Pronoms febles: substitució pronominal (resum)

Gramàtica: pronoms febles

1. PRONOMS FEBLES


1. Tipus de pronoms febles

- formes reforçades les que s’anteposen al verb que comença per consonant,
- elidides les que s’anteposen al verb que comença per vocal o h, i que, per tant, s’apostrofen
quan calga.
- formes plenes les que es posposen al verb que acaba en consonant o diftong i hi van unides
per un guionet,
- reduïdes les que es posposen al verb acabat en vocal o h. Aquestes últimes formes duen un
apòstrof a l'esquerra.


2. Col·locació dels pronoms febles

Els febles van o tots darrere del verb (enclítics) o tots davant (proclítics):
a) Enclítics amb imperatiu, infinitiu o gerundi i sempre lligats al verb per guió o apòstrof:
llava't, llavar-se, llavant-se.
b) Proclítics amb la resta de temps o modes, i amb apòstrof si cal: l’ensenya, la incorpora.
c) En perífrasis d’infinitiu o gerundi) i amb el passat perifràstic poden ser proclítics o
enclítics.

d) Quan un infinitiu depèn de verb en forma personal, cal evitar l'atracció dels pronoms
complements de l'infinitiu cap al principal: *M'ho vaig decidir a fer / Em vaig decidir a fer-ho.


3. Normes d'ús

a) Formes reduïdes. L'apòstrof va tan cap a la dreta com puga :
*S'em posa al davant / Se'm posa al davant / Se m'acosta.
Compte: *le'n treu, perquè no existeix forma le: l'en treu.

b) Formes elidides:
- la no s'apostrofa seguit de i, u àtones: la inviten, la humilien, la hi veuen...
- reflexiu se no s'apostrofa davant la forma us: se us veu...

c) Formes reforçades.
- ens, us, els també s'usen davant un altre feble: ens el pres, us el pren, els el pren...
- us s'usa després d'un verb acabat en vocal: vaig veure-us.

d) Formes plenes:
- me, te, se s'usen davant pronom: se me la posa, però no sempre: va mirar-s'hi, va veure-
s'ho.


4. Ordre de col·locació dels pronoms febles en combinacions

reflexiu 2a persona 1a persona 3a p. datiu 3a p. CD o atribut adverbials
SE (TE, US...) (ME, ENS..) (LI, ELS...) (EL, LA, ELS, LES...) EN HO / HI

2. 5. Funcions pronominals: resum


Subjecte V Atr CD CI CC, CP, CRV,
CN, Cadj
substitució
normal
en ho,

(el, la,
els, les)
(el, la,
els, les)

en, ho
li, els
hi*

en, hi
em, et, es, ens, us
es (recíproc)
em, et, es,
ens, us


Comentaris

(1) General
a) Anàlisi sintàctica diferent. Pex: Atr/CC/CI:
Aquest home és [soci del club] [un gandul] [ací] [el mateix] [per a Nora]

(2) CD/CI.
a) CD indeterminat. Cal repetir el quantitatiu: Compre tres tomaques. En compra tres.

(3) Atribut.
a) GNV06 admet la substitució amb ho d’atribut determinat: És el secretari à Ho és, i restringeix
a usos molt formals la substitució per el, la, els, les. Casos de difícil substitució:
Són els quatre xiquets de sempre. Els/ho* són
Pareix el metge del poble. El*/ho sembla; Ells són meus. Els*/ho són
Ells són els meus amics. Els/ho* són.

(4) CC =locució prepositiva. damunt de, (al) davant de, (al), al voltant de, i també en casos
com a favor de, en contra de. La locució amb què s’introdueix el CC ha de quedar explícita
perquè no és substituïda pel pronom: Neteja la taula i no hi deixes res al damunt.

3. 6. Quadres de funcions de pronoms febles



CD
2



el, la,
els, les
CD determinat: personals de 3a p: amb art.
determinat o demostratiu.
Quan veuràs la pel·lícula? La veuré demà.
Compre aquests còmics? Sí, compra’ls.
ho
CD neutre (= això, allò):
- Oració completiva (que), relatiu genèric
(cosa que) o relatiu interrogatiu.
Ha vist que ells no em fan cas. Ho ha vist.
Ha llegit molt, cosa que lloe. Ha llegit molt i ho lloe.
Has vist tot el que t’ha portat? Ho he vist.
en CD indeterminat: amb:
- Substantiu no determinat o de sentit
partitiu
- Substantiu precedit de quantificador, prep.
de.

