veritat mitjançant el pensament).(a la Veritat mitjançant el pensament).

80. • En aquesta època ja En aquesta època ja s'havien consolidat les tècniques pictòriques del s'havien consolidat les tècniques pictòriques del
QuattrocentoQuattrocento, d'aquesta manera les , d'aquesta manera les obres demostren una gran perfecció i obres demostren una gran perfecció i
qualitatqualitat, mitjançant la noblesa i harmonia de les formes., mitjançant la noblesa i harmonia de les formes.
• També es comencen a introduir També es comencen a introduir temes no religiosostemes no religiosos, com queda plasmat en , com queda plasmat en
les les dues obres filosòfiquesdues obres filosòfiques de Rafael: de Rafael: l' l'Escola d'AtenesEscola d'Atenes, que representa els , que representa els
grans filòsofs de l'antiguitat i grans filòsofs de l'antiguitat i La disputa del SagramentLa disputa del Sagrament, que representa els , que representa els
teòlegs terrenals.teòlegs terrenals.

• En el cas de l‘Escola En el cas de l‘Escola
d'Atenes, encara que formi d'Atenes, encara que formi
part de les estances part de les estances
pontifícies, el seu tema no pontifícies, el seu tema no
és estrictament religiós, és estrictament religiós,
sinó filosòfic (representa sinó filosòfic (representa
la raó en l'ideari de Juli la raó en l'ideari de Juli
II, en què II, en què raó i fe són raó i fe són
capaços de conviurecapaços de conviure) i ) i
expressa els ideals expressa els ideals
artístics del Renaixementartístics del Renaixement..

81. FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA
TítolTítol L'Escola d'AtenesL'Escola d'Atenes
AutorAutor Rafael Sanzio (1483 - 1520)Rafael Sanzio (1483 - 1520)
CronologiaCronologia 1510-15111510-1511
EstilEstil Renaixement (Cinquecento)Renaixement (Cinquecento)
TipologiaTipologia Pintura al fresc sobre murPintura al fresc sobre mur
MaterialMaterial Morter de sorra i calç, pigments en aigua, murMorter de sorra i calç, pigments en aigua, mur
DimensionsDimensions 500 × 770 cm 500 × 770 cm
TemaTema Actualització del coneixement clàssicActualització del coneixement clàssic
LocalitzacióLocalització Sala de la Signatura, al Vaticà, RomaSala de la Signatura, al Vaticà, Roma

82. • És considerada com la culminació de l’art renaixentista, una obra en la que Rafael, És considerada com la culminació de l’art renaixentista, una obra en la que Rafael,
que tenia 26 anys, planteja una ordenació ideal de la cultura humanista en clau que tenia 26 anys, planteja una ordenació ideal de la cultura humanista en clau
cristiano-platònica: el saber humà com complementari de la revelació. cristiano-platònica: el saber humà com complementari de la revelació.
• En la Disputa del En la Disputa del
Sagrament de Sagrament de
l’Eucarístia és la l’Eucarístia és la
Veritat revelada Veritat revelada
per la religió per la religió
cristiana la que és cristiana la que és
exalçada.exalçada.
• En l’Escola En l’Escola
d’Atenes s’exalça d’Atenes s’exalça
la Veritat racional la Veritat racional
de l’especulació de l’especulació
filosòfica.filosòfica.

83. •El que destaca, al primer cop d'ull, és l'El que destaca, al primer cop d'ull, és l'abundància de personatgesabundància de personatges i l'efecte de i l'efecte de
dinamismedinamisme que presenten les figures. que presenten les figures.
• No responen, doncs, a una composició arbitrària, sinó que aquesta fou estudiada No responen, doncs, a una composició arbitrària, sinó que aquesta fou estudiada
minuciosament per Rafael; els moviments, les minuciosament per Rafael; els moviments, les formes, les postures i la perspectivaformes, les postures i la perspectiva
han estat han estat tractats amb màxima curatractats amb màxima cura..
• Tota l'escena ve Tota l'escena ve
emmarcada per emmarcada per
una una enorme enorme
estançaestança que que
comunica gran comunica gran
amplitud i amplitud i
grandiositat. grandiositat.
• Els dibuixos, Els dibuixos,
perfectament perfectament
delimitats i delimitats i
aconseguits, aconseguits,
contenen els contenen els
colorscolors,, tal vegada tal vegada
massa plansmassa plans, però , però
lluminosos i viuslluminosos i vius, ,
transmetent transmetent
aquesta sensació aquesta sensació
de cossos en subtil de cossos en subtil
moviment.moviment. L'Escola d'Atenes (1509-1510)L'Escola d'Atenes (1509-1510)

84. •
Escena subordinada a un marc arquitectònic Escena subordinada a un marc arquitectònic
monumental de reminiscències clàssiques monumental de reminiscències clàssiques
romanes, del tipus de Bramante o Alberti. romanes, del tipus de Bramante o Alberti.
Els arcs de mig punt, les voltes de canó amb Els arcs de mig punt, les voltes de canó amb
cassetons, etc., pertanyen a aquest segle, cassetons, etc., pertanyen a aquest segle,
inspirat en l'art romà. inspirat en l'art romà.
Les Les figures plenes de vidafigures plenes de vida (que pareix que (que pareix que
es troben a la recerca constant de nous es troben a la recerca constant de nous
coneixements i inspiracions) coneixements i inspiracions) contrasten contrasten
amb la mola que presenta la composició amb la mola que presenta la composició
arquitectònicaarquitectònica del quadre, que és una del quadre, que és una
revisió personal de l'arquitectura clàssica revisió personal de l'arquitectura clàssica
(proposada per Bramante), on es plasmen la (proposada per Bramante), on es plasmen la
profunditat i l'amplitudprofunditat i l'amplitud, mitjançant la , mitjançant la
perspectiva linealperspectiva lineal (el (el punt de fugapunt de fuga de la de la
qual suposa qual suposa el final de la volta de canóel final de la volta de canó).).
HeràclitHeràclit DiògenesDiògenes

85. • Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la següent Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la següent
(d'esquerra a dreta):(d'esquerra a dreta):
Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.
1.1. Zenó de Cítion o Zenó d'Elea Zenó de Cítion o Zenó d'Elea 12.12. Sòcrates Sòcrates
2.2. Epicur Epicur 13.13. Heràclit (Miquel Àngel) Heràclit (Miquel Àngel)
3.3. Desconegut (potser Frederic II de Màntua) Desconegut (potser Frederic II de Màntua) 14.14. Plató (Leonardo da Vinci) Plató (Leonardo da Vinci)
4.4. Boeci, Anaximandre o Empèdocles Boeci, Anaximandre o Empèdocles 15.15. Aristòtil Aristòtil
5.5. Averrois Averrois 16.16. Diògenes Diògenes
6.6. Pitàgores Pitàgores 17. 17. Plotí (segons altres Protàgores) Plotí (segons altres Protàgores)
7.7. Alcibíades o Alexandre el Gran Alcibíades o Alexandre el Gran 18.18. Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante) Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)
8.8. Antístenes o Xenofont Antístenes o Xenofont 19.19. Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo) Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo)
9.9. Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida) Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida) 20.20. Ptolomeu Ptolomeu
10. 10. Èsquines o Xenofont Èsquines o Xenofont 21.21. Protògenes (Perugino) Protògenes (Perugino)
11.11. Parmènides (segons altres Arquímedes) Parmènides (segons altres Arquímedes) R:R: Apel·les (Rafael) Apel·les (Rafael)

87. • Rafael conceb l’obra Rafael conceb l’obra
artística com un discurs artística com un discurs
mental, no tan sols en el mental, no tan sols en el
seu aspecte visible, sinó seu aspecte visible, sinó
que transmet “la idea”.que transmet “la idea”.
• Hom ha interpretat la Hom ha interpretat la
pintura com una pintura com una
representació de les 7 representació de les 7
arts liberals: arts liberals: Gramàtica, Gramàtica,
Aritmètica i MúsicaAritmètica i Música
(esquerra); (esquerra); Geometria i Geometria i
AstronomiaAstronomia (a la dreta); i (a la dreta); i
dalt de l’escalinata la dalt de l’escalinata la
Retòrica i DialècticaRetòrica i Dialèctica..
• En definitiva, una En definitiva, una
continuïtat entre el continuïtat entre el
conjunt del saber antic i conjunt del saber antic i
modern, tenint com a modern, tenint com a
protagonista i fil protagonista i fil
conductor l’home.conductor l’home.
QUINA IDEA?QUINA IDEA?

88. Zenó de Cítion /Zenó d'EleaZenó de Cítion /Zenó d'Elea
• En primer termeEn primer terme, d'esquerra a dreta , d'esquerra a dreta
trobem un ancià que, possiblement, podia ser trobem un ancià que, possiblement, podia ser
Zenó de CítionZenó de Cítion o o Zenó d'EleaZenó d'Elea, seguit , seguit
d'd'EpicurEpicur, que porta al cap les branques de , que porta al cap les branques de
parra que simbolitzen la seva filosofia parra que simbolitzen la seva filosofia
dedicada als plaers de la vida. Darrera Epicur dedicada als plaers de la vida. Darrera Epicur
apareix un nen de cabells arrissats que apareix un nen de cabells arrissats que
podria ser podria ser Frederic de MàntuaFrederic de Màntua, que en , que en
aquell temps es trobava a la cort del Papa.aquell temps es trobava a la cort del Papa.
EpicurEpicur

89. • Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la següent Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la següent
(d'esquerra a dreta):(d'esquerra a dreta):
Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.
1.1. Zenó de Cítion o Zenó d'Elea Zenó de Cítion o Zenó d'Elea 12.12. Sòcrates Sòcrates
2.2. Epicur Epicur 13.13. Heràclit (Miquel Àngel) Heràclit (Miquel Àngel)
3.3. Desconegut (potser Frederic II de Màntua) Desconegut (potser Frederic II de Màntua) 14.14. Plató (Leonardo da Vinci) Plató (Leonardo da Vinci)
4.4. Boeci, Anaximandre o Empèdocles Boeci, Anaximandre o Empèdocles 15.15. Aristòtil Aristòtil
5.5. Averrois Averrois 16.16. Diògenes Diògenes
6.6. Pitàgores Pitàgores 17. 17. Plotí (segons altres Protàgores) Plotí (segons altres Protàgores)
7.7. Alcibíades o Alexandre el Gran Alcibíades o Alexandre el Gran 18.18. Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante) Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)
8.8. Antístenes o Xenofont Antístenes o Xenofont 19.19. Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo) Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo)
9.9. Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida) Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida) 20.20. Ptolomeu Ptolomeu
10. 10. Èsquines o Xenofont Èsquines o Xenofont 21.21. Protògenes (Perugino) Protògenes (Perugino)
11.11. Parmènides (segons altres Arquímedes) Parmènides (segons altres Arquímedes) R:R: Apel·les (Rafael) Apel·les (Rafael)

90. • PitàgoresPitàgores, que es troba , que es troba
en primer pla i abocat a en primer pla i abocat a
l'estudi, està prenent l'estudi, està prenent
notes de les relacions notes de les relacions
GEOMÈTRIQUESGEOMÈTRIQUES , que , que
apareixen a la pissarra que apareixen a la pissarra que
té enfront (és l'epogdoon, té enfront (és l'epogdoon,
la teoria sobre les relacions la teoria sobre les relacions
entre l'harmonia de la entre l'harmonia de la
MÚSICAMÚSICA i les i les
MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES ).).
PitàgoresPitàgores
AverroisAverrois
Detall primer pla esquerraDetall primer pla esquerra

91. • Al voltant de
Pitàgores podria
ser Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles,
i l'inconfusible
filòsof d'Al-Àndalus,
Averrois, pel seu turbant.
• Tots pareixen encuriosits
per allò que està fent
Pitàgores. Averrois té un
paper important com a
símbol en l'obra: feu
redescobrir els clàssics en
termes de filosofia.
• Parmènides també posa
atenció en allò que fa
Pitàgores, mentre sosté
una mena de tauleta per
fer anotacions.
PitàgoresPitàgores
AverroisAverrois
Detall primer pla esquerraDetall primer pla esquerra
ParmènidesParmènides
ParmènidesParmènides
Boeci, Boeci,
Anaximandre Anaximandre
oo
EmpèdoclesEmpèdocles

