Pronoms forts i febles

Teoria JQCV

1. Pronoms
Pronoms personals forts o tònics
Pronoms febles o àtons
Consideracions generals
Forma i funcions: Subjecte, CD, Atribut,
CI, CC, CRV i CPred.
Usos pleonàstics dels pronoms.
Pronoms sense valor sintàctic.
Abús del pronom reflexiu se.
Combinació de pronoms

2. Pronoms personals forts
Referits a persones.
Funció: subjecte o complement.
Persona Singular Plural Majestàtic
Cortesia
1a Jo, mi Nosaltres Nós
2a Tu, vostéVosaltres,
vostés
Vós
3aMasculí Ell
Femení Ella
Reflexiu Si

3. Pronoms personals forts
SI
Si es refereix a persones, és millor emprar ell/a mateix/a, ells
mateixos, elles mateixes.
El fet, en si mateix, no és negatiu
El vestit se l’ha cosit per a ell mateix
VOSTÉ, VOSTÉS
Fa referència a 2a persona però, concorda amb el verb en 3a.
Vostè, què volia?
NÓS, VÓS
Ús majestàtic (jerarquies militars o eclesiàstiques). Referits a la 1a i la
2a persona del singular tot i concordar amb el verb en 1a i 2a del
plural.
Nós, rei d’Aragó
VÓS: Ús de cortesia (documents administratius, textos instructius). És
genèric (tant masc. com fem.) i s’empra tant per al singular com per
al plural.
Em plau convidar-vos
NOSALTRES
Plural de modèstia o d’autoria.

4. Pronoms personals forts
ELL, ELLA, ELLS, ELLES
No es poden emprar per referir-se a
éssers inanimats, cal buscar
alternatives:
Suprimir-los
Substituir-los pels pronoms febles EN o HI
Emprar relatius

5. Pronoms personals febles
Referits a elements de l’oració que no cal
repetir.
Vols un te? No, no en vull.
Vols ara la llibreta? No, no la vull, gràcies.
Vols aquest te? No, no el vull.
Dóna el llibre a Sara. Val, ara li’l done.
Abans es dedicava a la música, ara ja no s’hi
dedica
Funcions: subjecte, CD, CI, CN, Atrib.,
CC, CRV i CPred.

6. Pronoms personals febles
Col·locació
Darrere
del verb
Infinitiu
Gerundi
imperatiu
Jaume, porta’n cinc
Comportant-te així no milloraràs
Es resumeix en acabar-ho tot
Davant
o
darrere
Passat perifràstic
i perífrasis
La va acompanyar al metge
Acabarà tornant-hi
Ho hauran de reconèixer
Davant
del verb
Resta de formesLi han fet un regal
Em feren una sorpresa
No l’havia vist mai tan contenta

7. Pronoms personals febles
Forma i posició dels pronoms en relació al
verb:
D
a
v
a
n
t

d
e
l

v
e
r
b
Reforçada
Verb començat per consonant
Em portaràs a casa?
Elidida
Verb començat per vocal
L’ha portada a casa
D
a
r
r
e
r
e

d
e
l

v
e
r
b
Plena
Verb acabat en consonant o diftong
Porteu-me a casa
Portant-ne més...
Reduïda
Verb acabat en vocal
Porta’m a casa

8. Pronoms personals febles
Forma dels pronoms
LI, HI, HO i LES (pl. de LA) mai canvien de forma
Hi venia; deixa-ho!; porta-les; dóna-li.
VOS i US són intercanviables excepte si el verb acaba
en vocal, en aquest cas només s’accepta VOS:
Us portareu bé! Vos portareu bé! Porteu-vos bé!
(*porteu-us)
LA segueix les regles d’accentuació davant I i U
àtones:
La pissarra, ja no la usem gaire
Se és preferible si el verb comença per so [s]:
D’això ja no se sent res
Se solen emprar les formes plenes en certes
expressions:
Tant se val! Tant me fa! Com te dius? Déu te guard!

