Projecte cos humà comprimit

1. EL COS HUMÀ
2n PROJECTE P5 A i B
DINOSAURES I TIGRES

2. QUAN VAM ACABAR EL PROJECTE DELS DINOSAURES I ELS TIGRES, TOTES DUES CLASSES TENIEN MOLTES GANES D’INICIAR UN NOU
PROJECTE. ABANS DE COMENÇAR A FER LA PLUJA D’IDEES ENS VAM ADONAR QUE TOTS TENIEN MOLT D’INTERÈS PEL TEMA DEL COS
HUMÀ, JA COMENÇAVEN A MOSTRAR INTERÈS PER LES DIFERÈNCIES ENTRE NENS I NENES, I TOT PLEGAT ELS TENIA MOLT
ENGRESCATS.
TOT I AIXÍ, VAM DECIDIR FER LA PLUJA D’IDEES PER DONAR LA POSSIBILITAT A QUE TOTHOM DIGUES LA SEVA. TOT I QUE VAN SORGIR
MOLTES ALTRES PROPOSTES, LA GRAN MAJORIA VA ACABAR VOTANT LA DEL COS HUMÀ! A CONTINUACIÓ VEUREU TAMBÉ
QUINS VAN SER ELS SEUS DUBTES INICIALS, I QUINES EREN LES COSES QUE JA SABIEN, I COM AL LLARG DEL PROJECTE, HEM ANAT
VALIDANT O REFUTANT LES SEVES HIPÒTESIS, I RESOLENT AQUELLES QUE DESCONEIXIEN!
VOTACIONS
PLUJA D’IDEES

3. QUÈ SABEM DEL COS HUMÀ?
- GABRIEL: HAY UN TUBO POR DONDE PASA LA COMIDA. HAY COMO MÁQUINAS QUE VIGILAN COMO ESTÁ TODO EL CUERPO.
- JORDI, PABLO I MERITXELL: QUE TENIM OSSOS.
- MERITXELL: CONÈIXER EL COS I EL COR.
- POL: LA COLUMNA LA NECESSITEM PERQUÈ SINÓ ENS MORIRÍEM. EL CERVELL ÉS PER PENSAR. A DINS HI HA “BICHITOS” QUE
TREBALLEN.
- CARLOTA: CREIXEM A LA PANXA.
- DÍDAC: TREBALLEM AMB EL COR.
- EVA: UNS “BITXOS” VAN AL CERVELL A BUSCAR UN MISSATGE QUE ELS HI DIU QUINA PART DEL COS HA DE MOURE. LES CÈL·LULES
NOMÉS ES PODEN VEURE AMB MICROSCOPI.
- LAIA F: “TIENE CORAZÓN. EL AGUA SE CONVIERTE EN PIPI”.
- TÀNIA: “TIENE HUESOS Y OREJAS. Y ESTÁIS TODOS EQUIVOCADOS, EL CORAZÓN ES COMO UNA REDONDA, NO COMO LO DIBUJAMOS
NOSOTROS”.
- ERIC: QUAN UNA PERSONA MOR, POT MORIR AMB ELS ULLS OBERT O TANCATS.
- ABRIL: “EL CORAZÓN HACE QUE TENGAMOS SANGRE. HAY QUE CUIDAR EL CUERPO PARA NO MORIRNOS. LA COMIDA SE CONVIERTE
EN CACA. HAY UN HUESO DE LA PIERNA QUE SE LLAMA FÉMUR”.
- HUGO B: “TENEMOS COMO HORMIGUITAS EN EL CUERPO QUE MATEN ALS MICROBIS”.
- DANI: TENIM CARN I SANG.
- ALEIX: TÉ VENES DE SANG.
- ORIOL: TENIM UNA CÈL·LULA.
- GUILLEM FA: NO! TENIM MÉS! TOTES ESTAN VIATJANT, ESTAN REPARTIDES!
- PABLO G: TENIM “COSTILLAS”.
- GUILLEM FA: TENIM CERVELL!
- ORIOL: ÉS PER PENSAR, PER TENIR IDEES…
- PABLO G: TENIM VENES, HI HA DUES!
- JUDITH: NO! HI HA PER TOT EL COS! I LES CORDES BUCALS SÓN PER FER QUAN PARLEM EL SO DE PARLAR. SI LES VENES ES
TRENQUEN SURT SANG.
- HUGO G: TENIM PULMONS.
- MARC: QUAN “ESTORNUDAS SALEN LOS MOCOS”.
- AYELÉN: TENIM COLUMNA VERTEBRAL. “DENTRO DEL CUERPO NUESTROS OJOS SON REDONDOS”.
- HÈCTOR G: “CUANDO TE CAES SE PUEDE ROMPER UN HUESO DEL ESQUELETO”.
- SALEMA: SI EL COR PARA DE BATEGAR ENS PODEM MORIR.
- ÀGATA: PENSEM AMB EL CERVELL.

4. - ALAN: VULL SABER PERQUÈ PASSA LA SANG PER DINS.
- GABRIEL: “COMO SE LLAMAN LAS PARTES DEL CUERPO.
- ARISE: QUÈ ÉS UN ESQUELET? QUÈ SÓN ELS OSSOS?
- JORDI: QUÈ HI HA DINS?
- PABLO: COM ES DIEUN ELS OSSOS?
- ARNAU: COM CREIXEM?
- MARTINA: PERQUÈ CAMINEM?
- MERITXELL: PERQUÈ PODEM CANTAR?
- LUCIA: COM ES DIUEN LES PARTS DEL COS.
- MIREIA: PERQUÈ TENIM COR?
- ELSA: PERQUÈ TENIM EL COS?
- ARIADNA: D’ON SURT LA SANG?
- CLÀUDIA: PERQUÈ ÉS TANT IMPORTANT EL COS? QUÈ ÉS L’ÚTER? COM SURTEN LES LLÀGRIMES?
- POL: COM PASSA LA SANG PER LES VENES? PERQUÈ ENS PODEM MOURE?
- CARLOTA: COM CREIX EL CAP?
- GUILLEM: COM ÉS L’ESQUELET? COM PODEM RESPIRAR?
- CLÀUDIO: COM RESPIREM?
- PATRICIA: COM PASSA LA SANG?
- HUGO O: COM SÓN ELS OSSOS? COM ES TANQUEN ELS ULLS A DINS DEL CERVELL? COM ÉS LA PELL?
- DÍDAC: COM ÉS PER DINS EL COR? COM PODEM SALTAR, COM SÓN LES ORELLES PER DINS?
- EVA: PERQUÈ QUAN CORREM I PAREM S’ESCOLTA EL COR? COM PODEM REBRE MISSATGES TAN RÀPID ALS PEUS QUAN
CORREM?
- ÀLEX: COM ES MOUEN ELS OSSOS. COM RESPIREM? COM ES FICA LA SANG A LES VENES? PERQUÈ SURTEN LES COSTELLES?
COM CREIXEN LES VENES? PERQUÈ SERVEIX LA CAMPANILLA? “PORQUÉ EL CORAZÓN ESTÀ ENGANXADO AMB LA VENA
MÉS GORDA? SI EXPLOTA SURT TOTA LA SANG…”
- PAU: COM ÉS EL COS?
- CLAUDIA: QUÈ ÉS UN CROMOSOMA?
- GABRIEL: “ES EL ADN, ES COMO UNA COSA QUE DICE SI ESTÁ MAL EL COS O BÉ. Y LAS PLAQUETAS TAPAN LAS HERIDAS”.
- ALAN: “¿CÓMO SABEN LAS CÉLULAS QUE NOS HEMOS HECHO DAÑO?”
- ÀLEX: PERQUÈ NO ES MOU L’ESQUELET? I NOSALTRES? AMB QUÈ ESTÀ ENGANXAT?
QUÈ ENS AGRADARIA SABER DEL COS HUMÀ?

5. - HUGO O: “NOS MOVEMOS PORQUE EL ESQUELETO NO ESTÁ QUIETO”.
- GABRIEL: “SE MUEVE CON LOS BICHITOS QUE MUEVEN LAS PARTES”.
- ÀLEX: “PERO TENDRÍAN QUE SER MUCHOS” (BICHITOS).
- LUCIA: COM ENS FEM GRANS?
- POL: COM ES FAN ELS BEBÉS A DINS DE LA PANXA DE LA MAMA?
- HUGO B I TÀNIA: “¿CÓMO PIENSA EL CEREBRO?
- ALEIX: COM ES MOU EL COR I EL COS? COM VOMITEM?
- DANI: “PORQUÉ NOS ENAMORAMOS? ¿CÓMO CRECEN LAS COSAS QUE ESTAN DENTRO DEL CUERPO?”
- HUGO B: “PUES CRECEN SOLAS!”
- HUGO G: “¿CÓMO ENTRAN LOS MICROBIOS?”
- ABRIL: “¿PORQUÉ SALEN MORADOS? ¿CÓMO APARECEN ESAS PIEDRECITAS EN EL CUERPO COMO PINXOS, CÓMO LAS QUE TIENE
TU MADRE?” (LA MEVA MARE HA TINGUT PEDRES AL CONDUCTE BILIAR). COM CREIXEN ELS OSSOS? ¿CÓMO SE HACE EL BEBÉ
EN LA BARRIGA? ¿PORQUÉ CADA UNO TIENE UNA VOZ DIFERENTE? ¿CÓMO SE HACE TAN RÁPIDO LA COMIDA EN CACA?”
- JOAO: PERQUÈ CAUEN LES DENTS.
- HÈCTOR C: SI EXPLOTA EL COR?
- HUGO B: “¿CÓMO EXPLOTA EL PULMÓN? (L’ERIC ENS HA EXPLICAT QUE A UN AMIC DEL SEU PARE LI VA PASSAR) ¿CÓMO PODEMOS
MOVER LOS PIES, LAS RODILLAS…?”
- DANI: “¿Y LAS MANOS?”
- LAIA F: ES PORQUE NO HAY HUESOS.
- TÀNIA: “LOS BICHITOS AZULES MALOS DEL CUERPO SE COMEN EL AZÚCAR Y CON UN MARTILLO ROMPEN LOS DIENTES. LO HE VISTO
EN UNA PELI DEL COS HUMÀ”.
- ERIC: “¿CÓMO SE HACE UN PEO?”
- ABRIL: “TRAGAS AIRE, ENTONCES SALE POR EL CULO, Y COMO HAS HECHO CACA, PUES HUELE MAL”.
- HUGO B: “¿PORQUÉ TENEMOS VENAS?”
- DANI I QUERALT: PERQUÈ ES VEUEN BLAVES?
- JUDITH: PERQUE ES COM ES VEUEN PER FORA.
- MARC: “¿CÓMO ES LA SANGRE? ¿Y LAS VENAS? ¿CÓMO SON LOS OJOS?”
- ÀGATA: “¿CÓMO ES EL CEREBRO? ES ROSA Y TIENE RALLITAS?
- SALEMA I HÈCTOR G: COM ÉS L’ESQUELET?
- GUILLEM: COM SÓN LES CÈL·LULES?
- AYELÉN: COM SÓN PER DINS ELS OSSOS?
- ORIOL: COM ÉS EL NAS PER DINS? COM SÓN ELS MICROBIS?
- PABLO: “¿TIENE PELOS?” (REFERINT-SE AL NAS).
- AYELÉN: “SÍ, TIENE PELOS PEQUEÑITOS!”