92. • La part esquerra conté el La part esquerra conté el
grup dels grup dels filòsofs teòricsfilòsofs teòrics. .
• Darrere ells, Darrere ells, Hipàtia Hipàtia
d'Alexandriad'Alexandria, l'única dona , l'única dona
de tot el quadre; es diu que de tot el quadre; es diu que
el Papa no acceptà la seva el Papa no acceptà la seva
presència i Rafael l'amagà presència i Rafael l'amagà
sota l'aparença de sota l'aparença de
Francesco Maria della Francesco Maria della
RovereRovere, duc d'Urbino, , duc d'Urbino,
també hoste del Papa, a qui també hoste del Papa, a qui
Rafael ja havia retratat Rafael ja havia retratat
anteriorment i que guarda anteriorment i que guarda
similituds amb el rostre similituds amb el rostre
efeminat que presenta. efeminat que presenta.
PitàgoresPitàgores
AverroisAverrois
Detall primer pla esquerraDetall primer pla esquerra
Hipàtia Hipàtia
d'Alexandriad'Alexandria
ParmènidesParmènides
Boeci, Boeci,
Anaximandre Anaximandre
oo
EmpèdoclesEmpèdocles
Hipàtia Hipàtia
d'Alexandriad'Alexandria

93. Escola d’Atenes Escola d’Atenes
Estances de la Signatura, VaticàEstances de la Signatura, Vaticà
•
Alguns dels personatges s’identifiquen amb artistes del període, com Bramante Alguns dels personatges s’identifiquen amb artistes del període, com Bramante
(Euclides) o Miquel Àngel (Heràclit).(Euclides) o Miquel Àngel (Heràclit).

94. • HeràclitHeràclit era reconegut pel seu era reconegut pel seu
caràcter pessimista i amb mal geni, és caràcter pessimista i amb mal geni, és
per això que presenta l'aparença física per això que presenta l'aparença física
de de Miquel Àngel BuonarrotiMiquel Àngel Buonarroti que, en que, en
aquella època, es trobava pintant la aquella època, es trobava pintant la
Capella Sixtina, ja que aquest últim Capella Sixtina, ja que aquest últim
també tenia mal geni. Etambé tenia mal geni. Es troba en s troba en
primer pla, recolzat sobre un bloc de primer pla, recolzat sobre un bloc de
marbre, abstret i escrivint en un full marbre, abstret i escrivint en un full
de paper.de paper.
• Destaquen les botes que, òbviament, Destaquen les botes que, òbviament,
no pertanyen a la indumentària clàssica no pertanyen a la indumentària clàssica
grega i que, es diu, Miquel Àngel solia grega i que, es diu, Miquel Àngel solia
portar. portar. Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, davantHeràclit (Miquel Àngel). Detall central, davant

95. • Parmènides i Heràclit presenten posicions contraposades com a Parmènides i Heràclit presenten posicions contraposades com a
símbol dels seus pensaments filosòfics oposats. símbol dels seus pensaments filosòfics oposats.
HeràclitHeràclit
ParmènidesParmènides

96. • Just després, al centre, Just després, al centre,
recolzat en els esglaons i estès recolzat en els esglaons i estès
en les escales, hi ha un ancià en les escales, hi ha un ancià
també tot sol, és també tot sol, és Diògenes el Diògenes el
cíniccínic, de personalitat , de personalitat
enigmàtica, també, rebutjava enigmàtica, també, rebutjava
les possessions materials, els les possessions materials, els
honors i els homenatges; es diu honors i els homenatges; es diu
d'ell que vivia amb allò d'ell que vivia amb allò
necessari dins una bota i al necessari dins una bota i al
carrer, i el seu únic objecte carrer, i el seu únic objecte
material era un bol de fusta material era un bol de fusta
amb el que bevia aigua (devora amb el que bevia aigua (devora
ell, en un escaló sobre les ell, en un escaló sobre les
robes que l'envolten), fins que robes que l'envolten), fins que
va veure un nen bevent aigua va veure un nen bevent aigua
d'una font amb les mans i d'una font amb les mans i
també es desféu del bol.també es desféu del bol.
• Cap a l'esquerra de Diògenes Cap a l'esquerra de Diògenes
i a la dreta del quadre, i a la dreta del quadre,
comença el grup delscomença el grup dels filòsofs filòsofs
empíricsempírics..
Diògenes el cínicDiògenes el cínic

97. Arquimedes / Arquimedes /
Euclides (Bramante)Euclides (Bramante)
• Els filòsofs empírics:
Euclides fa una demostració
d'un teorema emprant un
compàs, és a dir, ensenya
GEOMETRIA als seus
alumnes.
• 4 deixebles l’envolten i
observen. La seva aparença
física es correspon amb el
mentor de Rafael, Bramante,
qui l'havia recomanat al
Papa, i qui havia fet distints
projectes arquitectònics,
com les pròpies sales que ara
Rafael pintava.
ZoroastreZoroastre
PtolomeuPtolomeu
Detall del grup d'Euclides Detall del grup d'Euclides
(possible retrat de Bramante)(possible retrat de Bramante)

98. Arquimedes / Arquimedes /
Euclides (Bramante)Euclides (Bramante)
• ElsEls filòsofs empírics filòsofs empírics. .
• Al costat d’Euclides, Al costat d’Euclides,
PtolomeuPtolomeu, d’esquena i amb , d’esquena i amb
el globus terraqui el globus terraqui
(GEOGRAFIA), conversa (GEOGRAFIA), conversa
amb amb EstrabóEstrabó o o Zoroastre Zoroastre
(possiblement amb la cara (possiblement amb la cara
de de Pietro BemboPietro Bembo, ,
codificador de la llengua codificador de la llengua
italiana com a llengua italiana com a llengua
culta), qui representa culta), qui representa
l‘ASTRONOMIA amb una l‘ASTRONOMIA amb una
esfera celestial. esfera celestial.
ZoroastreZoroastre
PtolomeuPtolomeu
Detall del grup d'Euclides Detall del grup d'Euclides
(possible retrat de Bramante)(possible retrat de Bramante)
EstrabóEstrabó
/ Zoroastre / Zoroastre

99. • Rafael s’autoretrata, a la Rafael s’autoretrata, a la
dreta, formant part del dreta, formant part del
quadre i mira cap a quadre i mira cap a
l’espectador.l’espectador.
Cal destacar que la corona Cal destacar que la corona
de Ptolomeu va ser copiada de Ptolomeu va ser copiada
per Rafael d'unes monedes per Rafael d'unes monedes
de la dinastia Ptolemaica de la dinastia Ptolemaica
(governadora d'Egipte, (governadora d'Egipte,
fundada per Ptolomeu I fundada per Ptolomeu I
Sóter, general d'Alexandre Sóter, general d'Alexandre
el Gran). el Gran).

100. Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb gorro Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb gorro
negrenegre
EstrabóEstrabó
/ Zoroastre/ Zoroastre
PtolomeuPtolomeu
Apel·les Apel·les
(Rafael) (Rafael)
Protògenes Protògenes
(Perugino)(Perugino)

101. Rafael SanzioRafael Sanzio
Escola d’Atenes (1509-151O)Escola d’Atenes (1509-151O)
VaticàVaticà
•
En el centre, ideal de la perspectiva de tota composició (enquadrats en el cel del En el centre, ideal de la perspectiva de tota composició (enquadrats en el cel del
fons, i dins el darrer arc de mig punt), els dos personatges centrals representen fons, i dins el darrer arc de mig punt), els dos personatges centrals representen
Aristòtil, assenyalant cap al terra, i Plató, que assenyala cap al cel, el rostre del Aristòtil, assenyalant cap al terra, i Plató, que assenyala cap al cel, el rostre del
qual s’ha identificat amb el de Leonardo (Rafael faqual s’ha identificat amb el de Leonardo (Rafael fa
una emulació de Leonardo, que havia visitat, feia poc,una emulació de Leonardo, que havia visitat, feia poc,
el Vaticà).el Vaticà).
•
En segon terme, els personatges menys identificats.En segon terme, els personatges menys identificats.
AristòtilAristòtilPlatóPlató

102. • GGrandiós escenari, inspirat en el randiós escenari, inspirat en el
projecte de Bramante per a la projecte de Bramante per a la
nova Basílica, on es mouen els nova Basílica, on es mouen els
filòsofs més cèlebres grecs, en filòsofs més cèlebres grecs, en
actitud de discussió, mentre actitud de discussió, mentre
caminen tranquil·lament, vestits caminen tranquil·lament, vestits
amb toga romana.amb toga romana.

• Els colors, símbols dels seus Els colors, símbols dels seus
pensament: pensament: vermellvermell i i grisgris de de Plató Plató
són el foc i l'aire (elements són el foc i l'aire (elements
eteris, identificables amb allò eteris, identificables amb allò
llunya al món terrenal, el llunya al món terrenal, el món de món de
les idees)les idees); i ; i blaublau i i marrómarró
d'd'AristòtilAristòtil són l'aigua i la terra són l'aigua i la terra
(són mundans, relacionats amb el (són mundans, relacionats amb el
món físicmón físic).).

103. • Detall de Plató i AristòtilDetall de Plató i Aristòtil

• Sostenen amb la mà les seves obres més importants (Plató, el Sostenen amb la mà les seves obres més importants (Plató, el Timeu, Timeu,
que parla sobre l'origen del món, i Aristòtil, l'que parla sobre l'origen del món, i Aristòtil, l'Ètica a NicòmacÈtica a Nicòmac, que , que
parla del comportament humà, respectivament), mentre que amb l'altra parla del comportament humà, respectivament), mentre que amb l'altra
assenyalen els seus objectes d'estudi principals (Plató, el cel i Aristòtil, assenyalen els seus objectes d'estudi principals (Plató, el cel i Aristòtil,
la Terra), es fa patent el pensament oposat que sostingueren els la Terra), es fa patent el pensament oposat que sostingueren els
filòsofs més importants de l'Antiguitat (racionalisme i empirisme). filòsofs més importants de l'Antiguitat (racionalisme i empirisme).

104. • A l’esquerra de Plató, Sòcrates (mestre de Plató), presenta el seu posat habitual
de conversa i interrogació amb el que encoratjava els seus deixebles a discernir
sobre diferents qüestions (RETÒRICA i DIALÈCTICA); els seus interlocutors
podrien ser el cap atenenc Alcibíades o Alexandre el Gran (armat i amb casc i amb
un perfil de cabdill militar) i Xenofont o Èsquines.
• A l'esquerra del tot, entra un jove exaltat a l'habitació, a qui criden l'atenció,
tot manifestant la necessitat de tranquil·litat per a la meditació a les zones
d'estudi.
Alcibíades /Alcibíades /
Alexandre el GranAlexandre el Gran

105. • A la dreta (túnica color terra), A la dreta (túnica color terra), PlotíPlotí, fundador del neoplatonisme. A causa de la , fundador del neoplatonisme. A causa de la
seva estranya personalitat, potser també es trobi aïllat per aquest motiu. seva estranya personalitat, potser també es trobi aïllat per aquest motiu.
• La configuració de l’arquitectura del temple de la Saviesa, amb les fornícules La configuració de l’arquitectura del temple de la Saviesa, amb les fornícules
d’Apol·lo i Pal·las Atena, com un espai renaixentista, i la representació dels savis de d’Apol·lo i Pal·las Atena, com un espai renaixentista, i la representació dels savis de
l’Antiguitat, identificats amb homes l’Antiguitat, identificats amb homes contemporanis a Rafael, remarca la idea de contemporanis a Rafael, remarca la idea de
continuïtat entre el present i el món antic.continuïtat entre el present i el món antic.
Plotí / Plotí /
segons altres Protàgorassegons altres Protàgoras

106. • A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforismeA la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme
“ “Causarum cognitio” Causarum cognitio” (el coneixement de les causes).(el coneixement de les causes).

