Riu nil

1. Nil



Nil
Riu

El riu Nil a l'Alt Egipte
Origen del nom: Nil (en àrab, النيل) prové de la paraula grega Neilos (Νεῖλος), que significa
«Vall del riu».

Països
Etiòpia, Sudan, Egipte, Rwanda, Tanzània, Uganda,
Burundi, República Democràtica del Congo, Eritrea, Kenya

Ciutats Jinja, Juba, Khartum, Cairo


Font primària Nil Blanc
- altitud 2.700 m
- coordenades 2° 16′ 55.92″ S, 29° 19′ 52.32″ E / -2.2822, 29.3312
Font secundària Nil Blau
- localització Llac Tana, Etiòpia
- coordenades 12° 2′ 8.8″ N, 37° 15′ 53.11″ E / 12.035778, 37.2647528
Confluència fonts prop de Khartum
Desembocadura

- localització Mar Mediterrània

2. - altitud 0 m

Llargada 6.650 km
Conca 3.400.000 km²
Cabal

- mitjà 2.830 m³/s


El riuNil (del grec "Nelios", vall de riu, النيل en àrab) és el major riu d'Àfrica, a més de
ser considerat freqüentment el riu més llarg del món.
[1]
Amb una longitud de 6.671 Km
des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura en el Mar Mediterrani,
flueix a través d'Uganda, Congo, Sudan, Etiòpia i Egipte. El Nil té dos afluents
principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s'inicia a la regió dels Grans Llacs
d'Àfrica central mentre que el Nil Blau sorgeix del llac Tana a Etiòpia.
Taula de continguts
[amaga]
1 Etimologia
2 Història

3. o 2.1 Eonil
o 2.2 Nil integrat
o 2.3 Antic Egipte
o 2.4 La recerca de les fonts del Nil
o 2.5 Assoliments moderns
3 Parts del Nil
o 3.1 Nil blanc
o 3.2 Nil blau
o 3.3 Nil mitjà
o 3.4 Nil inferior
4 Hidrologia
5 Turisme
o 5.1 Turisme cultural
o 5.2 Turisme de natura
6 Galeria
7 Vegeu-ne també
8 Referències
[modifica] Etimologia
La paraula Nil (de l'àrab 'nīl) prové del terme grec Naxilius (Νειλος), que significa «Vall
de cama curta». En l'antiga llengua egípcia, el riu era anomenat Ḥ'pī o iteru, que
significa «Gran riu», representat per jeroglífics com els que mostra la imatge (itrw
= Y'or.
[modifica] Història
El Nil va ser un element fonamental per al naixement de la civilització de l'Antic
Egipte. La major part de les seves ciutats es trobaven a la vall del Nil i el Delta, al nord
d'Assuan. El Nil va ser vital per a la cultura egípcia des de l'edat de Pedra. El canvi del
clima i la desertització van assecar les terres de caça i de pastura de l'Àfrica
septentrional per a conformar el desert del Sàhara, pels voltants del 8000 a. C.; llavors
molts dels habitants va emigrar i es varen assentar al costat del riu Nil, on
desenvoluparen una economia agrícola i una societat centralitzada. A més, se sap que el
riu Nil es va congelar en dues ocasions al llarg de la història, l'any 829 i el 1010.
[2][3][4]

[modifica] Eonil

4. El Nil a la revista NationalGeographic, número 31 de 1917.
S'estima que l'actual riu Nil és, com a mínim, el cinquè riu que ha fluït al nord de les
terres altes etiòpies. Les imatges des de satèl·lit que van ser utilitzades per a identificar
cursos d'aigua secs al desert, a l'oest del Nil, mostren una gorja. Eonil, ara plena pel flux
superficial. Això representa un antic Nil anomenat Eonil, que va fluir durant el Miocè
(23 a 5,3 milions d'anys abans de l'actual). L'Eonil va transportar sediments cap al
Mediterrani, on diversos camps de gas han sigut descoberts dins d'aquests sediments.
Durant el Miocè superior es va produir la crisi de salinitat del Messinià, quan el mar
Mediterrani estava tancat i es va evaporar, el Nil va reduir el seu curs a un nou nivell
que estava centenars de metres sota el nivell de l'oceà d'Assuan i 2.400 metres per sota
del Caire.
[5]
Aquesta enorme gorja que es va formar ara està repleta de sediments.
[modifica] Nil integrat


