Quantificadors

14,768 views 29 slides Dec 15, 2012
Slide 1
Slide 1 of 29
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19
Slide 20
20
Slide 21
21
Slide 22
22
Slide 23
23
Slide 24
24
Slide 25
25
Slide 26
26
Slide 27
27
Slide 28
28
Slide 29
29

About This Presentation

Teoria JQ


Slide Content

Quantificadors
Classificació:
Quantitatius
Indefinits
Numerals:
Cardinals
Ordinals
Múltiplicatius
Partitius
Col·lectius

Quantitatius
Adj. o adv. que expressen de
manera imprecisa o aproximada
una quatitat com a conjunt.
Poden ser variables (adj.: quant de
te vols?) o invariables (adv.: en vull
prou, per favor). També hi ha
locucions quantitatives (posa-me’n
bona cosa, que bo!).

Quantitatius: variables o invariables

Quantitatius
Ús de la preposició de:
Entre els quantitatius (QUANT, MOLT,
MÉS, POC, TANT, MENYS, PROU ) i el
nom masculí singular: Fa molt de fred!
El quantitatiu GENS porta de davant de
noms tant masculins com femenins: No
té gens de fam ni gens de son. Però, no
porta la prep. Si fa funció adverbial,
davant d’adjectiu: La prova no era gens
fàcil.

Quantitatius
Classificació atenent a la gradació
des d’una quantitat màxima a una
nul·la, expressada de manera
absoluta, comparativa o relativa:

Quantitatius: remarques
UNS QUANTS, UNES QUANTES no és sinònim dels indefinits uns, unes: Hi
anirem d’ací a uns quants dies.
MOLT és variable si fa d’adj.:Té moltes amigues.
MOLT és invariable si fa d’adv.: És molt lluitador.
PROU té el sentit de “quantitat suficient” i és invariable: No tinc prou de
temps per fer-ho tot
BASTANT indica “certa quantitat” i té flexió de nombre: Enguany ha plogut
bastant.
GAIRE/S s’usa en or negatives, interrogatives o condicionals, darrere de no
i de sense. Equival a molt: Menja sense gaire fam. Saps si té gaires amics?
FORÇA equival a molt en frases afirmatives: Ha trobat el llibre força
interessant.
TAN complementa un adj. o un adv.: No sigues tan antipàtic!
TANT fa d’adj. quan complementa un nom i d’adv. quan complementa un
verb: No gastes tant (de) paper/No parles tant.
QUE sinònim de molt, sol precedir adj. i adv. Atenció, no s’ha de confondre
amb quin (flexiu amb sentit exclamatiu, seguit de nom): Que bo! Quin
fred! (i no *Que fred!)

Quantitatius: cal dir
Com més..., més...
Com més hi anirem, més gaudirem!
Tot allò que
Li donen tot allò que demana.
Tan prompte/aviat com.../ Al més
prompte/aviat que...
Vine al més prompte que pugues.
La gran quatitat de gent que...
La gran quantitat de gens que hi vingué fou
increïble!

Numerals
Cardinals: expressen quantitat.
Visc al número quaranta-dos.
Ordinals: expressen ordre.
Ell va quedar 5é i ella, la 3a.
Múltiplicatius: expressen multiplicitat.
El doble de dos són quatre.
Partitius: expressen parts d’una cosa.
S’ha acabat la tercera part del pastís.
Col·lectius: expressen conjunt.
Hi havia un miler de manifestants.

Numerals cardinals: escriptura
Zero
U/Un/Una
Dos
Tres
Quatre
Cinc
Sis
Set
Huit/Vuit
Nou
Deu
Onze
Dotze
Tretze
Catorze
Quinze
Setze
Dèsset/Disset
Dihuit/Díhuit/Divuit
Dènou/Dinou
Vint
D-U-C
Vint-i-un (Una)
Quaranta
Cinquanta
Seixanta
Huitanta/Vuitanta
Dos-cents (Dos/Dues-
centes)
Tres-cents Cinquanta-nou
Mil/Un Miler
Un Milió, Un Bilió, Un Trilió…

Numerals cardinals: remarques
Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere:
masculí un/dos - femení una/dues
Els cardinals no tenen plural excepte quan s’usen com a
substantius
M’agraden els tresos. Sóc la número tres
Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de
xifres, MAI prenen la forma femenina:
Visc a la casa número u
Ha eixit premiat l’u (xifra)
Separem amb guionet les desenes de les unitats D-U-C
Dos mil cinc-cents trenta-dos
Cal dir
Números parells: 2,4,6…
Números senars o imparells: 1,3,5…
I escaig, i escandús, i remitjó en lloc del barbarisme y pico:
Deu tindre trenta anys i escaig.