6. COM HO PODEM SABER?
QUÈ HEM APRÈS?
COM QUE TANT ELS DINOSAURES COM ELS TIGRES TENEN UN CERT BAGATGE A L’HORA DE FER ELS PROJECTES, EN UN
MOMENT, ENTRE TOTS VAM RECORDAR, QUINES SÓN LES FONTS D’INFORMACIÓ DE LES QUE DISPOSEM, PER CERCAR TOTS ELS
NOSTRES DUBTES I INQUIETUDS.
COM PODREU COMPROVAR AL LLARG DEL PROJECTE, SÓN MOLTES LES COSES QUE HEM APRÈS! A MÉS, HEM TINGUT LA SORT
D’EXPERIMENTAR DE BEN A PROP MOLTES DE LES INQUIETUDS I DUBTES QUE TENÍEM INICIALMENT, I AIXÒ ENS HA PERMÈS FER
APRENENTATGES MOLT MÉS SIGNIFICATIUS.
A MÉS A MÉS, EL FET DE TREBALLAR AMB L’ALTRA CLASSE, BARREJAR-NOS, TREBALLAR EN GRAN GRUP, EN PETIT, PER GRUPS
COOPERATIUS, FER LA SORTIDA I LA VISITA D’ALGUN PARE, ENS HAN ENRIQUIT MOLTÍSSIM!
COM PODREU ANAR VEIENT, NO NOMÉS HEM ESBRINAT COM ÉS EL COS PER DINS, COM FUNCIONEN CADASCUN DELS APARELLS O
SISTEMES QUE TENIM, QUINES SÓN LES FUNCIONS DELS ÒRGANS, SINÓ QUE TAMBÉ HEM TREBALLAT ALTRES COSES COM ELS
SENTIMENTS I LES EMOCIONS, ELS SENTITS, QUE DONEN MOLTÍSSIMA INFORMACIÓ AL NOSTRE COS… I HEM ESBRINAT UN MUNT
DE CURIOSITATS QUE DESCONEIXÍEM I QUE ENS HAN AJUDAT A ENTRENDRE MOLT MILLOR COM FUNCIONA TOT EL NOSTRE COS.
ESPEREM QUE GAUDIU MOLT MIRANT TOT EL QUE HEM FET, PERQUÈ NOSALTRES ENS HEM DIVERTIT MOLT MENTRE HO
EXPERIMENTÀVEM!
COM ÉS COSTUM, HEM FET UN DIBUIX INICIAL AMB UN PETIT ESCRIT ON ELS INFANTS HAN PLASMAT AQUELLS CONEIXEMENTS
PREVIS QUE TENIEN DEL COS HUMÀ, I AL FINAL DEL PROJECTE VEUREU COM AQUEST DIBUIX I LA SEVA EXPLICACIÓ ÉS MOLT MÉS
COMPLERTA AMB EL DIBUIX FINAL.
ESTEU PREPARATS? DONCS AQUÍ COMENÇA EL NOSTRE PROJECTE SOBRE EL COS HUMÀ!

7. ÌNDEX DEL PROJECTE
LES PARTS DEL COS.
- PARTS EXTERNES.
- PARTS INTERNES: APARELLS I SISTEMES DEL COS.
- DIGESTIU: ESTÒMAC, INTESTINS…
- RESPIRATORI: PULMONS, DIAFRAGMA…
- CIRCULATORI I CARDIOVASCULAR : COR, VENES…
- NERVIÓS: CERVELL, LES NEURONES…
- REPRODUCTOR : VULVA, PENIS…
- EXCRETOR: RONYONS, BUFETA…
- INMUNOLÒGIC: VACUNES, ANTICOSSOS…
- LOCOMOTOR : MÚSCULS, ARTICULACIONS…
- ESQUELÈTIC: OSSOS.
- FONADOR: LLENGUA, CORDES BUCALS…

8. ABANS DE COMENÇAR A INVESTIGAR AMB MÉS PROFUNDITAT COM SÓN, ON ES TROBEN I PER A QUÈ SERVEIXEN LES DIFERENTS
PARTS DEL COS, TANT LES EXTERNES COM LES INTERNES, ELS VAM PROPOSAR QUE EN PETITS GRUPS, FOSSIN ELLS ELS QUI
BUSQUESSIN INFORMACIÓ EN DIFERENTS CONTES, I ESCRIVISSIN CONJUNTAMENT, COM ES DIU CADASCUNA D’AQUESTES PARTS. UNA
FEINA CONSISTIA EN ESCRIURE TOTES LES PARTS EXTERNES, QUE ERA UNA TASCA MÉS FÀCIL, JA QUE LES RECONEIXEN SENSE CAP
DIFICULTAT, I UNA ALTRA ERA ESCRIURE LES INTERNES, MOLTES D’ELLES, ÒRGANS QUE DESCONEIXIEN PER COMPLET, AMB LA QUAL
COSA, LA FEINA ES COMPLICAVA. CALIA TREBALLAR EN EQUIP PER TROBAR-LES I ESCIURE-LES!
LES PARTS DEL COS: INTERNES I EXTERNES
UN COP FETA LA FEINA, AMB UN MODEL, CALIA QUE VERIFIQUÉSSIN SI LES HAVIEN ESCRITES CORRECTAMENT.

9. PER COMENÇAR A TREBALLAR AMB MÉS PROFUNDITAT COM SÓN, COM FUNCIONEN I QUINES SÓN CADASCUNES DE LES PARTS QUE
INTEGREN ELS NOSTRES APARELLS O SISTEMES INTERNS DEL COS, VAM DECIDIR, BARREJAR NENS I NENES DE LES DUES CLASSES, I
FER PETITS GRUPS DE 2 PERQUÈ ENS EXPLIQUESSIN TOT AIXÒ! CADA APARELL I/O SISTEMA L’EXPLICAVEN DOS GRUPS DIFERENTS,
AIXÍ LA INFORMACIÓ QUE ENS ARRIBAVA ERA MOLT MÉS EXTENSA I LES DIFERENTS MANERES D’EXPLICAR-HO I EXPOSAR-HO
ARRIBAVEN MOLT MÉS A LA RESTA DE GRUPS.
EN CASACUNA DE LES EXPOSICIONS SEGUIEM LES PASSES SEGÜENTS: PRIMER EXPOSAVA UN GRUP, I DESPRÉS L’ALTRE. DESPRÉS
DEL SEGON, FEIEM COM UNA PETITA RECOPILACIÓ DE TOT EL QUE S’HAVIA EXPLICAT, I S’OBRIA EL TORN DE PREGUNTES PERQUÈ
TOTS ELS INFANTS POGUESSIN PREGUNTAR ALS “CONFERENCIANTS” ELS SEUS DUBTES. UN COP ACLARITS ELS DUBTES, O NOUS
PLANTEJAMENTS QUE CALDRIA CONTINUAR INVESTIGANT, POSÀVEM UN PETIT VÍDEO ON TOTA LA INFORMACIÓ EXPOSADA
S’EXPLICAVA MITJANÇANT DIBUIXOS, IMATGES… ÉS A DIR, D’UNA MANERA MOLT MÉS VISUAL, ASSEGURANT-NOS AIXÍ, QUE LA
INFORMACIÓ EXPOSADA S’ENTENGUÉS D’UNA MANERA MÉS SIGNIFICATIVA.
PRIMER ENS EXPLIQUEN... DESPRÉS FEM LES PREGUNTES I PER ÚLTIM, VEIEM UN VÍDEO!