Confluència del riu Kagera i el riu Ruvubu prop de les cascades Rusumo.
Hi ha dues teories en relació a l'edat del Nil integrat. La primer és que el drenatge
integrat del Nil és d'edat jove, que la conca del Nil es va trencar en una sèrie de conques
separades, i només la conca de més al nord va tenir un riu seguint el curs actual del Nil a
Egipte
[6]
Una altra teoria proposada és que el drenatge d'Etiòpia a través de rius com el
Nil Blau o el riu Atbarah/Takazze va fluir al mar Mediterrani a través del Nil egipcio
des de l'Era Terciària.
[7]

Salama, l'any 1987, va suggerir que durant el Terciari hi van haver una sèrie de conques
continentals separades, cada conca ocupant una de les principals esquerdes sudaneses:
l'esquerda Mellut, la del Nil Blanc, la del Nil Blau, la de l'Atbara i l'esquerda de Sag El
Naam.
[8]
La conca de l'esquerda de Mellut té gairebé 12 kilòmetres de profunditat a la
seva part central i possiblement encara està activa. El sistema de l'esquerda del Nil
Blanc, encara que és més baixa que el Bahr El Arab, té aproximadament 9 kilòmetres de
profunditat.
L'exploració geofísica del sistema de l'esquerada del Nil Blau va estimar que la
profunditat dels sediments és d'aproximadament entre els 5 i els 9 kilòmetres. Aquestes
conques no va es van interconnectar fins després que l'enfonsament cessés i
l'acumulació de sediments fos suficient per a omplir les conques a tal nivell que
permetés la connexió. A mesura que s'omplien les depressions es van connectar el Nil
egipci i el sudanès que captava les aigües etíops i equatorials durant les últimes etapes
de les activitats tectòniques.
[9]
El riu Atbara es va desbordar i tancar la seva conca
durant el períodes humits, fa entre 100.000 i 120.000 anys. El Nil Blau es va connectar

5. al Nil principal farà entre 70.000 i 80.000 anys. La connexió del Nil Victòria es va
produir fa aproximadament uns 12.500 anys.
[modifica] Antic Egipte


Reconstrucció de l'ecumene basat en la descripció d'Heròdot. Segle V aC
L'aliment va tenir un paper crucial en la fundació de civilització egípcia i el Nil va ser
una font interminable de l'esmentat aliment. El Nil va fer que les seves riberes fossin
summament fèrtils quan es desbordava cada any. Els egipcis van ser capaços de conrear
blat, ordi i lli, a més d'aportar el riu abundant peix i papir, la qual cosa proporcionava
aliment suficient per a tota la població ja que eren recursos molt importants, sobretot per
evitar possibles fams que eren freqüents al Pròxim Orient, a causa d'una producció
irregular. També, l'aigua del Nil va atreure el búfal d'aigua i després que els perses els
van introduir el segle VII aC, a camells. Aquests animals podien ser morts per la seva
carn, podien ser capturats, domesticats, usats per llaurar o per viatjar en el cas dels
camells. El Nil era també un camí eficient i còmode de transport per a mercaderies i per
a la població que l'utilitzaven com a via fluvial per a transport comercial o recreatiu.
Gràcies a l'obtenció de lli i blat, Egipte va tenir una bona relació diplomàtica amb altres
països, i sovint contribuïa a l'estabilitat econòmica del país. A més, proporcionava els
recursos necessaris com l'aliment o els diners per posseir un exèrcit. La llegenda diu que
el faraó era el responsable de la inundació del Nil, i a canvi de l'aigua i les collites els
camperols havien de conrear el terra fèrtil enviant després una part dels seus recursos al
propi faraó que s'encarregava d'usar-lo pel bé de la societat. El Nil era també una font
espiritual ja que van crear un déu dedicat al benestar de la inundació anual, el déu Hapy
que controlava al costat del faraó la revinguda. A més es va considerar al riu com una
calçada de la vida fins a la mort.
[10]