107. • A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme
““Causarum cognitio” Causarum cognitio” (el coneixement de les causes).(el coneixement de les causes).

108. La línia central i els grups La línia central i els grups
dels costats avançats, dels costats avançats,
augmenten la sensació de augmenten la sensació de
perspectiva. perspectiva.
Hi ha moviment en ells, Hi ha moviment en ells,
encara que pausat. encara que pausat.
Les postures, que Les postures, que
adquireixen els adquireixen els
personatges, poden ser personatges, poden ser
complexes i denoten un complexes i denoten un
important estudi de important estudi de
l'anatomia.l'anatomia.
Esquemes de línies de perspectiva i Esquemes de línies de perspectiva i
d'organització circulard'organització circular
COMPOSICIÓCOMPOSICIÓ

109. • MODELS I INFLUÈNCIES:MODELS I INFLUÈNCIES:
• Antecedents : Antecedents : harmonia i bellesa clàssiques antigues;harmonia i bellesa clàssiques antigues;
mestre Perugino; obres de Leonardo i Miquel Àngel.mestre Perugino; obres de Leonardo i Miquel Àngel.
• Influirà: pintura Influirà: pintura Germandat PrerafaelitaGermandat Prerafaelita, que volgué , que volgué
recuperar aquesta recuperar aquesta senzillesa i profunditat marcada per senzillesa i profunditat marcada per
l'harmonia, al darrer terç del segle XIXl'harmonia, al darrer terç del segle XIX, rebutjant tota , rebutjant tota
la pintura acadèmica posterior (com el seu nom indica). la pintura acadèmica posterior (com el seu nom indica).
I més a prop temporalment, en la producció d'un dels I més a prop temporalment, en la producció d'un dels
deixebles de Rafael, deixebles de Rafael, Giulio Romano Giulio Romano (de(de solucions solucions
manieristes, manieristes, Palau del Te a Màntua).Palau del Te a Màntua).

110. COMENTARI:COMENTARI:
És un encàrrec del papa Juli II. Representa la saviesa clàssica en un ampli És un encàrrec del papa Juli II. Representa la saviesa clàssica en un ampli
escenari, sota el qual i amb la fesonomia de diferents personatges escenari, sota el qual i amb la fesonomia de diferents personatges
renaixentistes, Rafael representa els filòsofs de l’Antiguitat en variades i renaixentistes, Rafael representa els filòsofs de l’Antiguitat en variades i
actives actituds.actives actituds.

En el punt de fuga, i al centre de l’escena, Leonardo representa a Plató, que En el punt de fuga, i al centre de l’escena, Leonardo representa a Plató, que
assenyala, cap a dalt, el món de les idees. Al seu costat, Aristòtil ens indica, assenyala, cap a dalt, el món de les idees. Al seu costat, Aristòtil ens indica,
amb la seva mà, el món de la matèria, fent referència al valor de amb la seva mà, el món de la matèria, fent referència al valor de
l’experiència.l’experiència.
Entre la resta de personatges es pot reconèixer a Miquel Àngel com Entre la resta de personatges es pot reconèixer a Miquel Àngel com
Heràclit, a Bramante como Euclides i al mateix Rafael. Cosa que ens indica Heràclit, a Bramante como Euclides i al mateix Rafael. Cosa que ens indica
que l’autor vol mostrar que la categoria dels artistes moderns és comparable que l’autor vol mostrar que la categoria dels artistes moderns és comparable
a la dels savis de l’antiguitat. a la dels savis de l’antiguitat.
El marc arquitectònic és immens i d’una gran profunditat. Rafael crea un El marc arquitectònic és immens i d’una gran profunditat. Rafael crea un
espai a mode d’escenari, amb escalinata, arcs de triomf i voltes de canó, on espai a mode d’escenari, amb escalinata, arcs de triomf i voltes de canó, on
queden perfectament emmarcats i centralitzats tots els personatges que queden perfectament emmarcats i centralitzats tots els personatges que
conformen aquest fresc. conformen aquest fresc.
Com a resultat, aconsegueix una composició de gran unitat, equilibrada i Com a resultat, aconsegueix una composició de gran unitat, equilibrada i
harmònica.harmònica.

111. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
Expulsió d’Heliodoro del temple (1511-12)Expulsió d’Heliodoro del temple (1511-12)
Fresc (base de 7’50 metres)Fresc (base de 7’50 metres)
Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà

112. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
L’incendi del Borgo (1514)L’incendi del Borgo (1514)
Fresc (base de 6’70 metres)Fresc (base de 6’70 metres)
Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, VaticàStanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà

113. Rafaello SanzioRafaello Sanzio
La Batalla d’Ostia (1514-15)La Batalla d’Ostia (1514-15)
Fresc (base de 7’70 metres)Fresc (base de 7’70 metres)
Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, VaticàStanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà

114. Rafaello Sanzio
La Batalla del Pont Milvi (detall, 1520-24)
Fresc
Stanza di Constantino, Palau Pontifici, Vaticà

115. Michelangelo Buonarrotti (1475-1564)Michelangelo Buonarrotti (1475-1564)
Escultor, pintor, arquitecte i poeta italià, nascut a Escultor, pintor, arquitecte i poeta italià, nascut a
Caprese, prop de Florència, en 1575.Caprese, prop de Florència, en 1575.
Als tretze anys va entrar com aprenent en el taller del Als tretze anys va entrar com aprenent en el taller del
pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanaria a pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanaria a
Llorenç el Magnífic.Llorenç el Magnífic.
El 1489 es va traslladar a l’Acadèmia que Llorenç deEl 1489 es va traslladar a l’Acadèmia que Llorenç de
Mèdici havia instal·lat al “Casino Mediceo”, on va Mèdici havia instal·lat al “Casino Mediceo”, on va
estudiar les estàtues antigues i es va veure influït pels estudiar les estàtues antigues i es va veure influït pels
humanistes i erudits neoplatònics. Demostrant una gran humanistes i erudits neoplatònics. Demostrant una gran
mestria amb el marbre i bronze. mestria amb el marbre i bronze.
Sent admiració per Giotto, Masaccio i Donatello, i és evident la influència de Sent admiració per Giotto, Masaccio i Donatello, i és evident la influència de
l’escultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran interès per l’escultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran interès per l’anatomia l’anatomia
en les seves composicions. en les seves composicions.
La seva obra pictòrica es caracteritza per un perfecte dibuix anatòmic, que La seva obra pictòrica es caracteritza per un perfecte dibuix anatòmic, que
destaca fortament el volum i deixa indefinit el fons, i l’expressivitat destaca fortament el volum i deixa indefinit el fons, i l’expressivitat
compositiva dels escorços.compositiva dels escorços.
La primer etapa de al seva obra pictòrica, a la qual pertany La primer etapa de al seva obra pictòrica, a la qual pertany La Sagrada Família La Sagrada Família
(o Tondo Doni) (o Tondo Doni) de 1504-1506, mostra la bellesa idealitzada mitjançant de 1504-1506, mostra la bellesa idealitzada mitjançant
rotundes i volumètriques composicions.rotundes i volumètriques composicions.
Amb ell es va iniciar el “MANIERISME”, en la seva etapa més creativa.Amb ell es va iniciar el “MANIERISME”, en la seva etapa més creativa.

116. PinturaPintura
Miquel ÀngelMiquel Àngel
Tondo Doni: Tondo Doni:
Sagrada FamíliaSagrada Família
Baptisme de CristBaptisme de Crist

117. Miquel ÀngelMiquel Àngel, La batalla de Cascina (1504-1506), La batalla de Cascina (1504-1506)
(còpia per Aristòtil da Sangallo, 1542)(còpia per Aristòtil da Sangallo, 1542)
• Es va formar al taller de Domènico Ghirlandaio (més atret per l’escultura). Es va formar al taller de Domènico Ghirlandaio (més atret per l’escultura).
Durant els primers anys a Florència va fer estudis-projectes que havia d’haver Durant els primers anys a Florència va fer estudis-projectes que havia d’haver
pintat al Palazzo della Signoria, fent parella amb la Batalla d’Anghiari de Leonardo.pintat al Palazzo della Signoria, fent parella amb la Batalla d’Anghiari de Leonardo.

118. Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
La Batalla d’Anghiari La Batalla d’Anghiari
(1503-05)(1503-05)
Oli sobre taula Oli sobre taula
(85 x 115 cm)(85 x 115 cm)
Formerly private Formerly private
collection, Munichcollection, Munich
•
Leonardo da Vinci en 1499 fuig de Milà i torna a Florència.Leonardo da Vinci en 1499 fuig de Milà i torna a Florència.
•
Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va arribar mai a Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va arribar mai a
realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el moviment dels cavalls i realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el moviment dels cavalls i
dels genets, i començà a influir sobre els pintors més joves. dels genets, i començà a influir sobre els pintors més joves.

119. Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
El episodio del estandarte de la batalla de El episodio del estandarte de la batalla de
Anghiari (1503-05) Anghiari (1503-05)
(còpia de Rubens, 1600)(còpia de Rubens, 1600)
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
La Batalla d’Anghiari La Batalla d’Anghiari
(1503-05)(1503-05)
Oli sobre taula Oli sobre taula
(85 x 115 cm)(85 x 115 cm)
Formerly private collection, MunichFormerly private collection, Munich

120. Miquel ÀngelMiquel Àngel
Tondo Doni: Tondo Doni:
Sagrada FamíliaSagrada Família

121. • Va ser un encàrrec d'Agnolo Doni, Va ser un encàrrec d'Agnolo Doni,
un ric teixidor, per commemorar el un ric teixidor, per commemorar el
seu matrimoni i té forma de tondo, és seu matrimoni i té forma de tondo, és
a dir, rodona.a dir, rodona.
• A primer pla està la Verge amb el A primer pla està la Verge amb el
Nen i darrere, sant Josep, de Nen i darrere, sant Josep, de
grandioses proporcions i grandioses proporcions i
dinàmicament articulat.dinàmicament articulat.
• Darrere aquestes figures principals, Darrere aquestes figures principals,
separats per una balustrada, es separats per una balustrada, es
distingeix sant Joan i un grup de distingeix sant Joan i un grup de
figures nues masculines. Això és figures nues masculines. Això és
objecte de debat, perquè no n'hi ha objecte de debat, perquè no n'hi ha
cap relació òbvia, ni precedents cap relació òbvia, ni precedents
bíblics que ho relacionin amb l'escena bíblics que ho relacionin amb l'escena
que transcorre al primer pla. Malgrat que transcorre al primer pla. Malgrat
tot, la inclusió d'aquestes figures tot, la inclusió d'aquestes figures
nues no és inusual a l'obra de Miquel nues no és inusual a l'obra de Miquel
Àngel. Es creu que poden ser àngels Àngel. Es creu que poden ser àngels
àpters, és a dir, sense ales. àpters, és a dir, sense ales.
INGUDIINGUDI  Al·lots Al·lots nus de clara nus de clara
influència escultòricainfluència escultòrica
Miquel Àngel BuonarrotiMiquel Àngel Buonarroti
La Sagrada Família amb sant Joan La Sagrada Família amb sant Joan
Baptista (Tondo Doni, 1506)Baptista (Tondo Doni, 1506)
Pintura al tremp i pintura a l’oli Pintura al tremp i pintura a l’oli
(diàmetre 1’20m)(diàmetre 1’20m)
Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència

122. PinturaPintura
Miquel ÀngelMiquel Àngel
Frescs de la Frescs de la
Capella SixtinaCapella Sixtina
((FITXA 83FITXA 83))

123. CAPILLA
SIXTINA
• La CAPELLA SIXTINALa CAPELLA SIXTINA la la
va manar construir, en va manar construir, en
1477, el Papa 1477, el Papa SIXT IVSIXT IV
(1471-1484), del qui rep el (1471-1484), del qui rep el
nom. nom.
• Tenia dos Tenia dos funcionsfuncions::
• Religiosa: com a Capella Religiosa: com a Capella
Palatina, per a la celebració Palatina, per a la celebració
de litúrgies (pel Papa, de litúrgies (pel Papa,
cardenals i ambaixadors a cardenals i ambaixadors a
la cort papal), i per a la la cort papal), i per a la
celebració de conclaves per celebració de conclaves per
l’elecció del Pontífex.l’elecció del Pontífex.
• I defensiva: com a lloc I defensiva: com a lloc
avançat del conjunt avançat del conjunt
d’edificis col·locats al d’edificis col·locats al
voltant del pati de voltant del pati de
“Papagayo”, que constituïa “Papagayo”, que constituïa
el nucli més antic del palau el nucli més antic del palau
apostòlic.apostòlic.

