presentació còmic. història i característiques

història i característiques del còmic

1. El còmic Història i característiques principals

2. H ISTÒRIA DEL C ÒMIC Cova de Lascaux , França . 15.000 AC Un cèrvol creua un riu . No són molts cèrvols , és un sol cèrvol en diferents moments . Tenim ací ja un dels principis del còmic : representar el pas del temps mitjançant moviment espacial

3. La narració (contar històries ) a través de seqüències d’imatges no és un fet modern , està present en tota la Història de la cultura humana. Eixe moviment espacial que representa el moviment en el temps pot ser en línia recta ( com el cèrvol de Lascaux ), en ziga -zaga ( com en este mural de l’Antic Egipte , del 1.200 AC) o inclús en 3 dimensions ( com en la Columna Trajana, de l’any 113)

4. Còdex Maya s XIV Tap ís de Bayeux (1066). Un “ còmic ” de 70 metres brodat en tela

5. En esta “auca” de 1682 uns pergamins mostren els di àlegs dels personatges ! Amb la invenció de la impremta l’art es va popularitzar . Apareixen els primers “ còmics ” enquadrats en “ vinyetes ” i seguint el sentit de lectura occidental El martiri de Sant Erasme , 1490

6. Auca Les auques s ón narracions en una sola pàgina que solen representar temes històrics o religiosos, generalment de manera humorística o satírica. Combinen text rimat amb il·lustracions dins de requadres , Es varen desenvolupar especialment al segle XIX al País Valencià i Catalunya, amb importants autors a Xàtiva , València , Barcelona, Girona …

7. Il·lustracions infantils i satíriques al segle XIX es desenvolupa l’estil “ caricaturesc ” propi del còmic 1864: John Tenniel. Alice in Wonderland

8. Les il·lustracions als diaris es van popularitzant , creant hist òries més complexes … Rodolphe Töpffer , Histoire d'Albert , 1845

9. 1895: Yellow Kid É s considerat l’inici del c òmic pel gran èxit obtingut (el nom “prensa groga ” naix per ell ) i per tindre un diàleg encerclat.

10. 1905 : Little Nemo . Winsor McCay . La vinyeta es converteix en un vehicle narratiu amb molta força, més enllà de la il·lustració infantil.

11. 1917: Naix a Barcelona el primer setmanari infantil:TBO Durant els anys 20 i 30 aparegueren moltes publicacions infantils de “tebeos”: Pulgarcito (1921), Pinocho (1925), Yumbo (1934), La Revista de Mickey (1935), Flechas y Pelayos (1939)

12. Anys 40-50 a Espanya: còmic d’aventures marcat per la censura 1940: Roberto Alcázar y Pedrín . Vañó. Ed. Valenciana. La Falange determinava l’ús del paper només a editorials de caràcter franquista, es limitava al 25% les publicacions estrangeres i en 1964 es prohibiren les sèries de superherois.

13. 1956: El Capitán Trueno . Mora/Ambrós 1954: El Guerrero del Antifaz . Del prolífic autor valencià Manuel Gago. Ed. Valenciana.

14. L’escola Bruguera 1948: Zipi i Zape d’Escobar (Carpanta…) 1951: La Familia Cebolleta de Vázquez (Las hermanas Gilda, Anacleto…) 1958: Mortadelo y Filemón , d’Ibáñez (El botones Sacarino, 13 Rue del Percebe…) 1973: Superlópez de Jan

15. Anys 70-80: el boom del còmic per a adults Apareixen revistes de tots els estils: fantàstiques (CIMOC, 1984…), experimentals (Rambla), undergrounds (El Víbora), eròtiques (Totem, Kiss), satíriques (El Jueves), terror (Creepy), femení (Esther)

16. Anys 90: de l’àlbum a la novel·la gràfica Durant els anys 90 desapareixen pràcticament totes les revistes dedicades a la historieta i prosperen les novel·les gràfiques : històries llargues en un sol volum de caràcter intimista i madur.