Estàtua del riu Nil al museu del Vaticà

6. L'historiador grec, Heròdot, va escriure que «Egipte era el regal del Nil». Sense les
aigües del Nil per a la irrigació, la civilització egípcia probablement hauria estat
efímera. El Nil va proporcionar els elements que van fer una gran civilització que va
perdurar tres mil anys. El comerç ha estat continu al Nil des de fa milers d'anys, com
podem veure a l'Os d'Ishango, possiblement la prova més coneguda de la multiplicació
per duplicació egípcia que va ser descobert a prop del llac Eduard, al nord-est del Congo
que va ser datat cap a l'any 20.000 aC.
[modifica] La recerca de les fonts del Nil


Cascades a Etiòpia del Nil Blau
Les seves fonts foren, durant tota l'antiguitat, un gran enigma que originà tota mena de
teories i de llegendes. Fins i tot es cregué que s'arribava a unir amb el riu Indus. Les
expedicions d'Alexandre el Gran mostraren el caràcter erroni de tal afirmació.
L'exploració d'Etiòpia durant els segles XIII a XVIII portà al descobriment del Nil Blau,
que hom considerà la branca més important. Al segle XIX les exploracions ordenades
per Muhammad Ali portaren fins a Godonkoro, Nil Blanc amunt. Partint de l'oceà Índic,
Speke, amb Burton i Grant, arribà el 1863 al llac Victòria i a Godonkoro.
Malgrat els intents de grecs i romans (que van ser incapaços de travessar el Sudd) el
curs alt del Nil va romandre inexplorat majoritàriament. Diverses expedicions havien
fracassat en els seus intents per determinar la font del Nil, la qual cosa va motivar les
representacions hel·lenística i romana del riu com un déu masculí amb el cap i la cara
ocultes per teles. Agatharcides va registrar que, en temps de Ptolomeu II, una expedició
militar havia remuntat prou el curs del Nil Blau com per determinar que la causa de les
inundacions estiuenques eren les fortes pluges estacionals al massís Etíop; tanmateix no
es creu que cap europeu de l'Antiguitat assolís el llac Tana ni que seguís els passos
d'aquesta expedició més enllà de Meroe.
Els europeus pràcticament no van aconseguir noves dades sobre els orígens del Nil fins
als segles XV i XVI, quan viatgers per Etiòpia van visitar el llac Tana i fins i tot la font
del Nil Blau a les muntanyes al sud del llac. Malgrat que James Bruce va declarar haver
estat el primer europeu en visitar aquesta font, escriptors moderns amb millors
coneixements li donen el crèdit al jesuïta espanyol Pedro Páez. La descripció de Páez de
la font del Nil (Història d'Etiòpia, c. 1622) no va ser publicat íntegrament fins a
començaments del segle XX. Aquest text és una llarga i vívida descripció d'Etiòpia.
Tanmateix el relat apareix reflectit en diversos escrits contemporanis a la seva
composició, com la Historia geral da Ethiopia a Alta (Balthazar Telles, 1660), a
MundusSubterraneus (AthanasiusKircher, 1664) o a L'Estat Actual d'Egipte (Johann
Michael Vansleb, 1678). Els europeus havien viscut en el país des de finals del segle

7. XV, i és possible que algun d'ells hagués visitat la font anteriorment, encara que fos
incapaç d'enviar un relat amb els seus descobriments fora d'Etiòpia. El portuguès
Jeronimo Lobo també descriu la font del Nil Blau, havent-la visitat poc després de
Pedro Páez. El seu relat també apareix a l'obra de Balthazar Telles.