124. •
Originàriament, les seves Originàriament, les seves
parets laterals havien estat parets laterals havien estat
decorades pels millors artistes decorades pels millors artistes
de la generació precedent.de la generació precedent.
•
En la dècada de 1480 En la dècada de 1480
PERUGINO va decorar la paret PERUGINO va decorar la paret
de l’altar, frescs avui perduts per de l’altar, frescs avui perduts per
la ubicació del Judici Final.la ubicació del Judici Final.
•
Més tard arribaren Més tard arribaren
BOTTICELLI, GHIRLANDAIO, BOTTICELLI, GHIRLANDAIO,
SIGNORELLI i COSINO SIGNORELLI i COSINO
ROSSELLI amb els respectius ROSSELLI amb els respectius
tallers, per executar els frescs tallers, per executar els frescs
dedicats a Crist i Moisès. dedicats a Crist i Moisès.
•
La volta estava coberta per un La volta estava coberta per un
cel blau estrellat, obra de PIERO cel blau estrellat, obra de PIERO
MATTEO d’AMELIA.MATTEO d’AMELIA.
•
El seu deteriorament va fer El seu deteriorament va fer
necessàries vàries restauracions. necessàries vàries restauracions.
INTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINAINTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINA
(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)

125. INTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINAINTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINA
(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)
• Quan el Papa Quan el Papa JULI IIJULI II, accedí al , accedí al
tron papal, en 1503, va decidir tron papal, en 1503, va decidir
enriquir la decoració de la volta, enriquir la decoració de la volta,
encarregant el treball a Miquel encarregant el treball a Miquel
Àngel, en 1508, obra que es va Àngel, en 1508, obra que es va
convertir en la seva realització més convertir en la seva realització més
sublim com a pintor. sublim com a pintor.
• Miquel Àngel empraria 3 anys, i va Miquel Àngel empraria 3 anys, i va
elaborar els seus frescos en 3 elaborar els seus frescos en 3
períodes; primer entre gener i períodes; primer entre gener i
setembre de 1509; segon entre setembre de 1509; segon entre
setembre de 1509 i setembre de setembre de 1509 i setembre de
1510; i tercer, i darrer, entre gener 1510; i tercer, i darrer, entre gener
i agost de 1511.i agost de 1511.
• La realització dels frescos era una La realització dels frescos era una
empresa grandiosa, digna d’un gran empresa grandiosa, digna d’un gran
taller, però Miquel Àngel la va taller, però Miquel Àngel la va
emprendre sol, sense cap emprendre sol, sense cap
col·laboració d’ajudants, damunt col·laboració d’ajudants, damunt
d’una bastida, dissenyada per ell d’una bastida, dissenyada per ell
mateix, i sense permetre que mateix, i sense permetre que
s’accedís a la Capella durant la s’accedís a la Capella durant la
tasca.tasca.

126. LlargLlarg
40’9440’94
altalt
20’7020’70
AmpleAmple
13’4113’41
• La Capella (de planta rectangular i La Capella (de planta rectangular i
sense absis), té 40’94 de longitud; sense absis), té 40’94 de longitud;
13’41 d’amplada; i 20’70 d’altura.13’41 d’amplada; i 20’70 d’altura.
• Està coberta per una volta de Està coberta per una volta de
canó truncada o molt rebaixada canó truncada o molt rebaixada
amb llunetes, que es corresponen amb llunetes, que es corresponen
amb les finestres que il·luminen amb les finestres que il·luminen
l’estància. l’estància.
• 80.- 80.- LLUNETALLUNETA. . Entrant que es Entrant que es
fa en un volta de canó, per obrir fa en un volta de canó, per obrir
una obertura que doni claror. una obertura que doni claror.
Obertura quadrilàtera en una volta Obertura quadrilàtera en una volta
o arc, espai que en ser corbat té o arc, espai que en ser corbat té
forma de mitja lluna.forma de mitja lluna.
Miquel Àngel BuonarrottiMiquel Àngel Buonarrotti
Volta Capella Sixtina (1508-1512), Volta Capella Sixtina (1508-1512),
Vaticà (general) Vaticà (general)
Escenes de la Gènesi Escenes de la Gènesi
des de la Creació fins el Diluvi des de la Creació fins el Diluvi
Universal Universal

127. • A la volta va simular A la volta va simular
10 arcs faixons, que li 10 arcs faixons, que li
varen permetre dividir varen permetre dividir
la volta en 9 trams la volta en 9 trams
successius travessats successius travessats
per 2 falses cornises, per 2 falses cornises,
que separen la volta en 3 que separen la volta en 3
registres.registres.
• Sembla que Juli II havia Sembla que Juli II havia
pensat, com a tema de la pensat, com a tema de la
volta, en una sèrie de 12 volta, en una sèrie de 12
apòstols, però es va canviar apòstols, però es va canviar
la temàtica per la temàtica per
representar temes de representar temes de
l’Antic Testament, i una l’Antic Testament, i una
sèrie de sibil·les i profetes sèrie de sibil·les i profetes
que varen dur la bona nova que varen dur la bona nova
de l’arribada de Crist. de l’arribada de Crist.

128. • El PROGRAMA ICONOGRÀFIC (que es va complicar) narra el principi i el fi de la El PROGRAMA ICONOGRÀFIC (que es va complicar) narra el principi i el fi de la
humanitat, presenta les escenes del Gènesi, que van des de humanitat, presenta les escenes del Gènesi, que van des de la Creació, passant pel la Creació, passant pel
Diluvi Universal i embriaguesa de Noé, fins al Judici Final, on la sDiluvi Universal i embriaguesa de Noé, fins al Judici Final, on la separació de la Llum eparació de la Llum
i les tenebres està sobre l’altar; programa desenvolupat al llarg de la volta i en el i les tenebres està sobre l’altar; programa desenvolupat al llarg de la volta i en el
mur central de la capella; encara que les va pintar en sentit invers, donat que va mur central de la capella; encara que les va pintar en sentit invers, donat que va
començar sobre la porta d’entrada.començar sobre la porta d’entrada.
• Per a evitar la sensació de monotonia va alternar els rectangles centrals en dues Per a evitar la sensació de monotonia va alternar els rectangles centrals en dues
mides i a distintes escales.mides i a distintes escales.
• Rectangles flanquejats pels sedents Rectangles flanquejats pels sedents IGNUDIIGNUDI (similars o emparentats amb els (similars o emparentats amb els
esclaus inacabats esculpits, temps després, per a la tomba de Juli II, amb Moisès).esclaus inacabats esculpits, temps després, per a la tomba de Juli II, amb Moisès).

129. •Els Els IGNUDIIGNUDI (nus joves) sostenen 10 gegantescos medallons de bronze o (nus joves) sostenen 10 gegantescos medallons de bronze o TONDOSTONDOS, ,
amb escenes de l’Antic Testament que complementen la narració dels panells amb escenes de l’Antic Testament que complementen la narració dels panells
principals o centrals.principals o centrals.
•En les En les LLUNETESLLUNETES, sobre les finestres, situa les figures, a major escala, dels 7 , sobre les finestres, situa les figures, a major escala, dels 7
Profetes bíblics i les 5 sibil·les, que varen anticipar la vinguda de Crist, i fan de Profetes bíblics i les 5 sibil·les, que varen anticipar la vinguda de Crist, i fan de
nexe amb els avantpassats de Crist, que inclou a l’interior dels nexe amb els avantpassats de Crist, que inclou a l’interior dels TIMPANSTIMPANS. .
• Joves nus (IGNUDI), sibil·les, profetes i altres personatges bíblics avantpassats, Joves nus (IGNUDI), sibil·les, profetes i altres personatges bíblics avantpassats,
tot ells amb una clara exaltació del cos humà.tot ells amb una clara exaltació del cos humà.
• Les 4 petxines triangulars dels racons narren 4 històries de la salvació del poble Les 4 petxines triangulars dels racons narren 4 històries de la salvació del poble
d’Israel.d’Israel.

130. Capella SixtinaCapella Sixtina
• L’artista, com ja havia fet L’artista, com ja havia fet
Mantegna a Màntua, va Mantegna a Màntua, va
disposar les diverses disposar les diverses
composicions en una composicions en una
arquitectura de pilastres i arquitectura de pilastres i
entaulaments fingits, és a dir, entaulaments fingits, és a dir,
va organitzar l’espai fent que va organitzar l’espai fent que
els personatges s’adaptessin a els personatges s’adaptessin a
la distribució arquitectònica.la distribució arquitectònica.
• Uns elements arquitectònics Uns elements arquitectònics
pintats amb l’efecte de pintats amb l’efecte de
TROMPE-L’OEILTROMPE-L’OEIL, jugant a , jugant a
l’equívoc. l’equívoc.
• 143.- 143.- TROMPE-l’OEILTROMPE-l’OEIL. .
Paraula francesa que s’empra Paraula francesa que s’empra
per a designar una il·lusió per a designar una il·lusió
òptica espacial en pintura, de òptica espacial en pintura, de
tal manera que sembli real allò tal manera que sembli real allò
que únicament està pintat.que únicament està pintat.

131. Decoració arquitectònica : Decoració arquitectònica :
els papes en les fornículesels papes en les fornícules

132. Detall de la Detall de la
decoració dels mursdecoració dels murs

133. Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)

Esquema general:Esquema general:
Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Escenes de la Gènesi: 1 a 9.
Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set).
Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).
Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre).
Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).

134. CAPELLA CAPELLA
SIXTINASIXTINA

135. JUDICI FINALJUDICI FINAL
VOLTAVOLTA

136. • Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració: Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració:
• 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.
• 2) La creació del Sol, dels Astres i de les plantes.2) La creació del Sol, dels Astres i de les plantes.
• 3) La separació de la terra i de les aigües.3) La separació de la terra i de les aigües.
• 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.
• 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.
• 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
• 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.
• 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.
• 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

137. 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.
2) La creació dels Astres i les plantes.2) La creació dels Astres i les plantes.

138. 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.
2) La creació dels Astres i les plantes.2) La creació dels Astres i les plantes.

139. 1) Déu separa la llum 1) Déu separa la llum
de les tenebres.de les tenebres.

140. 2) La creació dels astres i les plantes.2) La creació dels astres i les plantes.

141. 2) La creació dels 2) La creació dels
astres i les plantes.astres i les plantes.

142. 2) La creació dels astres i les plantes.2) La creació dels astres i les plantes.

143. 3) Déu separa la terra de les aigües.3) Déu separa la terra de les aigües.
4) La creació d’Adam4) La creació d’Adam..

144. 3) Déu separa la terra de les aigües.3) Déu separa la terra de les aigües.

145. 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.
• La creació d’Adam ha marcat la mirada de l’home, des del moment que va ser La creació d’Adam ha marcat la mirada de l’home, des del moment que va ser
pintat fins els nostres dies. Aquesta imatge ha estat determinant en la formació pintat fins els nostres dies. Aquesta imatge ha estat determinant en la formació
de l’art tal i com s’entén en l’actualitat, i és considerada l’al·legoria més suggerent de l’art tal i com s’entén en l’actualitat, i és considerada l’al·legoria més suggerent
i poètica de l’origen de l’ésser humà, com un ser que participa de la divinitat.i poètica de l’origen de l’ésser humà, com un ser que participa de la divinitat.