9. Pronoms personals febles
Forma
HO
Es pronuncia [o] darrere d’un verb acabat en
consonant o diftong decreixent:
Deixeu-ho allà [deixéwo]
Canviant-ho ara serà millor [canviánto]
Es pronuncia [u] o [ew] davant d’un verb
començat per consonant o en combinació amb
els pronoms em, et i es:
Li ho portarà ara mateix [liwpórta]
M’ho portarà demà [mewportará] o [muportará]
La combinació HO+HI>L’HI (mirar última diapositiva)
Has portat tot això al cotxe? Sí, ja l’hi he portat

10. Pronoms personals febles
La col·locació davant o darrere del verb segueix la norma
següent:
Han d’anar sempre junts -davant o darrere-.
L’apòstrof va tant a la dreta com siga possible. Atenció
a la combinació EL+EN> l’en i no *le’n perque no hi ha
cap pronom “le”.
Posposats al verb, el 1r pron pren forma plena o reduïda i,
el 2n, reforçada: agafa’ls-la; donar-nos-en
El pronom que va darrere d’altre pronoms acabat en –s,
adoptarà la forma reforçada: torneu-los-els
SE davant US, no s’apostrofa: se us atendrà de seguida
ME, TE i SE mantenen la forma plena quan es combinen
davant els pron. femenins de 3a LA, LES: Te la contaré si
ell vol (la història)

11. Pronoms personals febles: Subj.
Verbs intransitius del tipus comparèixer, arribar,
pujar, entrar, eixir, passar, vindre, nàixer, morir,
caldre, faltar o fer faltar es substitueixen per EN:
Si el subj. va davant del verb, cal precedir-lo de la
prep. DE
De testimonis, n’han comparegut sis
Or. de passiva reflexa amb els verbs construir-se,
aprovar-se, celebrar-se s’empra EN:
Se celebra una festa. Se’n celebra una
Or. subord. amb verbs com semblar o paréixer
s’empra HO:
Sembla que vages a caure. Ho sembla
Or. amb HAVER-HI s’empra EN:
Hi ha alguna poma? Sí, n’hi ha una

12. Pronoms personals febles: Atribut

Verbs copulatius+nom; adj.; adv. > HO
(ser, estar, semblar, parèixer, aparentar i creure)
Aïnà és biòloga > Aïna ho és
Les cançons són alegres > Les cançons ho són
La pel·lícula està bé > La pel·lícula ho està
Verbs ser i aparentar+atribut determinat
–art.; poss.; demostr.- > EL, LA, ELS, LES
Joanna és aquella xica > Joanna l’és
Partitiu d’èmfasi introduït per de > EN
No saps com n’és, de bonic, aquest llibre

13. Pronoms personals febles: CD
Amb verbs transitius.
Sols porten preposició A en els següents casos:
Opcionalment, davant d’antropònims sense article: He
vist (a) Joanna
Davant pronoms personals tònics: Em va acusar a mi
En oracions recíproques: Es miraren l’una a l’altra
Si el CD es troba a l’inici de l’oració: A Jaume, avui no l’he
vist
Davant d’un relatiu, per a desfer l’ambigüitat: El xic a qui
saludares és Marc
Quan el CD és l’interrogatiu QUI i el subj. està en 3a sg.:
Qui ha sentit Mercé?(QUI pot ser CD o subj.)
A qui ha sentit Mercè? (QUI és CD)
Sempre que la frase puga ser ambigua: T’estima com a
Maria

14. Pronoms personals febles: CD
Pronom Tipus de CD Exemple
EL ELS
LA LES
Determinat (art.,
demostr. o poss.)
Porta aquells llibres Porta’ls
EN
 Indeterminat
 Si CD és infinitiu
 Quantificat o
qualificat (num.,
indef., adv. o adj.
qualif.)
 Nom+adjectiu
Tens fam? No, no en tinc
Sap escriure? No, no en sap
Has trobat 3 monedes? Sí, n’he
trobat 3
Tenia un llibre vell? Sí, en tinc un
HO Pronom neutre
Or. Subord. Subst.
Saps això/el que ha passat? Sí,
ho sé.