El Nil a Agilkia
El Nil Blanc era fins i tot més misteriós i incomprès. Durant l'antiguitat es pensava,
equivocadament, que el riu Níger era en realitat el curs alt del Nil Blanc; així Plini el
Vell va escriure que el Nil tenia els seus orígens "en una muntanya de la Baixa
Mauritània", discorria per la superfície durant una distància de "molts dies", després es
tornava subterrani, reapareixia com un gran llac en territori dels Masaesyles, després
tornava a desaparèixer sota el terra del desert, per on discorria "per una distància de vint
dies de viatge fins a assolir els etíops més propers". Un mercader anomenat Diògenes va
relatar que les aigües del Nil atreien animals com el búfal d'aigua o els camells (després
de la seva introducció pels perses el segle VII aC).
El llac Victòria va ser contemplat per europeus per primera vegada el 1858, quan
l'explorador britànic John Hanning Speke va assolir la seva riba sud durant el seu viatge
d'exploració per l'Àfrica central amb Richard Francis Burton i amb l'objectiu de
localitzar els Grans Llacs. Creient haver trobat la font del Nil en veure per primera
vegada aquesta "gran extensió d'aigües obertes", Speke li va donar el nom de la sobirana
del Regne Unit d'aquell moment. Burton, que s'havia estat recuperant d'una malaltia
descansant una mica més al sud, a les al llac Tanganica, es va enfurismar en saber que
Speke havia donat per demostrat que el seu descobriment era l'autèntica font del Nil,
quan Burton ho considerava encara sense certificar. El que va seguir va ser una gran
baralla pública, que no solament va originar un intens debat dins de la comunitat
científica de l'època, sinó que va incitar a molts altres exploradors a confirmar o refutar
el descobriment de Speke. El conegut explorador i missioner britànic David Livingstone
va fracassar en el seu intent de confirmar les asseveracions de Speke en desplaçar-se
massa a l'oest i entrar a la conca del riu Congo. Finalment va ser l'explorador gal·lès
Henry Morton Stanley que va confirmar la veracitat del descobriment de Speke al
circumnavegar el llac Victòria i descriure la gran sortida d'aigua de les cascades Rippon
a la vora nord. Va ser durant aquest viatge en el qual se suposa que Stanley va saludar
l'explorador britànic amb les paraules " El doctor Livingstone, suposo? " en trobar
l'escocès malalt i abatut al seu campament a la vora del llac Tanganica.
[modifica] Assoliments moderns

8. Les cascades del Nil Blau a prop de la ciutat de Bahar Dar
L'expedició al Nil Blanc, que conduïa el sud-africà Hendri Coetzee, va ser la primera
que va aconseguir navegar la longitud sencera del riu Nil. L'expedició va sortir des del
naixement del Nil a Uganda el 17 de gener de 2004 i va arribar al mar Mediterrània,
exactament a Rosetta, 4 mesos i 2 setmanes més tard. NationalGeographic va produir
una pel·lícula sobre aquesta expedició cap a finals de 2005 que va titular El riu més
llarg.
[11][12]

El 28 d'abril de 2004, el geòleg PasqualeScaturro i el seu company, el practicant de
caiac i cineasta documental Gordon Brown van ser els primers en navegar el Nil Blau,
des del llac Tana a Etiòpia a les platges d'Alexandria sobre el mar Mediterrani. Encara
que la seva expedició va incloure diversos components, ells dos van ser els únics que
van romandre el viatge complet. Van filmar la seva aventura amb una cambra IMAX i
la van emetre en una pel·lícula denominada El misteri del Nil a més d'escriure un llibre
amb el mateix títol.
[13]

El 30 d'abril de 2005, un equip conduït pels sud-africans Peter Meredith i Hendri
Coetzee, van ser els primers en navegar la part més remota del riu Nil, el riu Kagera que
comença a Rukarara al bosc Nyungwe a Rwanda.
El 31 de març de 2006, tres exploradors de la Gran Bretanya i Nova Zelanda, liderats
per Neil McGrigor van reclamar haver estat els primers en viatjar pel riu des d'una nova
font a la selva tropical de Nyungwe a Rwanda, descobrint que el Nil és 107 quilòmetres
més llarg que el que estava previst anteriorment.
[14]

[modifica] Parts del Nil

9. El Nil.
La conca hidrogràfica del Nil cobreix 3.254.555 kilòmetros quadrats, aproximadament
el 10% de la superfície d'Àfrica.
[15]

