Poemes de Sant Jordi

Poemes d'autors de la Literatura Catalana que tracten el tema de Sant Jordi, patró de Catalunya, en els seus escrits.

1. SANT JORDI A LA POESIA CATALANA Sílvia Montals

2. EL CAVALLER Lo cavaller Jordi guerrer cuida avançar per defensar del rei la filla on era el drac tal premi n'hac : molt poc après ell ne fou pres e fort batut; dins en Barut fou escorxat per mig serrat. Jaume Roig (1401-1478)

3. UNA ROSA Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreixir . Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà (1869-1958) LA FIRA DE SANT JORDI (fragment) A la fira de les roses a firar-me antany aní, el roser de què em firí en fa enguany de tan hermoses que n'he fet parada aquí. Hi ha la rosa alexandrina, la vera i la d'esbarzer, també les de Palestina, que floreixen sense espina de Jericó en lo roser . Jacint Verdaguer (1845-1902 )

4. LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l' olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". ................................. Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: perxò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l' olor que en fan els aires. Joan Maragall (1860-1911) L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

5. SANT JORDI GLORIÓS Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit ; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. Josep Maria de Segarra (1894-1961)

6. SANT JORDI TRIOMFANT Bella princesa empresonada quin dol hi ha en el teu mirar! De nostra mare ben amada tens el posat i el bell parlar. Dins de la torre desolada ta gran bellesa veus marcir, un drac ferotge és a l’entrada que t’urparà si vols sortir . Té la mirada tota encesa de gelosia i de rencor. No vol que te vegin ta bellesa ; no vol que et tingui ningú amor. Finestra enfora , si t’aboques , l ’ escup la fera el seu verí ; si amb els teus clams ajut invoques amb un bramul no ho deixa oir . Bella princesa empresonada , quin somniar en els temps d’abans , quan de tots eres festejada i els reis et feien besamans ! Mes si el passat l’esguard s’emporta , el cor s’emporta l’avenir ; una clamor se sent prou forta que la captiva pot oir . Semblen cançons de la vetllúria ; potser són himnes del present ... És la remor de la boscúria quan de nit passa un cop de vent ? O bé és l’onada quan arriba portant al si la tempestat ... A dins del cor que la captiva una esperança ha clarejat .

7. És com després de la nit bruna que el sol s’aixeca resplendent , i la claror es llença tot una dins les tenebres del torrent . Entre les boires lluminoses veu la princesa el bell demà . Quan els rosers s’omplin de roses, blanc cavaller arribarà . Nua l’espasa , el braç enlaire , devers el drac avança ardit . Del primer cop , esqueixa l’aire ; el segon cop , l’hi enfonsa al pit . Ja triomfant , la dama albira i obre les portes diligent ; o mentre el monstre en terra expira, surt la princesa resplendent . I ella, com tu, té l’alegria , perquè , com tu, ha deixat el dol ; que la llegenda és profecia , i el cor li diu que Déu ho vol que vingui l’hora pressentida que la llegenda reviurà . Quan els rosers trauran florida la profecia és complirà . Josep Maria Folch i Torres

8. ABRIL D'ENAMORAT Passeig de Gràcia amunt amb el llibre i la rosa, avança somrient , abril endins , la Núria, la Núria, primavera meva ! Potser plou i fa sol i el cavaller invisible cavalca un núvol d'or muntanya endalt . Sant Jordi, Sant Jordi, primavera nostra ! Passeig de Gràcia amunt , la Núria! Cavalca un núvol d'or , Sant Jordi ! Pere Quart

9. LES ROSES RECORDADES Recordes con ens duien aquelles mans les roses de sant Jordi, la vella claror d'abril ? Plovia a poc a poc . Nosaltres , amb gran tedi , darrera la finestra , miràvem , potser malalts , la vida del carrer . Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors , i tancava fora , lluny , la sofrença del pobre drac , i deia molt suaument els nostres petits noms , i ens somreia . Salvador Espriu