També és la nostra barca Qualsevol peça musical ha de tenir un color, una olor, un sabor, un tacte i un so que traspassi les paraules i els nostres cinc sentits i que ens permeti, a més, crear el nostre propi fil connector. Sí, sí connector: connector d'emocions, d'imaginació, de recorreguda, de recerca, d'evasió. Perquè la música no es fa, ni mai s'ha de fer, perquè s'entengui, sinó per sentir-la. Si no hi ha connexió, la cançó haurà fracassat. En aquest context, jo he trobat una cançó que "connecta" des de la primera melodia: "Cançó de fer camí". D'una banda , la seva lletra tracta del paper de la dona en la societat, el seu coratge, els seus avanços, els seus esforços. D'altra banda, indaga en l'univers femení per convidar-nos a la seva lluita i fer-nos-en partícips. Per cert, "Cançó de fer camí" emociona, diguem-ho clar, pel fet que la lletra se serveix de grans interpretacions vocals, de dues dones brillants: la Mireia Vives i la Gemma Humet. Dues veus amb pinzellades diferents però potents que ofereixen un ritme magnètic a tota la cançó. En resum, animeu-vos a escoltar aquesta versió d'una peça extraordinària en què la seva dinàmica interpretativa i qualitat musical ens aporta una cançó plena d'esperança i alegria. No deixeu que se us en vagi la barca... Roxana Guanes