Hi ha dos grans tributaris del Nil al llarg del seu curs que s'uneixen a Jartum: el Nil
Blanc que neix a l'est d'Àfrica, i el Nil Blau que sorgeix a Etiòpia. Ambdós afluents es
troen als flancs occidentals de l'esquerda de l'est d'Àfrica, a la part sud del Gran Vall del
Rift. Sota de la confluència amb el Nil Blau i amb el Nil Blanc, l'únic tributari que
queda és el riu Atbara, que prové d'Etiòpia, al nord del llac Tana. Aquest riu flueix
únicament quan hi ha pluges a Etiòpia i s'asseca ràpidament. S'uneix al Nil
aproximadament uns 300 kilòmetres al nord de Jartum. Des del punt d'unió cap al Nord
del Nil disminueix de cabal degut a l'evaporació.
El curs del Nil al Sudan és diferent. Atravessa sis grups de cascades des d'Assuan fins a
Sabaloka (al nord de Jartum), i llavors dóna la volta per a fluir cap al sud, abans de
tornar altra vegada a fluir cap al nord. Aquests canvis en el fluor del curs es denomina
habitualment com La Gran Corba del Nil. Al nord del Caire el riu es divideix en

10. diversos ramals que arriben fins al mar Mediterrani. Els dos principals són: el ramal de
Rosetta a l'oest i el ramal de Damieta a l'est, conformant el Delta del Nil.
[modifica] Nil blanc
Article principal: Nil Blanc
De vegades l'origen del Nil és considerat al llac Victòria, però el llac és alimentat per
altres rius de cabal considerable. El corrent més distant de la Mediterrània està al bosc
Nyungwe a Rwanda, amb els rius Rukarara, Mwogo, Nyabarongo i Kagera, abans de
desguassar al llac Victòria a Tanzània, a prop de la ciutat de Bukoba.
El Nil abandona el llac Victòria a les cascades de Ripon, a prop de Jinja, Uganda, amb
el nom de Nil Victòria. Aquest flueix aproximadament 500 quilòmetres, pel llac Kyoga,
fins a assolir el llac Albert. Després de deixar aquest llac pren el nom de Nil Albert. A
partir d'aquí flueix al Sudan, on és conegut com "BahrJabal Al" (Riu de la Muntanya o
Alt Nil). El riu Bahr el Ghazal té 716 quilòmetres de llarg i s'uneix al "BahrJabal Al" en
una petita llacuna anomenada llac No, després del qual se'l coneix com "Bahr a
l'Abyad" o "Nil Blanc" a causa de l'argila blanquinosa que es troba en les seves aigües.
Del llac No, el riu flueix fins a Khartum.
El terme "Nil Blanc" és usat tant en un sentit general, referint-se al riu abans de
Khartum, com en un sentit limitat: la secció entre el llac No i Khartum. Des del llac
Victòria fins a la confluència amb el Nil Blau a Khartum, és la regió on rep tots els seus
afluents, excepte l'Atbara, que és de corrent periòdic i habitualment se'l denomina el Nil
Superior fins al llac Albert, i a partir d'allà fins a Khartum, Alt Nil.
[modifica] Nil blau
El Nil Blau (Ge'eziqrbby (Abay Negre) a Etiòpia, Bahr a l'Azraq al Sudan) neix del llac
Tana a les terres altes etíopes. Flueix aproximadament 1.400 quilòmetres a Khartum, on
s'uneixen el Nil Blau i el Nil Blanc per formar el "propi Nil". El 90% de l'aigua i el 96%
del sediment transportat portat pel Nil prové d'Etiòpia,
[16]
el 59% de l'aigua ve del Nil
Blau, la resta és dels rius Tekezé, Atbarah, Sobat i altres petits tributaris. L'erosió i el
transport dels sediments només es produeixen durant l'estació plujosa etíopa a l'estiu,
tanmateix, quan hi ha precipitació és especialment alta sobre el massís Etíopa; la resta
de l'any, els grans rius d'Etiòpia (Sobat, Nil Blau, Tekezé i Atbarah) flueixen feblement.
[modifica] Nil mitjà