15. Pronoms personals febles: CD
Atenció:
Tota elisió d’un CD ha de ser substituïda per un
pronom
Amb els verbs aprofitar, provar o deixar
Si no t’ix, prova-ho a fer així
No s’ha d’eliminar ho quan en l’oració hi ha
l’indefinit tot
Sempre ho deixes tot pel mig
És redundant emprar ho després de com
Així passà, tal com demostra el documental
Es fa concordança en gènere i nombre si el participi
va posposat a un pronom de 3ª en funció de CD
Has vist la jaqueta? No, no l’he vista

16. Pronoms personals febles: CI
Sempre es refereix a persones o éssers personificables.
Indica la persona destinatària o beneficiària de l’acció. Va
unit al verb mitjançant la preposició A:
Regala a mi el llibre > Regala’m el llibre

17. Pronoms personals febles: CI
Els CI de 3a pers. no reflexius són invariables en gènere:
Regala a Pau el llibre > Regala-li el llibre
Regala a Marta i Mar el llibre > Regala’ls el llibre
Atenció, no es pot emprar el pronom SE per referir-se a el
CI de 3a no reflexiu:
Li ho vaig explicar tot *S’ho vaig explicar tot (Se lo expliqué
todo)
Quan LI,ELS es combinen amb EM, ENS, ET, US, ES>HI:
Ens ha presentat a l’amic > Ens hi ha presentat
Complement indirecte

Davant de verb començat en: Darrere de verb acabat en:
(Per) a qui? Consonant
(forma reforçada)
Vocal
(forma elidida)
Vocal
(forma reduïda)
Consonant
(forma plena)
3a persona singular
(Per) a ell/a

LI LI -LI -LI
3a persona plural
(Per) a ells/elles

ELS ELS ‘LS -LOS

18. Pronoms personals febles: CN
Sempre va introduït per la prep. de i
pronominalitza en EN.
Indica possessió, pertinença o
especificació del nom -o de l’adjectiu en
funció d’atribut- al qual acompanya.
Conta els resultats de l’operació. En conta els
resultats.
D’aquell institut, Lluísa n’era professora
Arriba l’època dels exàmens. N’arriba l’època
Vaig llegir el llibre però, n’he oblidat el títol
(del llibre)

19. Pronoms personals febles: CN
Atenció en combinació amb el CD: pot quedar
inclòs en la substitució, es pot substituir el CN
solament o triar quin complement es substitueix:
No sé la resposta de la qüestió
CN
CD
No la sé
No en sé la resposta
Si tant el CD com el CN pronominalitzen en EN,
sols es podrà substituir un complement:
Compraran uns quants llibres de lectura
CN
CD
En compraran un quants llibres (CN)
En compraran uns quants de lectura (CD)

20. Pronoms personals febles: CC
Expressen circumstàncies de lloc, manera,
temps, causa, finalitat, companyia,
quantitat, instrument.
Pronominalitzen en HI:
Elles miren de reüll i el també hi mira (CCM)
Tramet la documentació per internet. La hi
tramet (CCMitjà)
ATENCIÓ: el CCLloc introduït per la prep.
de, pronominalitza en EN:
Véns del banc? Sí, ara en vinc. (CCLloc introduït per DE)
Vas al banc? Sí, ara hi vaig. (CCLloc)

21. Pronoms febles: CRV
Complement introduït per una
preposició regida pel verb.
Pronominalitza en HI excepte si la
preposició és de, que
pronominalitza EN:
No s’adona de res > No se n’adona
Es van rebel·lar contra la injustícia >
S’hi van rebel·lar.
Mireia convida les amigues a sopar >
Mireia hi convida les amigues.

