Ppt sector terciari

1. Les activitats
econòmiques
El sector terciari

2. El sector terciari
1. El sector terciari o de
serveis agrupa totes les
activitats econòmiques que no
produeixen béns materials i
serveixen per a millorar la
qualitat de vida de les persones.

3. 1.2 El sector terciari
Carcterístiques:
•Als països industrialitzats és el sector amb més ocupació i el que
genera més riquesa.
•Presenta una gran diversitat d’activitats no productives
•Comporta el desenvolupament tècnic i científic
Són terciaris:
L’administració pública
Els serveis financers
El comerç
El Transport i les comunicacions
Les activitats culturals, d’esport i d’oci
El turisme
Els serveis sanitaris i educatius
La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...)
Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)

4. Classificació de les activitats terciàries
actualment:
•sector terciari clàssic o banal:
- feines que exigeixen poca preparació
acadèmica
- poc remunerades
- Ex: hosteleria, transports, serveis domèstics
•sector terciari superior o quaternari :
- activitats més qualificades relacionades amb
la tecnologia, la ciència i la gestió
- ben remunerades
- Ex: serveis relacionats amb els avenços
cientifico - tecnològics (microelectrònica,
informàtica, la bioindústria, biogenètica, ind.
espacial, gestió de grans empreses, etc)

5. 1.3 Els serveis i els canvis socials
Causes de l’expansió del sector terciari:
Augment de l’esperança de vida serveis d’atenció a
persones dependents
Incorporació de la dona al món laboral creació
d’escoles infantils i serveis que facilitin la feina domèstic
(tintoreria, menjars precuinats, neteja...)
Reducció jornada laboral (8h) i les vacances
activitats d’oci i temps lliure (sector turístic)
4. Canvis en els processos productius:
– La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie)
– Els processos també donen importància al disseny, la
publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....

6. 5. Globalització i internacionalització:
Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis
utilitzats per garantir la competitivitat.
La globalització és un canvi
social basat en l'increment de la
interconnexió entre diferents
societats. Es pot aplicar en molts
contextos: globalització cultural,
industrial, econòmica
6. La societat del consum i benestar
La millora de les condicions de treball dels obrers als països
desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme).
El consumisme.
“L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i
equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la
sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.

8. PIB per sectors
Distribució al món:
•Països industrialitzats: 58% PIB
•Països en vies de desenvolupament: 50% PIB
•Països subdesenvolupats: 37% PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts
a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura
bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un any.
Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre queda fora,
per exemple).

9. 2. El sector terciari al món d’avui
2.1 Característiques activitats sector terciari:
–Heterogènies: diversitat serveis, qualificació personal, dimensions
de les empreses
–Intangibles i immaterials
–Impossibles d’emmagatzemar (oferta i demanda es regula a través
tecnologia de la informació)
–Situades a prop del consumidor
–Nivell de mecanització relativament baix
–Activitats en expansió
–Repartides de forma desigual (països indusrials, o en vies de
desenvolupament)
2.2 Classificació activitats terciàries
–Serveis socials
–Serveis de distribució
–Serveis a les empreses
–Serveis al consumidor

10. 1.-Els serveis socials
 L’educació lligada amb el grau de desenvolupament d’un país.
l’ONU vol aconseguir un “ensenyament primari universal”.
2.La sanitat és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de
l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país.
3.També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis
administratius, etc.
El benestar social agrupa les activitats que
procuren qualitat de vida a les persones i
cobrir les necessitats més bàsiques.
Als pp.dd són serveis de dret: l’educació,
l’assistència sanitària, la seguretat pública,
justícia,etc...
Una gran part dels serveis socials són públics
(finançats per l'Estat) als països europeus