10. APARELL DIGESTIU
NENS I NENES QUE EXPOSEN: EVA, LAIA S.,
ÀLEX, MARTINA I DANI
COM EL SEU NOM INDICA, AQUEST APARELL S’ENCARREGA DE FER LA DISGESTIÓ DE TOT ALLÒ QUE MENGEM. DURANT LES
EXPOSICIONS, ENS VAN EXPLICAR EL CORREGUT QUE FEIA EL MENJAR DURANT AQUEST PROCÉS DE DIGESTIÓ. TOT COMENÇAVA A
LA BOCA, QUAN MASTEGÀVEM ELS ALIMENTS, I ON ÉS MOLT IMPORTANT MASTEGAR-LOS BÉ, PER ESTALVIAR-LI FEINA A LA RESTA
D’ÒRGANS QUE INTRAVEN. A LA BOCA, EL MENJAR ES FA COM UNA PASTA QUE S’AJUNTA AMB LA SALIVA I ES CONVERTEIX EN UNA
BOLA, ENS EXPLICAVA L’ EVA. DESPRÉS, AQUEST MENJAR BAIXAVA PER L’ESÒFAG, QUE COM ENS EXPLICAVA L’ EVA, ÉS UN TUB QUE
VA FINS A L’ESTÓMAC. QUAN ARRIBAVA A L’ESTÓMAC CONTINUAVA EL SEU VIATJE CAP ALS INTESTINS, PRIMER EL PRIM I DESPRÉS EL
GRUIXUT, DEIEN L’ÀLEX I LA MARTINA. EN EL PRIMER INTESTÍ EL COS ES QUEDAVA AMB TOTS ELS NUTRIENTS DEIA L’ EVA, I EL FETGE
I EL PANCREES DEIXEN ANAR UNES GOTETES DE LÍQUID TAMBÉ, AFEGIA LA LAIA! DESPRÉS, EL MENJAR CONTINUAVA EL SEU VIATGE
CAP AL INTESTÍ GRUIXUT, FINS A ARRIBAR A L’ANUS, QUE ÉS UNA ALTRE MANERA D’ANOMENAR AL CUL, ENS EXPLICÀVEN, PER ON
SURT TOT EL MENJAR QUE EL COS NO VOL EN FORMA DE CACA. TOT PLEGAT, ÉS UN PROCÉS MOLT LLARG, L’ EVA ENS VA COMENTAR
QUE DURAVA DUES HORES! LA PART MÉS LLARGA ES FA QUAN ARRIBA A L’INTESTÍ PRIM, QUE MESURA ENTRE UNS CINC I UNS SET
METRES, I AL GRUIXUT, QUE MÉS O MENYS FA UN METRE.
DUBTES DELS COMPANYS/ES
PERQUÈ VOMITEM?
- HUGO O: ESTEM MALALTS.
- ARNAU: MENGEM COSES QUE NO
ENS AGRADEN O MENGEM RÀPID!
PERQUÈ CAUEN LES DENTS?
- ORIOL: PERQUÈ CREIXEN LES DE
SOTA.
- POL: PERQUÈ ET FAS GRAN.
- HUGO B: PERQUÈ EMPENYEN LES
DE SOTA.
PERQUÈ ENS TIREM PETS I ROTS?
-HUGO B: DE L’AIRE QUE ENS ENTRA.
- ABRIL: EL PED FA OLOR PERQUÈ
SURT PEL MATEIX LLOC QUE LA CACA.
- ENYA: PERQUÈ ENTRA AIRE.
-YLÈNIA: PERQUÈ NO MASTEGUEM
BÉ.
VEIEM EL VIDEO http://
www.youtube.com/watch
?v=we9dC2s-Tqs&feature
=endscreen&NR=1

11. PER FER-NOS UNA IDEA MÉS PROPERA DE COM ÉS L’APARELL DIGESTIU VAM PROPOSAR DIFERENTS ACTIVITATS A L’AULA, ENTRE
ELLES; AGAFAR CORDES I AJUNTANT-LES, SIMULAR ELS INTESTINS AMB L’AJUDA D’UN METRE; OBSERVAR QUANTES DENTS TENIM,
SÓN TOTES IGUALS? PER A QUÈ SERVEIX CADASCUNA D’ELLES?; I PER ÚLTIM, LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS.
SIMULEM UNS INTESTINS
COM JA ENS VAN EXPLICAR A LES EXPOSICIONS, L’INTESTÍ GRUIXUT MESURA APROXIMADAMENT 1 METRE, I EL PRIM POT ARRIBAR
ALS 7! AMB L’AJUDA D’UN METRE I UNES CORDES DE PSICO, VAM SORTIR AL PORXO A MESURAR PER VEURE COM N’EREN DE
LLARGS… L’AYELÉN CREIA QUE A LA CLASSE HO PODIEM FER, NO CALIA SORTIR FORA, PERQUÈ JA ERA PROU GRAN, PERÒ VAM
MESURAR I LA CLASSE FEIA UNA MICA MÉS DE 6 METRES, NO H’HI HAVIA PROU! L’ IZAN, DESPRÉS DE FER L’ACTIVITAT VA DIR QUE
“NUNCA ME HUBIERA IMAGINADO QUE FUERA TAN GRANDE!”.

12. LES DENTS
NINGÚ TENIA NI IDEA DE QUANTES DENTS TENIM, AIXI QUE PER PARELLES ENS VAM POSAR A COMPTAR-LES… LES LOTS I ELS PALETS
DELS PEDIATRES ENS VAN AJUDAR! DESPRÉS, EN UNA FEINA EN PAPER VAM VUERE QUE QUAN ENS FEM GRANS ARRIBEM A TENIR 32
DENTS, TOT I QUE COMPTANT LES DELS NOSTRES COMPANYS/ES NOMÉS N’HAGIN SORTIT UNES 20! A LA FEINA, A MÉS D’ESCRIURE
COM ES DEIEN CADASCUNA DE LES DENTS, VAM SIMULAR UNA DENTADURA AMB PLASTILINA, I PENSANT EN COM MENJÀVEM ENS VAM
ADONAR QUE ELS INCISIUS I ELS CANINS TALLEN EL MENJAR, I QUE ELS QUEIXALS S’ENCARREGUEN D’AIXAFAR-HO TOT!

13. LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS
GAIREBÉ CAP DELS NENES I NENES DE LES DUES CLASSES HAVIA VIST MAI LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS. DE MOMENT NO VAN SABER
EN QUÈ CONSISTIA… PERÒ QUAN VAM COMENÇAR A MIRAR QUÈ ÉS EL QUE HI HAVIA DIBUIXAT, RÀPID ES VAN ADONAR QUE ELS
ALIMENTS D’ABAIX EREN DELS QUE N’HAVÍEM DE MENJAR MÉS, PERQUÈ SÓN MÉS BONS PEL COS I ELS DE DALT ELS QUE MENYS. ELS
VAM PREGUNTAR, QUÈ ERA PER ELLS MENJAR BÉ, I MIREU QUE ENS VAN CONTESTAR…
CONVERSA:
-POL: “JO MENJO COMIDA SANA, QUE SÓN LES ESPINACAS, LA VERDURA, LA SOPA, EL POLLASTRE, EL PEIX…
- PABLO: LA SOPA, EL PURÉ, LA VERDURA! EVA: SOPA DE GALETS, CROQUETES… EL PEIX TÉ MOLTES VITAMINES!
- IZAN: “PATATAS FRITES!” HUGO O: PERÒ NO MOLTES, PERQUÈ TENEN SAL! ELSA: SOPA I POLLASTRE!
-CLAUDIA: NO ES POT MENJAR NI MOLTA SAL, NI MOLTA SUCRE, PERQUÈ SINÓ HEM D’ANAR AL DENTISTA! LES FRUITES!
- POL: SI MENGES MOLT SUCRE SURTEN CUCS PEL CUL! ARISE: EL POLLASTRE TÉ GRASA, NO ÉS BO.
I QUÈ CREIEU QUE NO ES MENJAR SA…
-ALAN: “LAS CHUCHES” CLAUDIO: “LA XOCOLATA, ELS XICLES, EL ALGODÓN DE AXÚCAR” ÀLEX: ELS GELATS!
-GABRIEL: LA SUCRE! ARIADNA: LA SAL TAMPOC! PAU: EL SUCRE FA CAURE LES DENTS!
DESPRÉS, EN GRUPS DE 3, VAM ESTAR MIRANT I RETALLANT MENJAR DE DIFERENTS REVISTES, I VAM FER LA NOSTRA PRÒPIA
PIRÀMIDE DELS ALIMENTS.

14. APARELL RESPIRATORI
NENS I NENES QUE EXPOSEN: HÈCTOR C.,
ARIADNA, ÀGATA, LUCIA I PABLO F.
L’APARELL RESPIRATORI S’ENCARREGA DE LA RESPIRACIÓ DEL NOSTRE COS. L’ HÈCTOR C. I
LA ARIADNA ENS VAN EXPLICAR QUE L’AIRE ENTRA PER LES FOSSES NASALS, BAIXA PER LA
TRÀQUEA FINS A ARRIBAR ALS PULMONS. AQUESTS S’INFLEN QUAN ENTRA L’AIRE, I ES
DESINFLEN QUAN SURT! L’ ÀGATA ENS VA EXPLICAR QUE AIXÒ ERA LA INSPIRACIÓ I
L’ESPIRACIÓ! ENS VAM AIXECAR LES SAMARRATES I VAM OBSERVAR COM LA PANXA
S’INFLAVA I ES DESINFLAVA! I LA LUCIA I EL PABLO, VAN EXPLICAR QUE ELS PULMONS ES
QUEDEN AMB L’AIRE BO, QUE LA SANG ENVIA PER TOT EL COS A TRAVÉS DELS GLÒBULS
VERMELLS, QUE ÉS DIU OXÍGEN, I L’AIRE QUE NO VOL, ÉS EL QUE TREUS QUAN EXPIRES.
DESPRÉS, VEIENT EL VÍDEO http://www.youtube.com/watch?v=oTCoiw05IwY&feature=related , ENCARA ENS VAM ASSABENTAR DE MOLTES
MÉS COSES COM PER EXEMPLE, QUE QUAN L’AIRE ENTRA A LES FOSSES, AQUESTES L’ESCALFEN PERQUÈ NO ENTRI TAN FRED. O
QUE “LA NARIZ TIENE UNOS PELOS QUE SE QUEDAN CON EL POLVO PARA NO PONERNOS MALOS” COM VA APUNTAR L’ HUGO B. I QUE
QUAN ESTORNUDEM SURTEN ELS VIRUS I ELS NAS ES QUEDA AMB TOTS ELS GERMENS PERQUÈ NO ENS POSEM MALALTS, ENS VAN
RECORDAR AL FINAL DEL VÍDEO L’ EVA I L’ALEIX.
LA RESTA TAMBÉ SAP MOLTES COSES…
-HUGO B: “UN PULMÓN ES MÁS PEQUEÑO QUE EL OTRO
PORQUE AHÍ ESTÁ EL CORAZÓN!”
- ÀLEX: PERQUÈ EL COR NO S’AIXAFA QUAN RESPIREM?
- HUBO B: “PORQUE LAS COSTILLAS PROTEGEN A LOS
PULMONES Y AL CORAZÓN PARA QUE NO SE CHAFE NII
ENTREN VIRUS.
- HUGO G: “CUANDO CORRES, EL COS ESTÀ CANSAT”.
I COM HO NOTEM?
- GAIREBÉ TOTS: PERQUÈ EL COR VA MOLT RÀPID!

