Eleccions al Parlament de Catalunya 2024
programa electoral
101
*versió pendent de revisió lingüística
és la que no existeix”, doncs defensaven que les empreses ja saben què han de fer i compten
amb els recursos necessaris per a afrontar-ho.
Aquesta nova política industrial catalana és més necessària que mai, donades les necessitats
d’inversió massiva de les empreses en àmbits estratègics com la descarbonització i la
digitalització dels seus processos. Les empreses necessiten afrontar grans inversions en un
context de disrupció i, per tant, incert. És, doncs, més necessari que mai, cobrir les fallades de
mercat amb polítiques clares i instruments ben dotats econòmicament, que serveixin per a
acompanyar en aquesta transició necessària, preservant i impulsant la competitivitat del teixit
industrial català.
Les crisis recents vinculades a les emergències sanitàries i climàtiques, així com les creixents
tensions geopolítiques, han evidenciat la rellevància de la indústria local. L’antic paradigma de
costos energètics baixos i de menyspreu pel medi ambient ha canviat radicalment i no es tornarà
enrere. Els països han despertat de la seva innocència davant la manca de semiconductors o de
mascaretes en moments crítics. En aquest sentit, Europa ha establert la seva pròpia Estratègia
Industrial, i es parla obertament de conceptes com la “sobirania industrial” o la “reserva
estratègica”.
Les polítiques industrials requereixen d’estabilitat i constància. Catalunya ha establert un full de
ruta de país, el Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025 que invertirà més de 3.000 M€ al llarg
de la seva vigència, que persegueix incrementar substancialment el pes de la indústria fins a
situar-lo a finals de la dècada als nivells de les economies més industrialitzades del món. La
prosperitat i la indústria són dos termes que estan entrellaçats íntimament, doncs aquest sector
és generador de llocs de treball més estables i millor remunerats que els altres àmbits de
l’economia. La indústria, a més arrela al territori i genera valuoses xarxes de valor amb el seu
entorn, contribuint, encara més, a la prosperitat i la cohesió territorials.
Com també ho és l’impuls de polítiques públiques d’atracció d’inversió estrangera, que han
implicat, per exemple, que aquest any 2023, s’hagin captat 880 M€ d'inversió a través d’Acció,
que és la xifra més alta de la sèrie històrica. Però també inversions específiques rècord, com la
de Lotte Energy Materials (1.200M€), la inversió més alta en l’àmbit de la biomedicina de tota la
història de Catalunya, amb 1.300 milions d’euros que la farmacèutica Astra-Zeneca destinarà a
Catalunya, i que comportarà la contractació de fins a 2.000 professionals de la recerca biomèdica,
o l’aterratge del centre de disseny de microxips a Europa de CISCO. En relació a tot això, cal
recordar que una publicació de prestigi com el Financial Times Group, ha designat Catalunya,
per segon any consecutiu, com el territori d'Europa amb la millor estratègia per captar inversions
estrangeres.
Aquest estat emprenedor, implica també tenir cura del nostre teixit empresarial, ja sigui amb
projectes de caire emblemàtic com la re-industrialització de Nissan, o l’impuls del projecte de
transformació de SEAT Martorell, en un referent del disseny, desenvolupament i fabricació
digitalitzada i sostenible del cotxe elèctric, connectat i automatitzat. Però implica sobretot, l’impuls
de la generalitat del nostre teixit empresarial, o sigui, de les micro, petites i mitjanes empreses
catalanes, que el Govern ha tingut com a objectiu principal en les seves polítiques, en qüestions
tant rellevants com la simplificació administrativa (resolent el 92% dels obstacles burocràtics a
les empreses amb el Pla d'Agilització dels procediments administratius), el desplegament de la
Finestreta Única Empresarial, els projectes de digitalització i ciber-seguretat, l’impuls de
l’emprenedoria, l’aprovació de la llei de la ciència, la posada en marxa del Fons d’inversió FITA,
la reducció dels terminis de pagament de la Generalitat, l’acompanyament de projectes
empresarials i la seva internacionalització, a través d’Acció, etc. Tot això, sense oblidar, l’esforç
realitzat al llarg de la pandèmia, que va implicar que Catalunya fos el territori de l’estat, que més
recursos mobilitzes en defensa del seu teixit empresarial (1.464 M€) i el foment de l’ocupació
(1.247 M€).
Tampoc podem oblidar el fet de que dels 3.634 MEUR de recursos MRR que els diferents
ministeris han traspassat als departaments de la Generalitat, no s’han pogut utilitzar per a fer
política industrial, donat que els únics recursos per aquest fi, s’han gestionat per part del Ministeri
d’Indústria i Turisme. Això és poc coherent al fet que Catalunya representa més del 22,5% de