11. 2.- Serveis de distribució
Agrupen les activitats relacionades amb la circulació de les persones, de
béns i d’informació:
–Transports
–Telecomunicacions
–Comerç a l’engròs
3.- Serveis a les empreses
Serveis que oferten empreses del sector terciari a empreses agrícoles i
industrials
–Publicitat
–Recerca
–Banca i finances
–Assegurances
–Assessorament
jurídic i fiscal
–Control de qualitat
–Neteja
d’instal·lacions

12. 4.- Serveis al consumidor
Serveis adreçats directament al públic consumidor
–Hosteleria (bars i restaurants)
–Comerç al detall
–Lleure (viatges i turisme)
–Reparacions i instal·lacions
–Serveis individuals (perruqueria, servei
domèstic…)

13. 3. LA SANITAT
Un exemple de servei social bàsic
3.1 Millora de l’esperança de vida al s.XX
Causes:
•Millor alimentació (progressos agrícoles, nous conreusm,
millora de les tècniqus de treball)
•Millores en la higiene (clavegueres, recollida escombraries,
aigua corrent a les cases, ús sabó)
•Avenç medicina (vacunes i antibiòtics per combatre epidèmies
i malalties)
Conseqüències:
Mortalitat Natalitat
La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre
assistència mèdica, però aquest dret només s’exerceix en els PP.II.
El dret a la salut el garanteix l’Estat (impostos)

14. 3.3. Salut i riquesa
El nivell econòmic d’un país determina la qualitat del servei sanitari
Països pobres Països rics
•Manquen serveis sanitaris
•Pateixen malalties
transmissibles o infeccioses
(sida, tuberculosi, malària)
•No es poden permetres
vacunes i medicaments
•Hi ha serveis sanitaris
•Sanitat compta amb
mitjans científics i
tecnològics per combatre
malalties
•Malalties de l’estil de vida:
(sedentarisme, tabaquisme,
mala dieta)

15. 4. El turisme
Història:
A l’Edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci,
anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia a celebrar les Olimpíades,
mentre que els romans que havien construït les grans vies de
comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones
costeres.
A l’Edat Mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de
pelegrinatge cap a Santiago, Roma, Terra Santa i a la Meca.
A l’Edat Moderna: continuen les peregrinacions religioses i es
posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo;1300) i el
desig de conèixer nous móns; descobriment d’Amèrica)
A l’Edat Contemporània: a partir de la creació de la màquina de
vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a
popularitzar-se:
Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor.
Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i
crea la primera oficina de viatges.
Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom
turístic.

16. 4.1 Causes de l’augment del turisme:
L’augment del temps lliure o oci (jornada laboral 5 dies
amb cap de setmana lliure i vacances pagades)
Societat del benestar: cobreix i assegura necessitats
bàsiques com la invalidesa, la vellesa (jubilats)
L’increment de les rendes .
Millores en els transports: generalització de l’automòbil i
millora xarxa viària i dels transports (tren, avió...)
Noves pautes de comportament , com la necessitat de
conéixer altres parts del món.
La liberalització de la circulació de persones.
El turisme és una de les principals font d’ingressos i
treball de molts països, i involucra moltes activitats
econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge,
restauració, etc.

17. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser
creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme.
Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al
transformar-se en una agència executiva del PNUD. En
1977 es signa un conveni que formalitza la col·laboració
con las NU, essent un organisme especialitzat del sistema
de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a
Madrid, España i compta amb 153 estats membres.
El missatge: El turisme és riquesa per a la persona, per a
la família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.

18. TIPUS DE TURISME:
Segons el tipus d’activitat turística:
1.Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.
2.Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció
antròpica.
3.El turisme Religiós: pelegrinatges.
4.Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana
5.De salut: per recuperar-se física o psíquicament
(balnearis)
6.Esportiu: per practica esports tradicionals o
d’aventura.(turisme alta muntanya)
7.De sol i platja: turisme a la costa
8.De negocis: viatges efectuats amb motius
professionals.