146. 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.

147. • La creació d’Adam segueix el mateix mètode de representació que la Creació La creació d’Adam segueix el mateix mètode de representació que la Creació
d’Eva, fingint dos plànols de la realitat, un dels quals és la mateixa realitat de d’Eva, fingint dos plànols de la realitat, un dels quals és la mateixa realitat de
l’espectador. Déu, desprès d’haver creat la llum, aigua, foc i terra, a tots els l’espectador. Déu, desprès d’haver creat la llum, aigua, foc i terra, a tots els
animals i éssers vius, decideix crear un ser a la seva imatge i semblança, es animals i éssers vius, decideix crear un ser a la seva imatge i semblança, es
crea, de nou, a ell mateix.crea, de nou, a ell mateix.
• Déu arriba a la terra amb un núvol, un mantell envoltat d’àngels.Déu arriba a la terra amb un núvol, un mantell envoltat d’àngels.

149. • A la Terra, la figura d’Adam ja A la Terra, la figura d’Adam ja
està modelada, es troba totalment està modelada, es troba totalment
aferrat al terra, com emergint aferrat al terra, com emergint
d’ella.d’ella.
• La seva mà s’alça suaument, La seva mà s’alça suaument,
sense força pròpia, sense sense força pròpia, sense
objectiu.objectiu.
• I en aquest moment el dit de I en aquest moment el dit de
Déu concentra tota la força de la Déu concentra tota la força de la
Creació per a transmetre-la a la Creació per a transmetre-la a la
seva criatura i convertir-la en el seva criatura i convertir-la en el
que és, l’home.que és, l’home.
• El detall aïllat de les dues mans El detall aïllat de les dues mans
resumeix, tot sol, el misteri de la resumeix, tot sol, el misteri de la
Creació, de la vida humana.Creació, de la vida humana.
• Una imatge commovedora del Una imatge commovedora del
geni de Miquel Àngel, avui geni de Miquel Àngel, avui
convertida en Patrimoni de la convertida en Patrimoni de la
Humanitat.Humanitat.

150. 4) Detall de La creació d’Adam.4) Detall de La creació d’Adam.

152. • En la Creació Déu es En la Creació Déu es
representat com un ho representat com un ho
me madur amb barba me madur amb barba
blanca, que dirigeix tota blanca, que dirigeix tota
la seva energia cap a la seva energia cap a
Adam amb la seva mà Adam amb la seva mà
dreta.dreta.
• Unes figures Unes figures
vigoroses que no vigoroses que no
arriben a tocar-se, arriben a tocar-se,
però que estan unides però que estan unides
per l’alè de vida que per l’alè de vida que
Déu, mitjançant el seu Déu, mitjançant el seu
dit índex, transmet al dit índex, transmet al
primer l’home. primer l’home.

155. • Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració: Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració:
• 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.
• 2) La creació del Sol i dels Astres.2) La creació del Sol i dels Astres.
• 3) La separació de la terra i de les aigües.3) La separació de la terra i de les aigües.
• 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.
• 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.
• 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
• 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.
• 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.
• 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

156. 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.
5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.
6) El pecat original i 6) El pecat original i
l’expulsió del Paradís.l’expulsió del Paradís.

157. 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.
6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.

158. 5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.

159. 5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.

160. 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.

164. • Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració: Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració:
• 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.
• 2) La creació del Sol i dels Astres.2) La creació del Sol i dels Astres.
• 3) La separació de la terra i de les aigües.3) La separació de la terra i de les aigües.
• 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.
• 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.
• 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
• 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.
• 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.
• 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

165. 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.
7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.

166. 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.
9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

167. 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.

168. 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.

169. 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

170. 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.
Profeta ZacariesProfeta Zacaries
Sibil·la DèlficaSibil·la Dèlfica Profeta JoelProfeta Joel

171. Profeta Zacaries Profeta Zacaries
(número 25 de l'esquema)(número 25 de l'esquema)
Sibil·la Dèlfica Sibil·la Dèlfica
(número 24 de l'esquema)(número 24 de l'esquema)

172. Profeta Joel (número 23 d’esquema) Sibil·la Cumana Profeta Joel (número 23 d’esquema) Sibil·la Cumana

173. Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)

Esquema general:Esquema general:
Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Escenes de la Gènesi: 1 a 9.
Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set).
Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).
Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre).
Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).

174. • Les Sibil·les eren Les Sibil·les eren
personatges de les personatges de les
religions paganes religions paganes
prèvies al prèvies al
cristianisme.cristianisme.
• Tingueren un Tingueren un
paper molt paper molt
important en els important en els
governs de les “polis governs de les “polis
gregues”, influint en gregues”, influint en
les guerres.les guerres.
• La més famosa La més famosa
fou la Sibil·la de fou la Sibil·la de
Delfos o Dèlfica, Delfos o Dèlfica,
situada en el melic situada en el melic
del món (Delfos).del món (Delfos).
La sibil·la LíbiaLa sibil·la Líbia

175. • Tenien un paper Tenien un paper
similar als profetes similar als profetes
de l’Antic Testament i de l’Antic Testament i
es considerava que es considerava que
tenien poders de tenien poders de
predir el futur.predir el futur.
• Entre elles Entre elles
s’estengué la creença s’estengué la creença
de què arribaria la fi de què arribaria la fi
del món i vindria un del món i vindria un
salvador, idea que els salvador, idea que els
cristians varen cristians varen
adoptar com la dels adoptar com la dels
seu Messies, seu Messies,
argumentat que els argumentat que els
anunci de la seva anunci de la seva
vinguda provenien ja vinguda provenien ja
de l’antiguitat grega.de l’antiguitat grega.
La Sibil·la DèlficaLa Sibil·la Dèlfica

178. 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.
7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè. El profeta IsaïesEl profeta Isaïes
La Sibil·la EritreaLa Sibil·la Eritrea

179. • Isaïes, profeta de la Passió, interromp Isaïes, profeta de la Passió, interromp
la lectura del llibre, que manté obert la lectura del llibre, que manté obert
amb la mà dreta, en sol·licitar-li l’atenció amb la mà dreta, en sol·licitar-li l’atenció
un angelot, situat al seu darrera, que un angelot, situat al seu darrera, que
il·luminarà el seu futur. Aquest gest (el il·luminarà el seu futur. Aquest gest (el
gir) provoca un accentuat ESCORÇ en el gir) provoca un accentuat ESCORÇ en el
profeta, encara que els seus ulls no es profeta, encara que els seus ulls no es
dirigeixen cap a l’objectiu.dirigeixen cap a l’objectiu.
• Contrasta la tensió del seu cos amb la Contrasta la tensió del seu cos amb la
relaxació interior.relaxació interior.
• Com la resta de profetes, apareix Com la resta de profetes, apareix
segut en un tron de marbre, desafiant la segut en un tron de marbre, desafiant la
llei de la gravetat, en haver dotat Miquel llei de la gravetat, en haver dotat Miquel
Àngel a totes les seves figures d’una Àngel a totes les seves figures d’una
enorme volumetria (en qualsevol moment enorme volumetria (en qualsevol moment
pot descendir). pot descendir).
• Té una potent estructura anatòmica, Té una potent estructura anatòmica,
que es cobreix amb una túnica, amb plecs que es cobreix amb una túnica, amb plecs
que cauen pesats i que, cenyint-se al que cauen pesats i que, cenyint-se al
màxim, intenta deixar constància de la màxim, intenta deixar constància de la
massa ossuda i musculatura de la figura, massa ossuda i musculatura de la figura,
cosa que podem observar en cosa que podem observar en
l’entrecreuament de les cames i peus.l’entrecreuament de les cames i peus.
El profeta IsaïesEl profeta Isaïes

180. • L’artista s’havia L’artista s’havia
format en la format en la
Florència Florència
neoplatònica, que neoplatònica, que
pretenia reunir els pretenia reunir els
conceptes de la conceptes de la
filosofia grega de filosofia grega de
Plató amb les Plató amb les
creences creences
cristianes, en un cristianes, en un
intent de fer intent de fer
racional i racional i
comprensible a comprensible a
l’enteniment, la l’enteniment, la
religió.religió.
• Miquel Àngel Miquel Àngel
tenia dificultats tenia dificultats
per pintar figures per pintar figures
femenines, solia femenines, solia
dibuixar el cos dibuixar el cos
musculós d’un musculós d’un
atleta i adossar-li atleta i adossar-li
dos pits femenins.dos pits femenins.La Sibil·la EritreaLa Sibil·la Eritrea

181. 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.
6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
IGNUDIIGNUDI

182. • Els IGNUDI, asseguts a pedestals Els IGNUDI, asseguts a pedestals
actuen com elements que enllacen les actuen com elements que enllacen les
escenes amb el TROMPE-L’OEIL, de escenes amb el TROMPE-L’OEIL, de
l’arquitectura.l’arquitectura.
• Els especialistes creuen que, en Els especialistes creuen que, en
concret aquesta figura nua, situada concret aquesta figura nua, situada
sobre la Sibil·la Pèrsica, dins l’espai sobre la Sibil·la Pèrsica, dins l’espai
dedicat a la Creació del Món, és la dedicat a la Creació del Món, és la
figura més dinàmica del conjunt, en figura més dinàmica del conjunt, en
reforçar l’ESCORÇ amb les postures reforçar l’ESCORÇ amb les postures
obertes dels seus membres.obertes dels seus membres.
• Es creu que la font utilitzada per Es creu que la font utilitzada per
Miquel Àngel va ser el grup escultòric Miquel Àngel va ser el grup escultòric
hel·lenístic del Laocoont, de l’escola de hel·lenístic del Laocoont, de l’escola de
Rodes i el Tors de Bervedere,Rodes i el Tors de Bervedere,
• Cal fer esment, també, als seus Cal fer esment, també, als seus
estudis anatòmics sobre cadàvers en estudis anatòmics sobre cadàvers en
el monestir de San Lorenzo de el monestir de San Lorenzo de
Florència, encara que estava penat per Florència, encara que estava penat per
l’església i era una pràctica prohibida.l’església i era una pràctica prohibida.IGNUDIIGNUDI

185. LES PINTURES DE LES PETXINESLES PINTURES DE LES PETXINES
Judit amb el cap d’Holofernes (570 x 970 cm)Judit amb el cap d’Holofernes (570 x 970 cm)

186. LES PINTURES DE LES PETXINESLES PINTURES DE LES PETXINES
Judit amb el cap d’Holofernes Judit amb el cap d’Holofernes
(570 x 970 cm)(570 x 970 cm)

187. Càstig d’AmanCàstig d’Aman

188. La serp de bronzeLa serp de bronze

189. David i GoliatDavid i Goliat

190. Llunetes amb els ancestres de CristLlunetes amb els ancestres de Crist

192. • L’artista, que no es considerava un gran pintor i que no dominava la tècnica del L’artista, que no es considerava un gran pintor i que no dominava la tècnica del
fresc, va acceptar a contracor l’encàrrec, convençut que era una treta de Bramante fresc, va acceptar a contracor l’encàrrec, convençut que era una treta de Bramante
per tal de ridiculitzar-lo.per tal de ridiculitzar-lo.
• S’especula amb la possibilitat que els artífexs indirectes de què pintés la Capella S’especula amb la possibilitat que els artífexs indirectes de què pintés la Capella
Sixtina, foren Bramante i Rafael, gelosos de l’èxit que estava tenint Miquel Àngel li Sixtina, foren Bramante i Rafael, gelosos de l’èxit que estava tenint Miquel Àngel li
recomanarien al Papa que fos ell qui decorés la Sixtina, pensant que no se’n desfaria recomanarien al Papa que fos ell qui decorés la Sixtina, pensant que no se’n desfaria
i seria un fracàs. El repte no els va sortir bé, perquè Miquel Àngel va tenir molt i seria un fracàs. El repte no els va sortir bé, perquè Miquel Àngel va tenir molt
d’èxit amb la decoració de la Capella i va incrementar la seva fama en la cort papal. d’èxit amb la decoració de la Capella i va incrementar la seva fama en la cort papal.

