Segones avantguardes pictoriques

Segones avantguardes pictoriques

1. ART SEGONA MEITAT SEGLE XX
•CORRENTS PICTÒRICS:
•INFORMALISME (1960-70)
•EXPRESSIONISME ABSTRACTE (1950)
•POP ART(1960-70)
•ABSTRACCIÓ POST PICTÒRICA
•MINIMAL
•ART ACCIÓ
•ART CONCEPTUAL
•ART BRUT (1960-ACTUALITAT)
•ART CINÈTIC O OP ART (1960-70)
•ART POVERA
•HIPERREALISME (1960-ACTUALITAT) (ANTONIO LOPEZ)
•TENDÈNCIES POSTMODERNES: BASKIAT, KEITH HARING, BARCELÓ...

2. Primeres avantguardes Segones avantguardes
PESIMISTA
CRITICA SOCIAL
Expressionisme
Nova objectivitat
Dadaisme
Surrealisme
OPTIMISTA
EXALTACIÓ ABUNDÀNCIA
Pop art
Hiperrealisme
Art pòvera
GEOMETRIA
EUROPA
Neoplasticisme
Constructivisme
ORGÀNICO
USA-EUROPA
Informalisme
Action Painting
Op art
Art cinètic
A
R
T
F
I
G
U
R
A
T
I
U
A
R
T
A
B
S
T
R
A
C
T
E
TESI SOBRE LES DUES TENDÈNCIES EN L’ART DEL SEGLE XX

3. PRIMERES AVANTGUARDES SEGONES AVANTGUARDES
ART FIGURATIU
Otto Dix

4. PRIMERES AVANTGUARDES SEGONES AVANTGUARDES
ART FIGURATIU
DUANE HANSON

5. PRIMERES AVANTGUARDES SEGONES AVANTGUARDES
ART ABSTRACTE
JACKSON POLOCK

6. L'Expressionisme abstracte començà el 1947, quan Jackson POLLOCK va fer el seu primer drip-ping, una pintura dinàmica
i gestual, allunyada del Ilenguatge figuratiu i resultat de la fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció.
No obstant això, el terme Expressionisme abstracte no és prou exacte, ja que s'hi poden distingir diverses subtendències
corrent gestual, corrent sígnic o cal·ligràfic
A més, les obres d'alguns dels Seus integrants no són realment abstractes, corn és el cas dels grotescos personatges
femenins pintats per Willem DE KOONING.
EXPRESSIONISME ABSTRACTE (1950)
Tendències Postmodernes
Jan Michel Bssckiat
Willem DE KOONING

7. •CONTEXT CULTURAL
Pessimisme Europeu de postguerra optimisme expansió EE.UU
EXPRESSIONISME ABSTRACTE (1950)
•TEMÀTIQUES
No hi ha temàtiques.
Llenguatge simbòlic, utilització de signes com la cal·ligrafia
L’inconscient actua més que el conscient
•ESTÈTICA
Extroversió nort-american davant introspecció europea
Importa més el procés que la obra acabada
Subjectivitat desbordant, experimentació i espontaneïtat
Ritme i color mes que composició estructurada
Us del dripping, ACTION PAINTING
Gran format

8. En el CORRENT SIGNIC O CAL·LIGRÀFIC destaca Franz KLINE, l'obra del qual, es caracteritza per les enormes pinzellades i
per la marcada restricció cromàtica -blanc i negre-, recorda la cal•ligrafia oriental

9. Mark ROTHKO, identificat amb la tendència especialista, es va preocupar per les possibilitats emotives de la
juxtaposició cromàtica.

10. Jackson POLLOCK va fer el seu primer drip-ping, una pintura dinàmica i gestual, allunyada del Ilenguatge figuratiu i
resultat de la fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció

11. L 'aparició de I 'informalisme es produeix poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. El nom, encunyat pel crític d'art
francès Michel Tapies el 1951, va servir per designar un tipus de pintura abstracta -gairebé sempre- vigent entre els artistes
europeus de les dècades del 1940 i el 1950 i caracteritzat principalment per la barreja de grans quantitats de pintura amb
materials diversos, com per exemple vidres trencats, sorra o carbó, per tal d'aconseguir així una obra amb relleus.
INFORMALISME
Antonio SAURA DUBUFFET