19. Cultural: Precisa de recursos històric-artístics pel seu
desenvolupament. És més exigent i menys estacional.
Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat.
Monumental: vinculat exclusivament a monuments històric-
artístics.
Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments.
Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles.
Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.
D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic,
Enològic, Industrial, Itinerant
Ecològic: es realitza en espais naturals i està
estretament relacionat amb el turisme rural o al
voltant d’un parc natural.
Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una
habitació, però participa de les feines agrícoles, conviu i consum els
aliments amb la família que els acull.
D’altres: Ornitològic, Rural, Agroturisme, etc.

20. Segons la intensitat de l’activitat:
Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat
al Turisme Rural):
Senderisme
Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT)
Turisme Eqüestre
Escalada
Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting)
Activitats subaquàtiques
Rem i navegació (ex. kayak de mar)
Activitats aèries (globus, paracaigudisme)
Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí)
Multiactivitat (ex. raids)

21. Segons les característiques dels turistes
2.Juvenil
3.De la tercera Edat
3.Familiar
4.De grup
5.De masses
6.De minories
Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que
organitza viatges i estades són els tour operadors.

22. 4.2 Distribució del turisme al món
Els fluxos de turisme es produeixen preferentment als
països més desenvolupats.

Centres emissors:
ciutats
Nuclis receptors
(Segons la
distància):
Nuclis turístics
propers
(fins a 200 km de
radi)
•Caps de setmana
•Cotxe/tren
Nuclis turístics
intermedis
(fins a 2000 km de radi)
•Vacances
•Cotxe/tren/avió
•Centres prioritaris: platja i
muntanya
Nuclis turístics
llunyans
(a partir de 2000 km)
•Vacances /feina
•Avió
•Centres prioritaris:
països tropicals

23. Grans àrees de destinació:
–Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia)
–El Carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba
–Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i
les Filipines.
–Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.
L’ESTAT ESPANYOL
1998: 2n lloc de destinació turística al món.
2000: va superar els 75 mill de visitants .
Centres emisors: França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i visiten
Nuclis receptors: Les Canàries, Catalunya i País Valencià.
Principals destinacions turístiques al món

24. 1
2 3
4
Principals destinacions turístiques al món

25. Principals destinacions turístiques a Espanya

26. Principals destinacions turístiques a Europa
1
2

28. El turisme a Catalunya:
Catalunya rep una proporció molt elevada del turisme total
peninsular, principalment visiten la Costa Brava, la Costa
Daurada, Barcelona i els Pirineus.
El turime a Catalunya

29. Efectes positius:
•Creixement del PIB dels països receptors : creació i expansió
d’empreses i serveis (agències viatge, companyies aèries, empreses
constructores, empreses d’animació...)
•Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de
treball (cambrers, guies, socorristes...)
•Promoció internacional de productes locals , que amplien el seu
mercat.
•Noves possibilitats econòmiques per al medi rural.
•Dinamització d’altres sectors econòmics: construcció, transports,
comerç
•Contacte amb altres cultures i aprenentatge de llengües
5. Conseqüències del turisme

30. Efectes negatius:
•Impacte medi ambiental:
A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels
ecosistemes marins i contaminació.
A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les
aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora.
•Als països pobres els operadors turístics i empreses de
transport internacionals amb seu als seus països controlen el
turisme. De manera que dels beneficis generats pel turisme
només una petita part es queda en el país receptor, la resta va
al país on hi ha la seu del tour operador
•Augment dels preus i de l’especulació del sòl:
S’enriqueixen les gran empreses
•Atur ja que la feina relacionada amb el turisme té un caràcter
estacional. (accentuat per crisi, terrorisme, etc)

31. Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

32. •El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o una
mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre.
•A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució
del transport. L’augment de la producció i del consum ha
provocat un increment en l’ intercanvi mundial de mercaderies.
•Actualment els sistemes de transports són una gran xarxa molt
complexa que engloba:
2.Transport terrestre
4.Transport aeri
6.Transport marítim
El transport