Numerals ordinals
Tenen flexió de gènere. Es creen afegint –é/-ena a
partir del cardinal, excepte els quatre primers:
Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinz é;
divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena...
S’abrevien amb la xifra cardinal+l’última lletra de
l’ordinal: 1r, 2ª, 3a, 4es, etc.
És normatiu emprar la variant culta de base
llatina: quint/a, sext /a, sèptim/a, octau/va, dècim/a,
vigèsim, quadragèsim: L’hora sexta (les 12h); La quinta
essència; Octaves reials.
Les xifres romanes emprades en cronologies,
ordenacions de regnats i papats, etc., es lligen com
a ordinals de l’I al IX; la resta, com a cardinals:
Isabel II (segona); el segle IV (quart)...
Benet XVI (setze); el capítol 23 (vint-i-tres)...

Numerals multiplicatius
Expressen quantitats múltiples.
Fan de noms o d’adjectius.
Concorden en gènere amb el nombre que
acompanyen –excepte “doble” però, no
duple (dupla)- quan signifiquen “tantes
voltes més”:
És una sala quàdrupla de la que hi havia.
Porta una càrrega doble.
S’expressen en masc. quan expressen
composició (format per tants elements):
La troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.

Numerals multiplicatius
Escriptura:
(x2) duple/a o doble/a,
(x3) triple/a,
(x4) quàdruple/a,
(x5) quíntuple/a,
(x6) sèxtuple/a,
(x7) sèptuple/a,
(x8) òctuple/a,
(x9) nònuple/a,
(x10) dècuple/a,
(x100) cèntuple/a.
Remarques:
Oralment solen expressar-se mitjançant perífrasi: X
vegades... X voltes més...
Verb derivat del numeral 4: quadruplicar

Numerals partitius
Expressen fraccions de la unitat.
Coincideixen en forma amb els
ordinals, excepte:
½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes
mitges. També es pot expressar la
fracció dient la meitat.
1/3 un terç/una terça; uns terços/unes
terces.

Numerals col·lectius
Expressen conjunts d’un determinat nombre:
Un duet musical
Una biga (2) i una quadriga (4) de cavalls
Un triangle equilàter, un tetràgon, un pentàgon...
Un quadrimestre escolar; una setmana; una quinzena...
Un miler de manifestants
La tetralogia de Wagner
Una quartilla , un quadern, un plec, un tríptic
Tercet, quarteta, octava reial...
Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins,
quintigèmins, quatre bessons...
Altres:Tetraplegia, quaresma, birrem...
En alguns casos es poden utilitzar els ordinals:
Una dotzena d’ous
Una desena d’estudiants

Ús de xifres o lletres en els numerals
S’escriuen en xifres:
Les quantitats a partir del 10.
Els núm. de pàg., documents, articles, paràgrafs de
la llei: Modificaren l’article 135 de la Constitució.
Segles, numeracions de reials, papals i núm.
Romans: Segle XXI
Decimals (sempre amb la coma davall): 14,7
Dies del mes, anys, hora i horaris, graus, altitud,
distàncies i percentatges estadístics: El 25 d’abril;
Obert de 9 a 17h.
S’escriu punt solament quan la quantitat no forma
part d’una successió: Té una altitud de 1.432m

Ús de xifres o lletres en els numerals
S’escriuen en lletres:
Cardinals del zero al nou.
Quantitats aproximades o incompletes:
Potser eren més de cinc-centes persones
Hi assistiren de tres mil a quantre mil dones
Ordinals no referits a segles, mil·lenis, reis i papes:
Celebrarem el tercer aniversari
Nom de dècades:
La innovació artística dels noranta
Edat i durada de les coses:
Complien noranta-nou anys i ho festejaren durant nou dies
Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió i les quantitats rodones que
les acompanyen.
Quantitats aparegudes en locucions, frases fetes i expressions en
sentit figurat
T’ho ha dit mil vegades!
Ha quedat amb un pam de nas!
El teatre està a quatre passes de la plaça
No busqueu els cinc peus al gat!

Indefinits
Són adjectius o pronoms que
indiquen de manera imprecisa o
inexacta nocions d’identitat,
quantitat o existència:
Ha dit unes paraules interessants.
Si passes algun dia per ací, avisa’m.

Indefinits
Adjectius Pronoms
(invariables)
Variables Invariables
U /un
Algú
Ningú
Cada ú, cadascú
Hom, tothom
Alguna cosa
Altri
Quelcom
Res
Tot
Un, una...
Algun, alguna...
Ningun, ninguna...
Cada un, cada una...
Divers, diversa...
Altre, altra...
Mateix, mateixa...
Qualsevol, quassevol (pl.)...
Cert, certa...
Tot, tota... (+nom o SN)
Cap, ni un; cap ni una...
Mant, manta...
Qualque, qualques
Tal, tals
Cada
Diferents
(=diversos)

Indefinits: remarques
U, algú, ningú, cadascú i cada ú: sense –n, són
pronoms No hi ha ningú.
Un, algun, ningun, cadascun i cada un: amb –n,
són adj. Que cadascuna de les famílies ho
autoritze.
Els indefinits un, algun, cadascun... Poden fer de
pronoms si se sobreentén l’especificació que
comporten: Eren cinc germans; cadascun
estudiava una cosa (cadascun d’ells)
En valencià perviu la fórmula clàssica U al costat
de UN: De vegades u/un no sap què dir-li
UN pot ser indefinit o numeral: És un bon xic!
(indef.) Tens un llapis? (num.)

