Postimpressionisme

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. POSTIMPRESSIONISME JÚLIA LÓPEZ VALERA INSTITUT BANÚS

2. El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX posteriors al impressionisme. És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes que volen anar més enllà . Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme , el superen i amb els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX . CARACTERÍCTIQUES MÉS IMPORTANTS : Volen anar més allà de la mera captació de la llum i l'atmosfera: També volen plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades . Al igual que els impressionistes basen les seves obres en el ús del color però de manera subjectiva: Utilitzen el color com element expressiu no per representar fidelment la naturalesa sinó, una visió més subjectiva del món. Recuperen la importància de la forma . Es mostren contraris a la dissolució qued'aquestes realitzaven els impressionistes. Utilitzen colors vius i intensos , aplicats de manera compacta i amb una pinzellada perfectament visible. Júlia López Valera

3. Entre las diversos artistes que configuren El POSTIMPRESSIONISME cal destacar les figures de: VAN GOGH: LA NIT ESTELADA (1889) ELS JUGADORS DE CARTES (1893) Vincent VAN GOGH , Paul CÉZANNE , Paul GAUGUIN i Henri TOULOUSSE-LAUTREC . GAUGUIN: DONES DE TAHITÍ (1891) EL SALÓ DE LA RUE MOULINS (1894) Tots ells recullen en les seves pintures moltes de les troballes tècniques i estilístiques del impressionisme, però les seves pintures presenten uns matisos personals que els convertiran en els precursors de les primeres avantguardes del segle XX . Júlia López Valera

4. VINCENT VAN GOGH La seva obra transmet una gran càrrega passional , mitjançant la llum i el color Van Gogh empra colors purs amb pinzellades corbes i sinuoses La pintura està aplicada amb pinzellades ràpides i plenes de pasta. Utilitza colors intensos, de gran lluminositat , on reflecteix els seus sentiments i el seu caràcter impulsiu . Remarca el contorn de les figures amb una línia de tons obscurs. Júlia López Valera

5. La utilització simbòlica del color i la forma , així com l'ús d’una pinzellada vigorosa i empastada converteix a Van Gogh en precedent clar del FAUVISME una de les primeres avantguardes del segle XX. VAN GOGH: La iglesia de Auvers (1890) M. BLAMINCK: cases a Chatou (1904 ) VAN GOGH: Pintor camino del treball (1888) A. DERAIN: Muntanyes a Collioure (1905 ) VINCENT VAN GOGH Júlia López Valera

6. PAUL CÉZANNE Comença amb el impressionistes però aviat abandonarà els pressupòsits d’aquest moviment per arribar a ser un dels precursors més importants dels moviments pictòrics del segle XX . Cézanne creu que els impressionistes són massa superficials i el vol arribar a l’essència dels objectes i les persones , allò que roman i no varia. Per a ell aquestes formes essencials seran les figures geomètriques : el cub l’esfera, el cilindre, la piràmide ... Pensa que tota la natura es pot reduir a volums geomètrics . Per això estilitza geomètricament tots els objectes, personatges i paisatges. Podem observar com en aquesta pintura de La muntanya Sainte-Victoire descompon les forma en molts quadrats de color ( l’essència de la forma ). Júlia López Valera

7. Cézanne Concep la pintura com una construcció realitzada a partir de cossos geomètrics : piràmides, prismes, cons, esferes... amb els quals intenta destacar el volum dels elements representats Cézanne utilitza el color per subratllar les formes de les coses , en comptes de diluir-les com feien els primers impressionistes. Per modelar els objectes i ressaltar el seu volum no utilitza el clarobscur ; sinó que fa servir el color i els contrastos de tons càlids i freds. Per la seva singular manera concebre la pintura, Cézanne està considerat ... com el pintor de l’espai, el volum i les formes. PAUL CÉZANNE Júlia López Valera

8. Aquesta recerca de l’essència de les coses , no la seva aparença és clarament visible en la seva obra “ Els jugadors de cartes ” (1893 ). En aquest quadre s’evidencia de forma clara la construcció geomètrica de les figures que hi son representades. Per una altra banda també s’evidencia la utilització del color com a element clau per ressaltar les formes i el volum dels elements representats. PAUL CÉZANNE Júlia López Valera

9. El fet de que Cézanne prescindís en els seus quadres de l’obligació de copiar amb precisió naturalista els colors i les formes el convertí, en una de les figures principals que va assentar les bases de la revolució que al segle XX van representar per la pintura l’aparició de les primeres avantguardes . Per la seva capacitat de descompondre la realitat en figures geomètriques s e’l considera antecessor del CUBISME que més tard, al segle XX liderarien Picasso i Braque . BRAQUE: Cases a l’Estaque (1908) També influí en el FAUVISME i l’EXPRESSIONISME , ja que no copià colors i formes de la realitat, sinó que els transformà segons la seva recerca i interessos. FRANZ MARC: Cavall blau II (1911) En síntesi podem dir que la gran aportació de Cézanne és: “L’Art és una creació mental, s’ha de pensar.. No és pot limitar a ser una mera representació de l’aspecte fugisser de les coses” Júlia López Valera