33. 4.2 FUNCIONS DEL TRANSPORT:
–Desplaçament quotidià de la població (vivenda-treball, oci).
Origina trànsit
–Desplaçament a llocs molt allunyats (vacances, migracions…)
–Distribució de béns i de serveis

34. 4.3 LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Causa: poder transportar quantitats més grans de persones i de
càrrega, d’una manera més ràpida, segura i econòmica.
La revolució dels transports ha consistit en:
–Augment del tonatge
–Intermodalitat (combinar diversos transports integrats gràcies
a l’ús de contenidors)
–Augment de la velocitat (ferrocarril, avió)
–Millora en la infraestructura viària
–Augment de la seguretat (menys accidents)
–Reducció preu del transport (gràcies a l’augment de la
capacitat de càrrega i de passatgers.)
–Els avenços en telecomunicacions (Internet; millor
coordinació)

35. 5. XARXES I TRANSPORTS
Xarxa de transport: conjunt d’infraestructures per on
puguin circular fàcilment els vehicles (carretera, vies
fèrries…)
–denses (àrees econòmicament importants.
–poc denses (països pobres)
Xarxes estan formades per eixos o línies que uneixen 2 o
més punts connectats en forma de malla o xarxa que
s’estén per un territori de forma més o menys densa
Nusos de transport: llocs centrals dels eixos (grans
ciutats en zones de entrada/sortida

36. 5.2 Les xarxes de transport terrestre:

Carretera: infraestructura més usada, estructurada i densa per a
transportar persones i mercaderies. Hi ha diferències entre pp.ii. i pp.
pobres
Inconvenient: contaminació i impacte mediambiental
Ferrocarril: òptim per a recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per
a persones com mercaderies. El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic.
Inconvenient: rigidesa de la infraestructura ferroviària que es divideix en
diverses xarxes:
regionals: que uneixen punts de concentració industrial o humana.
trens d’alta velocitat, que és l’últim avenç.(TAV)
transcontinentals: són línies de grans recorregut que uneixen països o
continents (transsiberià)
Urbanes: (metro) que uneixen punts de la mateixa ciutat o àrea
metropolitana.
A Espanya està controlat per RENFE.
Catalunya controla Ferrocarrils de la Generalitat.

37. 6.1 Transport aeri:
•El més adequat per passatgers i mercaderies lleugeres a grans
distàncies
•Mitjà ràpid i segur, però car (carburant i manteniment)
•La proliferació de Co. privades ha reduït el preu dels vols.
•Actualment ha augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats i
s’ha hagut d’ampliar (ex: Prat)
AEROPORTS
El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA, Nova York, Chicago, Dallas o
Miami són les més transitats.
Els aeroports que canalitzen més fluxos turístic a Espanya: Madrid i
Barcelona, Palma de Mallorca, La Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca.

38. Principals aeroports del món

39. Principals aeroports a Espanya

41. Principals ports a Espanya

42. Port fluvial de Basilea (Suïssa)

43. (SI) ve de la mà de la revolució tecnològica, amb la
informàtica, l’electrònica i la telemàtica i és el nom que rep la
forma d'organització majoritària al segle XXI. Alguns mitjans
de comunicació:
1.Tradicionals: telèfon, fax, ràdio, TV, premsa, revistes
2.Telemàtics: Internet, Teletext, caixer automàtic, etc.
Comunicació i Societat de la
Informació
Fractura digital: és una qüestió d'abast polític i social que fa
referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que
disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no.