Indefinits:usos problemàtics
Algú, algun, alguna:
Algú no significa “una persona important” i no
pot emprar-se així. Cal dir Es creu important
(no Es creu *algú)
Algun/a, no pot emprar-se en or. neg. amb el
valor de cap o un poc: Tinc un poc de pressa
Varis, vàries (pl. de l’adj vari –divers,
variat-) no pot substituir l’indefinit
alguns/es:
Un jersei de tonalitats vàries

Indefinits:usos problemàtics
Altre/a/es, entre d’altres, altri:
Altre/a/es: indef. que va precedit d’article si fa d’adj.,
davant d’un nom: Els altres companys vindran?
Un/a/s/es altre/a/es : indiquen repetició o distinció:
Ahir arribaren unes companyes i avui hi arribaran unes
altres
Els altres/la resta: indica un tot genèric: La resta no en
sap res
D’altre/a/es: matís partitiu o qualitatiu; té un valor
pronominal i està en correspondència amb el pron. en:
Em fan mal les sabates però, no en tinc d’altres
Entre altres+nom/entre d’altres : Allí hi anaren, entre
altres persones, la teua germana i Miquel/ Állí hi anaren,
entre d’altres, la teua germana i Miquel
Altri: pron. referit a persones, molt formal. Sempre va
precedit de prep.: M’ha pres per altri. Treballa per compte
d’altri

Indefinits:usos problemàtics
Cap:
Anomena noms comptables en or.
neg.: No hi ha cap problema
Davant elements incomptables, caldrà
emprar gens: Això no té gens de gràcia
En interrogacions i condicionals no té
valor negatiu i significa “algun/a”: Vols
cap llibre? Si teniu cap problema,
digueu-m’ho

Indefinits:usos problemàtics
Res: cap cosa (pron. indef.)
Emprat en or. neg. en combinació amb no significa
“cap cosa”:
No passa res
Emprat en interrogatives o condicionals significa
“alguna cosa”. Es pot substituir per aquesta locució:
Passa res? = Passa alguna cosa?
Gens: en absolut, ni mica(adj. o adv. quantit.)
Emprat en or. neg. amb noms incomptables:
No mostra gens de pietat
Emprat en interrogatives o condicionals significa “un
poc de”:
T’ha sobrat gens de sucre? = T’ha sobrat un poc de
sucre?

Indefinits:usos problemàtics
Mateix:
És invariable si s’usa com a adv. posposat a un
nom, un pron. o altre adv.:
Estava a la plaça mateix.
És variable
Si segueix un pron fort o un demostratiu:
Ho han dit elles mateixes
Ho han fet aquells mateixos
Si té valor emfàtic (“en persona”):
La directora mateixa ho va fer
No pot emprar-se com a pronom:
S’hi va presentar Joan i la seua germana (no
*i la germana del mateix)

Indefinits:usos problemàtics
Tot
És variable:
Quan significa sencer, complet però, no indica repetició:
S’acabà tot el café i tota la torrada
Cada dia llig una estona (no *tots els dies)
Quan cal emprar-lo en les construccions amb numerals
cardinals:
Totes cinc arribaren alhora (no *les cinc)
Davant topònims amb article:
Visitàrem tota la Vall de la Gallinera
És invariable:
Usat com a neutre:
Allò fou tot un èxit!
Davant topònims sense article:
Tot Europa es manifesta contra les retallades
Quan fa de pronom:
Tot li va bé, quin goig!

Indefinits:usos problemàtics
Uns, alguns, uns quants:
Uns s’empra amb noms en plural,
vagament determinats:
Han comprat uns llibres interessants
Si el nom no està determinat, no s’usa:
Han comprat llibres
Alguns/es; uns/es quants/es no es
poden confondre amb uns/es:
Fa uns quants anys que es parla de crisi

Indefinits:usos problemàtics
Hom:
Pronom de 3a pers. en or. de subjecte
incert o en registres molt formals:
Hom diu que el problema és el sistema
(es diu...)
Precedit d’un/a, es refereix a la
mateixa persona que parla –en registre
formal però, no estàndard ni
col·loquial-:
Un hom, que ja té certa edat... (formal)
Una, que ja té certa edat... (col·loquial)

Indefinits:usos problemàtics
Cada:
Mai s’emprarà amb valor emfàtic, com
fa el castellà, caldrà usar un/a/s/es:
Mira que dius unes coses! (i no *cada
cosa)