Presentació 1 Romaprimeresoialtrescoses.pdf

ja ho tenen

1. TEMA 10
ROMA
Salvador Vila Esteve
Geografia i Història
1r d’ESO

2. TEMA 10.-ROMA.
1.Economia.
2.Societat.
3.Els orígens de Roma.
4.La Monarquia (753-509 aC).
5.La República (509-27 aC).
6.L’Imperi (27 aC-476 dC).
7.Religió.
8.Cultura.
9.Art.

3. 1.-ECONOMIA.
Les dues activitats econòmiques més importants eren l’agricultura i el comerç
L’agricultura
Cultivaven molts productes: blat, oliveres, vinya, fruiters, hortalisses,...
Introduïren noves tècniques molt avançades: l’arada, el molí
de gra, les premses d’oli i vi, sistemes de regadiu o adobs
Les terres podien ser propietat privada (normalment grans latifundis
de rics comerciants i patricis) o propietat de l’estat (agerpublicus)
que les cedia a soldats llicenciats i altres ciutadans
La terra la treballaven normalment els esclaus del propietari

4. 1.-ECONOMIA.
El comerç posava en contacte totes les regions de l’imperi, amb Roma al centre,
comerciant amb tot tipus de productes (vi, oli, blat, esclaus, marfil, or, animals, seda,
perfums,...) a través de la mar Mediterrània i de les calçades romanes per terra, i
pagant els intercanvis amb les monedes romanes d’or, plata i bronze
Arquitectura romana.
Aqueductes, ponts i
calçades (0’48’’)

5. 1.-ECONOMIA.
També tenien importància la ramaderia, la mineria i l’artesania
“ElmontSandaracurgiestàbuitperdinsperl’explotació
minera,jaqueelstreballadorsl’hanforadatambgrans
galeriessubterrànies.Elspublicanis’encarregarendela
seuaexplotacióutilitzantcomaminersapersonesqueles
havienvenutcomaesclauspelsseuscrims,doncsdiuen
queal’esforçdeltreballs’afegeixquel’airedelesmines
ésmortaliirrespirableperlapudordelmineral(sulfurroig
d’arsènic),perlaqualcosalespersonesestandestinadesa
morir”
Estrabó:Geografia,llibreXII,finalsdelsegleIaC.
LAS MÉDULAS (LLEÓ)

6. Exercici punt 1.-ECONOMIA.
1.-A partir del mapa, respon:
a) Quin és el tema del mapa (títol)?
b) Quin mar era la principal via de comerç? Cap a on es dirigien totes les rutes comercials? Per què?
c) Quines províncies de l’imperi romà podem veure al mapa?
d) Amb quins productes es comerciava dins de l’imperi?
e) Quins productes importaven de fora de l’imperi? D’on venia cadascun d’ells?
f) Quins eren els principals ports comercials?
g) Per què la moneda i les calçades van contribuir al creixement del comerç?
h) Quina altra activitat econòmica era molt important en l’antiga Roma? Explica el que sàpigues sobre
ella.
i) Quines altres activitats econòmiques destacaven?

7. 2.-SOCIETAT.
La societat era esclavista (divisió en
lliures i esclaus) i urbana (les ciutats
eren els llocs més importants)

8. 2.-SOCIETAT.
Divisió
entre
Esclaus: eren la major part de la població, treballaven per als seus amos
en tota classe d’activitats i no tenien cap tipus de dret polític ni civil
Lliures
Ciutadans: tenien drets polítics i civils, no pagaven impostos per la
terra i podien ser patricis (membres de famílies nobles importants)
o plebeus (artesans, comerciants, llauradors,...)
No ciutadans: no tenien drets polítics i eren les dones, els estrangers
i els lliberts (esclaus alliberats pels seus amo).
Didactica2013.
Esclavatge a
Roma

9. 2.-SOCIETAT.
Les dones estaven sotmeses a l’autoritat del paterfamilias(el pare primer,
l’home després), no tenien drets polítics i s’encarregaven de la casa i els
fills, però també participaven en la vida social, eren molt respectades en la
família i tenien drets com gestionar la seua riquesa o divorciar-se

10. 2.-SOCIETAT.
Les ciutats eren els llocs més importants per ser la residència dels governadors i
administradors, centres d’artesania i comerç i de la vida política i religiosa (el fòrum
o centre de la ciutat) i solien tindre forma de quadrícula i estaven fortificades

11. 2.-SOCIETAT.
La ciutat més important era Roma, considerada CaputMundi
(centre del món), amb un milió d’habitants aproximadament
Rome
Reconstructed
Rome
Reconstructed
II

12. Exercicis punt 2.-SOCIETAT.
1.-Per què eren tan importants les ciutats en l’antiga Roma? Quina estructura tenien normalment?
2.-A partir dels teus coneixements i l’esquema de baix, elabora una redacció en què expliques la
societat de l’antiga Roma (mínim 10 línies):

13. Exercicis punt 2.-SOCIETAT.
1.-Escolta atentament l’audiosegüent d’Educaixasobre “La dona a la societat romana”i respon:
a)Com li diuen a la dona protagonista?
b)De què s’encarrega?
c)De quina classe social creus que és? Per què?
d)Intenta explicar amb les teues paraules què és una matronai què es un paterfamilias.
e)Què li passaria a la protagonista si es divorciara?

