Ponts Romans

ponts

1. Judith i Elena

2. A Hispània, molts dels ponts romans que segueixen en
funcionament es troben tal i com van ser originats o d’altres es
troben molt modificats. Molts d’ells encara es troben en peu, i fins
i tot s’utilitzen, suportant el tràfic dels vehicles moderns que
pesen molt més que els que hi havia abans, els antics. Els
enginyers romans van ser grans mestres en la seva construcció,
ja que aquests eren elements fonamentals per tal de poder
accedir a les ciutats. Molt sovint, aquests es trobaven per sobre
dels rius. Principalment els van fer per tal de defensar-se. Moltes
de les vies romanes que es van formar a la península Ibèrica
necessitaven molts ponts, i per tant, els que van construir van ser
molts.

3. Un pont és una estructura construïda
principalment amb un objectiu en concret;
salvar qualsevol obstacle físic, ja sigui un
riu, una vall, una carretera, una via de tren,
o d’altres. Actualment, els enginyers civils
són els creadors i els dissenyadors dels
ponts.
Els ponts estan fets de diversos materials;
de formigó, de maçoneria o d’acer
principalment, tot i que també se’n troben
de metalls, de fusta, de cordes, de canyes
de bambú o d’altres de més moderns.
Pont romà d’Asturies

4. El pont té una estructura en concret:
- Un tauler, que és la part que suporta tota la circulació que passa
per sobre.
- Els estreps, que suporten el tauler en els dos extrems i que es
troben en contacte amb el terreny.
- Les piles, que són les que suporten el tauler entre els estreps.
Pont de la Provence (França)

5. Els ponts romans tenien una
funció en concret, ja que aquests
eren indispensables de les vies.
Aquests permetien a les vies
salvar els obstacles que
suposaven els rius, que en el cas
de la Península Ibèrica, poden
arribar a ser molt amplis i a
causar algun que altre problema.
Roma va fer i va deixar les
construccions més duradores i
fiables fins els nostres dies. Es
van construir molts ponts de
fusta, però la majoria de ponts es
trobaven construïts de pedra.
Pont romà de Mèrida

6. Molts dels ponts que es van construir més tard, concretament a
l’Edat mitjana, els caracteritzaven com els ponts romans, quan en
realitat, molts d’ells no ho eren. Per això, els romans tenen una
característiques en concret que fa indistingible l’origen romà de les
seves construccions:
- Arcs.
- Carreus molt elaborats i molts d’ells encoixinats.
- Via de més de 5 metres d’amplada.
- Via de traç horitzontal o inclinada.
- Pilars rectangulars des de la base, amb aturadors triangulars o
circulars que es tallen abans d’arribar a les muralletes.

7. La base dels ponts romans era l’arc, que consistia en un sistema de
construcció que van formar els etruscs i que finalment el van
desenvolupar els romans. L’arc que van utilitzar els romans va ser
l’arc de mig punt; el de mitja circumferència. L’arc principalment
sabia mantenir l’equilibri de forces i el pes de les pedres que el
formaven, ja que aquest desviava el pes i la força de les pedres cap
als laterals. Per a construir-lo, s’havien d’utilitzar bons ciments i
contraforts que puguin suportar aquest pes d’un arc.
Una de les dificultats que tenien els constructors dels ponts era el
pes que suposava que hi hagués a sobre una via. Per poder aixecar
un arc, es necessitava un armasó de fusta que subjectarà
l’estructura, i així, l’arc en pujar-lo, es trobaria entre els seus
contraforts.

8. El primer treball per construir un pont consistia en excavar un
forat per comprovar el terra i la seva resistència per suportar el
gran pes del pont. Quan ja havien decidit el lloc on s’anava a
aixecar, es marcava on col·locarien els seus contraforts i
començaven a llençar ciment.
Imatge de la construcció d’un pont romà

9. El principal problema que tenien els contraforts era que s’havien de fer
dins dels rius, pel fet de que l’aigua suposava un gran problema, i per això,
van realitzar un recinte format per troncs que es clavaven en el riu i que
feien que el contrafort, es quedés clavat i l’aigua anava circulen fàcilment
per mitjà d’un conjunt de bombes que es trobaven allà. El contrafort es
construïa per mitjà de la unió de troncs que feien que l’aigua es filtrés de
manera correcte. Hi havia fonaments que eren molt grans però d’altres que
com no eren molt profunds, es podia treure l’aigua que quedava atrapada
als tubs que hi havia per mitjà de cubells d’aigua.
A partir d’aquest moment, es comença la construcció. En moltes ocasions,
els romans aixecaven els seus ponts amb grans blocs de pedra, ja que era
necessari tallar-los, per tal de que encaixessin perfectament i es
mantinguessin al seu lloc. En moltes ocasions, la força de l’aigua era molt
més gran que la d’aquests blocs. Per tant, van utilitzar formigó per tal de
poder utilitzar els blocs de pedra de tamany petit però de gran resistència.
Processos per construir un pont romà