44. El comerç
Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i venda de béns
serveis per satisfer necessitats, i que posen en contacte el productor (oferta)
i el consumidor (demanda).
Al principi es feia bescanvi i amb el temps es va generalitzar la moneda
Elements del comerç
El comerç
venedor
mercaderia
comprador
ofereix s’interessa per
s’intercanvia
mercat
concret abstracte

45. Vocabulari:
Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles.
Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó,
cautxú o mercuri.
Venedor:
Comprador:
Mercaderia:
Capital:
Divisa:
Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica:
IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per
calcular-lo cal haver decidit prèviament quins seran els béns i
serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006 van entrar
461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la
consulta a 20000 famílies.
Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus
durant un període de temps determinat.
El comerç

46. Comerç Interior:
intercanvi de béns i
serveis dins les fronteres
d’un estat
1.2 El comerç interior i exterior
Productor
Intermediari
(Majorista)
Comerciant
(Minorista)
Consumidor
Engròs
(majoristes)
Compren als productors i
ho venen a
empreses/comerciants
Al detall
(minoristes)
Es ven al públic
petites quantitats
Comerç exterior
/internacional:és
l’intercanvi de béns i
serveis entre diferents
països del món
exportacions
Venda
productes
nacionals
importacions
Compra
productes
exteriors

47. 1.4 Balança de pagaments:
document comptable on
s'enregistren de manera
sistemàtica totes les transaccions
(intercanvis) d’un país amb la
resta del món .
(béns materials, financers i
serveis)
1.3 Balança comercial :
Anàlisi de la diferència entre el
valor de les importacions
totals i de les exportacions d
´un país
(béns materials)
Balança positiva:
- importacions +exportacions
Balança negativa:
+importacions -exportacions
Balança excedentària:
+ ingressos /exportacions
-despeses/importacions
Balança deficitària:
-ingressos/exportacions
+despeses/importacions

48. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES COMERÇ ACTUAL
Mou grans quantitat s de productes diferents
Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i eficàcia.
Crea una xarxa de relacions a nivell mundial
Activitat que ocupa a moltes persones
Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses: empreses
productores, exportadores, importadores i associades a bancs

49. 2.2 intercanvis comercials internacionals

50. 3.-FLUXOS I BLOCS COMERCIALS
Fluxos comercials:
intercanvis comercials
entre venedors i
compradors
Matèries primeres (40%)
Els països productors no sempre en són
consumidors
Ex: petroli (s’exporta al pp.ii)
Productes manufacturats
•Elaborats majoritàriament als pp.ii
(80%)
•Potències emergents d’industrialització
recent: Brasil, Índia, Xina, països sud-
est asiàtic (riquesa minera, energètica i
de capital humà)
Capital
Préstecs bancaris, inversions, comprar i
vendre accions en borsa/empreses, etc
EUA, UE i Japó
Generen dependència econòmica entre
països

51. 3.2 ELS FLUXOS
D’INFORMACIÓ
L’intercanvi de la informació s’ha
generalitzat amb les TIC
(tecnologies de la informació i la
comunicació)
Immediatesa
(ordinadors, satèl·lits,
antenes, cables fibra
òptica
Repartides de forma
desigual (pp.ii)
3.3 ELS BLOCS
COMERCIALS
Agrupació de països per eliminar
rivalitats i regular els fluxos
•Proximitat espacial (facilita els
intercanvis)
•Unió duanera (integració
econòmica)
•Redistribució industrial
(repartició per tots els països
membres)
•Front comú: + volum del mercat
+ força per negociar
•Complementarietat i unió
d’esforços: diferents béns o
mateix tipus de bé.

52. Mecanismes de control:
Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que
regula i organitza el comerç internacional.Es caracteritza per:
Tenir un creixement constant.
Creació de blocs comercials com:
Mercats comuns: o associacions que intenten posar en
comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o
desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex.
Mercat Comú Europeu.
Agrupacions comercials: són associacions econòmiques
per comerciar un sol producte (OPEP).
Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American
Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que
només eliminen aranzels.
El comerç

53. NAFTA (North American Free Trade Agreement )

54. Comerç just? és un sistema comercial alternatiu que
ofereix als productors del sud accés directe als mercats del
nord, i unes condicions laborals i comercials justes i
igualitàries.
El comerç just?

55. Pregunta d’examen

56. Pregunta d’examen