Tens diners? No, no en tinc.
Compre tomaques? Sí, compra'n tres per a mi.
Et queda molt de pa? Sí me'n queda molt.
Has cuit coques? N'he cuites algunes (de coques).
CI
2
li, els CI de 3a persona

Porta els xiquets al Tibidabo; Porta'ls al Tibidabo.

CD i CI
2

em, es, et,
ens, us
Reflexius de 1a., 2a. 3a. persona; recíproc
(realment no es substitueixen, es repeteixen)

Em rente la cara. (CD); Em compre una moto (CI);
Es pentina els cabells (CD); Es compra un cotxe (CI);




CRV

en
CRV amb de

D'això, ja en parlarem.
En tornarem a parlar, de tu.

hi CRV amb prep. diferent a de

Juguen a futbol. Hi juguen.




ATRI
BUT
3

el, la, els,
les

Determinat (amb ser, estar, semblar,
aparentar)

És la presidenta? Sí, l’és
No els són, els auxiliars de professors.

ho

Subst. o adj. indeterminat o or.
subordinada (equivalent a açò, això, allò).

És secretari? Sí ho és.
L'un és dolent, l'altre també ho és (de dolent).




PRE
DICA
TIU


hi


adj, adv. o subs. indeterminat amb verbs
intransitius com: tornar-se, quedar-se,
trobar-se, presentar-se, aparèixer, anar,
resultar

Ella camina tranquil·la. Ella hi camina;
Et considere amic. T'hi considere;
Sempre va brut. Sempre hi va;
No era neurastènic però s'hi ha tornat;

en


• Amb vb. pseudocopulatiu: fer-se, dir-se,
elegir, nomenar i semblants.
(excepte fer-se ='tornar-se, fer tornar')

• Sentit partitiu (i dependent d'algun terme
quantitatiu o del verb trobar-se):


Ets soci del Barça? No, però me'n faré.
Em dic Josep. Jo també me'n dic.

Ell no ha nascut dolent; l'hi han fet.

Et sents content? Me'n sent molt.
Jo també m'hi sent content. (no partitiu).
Et trobes bé? Me'n trobe millor que ahir.




CC
4

hi


• CC introduïts per prep. que no siga de
• adverbis equivalents a un CC.

• CC de manera o de temps amb qualsevol
preposició, inclosa de.

Me'n vaig amb Pere. Me n'hi vaig.
Vaig a París demà. Hi vaig demà.
Estaràs a casa? Sí, hi estaré.
Parla de pressa. Hi parla; Camina a genollons. Hi
camina.
Va arribar de bon matí. Hi va arribar.
Va arribar a la matinada. Hi va arribar.

4. SUBJ
ECTE
en
Subjecte indeterminat
(amb verb intr. d'esdeveniment, existència,
moviment, etc.) També substantiu partitiu.

Ha arribat cap avió? N'acaba d'arribar un.
Si els en fa falta (de fil), els en duc.
En juguen dos en cada equip (de jugadors).




CN i
Cadj

en

Precedit de la preposició de

Això és una prova del crim. Això n'és una prova;
Cal valorar la varietat del vi. Cal valorar-ne la varietat.
És amic dels maldecaps. N’és amic.

hi Amb altres preposicions diferents de de És expert en medicina. N’és expert.



7. Combinacions de pronoms febles no possibles

- hi + hi. Parles amb sinceritat amb ell / *hi hi parles. / Hi parles amb sinceritat o Hi parles amb
ell. (només un dels dos pronoms).
- en + en. Trau un mocador del calaix. / Traure-ne un (=de mocador); Trau-ne un mocador (=del
calaix).
- ho + en: Ho trau de l'armari / *N'ho trau. / L’en trau.
- ho + hi. Ho posa al calaix. / *ho hi posa. / l'hi posa.


8. Pleonasmes incorrectes

Repetició incorrecta de complement i pronom feble alhora:

a) Anticipació pleonàstica dels datius li, els, en frases com les següents:
*L'experiència li ha ensenyat a l'home... / L'experiència ha ensenyat a l'home...
*Li ho direm al teu germà / Ho direm al teu germà.
*LLavors el mestre els va dir als deixebles... / Llavors el mestre va dir als deixebles...

b) Repetició de complement en oracions de relatiu. O posem el feble o el relatiu:
*A qui li ho has contat? (CI); *En qui t'hi has fixat? (CRV)
De tot el contingut d'aquest paràgraf 0 parla clarament el mateix autor
Hi ha alguns sons dels quals 0 tenim consciència, però també n'hi ha d'altres dels quals l'individu no
en té, de conciència.