15. CONSTRUIM UN APARELL RESPIRATORI!
DESPRÉS DE FER UN PETIT RECORDATORI SOBRE COM FUNCIONA EL SISTEMA RESPIRATORI, ELS HEM PROPOSAT ALS NOSTRES
INFANTS CONSTRUIR EL NOSTRE PROPI APARELL RESPIRATORI A PARTIR DE DUES CANYETES, UN TROS DE PLASTELINA, DOS
GLOBUS I UNA PETITA PERÒ A LA VEGADA RODONA AMPOLLA D’AIGUA!
PRIMER, AMB UNA MICA DE CELO, POSEM UN GLOBUS A L’EXTREM DE CADASCUNA DE LES CANYETES, UN COP FET AIXÒ, TAMBÉ
POSEM CELO A LES DUES CANYETES TOT AJUNTANT-LES! UN COP FET AIXÒ, FIQUEM ELS GLOBUS AMB LES CANYETES DINS DE
L’AMPOLLA L’IAGUA. AMB L’AJUDA DE LA PLASTELINA, FEM UNA MENA DE TAP AL VOLTANT DE L’OBERTURA DE L’AMPOLLA PER A QUE
SUBJECTI LES DUES CANYETES. JA TENIM EL NOSTRE APARELL RESPIRATORI, ARA NOMÉS ENS QUEDA BUFAR I OBSERVAR SI ELS
NOSTRES PULMONS, ELS GLOBS, S’INFLEN…

16. LA NOSTRA CAPACITAT PULMONAR ...
PER OBSERVAR LA NOSTRA CAPACITAT PULMONAR, A PSICO HEM FET UNES CURSES MOLT DIVERTIDES! AMB PAPERS DE SEDA
HEM FET BOLES, I AMB L’AJUDA D’UNES CANYETES, LES HEM ANAT BUFANT DES DE LA LÍNIA DE SORTIDA FINS A LA META. PER
AGUANTAR TOT EL RECORREGUT SENSE CANSAR-NOS, I INTENTAR ARRIBAR ABANS QUE LA RESTA, HEM HAGUT D’AGAFAR MOLT
D’AIRE VÀRIES VEGADES, I ANAR RESPIRANT ENTRE MIG PER NO QUEDAR-NOS SENSE. AIRE!!.
CONVERSA TIGRES:
ORIOL: Com que he fet 6 anys tinc més
força que els nens i nenes que tenen 5
anys i guanyaré!
PABLO: Com que jo sóc molt fort segur
que guanyo i els tinc més grans de tots!
SALEMA: Ana ell no guanya, guanya la
Judith o l’Abril que són les més grans de la
classe!
LAIA. F: Els podem mirar amb una lupa
per veure qui els te més grans.
ORIOL, AYELEN, SALEMA : Si anda!! No
es veu amb una Lupa!!
AYELEN: Amb una càmera especial que
entri per la boca.
ORIOL: Eso no existe!
DESPRÉS DE FER LA PROVA VAM
VEURE QUE TENIR 6 ANYS NO VOL DIR
TENIR MÉS CAPACITAT PULMONAR. I
VAM EXPLICAR QUÉ ÉS LA
CAPACITAT PULMONAR. A LA SESSIÓ
DELS TIGRES EL PABLO, L’ALEIX I LA
TÀNIA.
CONVERSA DINOSAURES :
ÀLEX: Els més grans de la classe són els
que guanyen perqué tenen més força als
pulmons!
MIREIA I LUCIA: Nosaltres quedarem les
últimes perqué no tenim tanta força…
ÀLEX I ALAN: És veritat, la Mireia serà la
última perqué és molt baixeta…
DESPRÉS DE LA PROVA:
PATRICIA: Jo, l’Arnau i el Gabriel hem estat
els últims en acabar, era molt difícil respirar
per això hem estat els últims!!
ARNAU: Si és veritat, jo m’ofegava tota
l’estona….
GABRIEL: El pròxim dia guanyaré!!!
Després de la prova la Mireia no va ser
l’última en acabar , vam explicar que ser
més alt o baix no influeix en la nostra
capacitat pulmonar. Aleshores vam
explicar en qué consisteix la capacitat
pulmonar i com podem controlar les
respiracions. A la classe dels dinosaures
va guanyar l’Àlex, la Ylènia i la Clàudia.

17. APARELL CIRCULATORI –
CARDIOVASCULAR
NENS I NENES QUE EXPOSEN : ERIC, CARLOTA
ORIOL, AYELÉN, YLÈNIA I PATRICIA
L’APARELL CIRCULATORI SERVEIX PER PORTAR LA SANG PER TOT EL COS, DES DELS PEUS FINS AL CAP, ENS VA EXPLICAR L’ ORIOL.
ESTÀ FORMAT PEL COR, LES ARTÈRIES I LES VENES. LES ARTÈRIES TREUEN LA SANG NETA PER TOT EL COS, I LES VENES LA QUE ESTÀ
BRUTA. LA CARLOTA TAMBÉ ENS VA EXPLICAR QUE L’APARELL CIRCULATORI ÉS COM UN CIRCUIT DE CARRETERES, QUE SENSE SANG
NO PODRIEM VIURE I QUE EL COR LA BOMBEJA PER NETEJAR-LA, COM LES RENTADORES! L’ ERIC ENS VA DIR QUE LA SANG ERA COM UN
LÍQUID DE COLOR VERMELL, QUE A MÉS DE TRANSPORTAR LA SANG QUE RESPIREM, TRANSPORTA L’ALIMENT QUE MENGEM. QUE EL
COR ÉS UN MÚSCUL QUE TENIM A LA PART ESQUERRA DEL COS, I QUE TOT I QUE EN EL DIBUIXOS VEIEM QUE LA SANG DE LES VENES LA
DIBUIXEN DE COLOR BLAU, EN REALITAT ES VERMELLA, NOMÉS HO FAN PERQUÈ SAPIGUEM QUINES SÓN LES VENES I QUINES LES
ARTÈRIES. L’AYELÉN ENS VA DIR QUE LA SANG ESTAVA FORMADA PER TRES CÈL·LULES: ELS GLÒBULS VERMELLS, QUE SÓN ELS QUE
TRANSPORTEN L’OXÍGEN, ELS GLÒBULS BLANCS, QUE DEFENSEN EL NOSTRE COS DE LES MALALTIES ATACANT ALS MICROBIS, I LES
PLAQUETES, QUE SÓN LES QUE TAPEN LES FERIDES! I TAMBÉ QUE AL COS TENIM 5 LITRES DE SANG! LA PATRÍCIA DEIA QUE EL TAMANY
DEL COR ÉS COM EL DEL NOSTRE PUNY, I QUE ESTÀ DIVIDIT EN DUES MEITATS QUE ES COMUNIQUEN. LA YLÈNIA A TOT AIXÒ, TAMBÉ VA
AFEGIR ALGUN CONSELLS PER A TENIR UNA BONA SALUT, COM SÓN: FER EXERCICI SOVINT, MENJAR SA, I NO FUMAR NI BEURE
BEGUDES ALCOHÒLIQUES!
LA RESTA TAMBÉ SAP MOLTES
COSES…
-EVA: VA MÉS RÀPID EL COR DLES
BEBÉS, PERQUÈ SINÓ ES MORIRIEN!
-HUGO B: LA VENA DEL COLL ÉS MOLT
IMPORTANT, PERQUÈ SI ET MOSSEGUEN
ET POTS MORIR, COM FEIEN ELS TIGRES
PER CAÇAR!
HUGO O.: EL COR DEL DÍDAC VA MOLT A
POC A POC, DONCS EL TEU NO DIU EL
DÍDAC, L’ESCOLTO MOLT RÀPID
COM PASSA LA SANG PER LES VENES?
-JOAN: PERQUÈ TENEN UN FORAT.
PERQUÈ SURTEN LES COSTRES?
-SALEMA: PER LES PLAQUETES.
- ALAN: PERQUÈ NO SURTI MÉS SANG.