10. Entre els blocs que formaven els ponts, col·locaven alguna cornisa fora de
lloc; sobresortida, per a poder centralitzar l’arc. Els picapedrers aixecaven el
contrafort per a que els fusters aixequessin la fusta per poder realitzar l’arc,
que era del que estava format principalment un pont. Aquesta fusta havia de
ser suficientment resistent per tal de sostenir moltes tones de pes. Quan
col·locaven les cimbres, que servia d’ajut per al pont, a sobre d’aquestes es
construïa l’arc, disposant de les dovelles per tal de que l’arc cada cop
adaptés més forma. Per tant, l’arc quedava de la següent manera:
Arc d’un pont romà

11. Per mitjà de les grues, pujaven les dovelles de l’arc i
col·locaven juntament amb aquesta, una dovella
central. Es treien les cornises després d’aconseguir la
forma que volien que tingués el pont, es retirava la fusta
que subjectava el pont i es feia la vorera per sobre del
pont.
Una curiositat dels romans és que com tenien tanta
temença als déus, el que feien era fer rituals fins i tot
abans de creuar un riu. Anaven a parlar amb els seus
sacerdots per tal de veure el que creien que seria el
més convenient.
Pont romà d’Àvila

13. La ciutat de Mérida va ser una de les ciutats amb més comunicació i
més importants de l’oest de la Península Ibèrica. Els ponts romans
més importants van ser els que estaven a sobre el riu Guadiana i
Albarregas.
Els trams del inici i final del pont, avui dia encara es poden observar la
conservació d’alguns trets de la seva construcció primitiva. Les
crescudes del riu Guadiana i els conflictes bèl·lics han fet constants
reconstruccions del pont des de l’època dels romans, passant per
l’època dels visigots fins la última reconstrucció realitzada en el segle
XIX.
Aquest pont va ser construït amb dos trams d’arcs que s’unien
mitjançant un tallamar, que serveix per aturar la força de la corrent de
l’aigua. Esta construït amb un nucli de formigó romà envestit amb
carreus. Consta de 60 arcs, on l’ aigua baixa amb molta força. Els
pilars originals disposen de tallamars rodonencs per tal de calmar la
força de l’aigua.

14. Pont romà de Mèrida

15. En l’ època romana es conserven poques restes, dels que destaca el pont
romà amb el seu "verraco", les seves calçades . La construcció del Pont
Romà esta datada en el segle I, encara que no es pot afirmar amb total
seguretat, el emperador que va ordenar aquesta construcció es diu que
l’emperador que va afirmar la construcció va ser Trajanono. El pont va ser
construït per salvar el pas del riu Tormes per la ciutat. Està ubicat en la
denominada Ruta de la Plata que unia Mérida amb Astorga.
De la construcció originaria romana es conserven quinze arcs, els mes
pròxims a la ciutat. Son arcs de grans de dovelles almohadilles. Els altres
onze arcs, hi han hagut varies reconstruccions. En 1613 va ser reparat
segons el projecto de Juan de Alvarado, y en 1677 es van reconstruir els
arcs destrossats per causa de la riada de San Policarpo en 1626.

16. Pont romà de Salamanca

17. De la ciutat romana en coneixem dos ponts. El pont sobre el
riu Baetis, Guadalquivir. Aquest pont romà de Córdoba va ser
construit a principis o mitjans del segle I; pero de la seva
construcció original només es conserven els seus arcs, ja que
per raons militars, van ser destruïts i reconstruïts. El pont es
va realitzar amb setze arcs subjectats per pals que defensen
tallamars de mig cilindre coronats per cons. Els únics
elements estructurals de interés arqueològic són els arcs.

18. Pont romà de Còrdoba

19. L’altre pont que també es troba a Còrdoba, és el pont que es troba situat
sobre el rierol Pedroche, en el terme de Corduba Emeritam, a la sortida de la
ciutat. És el millor conservat de la província. La seva longitud és de uns
30-35 m. amb una amplada, inclosos els muralletes, de 4.90 m. La seva
altura en la clau del arc centrals aproxima als 7 m. Te tres arcs amb el taulell
a doble vessant. Conserva gairebé tota l'estructura romana; piles, estrep...
En època àrab registra reformes en les dovelles dels arcs menors. Per la
seva estructura i documentació epigráfica de dita via és vinculen la seva
construcció cap al 27 a.C El Aqua Nova Domitiana Augusta, construïda entre
els anys 81 i 96, atravessava aquest pont. Situat al Nordest de Còrdova, a
pocs metres al sud de la Carretera de Almadén (Nacional 432) i al Nord de la
línia fèrria Còrdova-Andújar, a 2,8 km de Còrdova.
Un altre pont de la província és el pont Mocho sobre el Guadalmellato. En la
via Augusta a la mansió ad Decumo, desena milla. És un pont de deu arcs i
rasant plana, datat en l’època d'August.