12. •CONTEXT CULTURAL
Origen EUROPA
Pessimisme de postguerra
Informalisme (1960-70) CORRENT FIGURATIVA I ABSTRACTE
•ESTÈTICA
Principalment figuratiu
Formes orgàniques
Utilització de materials diversos, sorra, fusta, objectes rebuig...
L’artista s’expressa a traves dels material
Utilització del gest
•TEMÀTIQUES
No hi ha temàtica, La matèria esdevé el centre de l’obra i experimentació
Expressa un sentiment
El més innovador és que l’artista
expressa un estat anímic a traves
del material no convencional

13. La tela incorpora l'empremta personal de l'artista, imposa la seva llibertat creadora, en l'elecció dels materials com en
la tècnica emprada i fins i tot en el gest o la manera com interactua amb el suport i els materials. Entre els principals
seguidors d'aquesta tendència, que utilitzen tècniques com el collage, el grattage, el frottage o el dripping, sobresurten
els artistes francesos Jean FAUTRIER i Jean DUBUFFET, el grup català Dau al Set amb Antoni TÀPIES, Modest CUIXART,
Joan Josep THARRATS i Joan PONÇ, i el grup madrileny El Paso amb Manolo MILLARES, Antonio SAURA i Rafael
CANOGAZ
Antoni TÀPIES
Joan PONÇ

14. El nom de Popular art (art popular) va ser encunyat pel crític angles Lawrence Alloway, que el va fer servir per designar
un moviment que, des de mitjan dècada del 1950 fins el començament de la del 1970, es va desenvolupar de manera
gairebé simultània a Londres i a Nova York.
Pop art

15. Les obres pop art tenen un fort caràcter figuratiu, basat en la imatgeria del món del consum i de la cultura popular:
anuncis, revistes, diaris, còmics, personatges famosos 0 bé objectes quotidians de consum.
Art fàcil de comprendre que es contraposa frontalment amb l'excessiva intel·lectualització que comportava
l'Expressionisme abstracte.

16. Entre els màxims representants del pop art destaca, per damunt de tots, la personalitat d'Andy WARHOL, principal
representant del pop art als EUA. ROY LICHTENSTEIN, Tom WESSELMANN i l'escultor CLAES OLDENBURG.
A Anglaterra, els representants més importants del pop art foren Eduardo PAOLOZZI, David HOCKNEY i Richard
HAMILTON. A Espanya destaquen Joan RABASCALL, Eduardo ARROYO, Luis GORDILLO i I'EQUIPO CRÒNICA.

17. •CONTEXT CULTURAL
Origen Regne Unit i Estats Units
Optimisme expansió consum EE.UU esdevé model global i es consolida amb l’arribada de la televisió
POP ART (1960-70) CORRENT FIGURATIVA
•ESTÈTICA
Extroversió Nort-American
Importa més la bellesa pròpia dels objectes de consum
Subjectivitat desbordant
Provocació de l’entorn intel·lectual HUMOR IRONIA
Descontextualitzar els objectes, i a traves de la intervenció convertir-los en una obra (NOVA) (Ready made DCHAMP)
El virtuosisme i la tècnica no son un valor TÈCNICA SERIGRÀFICA, FOTOGRAFIA, VIDEO...
Es qüestiona la ORIGINALITAT de L’OBRA
DISSENY GRÀFIC (societat de consum) difusió dels grans grups musicals (Beatles
La psicodèlia
•TEMÀTIQUES
L’objecte de consum, ART TRIVAL
El disseny i la publicitat influencien el Pop Art
Icones mitjans de masses

18. Andy Warhol ens proposa consumir la vida pública de les icones com si d’una prestergeria de supermercat es tractes,
Com si d’un objecte o simple sopa en llauna al gust del consumidor. Crítica o parodia.
Nascut a Pittsburg el 1928 es va dedicar a la pintura, la publicitat i el cinema.
El seu art consisteix en la banalització de la quotidianitat mitjançant la repetició sistemàtica amb procediment industrial
d'imatges acolorides a partir de fotografies com les de Marilyn Monroe o Liz Taylor. La publicitat apareix com a
protagonista de moltes de les seves obres tal és així amb Coca Cola, sopa de tomàquet Campbell, etc

19. ROY LICHTENSTEIN
Va néixer a Nova York el 1923 i va morir recentment. A partir de 1957 va començar a experimentar amb les seves
interpretacions a gran escala d'còmics. Són inmterpretaciones molt lliures, barrejades amb quadres antics i
reproduïdes a mà amb la tècnica de punts de color pur i brillant. Són obres molt grans, de fàcil visualització però
complexa interpretació i que fins i tot presenten textos en els populars "entrepans".
Dona en el bany Hose