18. QUÈ LI PASSA AL NOSTRE COR QUAN FEM EXERCICI? I SI ESTEM RELAXATS?
PER TAL DE CONTINUAR TREBALLANT L’APARELL CIRCULATORI VAM FER UNA ALTRA ACTIVITAT EN LA QUE ELS INFANTS HAVIEN DE
COMPROVAR QUE PASSAVA SÍ UN DELS BRAÇOS EL DEIXAVEM QUIET A DALT I L’ALTRE RELAXAT I ESTIRAT CAP A VALL. VAM VEURE QUE EL
BRAÇ QUE TEÍEM A DALT ES QUEDAVA DE COLOR MÉS BLANC PERQUÈ LA SANG NO LI ARRIBAVA BÉ, COM ENS VA EXPLICAR LA YLÈNIA. I EL
BRAÇ QUE TENIEM CAP A BAIX ES POSSAVA MÉS VERMELL PERQUÈ LA SANG CIRCULAVA MILLOR, ENS VA ACLARAR L’EVA.
DURANT LES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT ELS NENS I NENES TAMBÉ VAN EXPERIMENTAR QUÈ LI PASSAVA AL SEU COR QUAN
FEIEN EXERCICI I QUAN ESTAVEN RELAXATS. AIXÍ DONCS VAN FER EL SEGÜENT: EN PRIMER LLOC HAVIEN DE CONTAR LES
PULSACIONS QUE TENIEN ABANS D’INICIAR L’ACTIVITAT.
UN COP FET AIXÒ VAN INCIAR L’ACTIVITAT DE
PISCOMOTIRCITAT I SEGUIDAMENT HAVIEN
D’ANOTAR TAMBÉ LES PULSACIONS.
I PER ÚLTIM VAN COMPROVAR QUINES SÓN LES PULSACIONS
DESPRÈS DE LA RELAXACIÓ
:
CONVERSA:
ARIADNA: EL MEU NO EL NOTO DEU ESTAR DORMIT
GABRIEL: DONCS JO PENSO QUE QUAN EL MEU COR VA RÀPID ÉS PERQUÈ ESTIC
JUGANT A FUTBOL.
ÀLEX: EL MEU COR ANAVA MOLT RÀPID QUAN HEM CORREGUT
ARISE: QUAN FEM EXERCICI EL COR NECESSITA RESPIRAR MÉS.
QUERALT I ÀGATA: ARA SONA MOLT FLUIXET!! FA PUM….PUM…
TÀNIA: ENS POSEM LA MÀ PER DINTRE DE LA ROBA?
JUDITH: SONA A ONES DEL MAR!
HUGO. B: YO NO NOTO NADA!

19. OBSERVEM LA SANG AL MICROSCOPI I ESCOLTEM AL BATEG DEL COR
GRÀCIES AL MICROSCOPI QUE ENS VA PORTAR EL CLAUDIO I AL FONENDOSCOPI QUE ENS VA DEIXAR LA MARE DE LA CLAUDIA VAM
PODER FER DUES ACTIVITATS QUE ENS VAN AGRADAR MOLT. MENTRE UN GRUP OBSERVAVA LA SANG, L’ALTRE AMB MOLT DE
SILENCI S’ESCOLTAVA ELS BATEGS DEL COR.
.
CONVERSA:
CLAUDIA: ES VEUEN UNES COSES NEGRES , EVA SÓN ELS
GLÒBULS O CÈL·LULES DE LA SANG.
JORDI: ELS PUNTETS SÓN ELS GLOBULS VERMELLS I BLANCS
QUERALT, DANI, HÈCTOR.C,SALEMA : UNS PUNTS NEGRES!!
ORIOL TÀNIA, JOAO, ERIC, ÀGATA:SÍ COM RODONETES
HUGO.G:SEMBLA TERRA DE LA LLUNA!!
ERIC: QUÉ DIUS!!ÉS SANG!!LES BOLETES SÓN ELS GLOBUS
VERMELLS.
JUDITH: SI, ÉS LA NOSTRA SANG!!I ESTÀ FETA DE LÍQUID!
TOTS: SI, SI!!ÉS VERITAT!!ÉS LA SANG
EXPERIMENTEM AMB LES FLORS
AMB AQUEST EXPERIMENT EL QUE VOLIEM EXEMPLIFICAR ERA EL
MECANISME DEL SISTEME CIRCULATORI , I LA IMPORTÁNCIA QUE
TÉ PEL COS AQUEST APARELL EN ELS ÉSSERS VIUS. LA
COMPARACIÓ LA VOLÍEM FER MITJANÇANT ELS CONDUCTES DE
LES PLANTES, QUE REPRESENTARIEN LES VENES I LES ARTÈRIES
DEL NOSTRE COS. CONCRETAMENT VAM POSAR MARGARITES A
UNA AMPOLLA D’AIGUA I VAM FICAR COLORANT ALIMENTARI PER
TAL QUE LA TIJA AGAFES L’AIGUA I ACOLORÉS LA FLOR DE BLAU
O DE VERMELL.
CONVERSA:
HUGO O: EL TUB ÉS LA VENA DE LA FLOR I EL LÍQUID PASSARÀ
PER AQUÍ I PINTARÀ LA FLOR. CLAUDIA I PABLO: LA FLOR ES
POSARÀ DEL COLOR DE L’AGUA. EVA: EL COLORANT BLAU ÉS
L’OXIGEN I EL VERMELL ÉS LA SANG
ERIC: VA A CAMBIAR POR LO REDONDO QUE TIENE ARRIBA LA
FLOR!!
TÀNIA: PUES NO, PORQUÉ LA MIA NO TOCA ESO EL AGUA.
CAMBIA POR EL TUBO VERDE:
HÈCTOR. G, ALEIX: SII!!!PORQUÉ TIENE UN AGUJERO Y POR AHÍ
RESPIRAN!!

20. APARELL REPRODUCTOR
NENS I NENES QUE EXPOSEN :
SALEMA, POL, AYELEN, CLAUDIA,
QUERALT I ARISE
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ ÉS L’ENCARREGAT DE FABRICAR ELS ESPERMATOZOUS, AQUEST ESTAN DINTRE DELS TESTICLES I
SURTEN PEL PENIS, VA EXPLICAR EL POL. ESTÀ FORMAT PER LA BUFETA, QUE GUARDA EL PIPI, LA URETRA QUE ES PER ON SURT EL PIPI
I PELS TESTICLES QUE SÓN ELS QUE FABRIQUEN ELS ESPERMATOZOUS, ENS VA ACLARIR LA QUERALT. L’APARELL REPRODUCTOR
FEMENÍ ESTÀ FORMAT PER LES DUES TROMPES DE FALOPI, LA VAGINA, ELS OVARIS I ÉS EN AQUESTS ON ES FABRIQUEN ELS ÒVULS,
ENS EXPLIQUEN L’ARISE I LA CLAUDIA. D’ALTRA BANDA, LA SALEMA ENS VA EXPLICAR EL TEMA DE LA REPRODUCCIÓ: CREIXEM FINS A
SER DONA I HOME. QUAN ENS FEM GRANS ENS ENAMOREM I ELS ESPERMATOZOUS I ELS ÒVULS ES JUNTEN PER FORMAR ALS BEBÉS.
ÉS PEL PENIS PER ON SURTEN ELS ESPERMATOZOUS I PER LA VULVA UN ÒVUL, AIXÒ ES DIU FECUNDACIÓ. AL PRINCIPI EL BEBÉ ÉS COM
UNA LLENTIA, DESPRÈS ES FA MÉS GRAN. AIXÒ SERIA LA GESTACIÓ. A DINS DE LA PANXA EL BEBÉ ES DIU FETUS. QUAN ES FA GRAN
ARRIBA EL MOMENT DE SORTIR I AIXÒ ES DIU EL PART. EL POL ENS ACLAREIX QUE NO PODEM TENIR FILLS DE PETITS, I LA YLÈNIA ENS
EXPLICA QUE CLAR QUE NO ES POT TENIR FILLS, PERQUÈ PER AIXÒ FA FALTA ESTÀ CASATS. NO, DIU L’ALEX, NO PODEM TENIR FILLS
PERQUÈ NO TENIM LA BOSSA A DINS PERQUÈ PUGUI ESTAR EL BEBÉ.
LA RESTA TAMBÉ SAP MOLTES COSES I
TÉ DUBTES…
-ERIC: ELS ESPERMATOZOUS SÓN
RODONS. SALEMA: NO SÓN COM CUCS,
TENEN UNA CUA .
-EVA: QUAN EL BEBÉ ÉS COM UNA
LLENTIA TÉ NOMÉS UNA CÈL·LULA I
CONFORME CREIX TÉ MÉS.
-ERIC: QUÈ ÉS LA BOSSA AMB CUCS.
- POL: ÉS L’ESCROT I ELS TESTICLES
COM QUE ESTAVEN MOLT INTERESSATS EN EL TEMA, VAM DECIDIR VEURE UN VIDEO SOBRE LA GESTACIÓ ( EN EL VIENTRE MATERNO ),
PER TAL DE VEURE EN QUINS MOMENTS DE L’EMBARAÇ ES DESENVOLUPEN ELS ÒRGANS EN EL BEBÉ. SEGUIDAMENT VAM INICIAR UNA
CONVERSA I ES VAN ACLARIR MOLTES COSES. A LES TRES SETMANES ES FORMA EL COR. L’ALAN ENS VA DIR QUE ÉS COM UNA LLAVOR I QUE
LI PORTA L’OXÍGEN AL COS. A LES 4 SETMANES L’ÀLEX ENS DIU QUE EL BEBÉ ÉS COM UNA MONJETA, I QUE PEL CORDÒ LA MARE LI PASSA EL
MENJAR, ENS EXPLICA L’EVA. EL POL ENS DIU QUE ELS BEBÉS SURTEN PER LA VULVA, PERÒ LA CLAUDIA ENS ACLAREIX QUE NO TOTS, JA
QUE ALGUNS SURTEN PER LA PANXA, CLAR, DIU L’EVA DORMEN A LA MARE I LI FAN UN TALL A LA PANXA. L’ALAN TÉ UN DUBTE: COM PODEN
SORTIR PER LA VAGINA?, ES VERITAT DIU L’ALEX, L’ÚTER ÉS MOLT ESTRET? L’EVA ENS HO EXPLICA: PODEN SORTIR PERQUÈ L’ÚTER A MIDA
QUE EL BEBÉ ES FA GRAN ES VA FENT MÉS AMPLE.