193. • El PROGRAMA ICONOGRÀFIC de la decoració no va sorgir del pintor, el va haver El PROGRAMA ICONOGRÀFIC de la decoració no va sorgir del pintor, el va haver
de consensuar amb el Pontífex, que es va assessorar per alguna autoritat teològica i de consensuar amb el Pontífex, que es va assessorar per alguna autoritat teològica i
va ser sotmès, de nou, a l’aprovació definitiva per part del Papa.va ser sotmès, de nou, a l’aprovació definitiva per part del Papa.
• El RESULTAT: Una de les obres mestres de la pintura, restaurada recentment El RESULTAT: Una de les obres mestres de la pintura, restaurada recentment
ens mostra la meravellosa força del color en Miquel Àngel, sense oblidar la seva ens mostra la meravellosa força del color en Miquel Àngel, sense oblidar la seva
admiració per el nu, perquè la figura humana és la protagonista en tot el projecte.admiració per el nu, perquè la figura humana és la protagonista en tot el projecte.
• La tensió i la força dels personatges caracteritza la seva pintura, la definició de La tensió i la força dels personatges caracteritza la seva pintura, la definició de
formes i volums recorda a MASACCIO i, també, a les seves al·legories escultòriques formes i volums recorda a MASACCIO i, també, a les seves al·legories escultòriques
de la Capella dels Mèdici. Michelanchelo, un artista que es considerava escultor i que de la Capella dels Mèdici. Michelanchelo, un artista que es considerava escultor i que
es va haver de dedicar a la pintura per caprici del Papa Juli II.es va haver de dedicar a la pintura per caprici del Papa Juli II.

195. PinturaPintura
Miquel ÀngelMiquel Àngel
Creació d’AdamCreació d’Adam
Judici FinalJudici Final

196. Judici FinalJudici Final
((1536-1541)1536-1541)

197. • Entre 1536 i 1541 (20 Entre 1536 i 1541 (20
anys després de decorar anys després de decorar
la volta) va pintar (al la volta) va pintar (al
fresc i en la capçalera fresc i en la capçalera
de l’altar de la mateixa de l’altar de la mateixa
capella), la capella), la
representació del Judici representació del Judici
Final, amb una gran Final, amb una gran
capacitat expressiva.capacitat expressiva.
• Obra encomanada pel Obra encomanada pel
papa Clement VII i papa Clement VII i
ratificada per Paulo III, ratificada per Paulo III,
que va tapar un parell de que va tapar un parell de
finestres del fons i unes finestres del fons i unes
pintures de Perugino.pintures de Perugino.
• Roma ja no era la Roma ja no era la
ciutat orgullosa de Juli ciutat orgullosa de Juli
II (saco de Roma, II (saco de Roma,
reforma luterana) i reforma luterana) i
Michelanchelo patia la Michelanchelo patia la
crisi dels darrers anys.crisi dels darrers anys.
El Judici Final (1537- 41)El Judici Final (1537- 41)
Fresc (1370 x 1220 cm)Fresc (1370 x 1220 cm)
Capella Sixtina, VaticàCapella Sixtina, Vaticà

198. 25 anys separen aquestes dues obres25 anys separen aquestes dues obres

199. Miquel Àngel BuonarrottiMiquel Àngel Buonarrotti
Capella Sixtina. Judici Final Capella Sixtina. Judici Final
(1536-1541)(1536-1541)
Vaticà Vaticà
• Va disposar l’escena del Va disposar l’escena del
Judici Universal com un Judici Universal com un
remolí de cossos remolí de cossos
entrellaçats, que es mouen entrellaçats, que es mouen
dinàmicament al voltant de dinàmicament al voltant de
la figura autoritària de la figura autoritària de
Crist Jutge (amb el seu Crist Jutge (amb el seu
braç aixecat), en un espai braç aixecat), en un espai
misteriós i obscur.misteriós i obscur.
•Els personatges de l’obra Els personatges de l’obra
semblen estar envoltats semblen estar envoltats
per un ambient apocalíptic, per un ambient apocalíptic,
tots estan immersos en un tots estan immersos en un
gran dramatisme entre la gran dramatisme entre la
vida i la mort, en el moment vida i la mort, en el moment
del Judici. del Judici.

200. • Ès una pintura que Ès una pintura que
s’allunya de l’equilibri: s’allunya de l’equilibri:
les figures disposades les figures disposades
en un sol pla, apareixen en un sol pla, apareixen
tenses i angoixades; el tenses i angoixades; el
fons monocrom ajuda a fons monocrom ajuda a
crear un ambient de crear un ambient de
desesperació.desesperació.
• Amb un llenguatge Amb un llenguatge
dramàtic presenta una dramàtic presenta una
composició tensa i composició tensa i
bigarrada, d’un gran bigarrada, d’un gran
dinamisme en sentit dinamisme en sentit
ascendent cap al cel i ascendent cap al cel i
descendent cap a l’infern descendent cap a l’infern
(els comdemnats).(els comdemnats).
• Experimenta totes les Experimenta totes les
possibilitats del possibilitats del
moviment, actituds, moviment, actituds,
escorços i agrupació de escorços i agrupació de
les figures, alterant la les figures, alterant la
perspectiva en funció de perspectiva en funció de
la jerarquia.la jerarquia.
El Judici Final (1537- 41)El Judici Final (1537- 41)
Fresc (1370 x 1220 cm)Fresc (1370 x 1220 cm)
Capella Sixtina, VaticàCapella Sixtina, Vaticà

201. 1: Món celestial1: Món celestial
2: Jutjats que 2: Jutjats que
ascendeixen al celascendeixen al cel
3: Jutjats 3: Jutjats
arrossegats als arrossegats als
infernsinferns
4: L‘ infern4: L‘ infern
5: Resurrecció dels 5: Resurrecció dels
mortsmorts
6: Ángels amb les 6: Ángels amb les
tubes i llibres de la tubes i llibres de la
Vida i la Mort (del Vida i la Mort (del
Bé i del Mal)Bé i del Mal)

202. EL CEL
LA TERRA

203. DETALLSDETALLS
Món celestial: Crist Món celestial: Crist
jutge, la Mare de jutge, la Mare de
Déu i santsDéu i sants
• Déu jove i Déu jove i
poderós domina poderós domina
l’escena, terrible i l’escena, terrible i
justicier.justicier.
• La Verge, al seu La Verge, al seu
costat, atemorida costat, atemorida
pel posat pel posat
amenaçador de amenaçador de
Crist, rodejat per Crist, rodejat per
una espiral de una espiral de
cossos que es cossos que es
dirigeixen cap a la dirigeixen cap a la
glòria o l’infern.glòria o l’infern.

204. Miquel Àngel BuonarrottiMiquel Àngel Buonarrotti
Capella SixtinaCapella Sixtina
Judici Final (1536-1541)Judici Final (1536-1541)
Vaticà (detall)Vaticà (detall)

206. Àngels toquen les tubes per despertar els morts, dos Àngels toquen les tubes per despertar els morts, dos
d’ells sostenen el petit llibre de la Vida i el gran llibre d’ells sostenen el petit llibre de la Vida i el gran llibre
de la Mort, segons descriu l’Apocalipsi (20, 12).de la Mort, segons descriu l’Apocalipsi (20, 12).

208. El Judici FinalEl Judici Final
Miquel ÀngelMiquel Àngel
• A la part inferior es A la part inferior es
troben les tombes troben les tombes
entreobertes, que fan entreobertes, que fan
brollar els cossos brollar els cossos
reencarnats i, al reencarnats i, al
costat, la lacuna costat, la lacuna
d’Estígia amb la barca d’Estígia amb la barca
de Caronte.de Caronte.
•Alguns comdemnats Alguns comdemnats
lluiten senses poder-lluiten senses poder-
se’n escapar dels se’n escapar dels
diables.diables.
• Just a sota de l’eix Just a sota de l’eix
de la composició, de la composició,
marcat per Crist, es marcat per Crist, es
troba la boca de troba la boca de
l’infern.l’infern.

209. Miquel ÀngelMiquel Àngel
Essent salvatEssent salvat
en el Judici Final en el Judici Final
(autoretrat en la pell de Sant Bartomeu)(autoretrat en la pell de Sant Bartomeu)

210. Miquel ÀngelMiquel Àngel
Essent salvatEssent salvat
en el Judici Final en el Judici Final
(autoretrat en la pell(autoretrat en la pell
de Sant Bartomeu)de Sant Bartomeu)
• Terrible autoretrat Terrible autoretrat
de Miquel Àngel dins la de Miquel Àngel dins la
pell de Sant Bartomeu, pell de Sant Bartomeu,
que va ser martiritzat que va ser martiritzat
i fou espellat.i fou espellat.
• Rostre deformat Rostre deformat
amb les faccions de amb les faccions de
l’autor.l’autor.

213. Àngels amb les tubes i Àngels amb les tubes i
el llibre de la Vida o del béel llibre de la Vida o del bé
Resurrecció dels morts i Resurrecció dels morts i
jutjats que ascendixen al celjutjats que ascendixen al cel

217. Detalls del costat esquerre del Judici Final (l’ascensió al cel)Detalls del costat esquerre del Judici Final (l’ascensió al cel)

218. Detalls del costat dret del Judici Final (el descens cap a l’infiern)Detalls del costat dret del Judici Final (el descens cap a l’infiern)

220. Un condemnat arrossegat Un condemnat arrossegat
cap a l'inferncap a l'infern
• La Restauració de les pintures de la La Restauració de les pintures de la
Capella Sixtina, a finals del segle XX, ha Capella Sixtina, a finals del segle XX, ha
desmentit la idea de què Miquel Àngel era desmentit la idea de què Miquel Àngel era
mès interessant per les formes, que no mès interessant per les formes, que no
pas pel color, com s’ha pogut observar en pas pel color, com s’ha pogut observar en
la volta.la volta.
• Les figures representades Les figures representades
escandalitzaren en la seva època i algunes escandalitzaren en la seva època i algunes
van haver de ser vestides. van haver de ser vestides.
• Representacions humanes que van dur a Representacions humanes que van dur a
Georgio Vasari a calificar la “terribilità” Georgio Vasari a calificar la “terribilità”
dels seus personatges, carregats d’una dels seus personatges, carregats d’una
gran expressivitat, que és un clar gran expressivitat, que és un clar
exponent del Manierisme, i que s’avançà exponent del Manierisme, i que s’avançà
en més de mig segle el Barroc.en més de mig segle el Barroc.

222. El dimoni en la barca de CaronteEl dimoni en la barca de Caronte

224. El dimoni El dimoni
en la barca en la barca
de Carontede Caronte

225. MANIERISME MANIERISME

226. MANIERISME MANIERISME
Estil artístic del segle XVI, Estil artístic del segle XVI,
caracteritzat per l’aparició d’un caracteritzat per l’aparició d’un art art
variat i diversvariat i divers, , hereuhereu de les inquietuds de les inquietuds
de de Leonardo i de Miquel ÀngelLeonardo i de Miquel Àngel..
És una continuació lògica del procés de És una continuació lògica del procés de
recerca i d’experimentació de noves recerca i d’experimentació de noves
solucions que caracteritzà el solucions que caracteritzà el
Renaixement des del seus inicis.Renaixement des del seus inicis.

L’exageració, les deformacions, la L’exageració, les deformacions, la
raresa, l’afectació, els excessos, la raresa, l’afectació, els excessos, la
paradoxa i l’angoixa es combinen amb el paradoxa i l’angoixa es combinen amb el
gust per l’erotisme i, fins i tot, allò gust per l’erotisme i, fins i tot, allò
morbós. Una gran llibertat (“llicència”) morbós. Una gran llibertat (“llicència”)
en les composicions, colors i formes i en les composicions, colors i formes i
un rebuig a les normes, el un rebuig a les normes, el
caracteritzen.caracteritzen.