17. El boom del manga en Espanya En els anys 90 tamb é comencen a publicar-se els primers èxits de manga en Espanya ( Akira, Dragon Ball, Ranma ½…), consolidant-se un gran mercat durant la següent dècada fins l’actualitat, i introduint també el públic femení, fins aleshores poc consumidor de còmics

18. Al segle XXI el c òmic evoluciona com a mitjà , diversifica les temàtiques i els gèneres ( assaig , biografia … ), arribant a un espectre molt més ampli i madur de lectors i lectores. A Espanya creixen i es consoliden noves editorials , i el nombre de publicacions annuals es multiplica per 10. La distribució també augmenta i les llibreries li dediquen cada vegada més espai . Actualitat : el còmic es diversifica i es digitalitza

19. L’era digital S’ext én la lectura de còmics en format digital ( arxius . cbz , . cbr … ) i els webcòmics ( especialment les tires còmiques , que per la seua brevetat són àmpliament difoses per xarxes socials ). Els hipervincles i la navegació per la pantalla donen possibilitats més enllà de la pàgina “tradicional”, el que està obrint la porta d’una nova manera de “ llegir ”. http:// scottmccloud.com /1-webcomics/ trn / index.html https:// www.drewweing.com / puppages /04pup.html

20. Les tires còmiques Són narracions breus, de 3-4 vinyetes, amb un acudit final. Predominen els plans generals i se solen publicar en diaris i revistes. Peanuts (1950), Mafalda (1964), Garfield (1978) i Calvin i Hobbes (1985) PRINCIPALS ESTILS I FORMES

21. EEUU: L’Imperi dels Superherois Nascuts en els anys 40: Superman (1938), Batman (1939), Flash, Cap. Amèrica (1940). Als anys 60 renaixen amb Stan Lee ( Hulk , Thor , Spider-Man , Daredevil , Els 4 fantàstics o X-Men ) dins de les editorials Marvel i DC.

22. EUROPA: línia clara A França i Bèlgica hi ha una gran indústria caracteritzada pel seu traç net. Els principals casos són Tintín d’Hergé (1929-1976) i Astèrix i Obèlix de Goscinny (autor també de Lucky Luke i Iznogud) i Uderzo (1961)

23. JAPÓ: manga El manga va nàixer als anys 20, però és als anys 50 amb Osamu Tezuka ( Astro Boy, Black Jack …) quan comença la gran indústria del còmic japonés.

24. Hi ha de diversos tipus com per exemple: Kodomo (per a xiquets) Gekiga: Estil realista, de caràcter històric o dramàtic.

25. Shojo (per a xiques) i Shonen (per a xics)

26. EL LLENGUATGE DEL CÒMIC

27. E NQUADRAMENT Tipus de pla i composicions

28. TIPUS DE PLANS a. Segons la distància de l’observador Plans generals: Gran Pla General, Pla General i Pla sencer 1. 2. 3. 4. 5. Gran Pla General

29. Pla General Pla Sencer

30. Plans mitjans

31. Plans Tancats: Primer Pla, Primeríssim Primer Pla i Pla de Detall Primer Pla

32. Primeríssim Primer Pla

33. Pla de Detall

34. Diversos plans Poden haver diversos plans en una sola imatge, generalment un primer pla i alguna cosa que passa al fons

35. b. Segons el punt de vista 4. Pla picat

36. Contrapicat

37. Zenital

38. Nadir

39. R ECURSOS G RÀFICS I N ARRATIUS

40. Globus, bafarades o fumets 1. 2. 3. 4. 5.

41. ORDRE DE LECTURA Algunes errades típiques 1. 2. 3. 4. 5.

42. L’expressivitat

43. Onomatopeies 1. 2. 3. . 6. 7.

44. Signes gràfics / Metàfores visuals 1. 2. 3. 4. 5. 6.

45. Línies cinètiques, de trajectòria i d’impacte 2. 3. 4. 5. 6.

46. Línies cinètiques

47. De trajectòria D’impacte

48. Línies d’atenció

49. Altres maneres de donar sensació de moviment són posar un element en desequilibri, o descomposar el moviment en diverses imatges simultànies.

50. L’última vinyeta de la pàgina sol tindre cert suspens, especialment en els còmics per entregues, com era originàriament Tintín. Una manera típica és posar un element “fora de camp”, és a dir, que no es veu. Recursos narratius: Fora de camp

51. Pas del temps

52. ALTRES RECURSOS Distribució i tipus de vinyetes Vinyeta exterior 1. 2. Vinyeta interior

53. Vinyeta ortogonal Vinyeta diagonal

54. Composició simètrica Composició asimètrica

55. Vinyeta trencada

56. Vinyeta oberta Vinyeta de pensament

57. Vinyetes conjuntes

58. Composició decorativa

59. Zoom