21. UN COP FINALITZADA LA CONVERSA VAM FER UNA ACTIVITAT EN LA QUE ELS NENS I NENES HAVIEN DE DIBUIXAR AL BEBÉ SEGONS EL MES DE
GESTACIÓ.
AIXÍ COM TAMBÉ VAM SIMULAR UN PART
CONVERSA:
SALEMA, GABRIEL I DÍDAC: LA CORDA ÉS EL CORDÓ
UMBILICAL
ENYA, TÀNIA, PATRICIA I ALAN: SÍ PER AQUEST TUB LA
MARE DÒNA DE MENJAR AL BEBÉ
QUERALT, ÀGATA, ÁLEX I POL: EL BEBÉ ESTÀ A DINTRE
D’UN LÍQUID I DINTRE D’UNA BOSSA
SABEU COM ES DIU?
PLACENTA. CARLOTA, EVA, JORDI I CLAUDIA: SÍ LA
BOSSA EXPLOTA I SURT EL BEBÉ
ALEIX: PERÒ COM POT SURTIR PER LA VAGINA?
SALEMA: PERQUÉ ÉS FA GRAN PERQUÉ PUGUI SURTIR
EL BEBE.

22. SISTEMA NERVIÓS
NENS I NENES QUE EXPOSEN : GUILLEM F,
JOAO I MIREIA
LA MIREIA, EL JOAO I EL GUILLEM F. ENS VAN EXPLICAR MOLTES COSES SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS. PRIMER DE TOT QUE EL
CERVELL TÉ DUES PARTS. AL COS TENIM NERVIS PER TOT ARREU, DES DEL CAP FINS ALS PEUS. ELS NERVIS BAIXEN PER LA COLUMNA
VERTEBRAL I ESTAN FORMATS PER NEURONES QUE S’ENCARREGUEN DE TRANSMETRE L’INFORMACIÓ DEL CERVELL.
EL SISTEMA NERVIÓS ESTÀ FORMAT PER: EL CERVELL, EL CEREBEL I EL TRONC ENCEFÀL-LIC, AQUEST ÚLTIM CONTROLA EL RITME
RESPIRATORI, ELS BATECS DEL COR, LA TOS, ELS ESTORNUTS, LES GANES DE VOMITAR…
I EN GENERAL EL SISTEMA NERVIÓS ÉS EL QUE CONTROLA ELS MOVIMENTS MUSCULARS, ELS SENTITS, EL LLENGUATGE, EL
PENSAMENT…
LA RESTA TAMBÉ SAP MOLTES COSES
EVA: AL MEU PARE LI VAN MIRAR LA
COLUMNA VERTEBRAL PERQUÈ LI FEIA
MAL
GABRIEL: PERQUÈ ES DIU NERVIÓS?
CLAUDIO: PER QUÈ TÉ NERVIS
POL: ELS NERVIS SÓN COM UNES
VENES. GABRIEL: SÓN COM UNS
CABLES QUE TRANSPORTEN ELS
MISSATGES
CLAUDIO: HI HA UNES COSES MOLT
PETITES QUE SÓN LES QUE
TRANSPORTEN ELS MISSATGES.
POL: A LA MEVA MARE LI VAN FER UNA
PROVA AMB CABLES I EN UNA MÀQUINA
SORTIEN UNES RATLLES DIFERENTS.
PABLO F I EVA: AMB EL CERVELL
PODEM PENSAR I NO ENS OBLIDEM DE
LES COSES.
ALAN: TAMBÉ GRÀCIES AL CERVELL
PODEM JUGAR A JOCS COM ESCACS.
ALEX: AMB EL MEMORI TAMBÉ
TREBALLO LA MEMÒRIA

23. COMPROVEM EL FUNCIONAMENT DEL NOSTRE CERVELL A PARTIR DE DIFERENTS
ACTIVITATS
QUINS OBJECTES AMAGA LA CAPSA?
COM ES COORDINEN ELS MOVIMENTS?
IL·LUSIONS ÓPTIQUES
CONVERSA:
DÍDAC I LUCIA: COM LI DONEM MASSES ORDRES AL CERVELL NO
PODEM FER LES DUES COSES A L’HORA . GRABRIEL: NO ENS
SURT PERQUÈ LI ESTEM CANSANT. ERIC: AIXÒ ÉS MOLT DIFÍCIL!!!
ORIOL: NECESSITO MOLT ENTRENO PER FER AIXÒ!
CONVERSA:
DÍDAC: SÓN DIBUIXOS QUE ENS
ENGANYEN.
BIEL I AYELÉN: ENS HA ENGANYAT!!!

24. CONSTRUIM EL NOSTRE CERVELL
PER ENTENDRE MILLOR EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS I COM FUNCIONA EL NOSTRE CERVELL, REALITZEM UN ESTUDI DE
COM POT EL CERVELL ENVIAR ELS MISSATGES AL NOSTRE COS PERQUÉ ES PUGUI MOURE. COM TENIM SITUATS ELS
SENTITS ? I ELS ÒRGANS? LA CLASSE DELS DINOSAURES I ELS TIGRES ENS POSEM A PENSAR I BUSCANT INFORMACIÓ
ALS LLIBRES DEL PROJECTE, TROBEM UNA ACTIVITAT BEN ACLARIDORA!!! ELS ÒRGANS I ELS SENTITS ESTAN
LOCALITZATS EN DIFERENTS PARTS DEL CERVELL. TOTES LES PARTS MANTENEN LA SEVA FUNCIÓ PER SEPARAT PERÒ
ES RELACIONEN ENTRE ELLES PER PODER PORTAR A TERME LES FUNCIONS DE MOVIMENT DE LA MÀ, DEL DIT, VEURE,
ESCOLTAR, MANTENIR L’EQUILIBRI…MIREU QUE ENS CONSTRUIM AMB UNA GORRA DE PISCINA I UNS DISSENYS DEL
NOSTRE COS. LA IDEA ÉS BEN ORIGINAL!!!
ESCOLLIM EL DISSENY DE LES PARTS DEL
COS I LES PINTEM
CERQUEM INFORMACIÓ I TREIEM MOLTES IDEES DELS LLIBRES QUE ENS
AJUDEN A ENTENDRE MILLOR LES EXPLICACIONS
ÉS BEN ORIGINAL!!!

25. SISTEMA INMUNOLÒGIC
NENS I NENES QUE EXPOSEN : HUGO G,
GABRIEL, JUDITH, BIEL I IZAN
EL GABRIEL I L’HUGO G. ENS VAN EXPLICAR EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA INMUNOLÒGIC A PARTIR D’UN CONTE, I GRÀCIES
A ELLS VAM APRENDRE QUE ELS MACRÒFAGS SÓN LES CELULES DEL SISTEMA INMUNITARI
D’ALTRA BANDA, LA JUDITH ENS VA EXPLICAR COM ENTREN ELS VIRUS AL NOSTRE COS, POT SER TANT PER LA BOCA COM A
TRAVÉS DE LES VACUNES QUE ENS POSEN ELS METGES. AIXÍ COM TAMBÉ ENS VA DIR QUE ELS GLÒBULS BLANCS SÓN ELS
QUE DEFENSEN ELS COS DELS VIRUS. L’IZAN, ENS VA ACLARIR QUE ELS GLÒBULS BLANCS SÓN ELS QUE LLUITEN CONTRA ELS
VIRUS, PER AIXÒ QUAN ENS POSEM MALATS HEM D’ESTAR UNS DIES AL LLIT I TENIM FEBRE MENTRE AQUESTES CÈL·LULES
DEFENSEN EL NOSTRE COS.
EL BIEL ENS VA EXPLICAR QUE QUAN ENS POSEN LES VACUNES EL VIRUS DESAPAREIX, I QUE QUAN TORNA A ENTRAR EL
VIRUS COM QUE JA TENIM LA VACUNA POSADA NO ENS POSEM MALATS O SI AGAFEM LA MALALTIA AQUESTA ÉS MÉS FLUIXETA
LA RESTA TAMBÉ SAP MOLTES COSES
ALEIX: LES VACUNES ENS DEFENSEN
DELS VIRUS. IZAN: SÍ, PERQUÈ ELS
GLÒBULS BLANCS ENS AJUDEN, I A MÉS
A LES VACUNES HI HA UNS “BITXOS”
QUE AJUDEN ELS GLÒBULS BLANCS.
ALEX: A MI M’HON POSAT VACUNES,
LLAVORS M’HAN FICAT VIRUS?
JUDITH: SÍ TE N’HAN POSAT PERÒ SÓN
BONS PERQUÈ ENS CUREN
IZAN I ORIOL: JO ESTIC VACUNAT DE LA
GRIP I DE LA VARICEL·LA, ENCARA QUE
TAMBÉ LA PODEM AGAFAR PERÒ MÉS
FLUIXETA
DÍDAC: ENS HEM DE VACUNAR SINÓ ENS
POSEM MALALTS
EN AQUESTA OCASIÓ TAMBÉ VAM VEURE UN VIDEO SOBRE EL TEMA, CONCRETAMENT UN QUE ENS VA PORTAR EL GABRIEL QUE
PARLAVA SOBRE LES VACUNES. DESPRÈS VAM INICIAR UNA CONVERSA: IZAN, ELS ANTICOSSOS LLUITEN PER MATAR ELS VIRUS, SÍ I
GRÀCIES A ELLS ENS POSEM BONS, VA DIR EL POL. ÉS MOLT IMPORTANT ESTAR VACUNATS PERQUÈ AIXÍ ELS VIRUS NO PODEN FER
RES DOLENT, VA DIR LA JUDITH. DONCS JO TINC TOTES LES VACUNES POSADES , VA DIR L’ORIOL: ALESHORES ESTIC A “SALVO” DE
TOT!! . TOTS: JO TAMBÉ!!JO TAMBÉ!!!