227. Jacopo Pontormo (1494-1556)Jacopo Pontormo (1494-1556)
La deposició o La deposició o
Trasllat del cos de CristTrasllat del cos de Crist
(1526-1528)(1526-1528)
Capella Caponi a Santa Felicitá, Capella Caponi a Santa Felicitá,
FlorènciaFlorència
FLORÈNCIAFLORÈNCIA

228. JACOPO JACOPO
PONTORMOPONTORMO

229. Jacopo Jacopo
PontormoPontormo
(1494-1556)(1494-1556)
La vidaLa vida
de Josepde Josep

230. PARMIGIANINOPARMIGIANINO

231. La Madonna del collo lungoLa Madonna del collo lungo
Parmigianino (1503-1540)Parmigianino (1503-1540)
• És un dels exponents més clars És un dels exponents més clars
del Manierisme.del Manierisme.
• Estilització corporal exagerada, Estilització corporal exagerada,
línia serpentinata, sensualitat, línia serpentinata, sensualitat,
desequilibri en les composicions, desequilibri en les composicions,
caracteritzen les seves obres.caracteritzen les seves obres.
ROMAROMA

232. ““Noli me tangere”Noli me tangere”
Oli sobre taula (130 x 103cm)Oli sobre taula (130 x 103cm)
ManieristaManierista
Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid
Il Correggio Il Correggio
Antonio Allegri da CorreggioAntonio Allegri da Correggio
(1489-1534)(1489-1534)
• Pintor italià del Renaixement, Pintor italià del Renaixement,
dins l’escola de Parma, durant dins l’escola de Parma, durant
l’auge del Manierisme en Italià.l’auge del Manierisme en Italià.
• Presenta influències d’Andrea Presenta influències d’Andrea
Mantegna, Leonardo, Rafael i Mantegna, Leonardo, Rafael i
Miquel Àngel.Miquel Àngel.

233. Jupiter e Io. Correggio
Diana. Correggio

234. Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de Venècia
GiorgioneGiorgione
La TempestaLa Tempesta
• Venècia fou l’únic centre artístic capaç de Venècia fou l’únic centre artístic capaç de
rivalitzar amb Roma.rivalitzar amb Roma.
• En el segle XV es van establir les bases de En el segle XV es van establir les bases de
l’Escola Veneciana, caracteritzada per:l’Escola Veneciana, caracteritzada per:
• Predomini del color en el dibuix.Predomini del color en el dibuix.
• Acompanyament de les pintures amb un Acompanyament de les pintures amb un
paisatge de fons que il·lumina les escenes.paisatge de fons que il·lumina les escenes.
• Principals exponents:Principals exponents:
• Giorgio da Castelfranco (Giorgione, Giorgio da Castelfranco (Giorgione,
1477-1510)1477-1510)
• Ticià Vecellio (1488-1576)Ticià Vecellio (1488-1576)
• Jacopo Robusti “il Tintoretto” Jacopo Robusti “il Tintoretto”
(1518-1594)(1518-1594)
• Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588)Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588)

235. ESCOLA ESCOLA
VENECIANAVENECIANA
• Iniciada per Giorgione i Ticià Iniciada per Giorgione i Ticià
i continuada per Tintoretto i i continuada per Tintoretto i
Veronese.Veronese.
• Aquests dos darrers són Aquests dos darrers són
grans retratistes i pintors grans retratistes i pintors
d’al·legories mitològiques, així d’al·legories mitològiques, així
com de temes religiosos.com de temes religiosos.
• Les seves composicions són Les seves composicions són
dinàmiques (pròximes al gust dinàmiques (pròximes al gust
barroc), les perspectives barroc), les perspectives
sovint forçades i sovint forçades i
espectaculars, els colors vius i espectaculars, els colors vius i
sensuals, les arquitectures sensuals, les arquitectures
monumentals.monumentals.

236. GIORGIONEGIORGIONE
 La TempestaLa Tempesta
 Venus adormidaVenus adormida

237. GIORGIONEGIORGIONE
La seva gran aportació va consistir a crear La seva gran aportació va consistir a crear
la composició directament amb els pinzells la composició directament amb els pinzells
sobre la taula o tela, i abandonar l’esbós.sobre la taula o tela, i abandonar l’esbós.
En les seves obres En les seves obres La tempestaLa tempesta, , Venus Venus
adormidaadormida o o Concert campestreConcert campestre (actualment (actualment
se li atribueix a Ticià), realitzades entre se li atribueix a Ticià), realitzades entre
els anys 1508 i 1510, va aplicar una els anys 1508 i 1510, va aplicar una
pinzellada lliure i solta, en què el color i les pinzellada lliure i solta, en què el color i les
sensacions atmosfèriques adquireixen una sensacions atmosfèriques adquireixen una
gran importància.gran importància.

238. GIORGIONEGIORGIONE
LATEMPESTALATEMPESTA

Es tendeix a Es tendeix a
creure que més creure que més
que representar que representar
un tema concret, un tema concret,
el pintor va el pintor va
reflectir l’estat reflectir l’estat
d’ànim dels d’ànim dels
personatges personatges
representats.representats.
El paisatge de El paisatge de
fons deixa de fons deixa de
ser un simple ser un simple
decorat i passa decorat i passa
a il·luminar el a il·luminar el
quadre.quadre.

239. iorgioneiorgione
a tempesta (1508)a tempesta (1508)
aleria de l’Acadèmia, Venèciaaleria de l’Acadèmia, Venècia
Detall de La TempestaDetall de La Tempesta

240. GIORGIONE: GIORGIONE: VENUS ADORMIDAVENUS ADORMIDA

241. GIORGIONE: GIORGIONE: VENUS ADORMIDAVENUS ADORMIDA
Museu de Dresden.Museu de Dresden.

Inaugura el tipus de nu venecià, reclinat i Inaugura el tipus de nu venecià, reclinat i
sensual, exposat en primer pla sobre un sensual, exposat en primer pla sobre un
paisatge real del Vèneto de cel colorista (són paisatge real del Vèneto de cel colorista (són
típics les claraboies venecianes, amb núvols i típics les claraboies venecianes, amb núvols i
variats tons).variats tons).

La pintura veneciana no s'aparta de la realitat; La pintura veneciana no s'aparta de la realitat;
el seu desig de reflectir la vida material (la el seu desig de reflectir la vida material (la
brillantor de les teles, les festes, el vidre, un brillantor de les teles, les festes, el vidre, un
nu femení sensual) sorgeix de l'esplendor nu femení sensual) sorgeix de l'esplendor
econòmica de Venècia.econòmica de Venècia.

242. CONCERT CAMPESTRE (CONCERT CAMPESTRE ( TICIÀ O GIORGIONETICIÀ O GIORGIONE ))

243. CONCERT CAMPESTRE (CONCERT CAMPESTRE ( GIORGIONE, FITXA 84GIORGIONE, FITXA 84 ))

244. Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de Venècia
TiciàTicià
Carles V després de la Carles V després de la
batalla de Mübatalla de Mühhlberglberg
((FITXA 85FITXA 85))
AutoretratAutoretrat

245. TICIÀTICIÀ
Pintor cortesà de fama internacional, va Pintor cortesà de fama internacional, va
desenvolupar tant la temàtica pagana desenvolupar tant la temàtica pagana
com la religiosa. com la religiosa.
Pel que fa a la primera, destaca la gran Pel que fa a la primera, destaca la gran
sensualitat dels seus nus, perfectament sensualitat dels seus nus, perfectament
recreats en les seves famoses recreats en les seves famoses
al·legories, com al·legories, com L’amor sagrat iL’amor sagrat i l’amor l’amor
profàprofà, , La bacanal La bacanal (vers el 1518), la (vers el 1518), la Venus Venus
d’Urbinod’Urbino ( (FITXA 86FITXA 86)), Dánae rebent la , Dánae rebent la
pluja d’orpluja d’or o o El rapte d'EuropaEl rapte d'Europa

246. TiciàTicià
Carles V a Mülhberg Carles V a Mülhberg
(1548)(1548)
Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid
Propaganda políticaPropaganda política

247. • RETRATSRETRATS: elegància : elegància
compositiva y estudi compositiva y estudi
psicològic del personatge psicològic del personatge
CARLES V A CAVALL EN CARLES V A CAVALL EN
MÜLHBERG (1548)MÜLHBERG (1548)
Oli sobre llenç Oli sobre llenç
(332 x 279 cm)(332 x 279 cm)
Madrid, Museu del PradoMadrid, Museu del Prado
• Sobre un paisatge Sobre un paisatge
crepuscular, aquest retrat crepuscular, aquest retrat
eqüestre revela la importància eqüestre revela la importància
que Venècia dóna a l'ambient. que Venècia dóna a l'ambient.
A l'emperador se li compara A l'emperador se li compara
amb un heroi però, en aquesta amb un heroi però, en aquesta
pintura, no és a través pintura, no és a través
d'al·legories directes sinó de d'al·legories directes sinó de
claus ocultes en el paisatge: el claus ocultes en el paisatge: el
riu que s'albira és el Rubicó riu que s'albira és el Rubicó
de Cèsar i el to rogenc del cel de Cèsar i el to rogenc del cel
al·ludeix al camí del sol de al·ludeix al camí del sol de
Josué.Josué.

248. TICIÀTICIÀ

249. Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de Venècia
TiciàTicià
La BacanalLa Bacanal
Venus d’UrbinoVenus d’Urbino
((FITXA 86FITXA 86))
Felip IIFelip II

250. TiciàTicià
La bacanal La bacanal
(1518-1519)(1518-1519)
Museu del PradoMuseu del Prado
Madrid Madrid

251. BB
AA
CC
AA
NN
AA
LL

252. TICIÀ TICIÀ
LA BACANALLA BACANAL
Museu del Museu del
Prado, Madrid.Prado, Madrid.
Manifesta Manifesta
l’optimisme de l’optimisme de
la societat la societat
veneciana, veneciana,
plasmat no tan plasmat no tan
sols en el tema, sols en el tema,
la celebració la celebració
d’un banquet, d’un banquet,
sinó també en sinó també en
les formes les formes
dinàmiques i dinàmiques i
sensuals i en la sensuals i en la
forta forta
il·luminació.il·luminació.

253. TiciàTicià
Dànae i la pluja d’orDànae i la pluja d’or
Amor sagrat i amor Amor sagrat i amor
profàprofà
FloraFlora

254. TiciàTicià. Dànae rebent la pluja d’or.. Dànae rebent la pluja d’or.

255. Museu del Prado.Museu del Prado.
Representa el mite de Dànae, inspirada en Les Representa el mite de Dànae, inspirada en Les
Metamorfosis d'Ovidi, qui havia estat tancada pel seu Metamorfosis d'Ovidi, qui havia estat tancada pel seu
pare, el rei d'Argos, on es representa el moment en pare, el rei d'Argos, on es representa el moment en
què Zeus o Júpiter, sota la forma d'una pluja d'or, què Zeus o Júpiter, sota la forma d'una pluja d'or,
entra a la seva cambra.entra a la seva cambra.

La figura central està sobre el llit, amb les cames La figura central està sobre el llit, amb les cames
doblegades. A la seva dreta hi ha un gos petit, que es doblegades. A la seva dreta hi ha un gos petit, que es
un atribut de la cortesana. A la part dreta hi ha una un atribut de la cortesana. A la part dreta hi ha una
minyona, l'esquena fosca de la qual contrasta amb la minyona, l'esquena fosca de la qual contrasta amb la
blancor de Dànae.blancor de Dànae.
Aquesta serventa està recollint amb un davantal les Aquesta serventa està recollint amb un davantal les
monedes d'or que cauen, des dels núvols tempestuosos monedes d'or que cauen, des dels núvols tempestuosos
en forma de pluja daurada.en forma de pluja daurada.