14. 3.-ELS ORÍGENS DE ROMA.
Segons la llegenda, Roma va ser fundada pels bessons Ròmuli Rem l’any 753 aC.
Realment Roma va ser fundada per tribus llatines cap al segle VIII
aC. a la vora del riu Tíber, aprofitant la defensa que els oferien els
set turons que hi havia prop del riu i les bones comunicacions
En eixa època la península Itàlica estava poblada per tribus de llatins (centre),
pels etruscos (nord) i per colònies gregues (sud), lluitant sovint entre ells
Noéssensemotiuqueelsdéusielshomeshagentriat
aquestemplaçamentperfundarRoma:turonsamb
climasaludable,unriuperonbaixenelsproductesde
l’interiordelpaísiaccessiblealcomerçmarítim;en
resum,unasituacióúnicaalcentred’Itàlia.
TITUS LIVI: Història de Roma, segle I aC.

15. Exercici punt 3.-ELS ORÍGENS DE ROMA.
1.-A partir del mapa, respon:
a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)?
b) Quins pobles habitaven la península Itàlica
en el segle VIII aC.? On es situava cadascun
d’ells?
c) Quin dels pobles anteriors va fundar Roma?
On? Per què allí?
d) Explica la llegenda que tenien els propis
romans per a contar la fundació de la ciutat.

16. 4.-LA MONARQUIA (753-509 aC).
El rei tenia el poder màxim: polític, jurídic, militar i religiós
Governava amb l’ajuda d’un Senat format per patricis
Van haver set reis: els quatre primers llatins i els tres últims etruscos
Baix la influència etrusca va créixer molt la ciutat de Roma (comerç i artesania)
i es van construir ponts, aqüeductes, temples, clavegueram, muralles,...
Els 7 reis
de Roma

17. 4.-LA MONARQUIA (753-509 aC).
EL CREIXEMENT DE LA ROMA MONÀRQUICA

18. Exercicis punt 4.-LA MONARQUIA (753-509 aC).
1.-Quin va ser el primer sistema polític de l’antiga Roma? Com funcionava?
2.-Quins canvis va experimentar Roma durant l’etapa de la monarquia?

19. 5.-LA REPÚBLICA (509-27 aC).
L’any 509 aC. patricis i plebeus es van aliar per a tirar al rei etrusc
Tarquiniel Superb i Roma es va convertir en una República
Es va crear un govern aristocràtic de patricis, que monopolitzaren
els càrrecs públics, feien les lleis i impartien justícia: el govern
de la República era, en la pràctica, una oligarquia
Els plebeus van lluitar per aconseguir la igualtat amb els patricis:
van aconseguir la igualtat civil amb la ciutadania (casar-se amb
patricis i accedir als càrrecs públics) i un representant que els
defensava (tribú de la plebs)

20. 5.-LA REPÚBLICA (509-27 aC).
Institucions
republicanes
El Senat: format per tres-
cents antics magistrats, quasi
tots patricis, s’encarregava de
dirigir la política exterior i les
finances i ratificar les lleis. És
la principal institució
republicana
Els magistrats: eren elegits
anualment i governaven la
ciutat, sent molt importants
els cònsols
Els comicis: reunió dels
ciutadans romans per a votar
les lleis i els magistrats
(solien controlar-los els rics)

21. 5.-LA REPÚBLICA (509-27 aC).
L’expansió
de Roma
Amb l’augment de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç,
Roma es va expandir per tota la Mediterrània
1a fase (segles V-III aC.): conquisten la península Itàlica
2a fase (segles III-II aC.): derroten als cartaginesos en les guerres Púniques
i s’imposen en tota la Mediterrània occidental, Grècia i Àsia Menor
3a fase (segle I aC.): conquisten la Mediterrània oriental,
Gàl·lia, Britàniai Europa central
Com lluitaven
les legions
romanes
Artehistoria.
Guerres
púniques.
Grans Batalles
2. Les
campanyes de
Juli César
Artehistoria.
L’expansió
de Roma