26. LA LLUITA DELS VIRUS I ELS GLÒBULS BLANCS
EN UNA SESSIÓ DE PSICOMOTRICITAT VAM CONVERTIR-NOS EN UNS VIRUS QUE CIRCULAVEN PER LA SANG I
EN GLÒBULS BLANCS QUE DEFENSEN L’ORGANISME. ELS GLÒBULS BLANCS HAVIEN DE COMBATRE ELS VIRUS
PER A EVITAR QUE AQUESTS ELS ATAQUESSIN.

27. APARELL FONADOR
NENS I NENES QUE EXPOSEN : HUGO O.,
PABLO G. JORDI, MARC I LAIA F.
DURANT L’EXPOSICIÓ VAM APRENDRE MOLTES COSES , L’HUGO O. I EL PABLO G ENS VAN EXPLICAR QUE L’APARELL FONADOR SERVEIX
PER PARLAR, JA QUE L’AIRE ENTRE PER LES CORDES VOCALS I FA EL SO. AQUEST APARELL ESTÀ FORMAT PER LA LARINGE, LES
CORDES VOCALS, LA BOCA, LA LLENGUA, ELS PALADAR I LES FOSES NASALS. PER TAL DE PRODUIR EL SO L’AIRE QUAN SURT DELS
PULMONS PASSA PER L’APARELL RESSONADOR QUE ESTÀ FORMAT PEL PALADAR, LES FOSSES NASALS I LA FARINGE. ÉS UN APARELL
MOLT IMPORTANT PER PODER-NOS RELACIONAR ENTRE NOSALTRES.
D’ALTRA BANDA, EL GRUP DEL JORDI, EL MARC I LA LAIA F., TAMBÉ ENS VAN ACLARIR QUE QUAN PASSA L’AIRE PER LES CORDES
VOCALS, S’OBREN O ES TANQUEN I VIBREN PER FER EL SO.
EL MARC ENS VA EXPLICAR QUE PER ARTICULAR ELS SONS INTERVENEN ELS LLAVIS, EL PALADAR, LES DENTS, LA LLENGUA I EL GLOTIS.
I QUE LA LLENGUA I ELS LLAVIS TRANSFORMEN EL SO EN PARAULES.
UN COP FETA L’EXPOSICIÓ EL GRUP DEL HUGO O. I PABLO G. VOLIEN FER UNA PROVA AMB TOTS ELS SEUS COMPANYS I COMPANYES,
L’EXPERIMENT CONSISTIA EN COMPROVAR COM VIBREN LES CORDES VOCALS I COM ENS CANVIA LA VEU. APROFITANT AIXÒ VAM
COMPROVAR TAMBÉ QUE EN FUNCIÓ DEL SO QUE VOLEM EMETRE LES CORDES VOCALS VIBREN MÉS O MENYS, O FINS I TOT QUE HI HA
SONS EN ELS QUALS AQUESTES NO VIBREN, COM ÉS EL CAS DE LA “S”
LA RESTA TAMBÉ SAP MOLTES COSES …
ELSA: SI CRIDEM ENS QUEDEM AFÒNICS PERQUÈ
S’INFLAMEN LES CORDES VOCALS. IZAN: I PERQUÈ
S’INFLAMEN I ES FORMEN LES ANGINES. EVA: ENS POT
PASSAR QUAN AGAFEM FRED AL COLL.
AYELEN: LES PERSONES SÓN LES ÚNIQUES QUE PODEM
PARLAR.
ARIADNA: PERÒ ELS LLOROS TAMBÉ PARLEN.
ANNA: SI, IMITEN LES PARAULES PERÒ NO TENEN LA
CAPACITAT DE RAONAR PER PODER PARLAR COM
NOSALTRES.
EVA: QUAN SOM BEBÉS NO SABEM CAP PARAULA
PERQUÈ NO TENIM PREPARADES LES CORDES VOCALS.
QUI PARLA? PER TAL DE COMPROVAR QUE
CADASCÚ TÉ UN TIPUS DE VEU QUE AIXÒ VE DETERMINAT
PELS DIFERENTS ÒRGANS QUE INTERVENEN EN LA
FONACIÓ VAM FER UN JOC EN EL QUE HAVIEM D’ESBRINAR
AMB ELS ULLS TAPATS QUI ERA LA PERSONA QUE ENS
PARLAVA. A MÉS TAMBÉ VAM FER DIFERENTS SONS PER
TAL DE VEURE QUINS ÒRGANS INTERVENIEN EN CADASCÚ.

28. APARELL LOCOMOTOR
NENS I NENES QUE EXPOSEN : ARNAU,
CRISTINA, ENYA, MERITXELL I TANIA
EN AQUESTA OCASIÓ ELS NENS I NENES QUE FEIEN L’EXPOSICIÓ ENS VAN EXPLICAR EN QUÈ CONSISTIA L’APARELL LOCOMOTOR.
CONCRETAMENT L’ARNAU ENS VA DIR QUE GRÀCIES A ELL ENS PODEM MOURE, I L’ENYA QUE ELS MÚSCULS S’ESTENEN I ES
CONTREUEN AMB ELS MOVIMENTS. LA CRISTINA ENS VA ACLARIR QUE AL CAP TAMBÉ TENIM OSSOS. AIXÍ COM QUE EL COS ESTÀ
FORMAT PELS OSSOS DE LES EXTREMITATS I DEL TRONC.
EL GRUP DE LA MERITXELL I LA TANIA ENS VAN EXPLICAR QUE ELS COS ESTÀ FORMAT PER MÚSCULS I OSSOS, QUE ELS OSSOS ES
PODEN DOBLEGA GRÀCIES A LES ARTICULACIONS, I ENS VAN PORTAR UN EXEMPLE PAR TAL DE PODER ENTENDRE EL CONCEPTE.
LA RESTA TAMBÉ SAP MOLTES COSES
AYELEN: LA COLUMNA VERTEBRAL ÉS
COM ELS TRONCS DEL ARBRES PERQUÈ
ENS MANTÉ DRETS.
POL: SI NO TINGUESSIM OSSOS CAURÍEM
PERQUÈ SERIEM COM GELATINA.
CLAUDIO: ÉS CLAR I CAMINARIEM COM
LES SERPS
ERIC: SI ET TRENQUES LA COLUMNA
VERTEBRAL NO POTS CAMINAR I HAS
D’ANAR EN CADIRA DE RODES.
EXPLIQUEM QUE AIXÒ ENS PASSA
PERQUÈ ELS NERVIS QUE PASSEN PER
LA COLUMNA VERTEBRAL NO PODEN
ENVIAR ELS MISSATGES AL CERVELL.
PER QUÈ A LES CAMES TENEN DOS
OSSOS I NO ESTAN JUNTS?
SALEMA: PERQUÈ SINÓ NO PODRIEM
DOBLEGAR NI BRAÇOS NI CAMES.

29. COMPROVEM COM FUNCIONEN ELS MÚSCULS
COM QUE VOLEM APRENDRE TANT, FEM DIVERSES ACTIVITATS PER VEURE I TENIR MÉS CLAR COM FUNCIONEN ELS MÚSCULS.
ENS VAN EXPLICAR A LES EXPOSICIONS QUE ELS MÚSCULS SÓN COM UNES CORDES QUE ES TENSEN O AFLUIXEN SEGONS SI
FEM FORÇA O NO. PER TANT SE’NS VA ACUDIR FER EL NOSTRE PROPI MÚSCUL. AMB ELEMENTS SENZILLS COM UNES CANYES I
UNES ESPONGES VAM SIMULAR EL MÚSCUL DEL BRAÇ.
LES CANYES FAN DE
BRAÇ, L’ESPONJA DE
MÚSCUL I LA LLANA DE
TENDONS.
EL NOSTRE COS ESTÀ PLE DE MÚSCULS. MIREU
COM INVESTIGUEM AMB ELLS!!!
ÉS MOLT DIFÍCIL FER
FUNCIONAR NOMÉS UN
MÚSCUL D’UNA PARPELLA!!
JUGAR A FER FORMES AMB EL MÚSCUL
DE LA LLENGUA ÉS MOLT DIVERTIT
PERQUÈ ELS MÚSCULS DE LA CARA ENS
FAN FER GANYOTES!!PERÒ FER FORMES
AMB LA LLENGUA...QUE COMPLICAT!!!
DESCOBRIM QUE ELS MÚSCULS TENEN MEMÒRIA, I
HO COMPROVEM FENT UN JOC QUE CONSISTEIX
EN POSAR-SE PER PARELLES, UN DAVANT I
L’ALTRE DARRERE. EL NEN DE DAVANT AMB ELS
BRAÇOS ESTIRATS FA FORÇA VOLENT PUJAR-LOS.
EL NEN DE DARRERE L’IMPEDEIX FER-HO
AGUANTANT-LI. AIXÍ DURANT 60 SEGONS. QUAN
DEIXEM DE FER FORÇA EL NEN QUE VOLIA PUJAR
ELS BRAÇOS SENTIRÀ COM AQUESTS LI “FLOTEN”
DURANT UNS SEGONS, PERQUÈ RECORDEN QUE
FEIA FORÇA ABANS PER PUJAR-LOS.
TAMBÉ APRENEM QUE ÉS MOLT BO FER-
NOS MASSATGES PERQUÈ ELS MÚSCULS
PATEIXEN CONTRACTURES!!!