20. Descontextualització de l’objecte
L’origen el trobem en els DADAISTES amb els READY MADE o els SURREALISTE amb L’OBEJECTE TROBAT

22. NATURA MORTA
Igual que l’artista del cubisme l’artista del pop art
Utilitza els objectes per parlar d’un sistema de
vida, el vincula al disseny gràfic i industrial
Gran importància de les marques, el consum
massiu, entorn quotidià de la classe mitja
Altre cop dues idees, és un oda o celebració al
mon consumista o una parodia, depèn de la
nostre interpretació

23. JASPER JOHNS entaula amistat amb artistes com el músic John Cage o el coreògraf Merce Cunningham, que van influir molt en la
seva forma d'entendre l'art, i molt especialment el pintor Robert Rauschenberg sent tots dos els majors exponents de
l'expressionisme americà dels cinquanta.
Després de veure l'obra de Marcel Dunchamp, descobreix una nova manera de crear coneguda com readymades (el ja fet).
La influència d'aquesta creació el va portà a incorporar als seus quadres diferents objectes (regles, culleres, penjadors) com una
part més de la pintura.

24. Souvenir 2
«El meu treball es basa sobretot en la relació entre veure i conèixer, veure i dir, veure i creure». Durant tota la seva
carrera ha vist, conegut i cregut en tot tipus de materials i tècniques (litografies, gravats, serigrafies, estampats en paper i
treballs en plom) creant una obra personal, un moviment propi dins de l'art i sent un dels grans mestres del segle XX per
als artistes posteriors.
Target With Four Faces Summer

25. RICHARD HAMILTON
Màxim exponen del Pop Anglès, obsesionat en treure l’art dels museus i tornar-lo al poble es mostre fascinat per la
societat de consum i l'imaginari mediàtic, va començar a explorar el que podria ser l'art fora dels museus i als
qüestionar-se els límits entre el popular i el culte, el natural i l'artificial, el figuratiu i l'abstracte.

26. David Hockney: l'artista viu britànic més famós a l'actualitat. Els seus incisius retrats, vibrants piscines i la potència
de les seves últimes obres (realitzades amb tecnologies d'avantguarda) revelen un artista amb una capacitat creadora
que sobreviu a qualsevol escola o moviment.

27. http://www.hockney.com/works/digital/computer-drawings

28. GRUP CRÒNICA
Neix a València el 1964, a partir de les propostes teòriques de Tomás Llorens i es desenvolupa
durant l'últim període del franquisme i la transició cap a la democràcia. En el seu origen va
estar format per Juan Antonio Toledo, Manuel Valdés i Rafael Solbes, però Toledo aviat va
abandonar el grup.

29. Van rebutjar els pressupostos de l'informalisme i de l'expressionisme abstracte. Equip Crònica posseeix un caràcter
crític, de reportatge o crònica de la realitat social i política.

30. El ratolí Mickey, una de les imatges típiques de
la cultura dels Estats Units, símbol del bon
humor, emblema de la felicitat, és elegit per
l'Equip Crònica com a símbol de la societat
nord-americana de consum. Usen un
procediment emprat per Andy Warhol, la
repetició indefinida d'una imatge divulgada pels
mitjans de masses.
Utilitzen les tintes planes i la repetició en sèrie
del mateix icona, però introdueixen una
imatge, la bomba atòmica llançada contra el
Japó, que omple el quadre de significat crític.
'Amèrica, Amèrica !, de 1965.

31. És una de les pintures del període de 1964-1966,
el primer a les etapes de treball de l'Equip Crònica
que al·ludeix a fets de la crònica quotidiana.
El títol ajuda a comprendre el significat de l'obra,
la metamorfosi del jove que mira l'aire, des de la
seva cabina i que va transformant-se en un
monstre depredador amb cara de llop. És una
metàfora de la degradació progressiva de la
condició humana, amb clar sentit antimilitarista.
Metamorfosi del Pilot
Equipo Crónica

32. Aquestes dues tendències, que van sorgir a mitjan dècada del 1960, defineixen els treballs d'un seguit d'artistes que
es van oposar a l'extremada subjectivitat de l'Expressionisme abstracte. Des del punt de vista pictòric (abstracció
postpictórica) l'obra d’artistes com Frank STELLA, KENNETH NOLAND o ELLSWORTH KELLY es va caracteritzar per l'ús
de les formes geomètriques simples i per franges de colors plans, és a dir, sense relleu, en els quals no era
perceptible el gest de la pinzellada.
Abstracció postpictòrica i minimal art
Frank STELLA