22. Pronoms febles: CRV
Si el CRV és una oració d’infinitiu, les prep. en o amb
canviaran per a o de:
Es complauen a/de preparar la festa
Caiguda preposicional quan el CRV és una or. introduïa
per la conj. que:
No accedeix que el canvien de feina (*a què el canvien...)
No hi accedeix.
No es poden enllaçar verbs de règim diferent amb un
mateix complement:
Veig una cosa i en parle (*veig i parle d’una cosa)
Si el verb reclama un CRV ja citat, caldrà substituir-lo
necessàriament per un pronom:
No es va presentar a l’examen i ara se’n lamenta
Volia presentar-se a l’examen però no s’hi presentarà

23. Pronom febles: CPred.
Es tracta d’un adj o d’un participi que
complementa alhora el verb i el nom que
fa de subj. o de CD d’or. predicatives i per
tant, hi concorda.
Elles arribaren cansades (complementa el subj.)
Portes el barret mal col·locat (complementa el CD)
Pronominalització:
Verbs amb idea de canvi o transformació HI
Acabar, aparéixer, mantindre’s, quedar-se,
trobar-se, resultar, presentar-se...
Verbs factitius o causatius EN
Dir-se, elegir, nomenar, designar, triar, fer-se
(membre, soci), fer de (treballar de)

24. Redundància o pleonasme
Solen ser incorrecta i cal evitar-la:
Cal evitarr la coincidència del pronom i el
complement a què fa referència:
No se n’ha adonat (*No s’ha adonat de res)
Cal separar amb una coma el compl. representat
pel pronom de la resta de l’or. Això no cal si el
compl. està al principi de l’enunciat:
Ho tens, això?
En aquell pis no hi tocava el sol
Algunes construccions castellanes del tipus de
ello, del mismo, de la misma, en ello, en la
misma, con él, etc. pronominalitzen en valencià
en EN o HI:
Joan festeja amb Ferran i prompte s’hi casaran
És una obra teatral boníssima, m’agradaria participar-hi
En van parlar durant tota l’assemblea.

25. Pronoms sense valor sintàctic
Són pronoms que matisen el significat del
verb però, no tenen correspondència amb
cap compl. de l’or.:
EN
 Verbs anar-se’n, eixir-se’n, tornar-se’n, pujar-se, baixar-se,
vindre-se’n (enfonsar-se ocaure) El pantaló se n’entra
 Verb dir De qui viatjava antigament, en diríem avui turista?
 Verb portar (comptar)
HI
 Verb haver-hi
 Verbs de percepció: veure-s’hi, clissar-s’hi, sentir-hi La iaia ja no
hi clissa gaire; No m’hi veig bé!
 Verbs amb sentit específic: jugar-s’hi, trobar-s’hi (sentir-se
còmode/a), tocar-hi (escaure, convenir), valdre-s’hi, donar-s’hi
 Expressions anar-hi o estar-hi a favor o en contra
SE
 Verbs pronominals, indica impersonalitat: Es parlà de tot un poc

26. Abús del pronom reflexiu SE
Cal evitar combinar SE amb un
pronom feble referit a persona:
Es veia trista (*Se la veia trista)
És incorrecte emprar-lo amb verbs
copulatius o atributius:
Ací u/un/hom hi viu molt bé (*Ací s’hi
viu...)
Quan u/un és jove (*Quan s’és jove)

27. Pronoms personals febles: combinació
i col·locació
Ordre de col·locació dels pronoms
Regles de combinació:
Observar els compl. i determinar-ne les funcions.
Si van darrere del verb, convé unir els pron., de
l’últim al primer, combinant-los entre ells o amb
el verb:
Joan, emporta’t els xiquets a la platja >
Joan, emporta-te’ls-hi
3a persona 2a persona 1a persona 3a persona pronoms adverbials

Es

et
us

em
ens

li
els
el
la
els
les
ho

en

hi

28. Pronoms personals febles: restriccions
en la combinació
No es poden combinar pronoms idèntics.
No es pot combinar EN+HO, caldrà decidir quin
substituir.
He tret això de l’armari > Ho he tret de l’armari/N’he tret
això *N’ho he tret
No es pot combinar HO (CD neutre) amb HI (adv.), tot
i que alguns parlars ho resolen canviant el pron neutre
pel masc EL:
Deixa això en el calaix > Deixa-l’hi *Deixa-ho-hi
Tot i ser possibles, són estranyes les combinacions
següents:
LI+HI: Li portava flors a casa > Li hi portava flors
L’EN: L’han nomenat president, l’en nomenaran demà
LA’N:Va traure la documentació del despatx > La’n va
traure