30. SISTEMA OSSI
L’ESQUELET
NENS I NENES QUE EXPOSEN: ALAN, PAU,
DÍDAC, ALEIX I HÈCTOR.G.
AVUI L’ALAN I EL PAU ENS COMENCEN EXPLICANT QUE FARAN L’EXPOSICIÓ SOBRE EL SISTEMA OSSI. L’ALAN ENS DIU: AIXÒ QUE SURT
AQUÍ ÉS EL ÓS DEL CRANI, I PROTEGEIX EL CERVELL QUE ESTÀ DINTRE. LA FILA QUE SEGUEIX ÉS LA COLUMNA VERTEBRAL I TÉ 33
ÓSSOS!! EL PAU ENS CONTINUA DIENT QUE EL TOTAL D’ÓSSOS QUE TENIM AL COS SÓN 206, I ENS MOSTRA LA PELVIS I LA TÍBIA, I QUE PER
PODER CONTAR ELS ÓSSOS I VEURE’LS ENS FAN RADIOGRAFIES! DESPRÉS ENS EXPLIQUEN QUE ÉS MOLT IMPORTANT MENJAR OUS,
PEIX, CARN, OLI, LLET I FORMATGE I SOL, PERQUÈ ENS APORTEN CALCI, FOSFÒR I VITAMINA D!! EL DÍDAC ENS EXPLICA QUE A LES MANS
TENIM UNS ÓSSOS PETITS I QUE ES DIUEN FALANGES, A CADA DIT EN TENIM TRES. L’ALEIX ENS MOSTRA ELS ÓSSOS DE LES ESPATLLES
I ELS OMÒPLATS, QUE TAMBÉ S’ENCARREGUEN D’AGUANTAR EL CRANI. I L’HÈCTOR.G ENS EXPLICA QUE ELS ÓSSOS MÉS LLARGS DEL
COS SÓN EL FÉMUR I LA TÍBIA.
PERÒ VOLEM SABER MÉS!I
TENIM MOLTES
PREGUNTES....
TOTS: MENGEM SOL? SI
ANDA!! ALAN: EL SOL NO ES
MENJA! ERA QUE HEM D’ANAR
A LA PLATJA, QUÈ ÉS BO!
HUGO.B: A LA LENGUA
TENEMOS HUESO? PAU: NO!!A
LA LLENGUA TENIM MÚSCUL
SENSE ÓS! HÈCTOR.C: I LAS
RALLITAS QUE TENEMOS EN
LOS DEDOS QUE SÓN? DÍDAC:
CADA RALLETA ÉS UN ÓS.
TRES RALLETES, TRES
ÓSSOS! SÓN LES FALANGES!!
COM QUE ENS VAN EXPLICAR DURANT L’EXPOSICIÓ QUE ERA TANT IMPORTANT MENJAR
CALCI, FÒSFOR I VITAMINA D PELS NOSTRES ÓSSOS, VAM DECIDIR FER UN ESMORZAR EN
EL QUE TINGUÉSSIM EN COMPTE TOTES AQUESTES SUBSTÀNCIES. MIREU QUINES COSES
TAN BONES VAM PORTAR!!!

31. APARELL EXCRETOR
NENS I NENES QUE EXPOSEN: ABRIL,
CLAUDIO, ELSA, GUILLEM I HUGO.B.
PER ACABAR L’EXPOSICIÓ VEIEM AQUEST VÍDEO HTTP://WWW.YOUTUBE.COM /WATCH?V=R_IC0DNZH7Q , ON VAM APRENDRE QUE
ELS RONYONS FAN 12 CM CADASCUN I DEPENENT DE SI ETS NEN O NENA L’URETRA ÉS MÉS O MENYS LLARGA. TAMBÉ QUE NO
ENS HEM D’AGUANTAR EL PIPI I NO ABUSAR DE LA SAL.
EN AQUESTA ÚLTIMA EXPOSICIÓ L’ABRIL I EL CLAUDIO ENS COMENCEN A EXPLICAR L’APARELL EXCRETOR. I CONCRETAMENT ENS
EXPLIQUEN L’APARELL EXCRETOR DE LA CACA. EL CLAUDIO ENS MOSTRA EL RECTE I ENS EXPLICA QUE PER AQUEST ÒRGAN
SURTEN LES DEPOSICIONS QUE FEM. ABANS DE SORTIR, PERÒ LES DEPOSICIONS FAN UN CAMÍ PER L’INTESTÍ PRIM I EL GRUIXUT.
L’ABRIL ENS PARLA SOBRE EL CEC I EL PÍLOR, I TAMBÉ ENS DIU QUE ES TROBEN DINS DE L’INTESTÍ I SÓN IMPORTANTS PER ANAR
FENT ELS ALIMENTS EN CACA, S’ENCARREGUEN D’AGAFAR EL QUE NECESSITA EL COS I EL QUE NO HO TREIEM. A CONTINUACIÓ EL
GUILLEM ENS EXPLICA QUE ELS RONYONS TAMBÉ FORMEN PART D’AQUEST APARELL EXCRETOR, PERQUÈ S’ENCARREGUEN DE
NETEJAR LA SANG I DE PASSAR LA BRUTÍCIA AL PIPI. L’HUGO.B ENS DIU QUE ELS RONYONS ES COMUNIQUEN AMB LA BUFETA PER
UNS TUBS QUE ES DIUEN URÈTERS, HI PASSA AMB FORMA D’AIGUA. LA ELSA ENS ACABA L’EXPLICACIÓ DIENT QUE TAMBÉ ELIMINEM
SUBSTÀNCIES PER MITJÀ DE LA PELL AMB EL SUOR I LA CACA.
FEM MÉS PREGUNTES SOBRE EL TEMA...
L’EVA: AL MEU PARE EL VAN OPERAR DE PEDRES AL
RONYONS! SALEMA: I COM ES FAN? EXPLIQUEM QUE
LES PEDRES VENEN DONADES PEL QUE MENGEM. HI
HA ALIMENTS QUE EL COS NO POT TREURE PER LA
CACA I EL PIPI I NO ELS POT EXPULSAR, ALESHORES
ES QUEDEN EN FORMA DE PEDRA AL RONYÓ, I FAN
MOLT DE MAL!! ÀGATA, SALEMA, HUGO.B: A LA MARE
DE LA CRIS LI VA PASSAR I NOMÉS PODIA MENJAR
SOPA! JUDITH: I AQUESTES PEDRES PUNXEN? TOTS:
SIIIIII!!!!! HUGO.B: PUES CUANDO HACEMOS DIARREA ES
PORQUE TENEMOS MUCHA AGUA EN EL INTESTINO!
BASTANTS: DONCS NO!!!A QUE NO RAQUEL, A QUE NO
ANA? EXPLIQUEM QUE NO ES AIXÍ, SINÓ QUE QUAN
FEM CACA DESFETA ÉS PERQUÈ TENIM L’INTESTÍ
INFLAMAT, I LA MANERA DE POSAR-NOS EN ALERTA
EL COS ÉS FER D’AQUESTA MANERA LA CACA, AIXÍ
ADORNAR-NOS I MENJAR SA DURANT UNS DIES
PERQUÈ L’INTESTÍ TORNI A LA NORMALITAT.

32. SORTIDA AL MUSEU MNACTEC
FINALMENT I PER TAL DE VEURE QUINS CONEIXEMENTS HAVIEN ADQUIRIT ELS INFANTS DURANT AQUEST PROJECTE, VAM ACABAR
FENT UN DIBUIX FINAL SOBRE EL TEMA, EN EL QUAL HAVÍEN DE DIBUIXAR I D’ESCRIURE TOT ALLÒ QUE HAVÍEM APRÈS.
PER TAL DE CONCLOURE AMB EL NOSTRE PROJECTE, VAM ANAR AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. DURANT
LA VISITA VAM FER UN RECORDATORI DE TOT ALLÒ QUE HAVIEM TREBALLAT AL LLARG DEL PROJECTE, AIXÍ COM TAMBÉ VAM PODER
EXPERIMENTAR AMB ELS DIFERENTS APARELLS QUE ENS VAN ENSENYAR TOTES LES FUNCIONS QUE TÉ EL NOSTRE COS.

33. Els nens i nenes de la classe
dels Dinosaures i dels Tigres
han creat la seva pròpia
versió de la cançó popular
anglesa "Head, shoulders
knees and toes". Els quatre
grups van decidir quines parts
del cos volien incloure a la
seva cançó i van presentar-la
als seus companys durant un
concurs. Tots i totes van
tenir el seu premi per valorar
el seu esforç i dedicació:
"the best dancers" (els
millors ballarins) "the best
singers" (els millors cantants)
"the best singers and
dancers" (els millors cantants
i ballarins) i "the best team"
(el millor equip). D'aquesta
manera van aprendre més
vocabulari en anglès del cos
humà partint dels seus propis
interessos, van gaudir i es
van esforçar per fer un bon
treball en equip.

34. TAMBÉ VOLEM DONAR LES GRÀCIES A
AQUELLES FAMÍLIES QUE HAN FET POSSIBLE
QUE AQUEST PROJECTE POGUÉS TIRAR
ENDAVANT AMB LES SEVES APORTACIONS:
MATERIAL, AJUDANT ALS INFANTS EN LES
EXPOSICIONS, ACOMPANYANT-NOS EN LES
SORTIDES... US HO AGRAIM DE TOT COR. ARA
MIREU AMB AMOR I GAUDIU DE LA FEINA QUE
HAN REALITZAT ELS VOSTRES FILLS I FILLES!!