256. TiciàTicià
Amor sagrat i amor profàAmor sagrat i amor profà

257. TICIÀTICIÀ: L’AMOR SAGRAT I L’AMOR PROFÀ: L’AMOR SAGRAT I L’AMOR PROFÀ
• També conegut com També conegut com Venus i la donzellaVenus i la donzella. .
• Llenç a l'oli (vers 1515).Llenç a l'oli (vers 1515).
• La tela arreplega una escena amb tres figures: dues dones i un nin, al La tela arreplega una escena amb tres figures: dues dones i un nin, al
voltant d'una font de pedra, ricament decorada, situats en un paisatge voltant d'una font de pedra, ricament decorada, situats en un paisatge
il·luminat per una posta de sol.il·luminat per una posta de sol.
• Les dones, de bellesa renaixentista, són de semblants característiques, Les dones, de bellesa renaixentista, són de semblants característiques,
s’ha pensat que es tracta de la mateixa persona.s’ha pensat que es tracta de la mateixa persona.

258. TiciàTicià
FloraFlora

259. TiciàTicià
Venus i Venus i
AdonisAdonis

260. TiciàTicià. Venus d’Urbino (. Venus d’Urbino (FITXA 86FITXA 86))

261. També coneguda com la Venus del gosset.També coneguda com la Venus del gosset.
Inspirada en la Venus adormida de Giorgione, que a Inspirada en la Venus adormida de Giorgione, que a
diferència d'aquesta, la de Ticià no està recolzada en diferència d'aquesta, la de Ticià no està recolzada en
la natura, sinó en un elegant interior. la natura, sinó en un elegant interior.
En el fons s'observa una gran finestra per on entren En el fons s'observa una gran finestra per on entren
reflexos de la llacuna; al costat de la finestra es reflexos de la llacuna; al costat de la finestra es
troben dues criades d'esquena, acomodant robes en troben dues criades d'esquena, acomodant robes en
un bagul. El bagul pareix evocar el mite de la caixa de un bagul. El bagul pareix evocar el mite de la caixa de
Pandora. Pandora.
Als peus de la jove nua dorm un gosset; la presència Als peus de la jove nua dorm un gosset; la presència
del gos és signe que la representada no és una deessa, del gos és signe que la representada no és una deessa,
sinó una dona real, encara que no se sap, exactament, sinó una dona real, encara que no se sap, exactament,
qui és. Des de 1963, es manté la hipòtesi que podria qui és. Des de 1963, es manté la hipòtesi que podria
ser un retrat de la duquessa Eleonora Gonzaga ser un retrat de la duquessa Eleonora Gonzaga
(Galeria Uffizi).(Galeria Uffizi).
El gos, típica al·legoria de la fidelitat, apareix en el El gos, típica al·legoria de la fidelitat, apareix en el
quadre, suggeridorament, dormit.quadre, suggeridorament, dormit.

262. EL RAPTE D'EUROPAEL RAPTE D'EUROPA

263. Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa
princesa de Fenícia.princesa de Fenícia.
Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se
n'enamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà n'enamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà
en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa encuriosida en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa encuriosida
per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament
blanca s'atansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la féu blanca s'atansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la féu
muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment, la retornà muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment, la retornà
a la platja però, en compte de les costes fenícies, Zeus a la platja però, en compte de les costes fenícies, Zeus
se l'havia endut a Creta. Un cop allà, el déu li revelà la se l'havia endut a Creta. Un cop allà, el déu li revelà la
seva identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits.seva identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits.

De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó.
Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casà i Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casà i
per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va
gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o
Hellotia.Hellotia.
El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom
del continent europeu. del continent europeu.

264. TICIÀTICIÀ::
Les seves obres religioses són d’una gran Les seves obres religioses són d’una gran
sensibilitat cromàtica i solemnitat en tots els sensibilitat cromàtica i solemnitat en tots els
assumptes tractats, com el seu assumptes tractats, com el seu Sant Sant
EnterramentEnterrament, , la Pala Pesaro la Pala Pesaro o o l’l’Assumpció de Assumpció de
la Mare de Déula Mare de Déu, realitzades entre 1520 i , realitzades entre 1520 i
1526.1526.
Els seus retrats cortesans, considerats entre Els seus retrats cortesans, considerats entre
els més interessants de l’estil renaixentista, els més interessants de l’estil renaixentista,
emanen una gran elegància compositiva i emanen una gran elegància compositiva i
denoten un estudi psicològic del personatge denoten un estudi psicològic del personatge
representat.representat.

265. TICIÀTICIÀ: SANT ENTERRAMENT: SANT ENTERRAMENT
• 1566 (Museu del 1566 (Museu del
Prado).Prado).
• La cantonada del La cantonada del
sepulcre ens sepulcre ens
introdueix introdueix
violentament en violentament en
l'escena, agitada pel l'escena, agitada pel
cos inclinat de Crist i cos inclinat de Crist i
pels moviments pels moviments
tràgics dels tràgics dels
protagonistes.protagonistes.

• En aquesta pintura En aquesta pintura
el paisatge ha el paisatge ha
desaparegut i els desaparegut i els
colors s'han tornat colors s'han tornat
més agres.més agres.

266. TICIÀTICIÀ::
PALA PESAROPALA PESARO
Basílica de Santa Maria Gloriosa dei Basílica de Santa Maria Gloriosa dei
Frari, de Venècia, Itàlia.Frari, de Venècia, Itàlia.
En el quadre es veu Jacopo Pesaro (en En el quadre es veu Jacopo Pesaro (en
el cantó inferior dreta), qui va el cantó inferior dreta), qui va
encarregar-lo, i a alguns membres de la encarregar-lo, i a alguns membres de la
seva família, sent presentats a la Mare seva família, sent presentats a la Mare
de Déu, que es troba asseguda en un de Déu, que es troba asseguda en un
tron amb Jesús.tron amb Jesús.
La disposició de les figures i de les La disposició de les figures i de les
seves mirades fa que no hi hagi seves mirades fa que no hi hagi
equilibri ni simetria.equilibri ni simetria.
L'ús del color ens mostra clarament la L'ús del color ens mostra clarament la
teoria del color i de perspectiva; al teoria del color i de perspectiva; al
front, colors foscos, molt de detall i front, colors foscos, molt de detall i
personatges principals. Al fons, colors personatges principals. Al fons, colors
més clars i figures sense tant de més clars i figures sense tant de
detall. L'ús de llum i ombra detall. L'ús de llum i ombra
(clarobscur), també dóna una sensació (clarobscur), també dóna una sensació
de profunditat.de profunditat.

267. TICIÀTICIÀ::
L’ASSUMPCIÓ DE LA L’ASSUMPCIÓ DE LA
MARE DE DÉUMARE DE DÉU
L’Assumpció de Maria L’Assumpció de Maria
és la creença, d'acord és la creença, d'acord
a la tradició i teologia a la tradició i teologia
de l'Església Catòlica, de l'Església Catòlica,
que el cos i ànima de la que el cos i ànima de la
Mare de Déu van ser Mare de Déu van ser
duts al cel, després duts al cel, després
d'acabar els seus dies d'acabar els seus dies
a la terra. a la terra.

268. Autoretrat (vers 1562)Autoretrat (vers 1562) L'home del guant (1523)L'home del guant (1523)

269. Retrat de Felip II Retrat de Felip II
(1551-1553)(1551-1553)
El Papa Paulo III El Papa Paulo III
(1543)(1543)

270. Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de Venècia
IIl Veronl Veroneessee
Crist entre els doctorsCrist entre els doctors
Les noces de CanàLes noces de Canà

271. VERONÈSVERONÈS::
Conegut com “Il Veronese” per la seva població natal.Conegut com “Il Veronese” per la seva població natal.
Autor de grans composicions pictòriques en què es Autor de grans composicions pictòriques en què es
representen la riquesa i el luxe de la societat veneciana.representen la riquesa i el luxe de la societat veneciana.
Amplis escenaris amb arquitectures inspirades en Amplis escenaris amb arquitectures inspirades en
Palladio.Palladio.
Abundància de personatges. El motiu religiós queda així Abundància de personatges. El motiu religiós queda així
diluït i només s'aprecia la representació d'un diluït i només s'aprecia la representació d'un
esdeveniment qualsevol de la vida veneciana.esdeveniment qualsevol de la vida veneciana.
Es suma, el gust per l’anècdota i l’erotisme, tal com Es suma, el gust per l’anècdota i l’erotisme, tal com
mostra la seva obra mostra la seva obra Noces de CanàNoces de Canà, de 1562., de 1562.

272. VERONÈSVERONÈSLes noces de CanàLes noces de Canà

273. Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de Venècia
TintorettoTintoretto
El LavatoriEl Lavatori de peus ( de peus (FITXA 87FITXA 87))

274. TINTORETTOTINTORETTO
Va introduir trets que reflecteixen la influència de Va introduir trets que reflecteixen la influència de
Miquel Àngel com:Miquel Àngel com:
La perfecta representació anatòmica dels La perfecta representació anatòmica dels
personatges.personatges.
Les actituds violentes.Les actituds violentes.
Els expressius efectes lluminosos.Els expressius efectes lluminosos.
Exemples:Exemples:
Retrobament del cos de sant Marc Retrobament del cos de sant Marc (1562-1566).(1562-1566).
El Sant Sopar El Sant Sopar (1592-1566).(1592-1566).
A banda són destacables els seus llenços, com A banda són destacables els seus llenços, com el Lavatori el Lavatori
(1547).(1547).

275. La forma de Tintoretto es fallida i es La forma de Tintoretto es fallida i es
disloca als colps de la llum i de l'ombra. disloca als colps de la llum i de l'ombra.
L'exigència del clarobscur, bàsica de la L'exigència del clarobscur, bàsica de la
seva dinàmica, s'avé amb la seva forma seva dinàmica, s'avé amb la seva forma
pictòrica ràpida i el seu toc vertiginós que, pictòrica ràpida i el seu toc vertiginós que,
sobretot en els últims termes, creen sobretot en els últims termes, creen
aparences màgiques i fabuloses”.aparences màgiques i fabuloses”.
ALLUCHINI, Rodolfo: “El Cinquecento en Venecia”, ALLUCHINI, Rodolfo: “El Cinquecento en Venecia”,
n HUYGHE, René: n HUYGHE, René: El arte y el hombreEl arte y el hombre. .
arcelona, Planeta, 1972.arcelona, Planeta, 1972.

276. Il TintorettoIl Tintoretto
El Sant SoparEl Sant Sopar

277. Robatori i trasllat Robatori i trasllat
del cos de Sant Marc del cos de Sant Marc
(1562-1566)(1562-1566)
Il TintorettoIl Tintoretto

278. • Milà, Pinacoteca de Milà, Pinacoteca de
BreraBrera
• L'espai arquitectònic L'espai arquitectònic
no desapareix, però és no desapareix, però és
irreal, propi d'una visió irreal, propi d'una visió
mística, dramatitzada, mística, dramatitzada,
a més, per la llum a més, per la llum
contrastada i les contrastada i les
actituds dels actituds dels
personatges.personatges.
• Els contorns Els contorns
desdibuixats ajuden a desdibuixats ajuden a
crear una imatge crear una imatge
d'espai irracional.d'espai irracional.
Il Tintoretto:Il Tintoretto: Retrobament del cos de Sant MarcRetrobament del cos de Sant Marc

279. Il TintorettoIl Tintoretto. Les noces de Canà. Les noces de Canà

280. TINTORETTOTINTORETTO
TintorettoTintoretto
El lavatori de peus (1550, El lavatori de peus (1550, FITXA 87FITXA 87))
Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

281. TintorettoTintoretto
El lavatori de peus (1550)El lavatori de peus (1550)
Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

282. Pintura: Escola Pintura: Escola alemanyaalemanya
Albert DürerAlbert Dürer
Autoretrat (Autoretrat (FITXA 88FITXA 88))
Adam i Eva (Adam i Eva (FITXA 89FITXA 89))

283. AutoretratAutoretrat
Albert DürerAlbert Dürer

284. Adam i EvaAdam i Eva
Albert DürerAlbert Dürer

285. Malenconia o melangiaMalenconia o melangia
Albert DürerAlbert Dürer

286. DürerDürer
AdoracióAdoració
dels Magsdels Mags

287. RENAIXEMENT RENAIXEMENT
ESPANYOLESPANYOL
comença …comença …