22. 5.-LA REPÚBLICA (509-27 aC).
Problemes
greus a
partir del
segle II aC
Els plebeus es queixen de les diferències de riquesa i
demanen millores (revoltes socials)
Hi ha rebel·lions d’esclaus com les d’Espàrtac
Es produeixen guerres civils entre militars per fer-se amb el
poder que provoquen la fi de la República i l’inici de l’Imperi
TIBERI I CAIUS GRAC
MÀRIUS SILA
Mort de
César
JULI CÉSAR POMPEU
La fi de la
República
romana
OCTAVI
MARC
ANTONI

23. Exercicis punt 5.-LA REPÚBLICA (509-27 aC).
1.-Per què es va acabar la monarquia i es va posar una república?
2.-Quines diferències hi ha entre el senat de la monarquia i el de la República? Quines altres
institucions, a part del Senat, eren importants? Què feia cadascuna d’elles?
4.-Quins problemes té la República des del segle II aC. que provoquen la seua caiguda?

24. Exercicis punt 5.-LA REPÚBLICA (509-27 aC).
3.-A partir del mapa de baix, respon:
a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)?
b) Quins territoris formaven Roma en el segle III aC.?
c) Quins territoris van conquistar entre els segles III i II aC.? A qui derrotaren? En quines guerres?
d) Quins territoris van ocupar en el segle I aC.?

25. 6.-L’IMPERI (27 aC-476 dC).
A la mort de Juli Cèsar, Octavi s’imposa en les guerres civils
i es proclama emperador (27 aC.), començant l’Imperi
L’emperador tenia tot el poder: polític (convoca el Senat, dicta les
lleis, reuneix els comicis, nomena els magistrats), militar (Imperator)
i religiós (PontifexMaximus), arribant a ser adorat com un déu

26. 6.-L’IMPERI (27 aC-476 dC).
Els territoris de tot l’Imperi s’organitzen en províncies
i es construeixen fortificacions en les fronteres
Als segles I iII dC.l’Imperi arriba a la màxima expansió i són segles de relativa pau, sense
conflictes socials ni guerres exteriors importants (paxromana), i amb creixement econòmic
TRAJÀ

27. 6.-L’IMPERI (27 aC-476 dC).
La llengua i la cultura romana s’apliquen a tots els territoris (romanització) i
aquesta unificació cultural i religiosa es completa quan l’emperador
Caracal·la atorga la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi
A partir del segle III dC.l’Imperi entra en crisi: crisi econòmica,
revoltes socials, derrotes militars contra els germànics,...

28. 6.-L’IMPERI (27 aC-476 dC).
A finals del segle IV Teodosidivideix l’Imperi en dos (Imperi
Romà d’Occident i Imperi Romà d’Orient o Bizantí) i proclama
el cristianisme com a nova religió oficial (monoteisme)
Finalment, l’any 476 dC.els bàrbars envaeixen Roma i acaben amb l’Imperi Romà d’Occident
Artehistoria. Grans
civilitzacions. Roma
(resum)
Artehistoria.
L’Imperi
Romà
(resum)
Artehistoria.
Les
invasions
bàrbares
Volemquetotselspoblesquesóngovernatsper
l’administraciódenostraclemènciaprofessenla
religióqueeldivíapòstolPeredonàalsromans.Açò
és,segonsladoctrinaapostòlicaievangèlicacreiem
enladivinitatdelPare,delFillidel’EsperitSant
baixelconcepted’igualmajestatipietosaTrinitat.
Ordenemquetinguenelnomdecristianscatòlics
totsaquellsquesegueisquenaquestanorma,mentre
quealarestaelsjutgemdementsibojossobreels
qualspesaràlainfàmiadel’heretgia.
TEODOSI. Edicte de Tesalònica, 325.

29. Exercicis punt 6.-L’IMPERI (27 aC-476 dC).
1.-A partir del text, respon:
a) En què es basava el sistema polític de l’Imperi?
b) Quins quatre poders va concentrar Octavi en la seua personasegonsel text? Què li permetia fer
cadascun d’eixos poders?
c) Busca informació sobre Octavi August i resumeix-la en quatre línies.
QuanOctavivaserproclamatemperadorl’any27aC,vaconcentrarenelltotelpoderpolític.Vapassarserimperator
ocapdel’exèrcit.Eratambéaugust,ésadir,l’elegitdelsdéus.Aaquestsdoscàrrecsvaafegireldeprínceps,ociutadà
principal,ieldepontífexmaximusosummesacerdot.Així,l’Imperiesvaconvertirenelnoumodeldegovern,basat
enlaconcentraciódepodersenunaúnicapersona,l’emperador,ambelsuportdel’exèrcitidelcosdefuncionaris.
2.-Què va ser la paxromana?
3.-Quins problemes va tindre Roma en el segle III dC?
4.-Quin emperador va introduir dues reformes importants al segle IV? En què van consistir?
5.-Quan i com va caure l’Imperi Romà d’Occident?