20. Pont romà de Còrdoba

21. El Pont d’Alcántara va ser construït sota el regnat de Trajà per l ‘arquitecte
Cai Juli Làcer entre el 103 i el 106. Té 61 m d’ alçada, 194 de longitud y 8
d’amplada amb 6 arcs de mig punt.
El pont es va construir a expenses d’onze municipis de Lusitania, sota la
direcció de Cai Juli Làcer, en la via de Norba (Cáceres) a Conimbriga
(Condeixa-a-Velha).
El pont es va mantenir intacte fins el segle XIII. Va ser destrossat el 1213.
Pont romà d’Alcàntara

22. Pont romà d’Alcàntara

23. L'Ajuntament de Carmona ha signat recentment un conveni de col·laboració
amb el Ministeri de Foment per al finançament de les obres de rehabilitació
que s'estan portant a terme en la calçada romana i el pont dels cinc ulls que
formaven part de l'antiga Via Augusta.
L'última gran reforma de l’última gran reforma de la calçada i pont romà es va
portar a terme en el s. XVIII i des de llavors no s'ha intervingut en la zona
excepte algunes actuacions portades a terme en els últims anys. Aquest tram
de calçada formava part de la Via Augusta que unia Cadis amb Roma, sent
utilitzada també en època musulmana.

24. Pont romà de Carmona (Sevilla)

25. El pont estava situat ala calçada que unia Consabu amb
Laminium, permetent salvar la zona pantanosa del ric Cigüela.
Té 460 metres de llarg i tots els seus ulls, un total de 47 són
desiguals i asimètrics. La seva amplària màxima és de 7
metres.
A partir de 1920 amb la construcció de la nova carretera es va
ocultar sota ella diversos ulls del vell pont en la seva sortida
nord, sent progressivament cobertes d'enderrocs tant al nord
com al sud. En la dècada dels 60 van desaparèixer les
muralletes del pont. Les obres de manteniment del pont han
estat contínues des de la seva existència, actualment s'han
iniciat els treballs de restauració del pont.

26. Pont romà de Villarta de Sant Joan

27. El pont de Luco de Jiloca data del segle I.
Recentment s'ha restaurat. Per l'est travessava el
riu Pancrudo i hi passava la via romana Laminium-
Caesaraugusta.
Pont romà de Luco Jiloca

28. Pont romà de Luco Jiloca

29. Es troba situat al costat de la Casa del Priorato i
molt pròxim a la zona de cellers. És un pont de dues
obertures de diferent llum i un petit aliviadero. Va
Ser reconstruït en l'Edat Mitjana. Datat en el segle
II, travessa el ric Tíron. declarat en 1979 d'interès
històric-artístic.

Pont romà de Cihuri

30. Pont romà de Cihuri

31. El pont sobre el rierol salat de Porcuna, està situat en la via
Augusta. D'estructura asimètrica format per un arc central
flanquejat per altres dos més petits i un tercer en el costat dret.
Construït amb carreus de arenisca de la zona, opus cuadratum.
Del pont destaquen les dovelles, l'encoixinat i els arcs menors que
es donen suport sobre les dovelles dels arcs de aligerament.
Aquesta datat en el segle I. L'arc central mesura 8,90 m de llum;
els laterals, de 3,50 m el dret i 3 m l'esquerre; el més petit de la
dreta té 2,60 m.

32. Pont romà de Villa del Río (Còrdoba)

33. L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont
aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de
Tarragona que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un
dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el
més important de Catalunya.
Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte,
sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador
August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part
alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.
L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al
segle X sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova i una altra
vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme
diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.

34. Pont del Diable (Tarragona)

36. Sobre el seu origen existeixen teories divergents, sent que la més
probable és l'existència d'un pont romà anterior del segle III, que
haurà estat reconstruït, o mateix construït uneix en el seu lloc, al
inici del període medieval.
Unint les dues ribes del riu Gilo, en el centre de Tavira, aquest
pont ha anat patint diverses alteracions al llarg dels segles,
romanent en el segle XVII amb el seu aspecte actual.
Des de 1989, quan van tenir lloc grans inundacions, el pont va
passar a ser per als vianants. Avui en dia és punt de passatge
obligatòria per la seva bellesa i asimetria, concedint un bonic
paisatge de la ciutat de Tavira.

37. Pont romà de Tavira

38. El Pont Romà de Tréveris o Römerbrücke és un pont
romà en la ciutat de Tréveris sobre el ríu Mosela, és el
pont més antic d’Alemanya. Les seves piles de pedra
daten en el segle II.
Pont romà de Tréveris

39. Pont romà de Tréveris

40. www.wikipedia.com
www.tarraconesis.com/puentesromanos.htm
www.spanisharts.com/arquitectura/roma_ingenieria.html
www.catedu.es/aragonromana/puentes.html
www.arteguias.com/arquitecturaromana.html