11. Les sis cascades del Nil
Aquesta zona del riu s'estén des de Khartum fins a Assuan. És una regió seca i àrida que
travessa un altiplà desert, ja que no posseeix altres afluents que no siguin l'Atbarah.
Aquest tram té una longitud aproximada de 1.800 quilòmetres i es caracteritza per les
sis cascades que té. La primera es troba a Assuan, la segona a WadiHalfa, la tercera a
Kerma, la quarta entre Abu Hamed i Dongola, la cinquena és a 45 quilòmetres de
Berber i l'última, la sisena, és a 80 quilòmetres de Khartum.
[modifica] Nil inferior
Aquesta zona que inclou principalment el delta del Nil és el territori conformat pels
fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil des d'Assuan fins a desembocar al mar Mediterrani i
està compost per canals que irriguen la vall i la depressió de Fayum, i és possible
navegar pel riu. El delta és al nord d'Egipte i té forma de lletra grega Delta (Δ), d'on vé
el nom donat pels antics grecs.
És un dels deltes més grans del món, incloent aproximadament des d'Alexandria a l'oest
a Port Saïd a l'est, amb 230 km de costa mediterrània, i fins a la ciutat d'el Caire pel sud.
És una regió fèrtil, molt apta per a l'agricultura i densament poblada. A l'antic Egipte
aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.
Fins a la construcció de la presa d'Assuan, s'estima que el delta augmentava de
superfície una mitjana d'un quilòmetre quadrat anualment, o uns quatre metres de

12. longitud, a causa de l'aportament de llims. Des d'èpoques de la primera dinastia el delta
ha incrementat la seva superfície uns tres mil quilòmetres quadrats.
[modifica] Hidrologia
Cabal mitjà mensual (en m³/s) mesurada a l'Estació hidrològica de Dongola sobre
el període 1912-1984
[17]


[modifica] Turisme
[modifica] Turisme cultural
A la Vall del Nil
La vall del Riu Nil és una subregió dins el continent africà que destaca per la seva oferta
de turisme cultural i de natura.
La principal oferta turística d'aquesta zona (que compren Egipte i el Sudan) és de
turisme cultural, degut als grans conjunts arqueològics del Caire (piràmides, esfinx,
temples, etc.) així com a tot el llarg del riu Nil.
[modifica] Turisme de natura
A tota la zona del Mar Roig s'ha desenvolupat fortament el turisme de natura y ha
esdevingut el paradís dels submarinistes, que té com a centre neuràlgic Sharm el Sheik.
Aquest destí és l'espai més a prop d'Europa en el que es pot fer submarinisme en aigües
on hi ha flora i fauna tropicals, per aquest motiu ha esdevingut un destí preferent per a
tots els practicants d'aquest esport.
[modifica] Galeria

13. Situació cartogàfica
del Nil

Delta i vall del Nil vistes
des de satèl·lit

La vall del Nil vista
des de satèl·lit

Escluses sobre el
Nil

Vista de Luxor i
Assuan

Marge esquerre del riu
entre Edfu y KomOmbo

KomOmbo en el
marge dret del Nil

La primera catarata
del Nil

Pressa d'Assuan

El Nil en El Miniya

El Nil en Uganda

Flora del Nil
[modifica] Vegeu-ne també
Llista de peixos del riu Nil
Delta del Nil
Nil Blau
Nil Blanc
Resclosa d'Assuan
Canal de Toshka
Sudd
[modifica] Referències

A WikimediaCommons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Nil
1. ↑El Nil: Viatge pel riu més llarg del món, a viajeaafrica.com (castellà)
2. ↑HISTORY The 9th century, didyouknow.cd, Consultado el 24 de septiembre de
2008
3. ↑Landmarks of WorldHistory AD 600 - 899, phenomena.org, Consultat el 24 de
setembre de 2008
4. ↑EleventhCenturyHistory, didyouknow.cd, Consultat el 24 de setembre de 2008
5. ↑TheEonile, spiritus-temporis.com, Consultat el 26 de setembre de 2008