30. 7.-RELIGIÓ.
La religió romana era politeista: van adoptar als déus grecs, canviant els noms, però
també van afegir altres déus per a integrar les religions dels llocs que conquistaven
Feien sacrificis i processons en honor als déus (culte públic), però també
honraven a casa els déus de la llar i de la família i als seus avantpassats
L’emperador era adorat com un déu
AUGUR

31. 7.-RELIGIÓ.
A partir del segle IV dC.el cristianisme serà molt important i es
convertirà en religió oficial (monoteisme), arribant fins a l’actualitat
Artehistoria. El
cristianisme.
SANT
PERE
SANT
PAU

32. Exercicis punt 7.-RELIGIÓ.
1.-Com era la religió romana? De qui l’agafen? Quines cerimònies feien?
2.-Explica, a partir dels teus coneixements (sense consultar res), què és el cristianisme en cinc línies.

33. 8.-CULTURA.
Destaca el dret romà, base del dret actual, que regulava les relacions entre
les persones (dret civil) i entre l’Estat i els ciutadans (dret públic)
Cal esmentar la importància de la filosofia (Cicerói
Sèneca), geografia (Estrabó) i història (Titus Livi)
En literatura destaquen en poesia (Virgili) i teatre (Plaute)
Romanització: anomenen així a l’adopció dels elements culturals romans per part
dels pobles conquerits; per exemple el dret, la llengua (el llatí), la religió, l’art,...
CICERÓ
Marco
Tulio
Cicerón
ESTRABÓ
TITUS LIVI
VIRGILI
PLAUTE

34. Exercicis punt 8.-CULTURA.
1.-Què és la romanització?
2.-Fes un llistat de les disciplines en què destacaren els romans, posant exemples d’autors.

35. 9.-ART.
9.1.-L’arquitectura i l’urbanisme.
9.2.-L’escultura.

36. 9.1.-L’arquitectura i l’urbanisme.
A partir de les formes estètiques gregues, fan una arquitectura molt pràctica
Combinen el sistema arquitravat grec (columnes), amb l’ús de l’arc
i la volta (influència etrusca i oriental), utilitzant també la cúpula
Materials: construïen amb rajoles i formigó, recobrint
els edificis luxosos amb tova pintada o marbre

37. 9.1.-L’arquitectura i l’urbanisme.
Principals construccions: temples, teatres, amfiteatres, circs, termes,
basíliques, ponts, calçades, aqüeductes, arcs de triomf,...
Artehistoria.
El Coliseo.
Artehistoria.
Del teatre
grec al romà.
Roma.
El Panteó
Spartacus
(4/10). Lluita
gladiadors
Gladiator. The
battlewitha
retired

38. 9.1.-L’arquitectura i l’urbanisme.
Artehistoria.
Banys
romans.
Ben-Hur
Quàdrigues
I

39. 9.1.-L’arquitectura i l’urbanisme.
Arquitectura romana.
Aqueductes, ponts i
calçades (0’48’’)
Artehistoria.
Aqueductede
Segòvia.

40. 9.1.-L’arquitectura i l’urbanisme.
Les ciutats estaven emmurallades i s’estructuraven en forma de quadrícula
a partir de dos carrers principals: una anava de nord a sud (el cardo) i altre
d’est a oest (el decumanus), creuant-se en la gran plaça central (fòrum)
VALENTIA
Artehistoria.
La ciutat
romana.
Timgad
(Unesco/NHK)

41. 9.2.-L’escultura.
Està molt influïda per l’escultura grega, a la qual els romans sumen
el realisme dels retrats (de cos sencer, bust o amb estàtues eqüestres)
i els relleus, que evoquen la vida quotidiana, batalles,...
Evolució del
retrat romà
Columna
Trajana
Ara
Pacis

42. Exercicis punt 9.-ART.
1.-A partir del dibuix de baix i els teus coneixements, respon:
a) Explica l’estructura de la ciutat romana, posant exemples del dibuix.
b) Quines construccions romanes apareixen al dibuix? Quina funció tenia cadascuna d’elles?
c) Quines altres construccions romanes coneixes? Quina funció tenien?
d) Amb quines tècniques construïen els romans? Amb quins materials?
2.-Quina és la principal novetat que introdueixen els romans en l’escultura respecte als grecs?

43. ACTIVITATS DE SÍNTESI.
1.-Vocabulari:
a) Patrici:
b) Plebeu:
c) Llibert:
d) Monarquia:
e) República:
f) Senat:
g) Magistrat:
h) Paxromana:
i) Emperador:
j) Romanització:
k) Bàrbar:
l) Monoteista:

44. ACTIVITATS DE SÍNTESI.
2.-Completal’eixcronològicdelaRomaantigaisituabaixdecadaetapaelsfetsmésdestacats.