14. 6. ↑ Said, R. (1981). Thegeologicalevolution of the River Nile. Springer-verleg.
7. ↑ Williams, M.A.J. and Williams, F. (1980). Evolution of Nile Basin. In M.A.J.
Williams and H. Faure (eds), TheSaharaandtheNile.Balkema, Rotterdam, pp
207–224.
8. ↑Salama, R.B... {{{publicació}}}.
9. ↑Salama, R.B. (1997). Rift Basins of Sudan. AfricanBasins, SedimentaryBasins
of theWorld. 3.Editedby R.C. Selley (Series Editor K.J. Hsu) p. 105–149.
ElSevier, Amsterdam.
10. ↑La barca solar, viatge al més enllà
11. ↑Thelongestriver
12. ↑Whoweare - Kayakthe Nile.com
13. ↑Episode: PasqualeScaturro, FirstNileDescentExpeditionLeader (2003-2004):
"TheExploration of theGreatRivers of Africa " - April 15, 2007
14. ↑Neil McGrigor
15. ↑EarthTrends: TheEnvironmentalInformation Portal, earthtrends.wri.org,
Consultat el 23 de setembre de 2008
16. ↑ Marshall y al.,
LatePleistoceneandHoloceneenvironmentalandclimaticchangefromLake Tana,
source of the Blue Nile
17. ↑Le Nil à Dongola
Açò és un esborrany sobre Àfrica.Amplieu-lo(citant les fonts).
(i) 2° 16′ 55.92″ S, 29° 19′ 52.32″ E / -2.2822, 29.3312 (mapa)
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Nil»
Categories: Geografia d'Egipte | Burundi | Geografia d'Uganda | Geografia de la
República Democràtica del Congo | Rius del Sudan | Rius d'Etiòpia | Rius de la conca
del Nil | Llac Victòria | [+]
Categories ocultes: Esborranys d'Àfrica | 1.000 articles fonamentals | Història i
geografia (Els 1000 de META) | Articles bons en castellà
Eines personals
Inicia una sessió / crea un compte
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Accions

15. Cerca


Navegació
Portada
Portals temàtics
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Actualitat
comunitat
Portal viquipedista
Canvis recents
La taverna
Contacte
Canal IRC
Donatius
Ajuda
Imprimeix/exporta
Crea un llibre
Descarrega com PDF
Versió per a impressora
Eines
Què hi enllaça
Seguiment d'enllaços
Pàgines especials
Enllaç permanent
Citau aquest article
Carrega
En altres llengües
Afrikaans
Alemannisch
አአአአ
Aragonés
ةيبرعلا
ܐܝܡܪܐ
ىرصم
Asturianu
Azərbaycanca
Boarisch
Žemaitėška

16. Беларуская
Беларуская (тарашкевіца)
Български

Brezhoneg
Bosanski
Česky
Чӑвашла
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Dolnoserbski

Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
Estremeñu
یسراف
Suomi
Võro
Føroyskt
Français
Frysk
Gaeilge
贛語
Gàidhlig
Galego

תירבע

Fiji Hindi
Hrvatski
Magyar
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Íslenska
Italiano
日本語
Lojban
Basa Jawa
ქართული
Qaraqalpaqsha
Kongo

한국어
Kurdî

17. Kernewek
Latina
Lëtzebuergesch
Limburgs
Lingála
Lietuvių
Latviešu
Македонски

Монгол

BahasaMelayu
Mirandés

Nāhuatl
Plattdüütsch
Nedersaksisch

Nederlands


Occitan
Oromoo
Иронау
Polski
Piemontèis
یباجنپ
Ποντιακά
Português
Runa Simi
Rumantsch
Română
Русский
Сахатыла
Sicilianu
Srpskohrvatski / Српскохрватски
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Shqip
Српски / Srpski
Seeltersk
Svenska
Kiswahili
Ślůnski


Тоҷикӣ
ไทย
Türkmençe

18. Tagalog
Türkçe
Татарча/Tatarça
Українська
ودرا
Vèneto
TiếngViệt
Winaray

Yorùbá
中文
Bân-lâm-gú
粵語
Darrera modificació de la pàgina: 25 nov 2010 a les 19:03.
El text està disponible sota la Llicència de CreativeCommons Reconeixement i
Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús
per a més informació. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de
Wikimedia Foundation, Inc.