33. ELLSWORTH KELLY KENNETH NOLAND

34. En el terreny escultòric (minimal art), l'extrema senzillesa i l'austeritat formal redueixen l'obra essencialment a la
geometria. Aquesta extrema despersonalització arriba fins al punt que l'artista no executa l'obra pròpiament dita, ja
que n'encarrega les peces a la indústria, tot i que si que participa en el muntatge de l'obra. Carl ANDRÉ, Donald
JUDD, Richard SERRA, Sol LE WITT i Dan FLAVIN són alguns dels principals artistes del minimal art.
Carl ANDRÉ

35. Hiperrealisme i fotorealisme
Aquest moviment va sorgir l'any 1968 com a resposta al distanciament de les manifestacions més radicalment
conceptuals i a l'abstracció post pictòrica. Nombrosos artistes nord-americans Van reprendre la via del realisme,
partint de la còpia de models fotogràfics, procurant que l'original i la copia s’assemblessin tant com fos possible.
L’artista desafia la
fotografia amb
temàtiques que son
un problema en si
mateixes en la
fotografia com els
materials reflexants
Richard Estes, Cabines
telefòniques (1968)

36. •CONTEXT CULTURAL
Prosperitat urbana EEUU
Societat de consum avansada: es cau en la rutina i l’aburriment
Informalisme (1960)
•ESTÈTICA
Opulència consumista de la vida quotidiana
Desafiament a la fotografia
Es valora la tècnica de l’artista
Es basa en la realitat i la còpia fotogràfica
Recuperació de la pinzellada tradicional
•TEMÀTIQUES
Quotidianitats
La fotografia desafia la pintura

37. CHUCK CLOSE, Robert NOTTINGHAM i RICHARD ESTES van ser els més destacats en l' apartat pictòric, mentre que
DUANE HANSON i JOHN DE ANDREA van crear escultures en que es reprodueix la figura humana en diverses actituds
quotidianes.
A Europa aquesta tendència va ser seguida pel Grup Zebra alemany i pel pintor espanyol ANTONIO LOPEZ els quals, a
diferència dels artistes nord-americans, no feien servir la càmera fotogràfica com a element de treball indispensable.
Dins d'un realisme no exempt d'un cert caràcter metafísic i amb clares influències cinematogràfiques, hi trobem l'obra
de EDUARD HOPPER.
DUANE HANSON JOHN DE ANDREA

38. CHUCK CLOSE

39. RICHARD ESTES

40. Trailer documental Antonio Lòpez
A Espanya, el corrent hiperrealista va ser seguida per Antonio
López però a diferència dels artistes nord-americans no
utilitza la càmera, s'aproxima a la realitat lentament, de
manera que les seves obres no són tan fredes
Antonio López

42. A partir del 1955 es va començar a utilitzar el terme art cinètic per definir un tipus d'art en que s'incorpora el
moviment, no com un element il·lusori, sinó real. La gran diversitat d'obres cinètiques permet classificar-les en tres
grups.
En primer lloc hi ha les de caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i generalment dotades d'un
motor.
Art cinètic o op art

43. •CONTEXT CULTURAL
Prosperitat econòmica Nort Americana
Difusió de la computació i l’electrònica
Art cinétic o op art (1955)
•ESTÈTICA
Sensació de tridimensionalitat i moviment
Exaltació de la tecnologia
Impersonal, objectiu
Inicis del disseny informàtic
Dibuix basat en patrons
•TEMÀTIQUES
Sense temes (art Abstracte)
Difusió de l’ordinador

44. En segon lloc, hi ha les Obres bidimensionals o tridimensionals estàtiques, tot i que produeixin efectes Òptics.
Aquesta tipologia ha estat anomenada op art, abreviació d'optical art.
L 'hongarés VICTOR VASARELY va ser una de les figures més destacades de Pop art pictòric

45. Finalment, hi ha les Obres transformables, que també poden ser bidimensionals o tridimensionals i que necessiten
que l'espectador es desplaci per apreciar-ne el moviment, i en escultura cal esmentar les realitzacions dinàmiques
de Jean TINGI JELY i, sobretot, els mòbils d’ ALEXANDER CALDER.
ALEXANDER CALDER

46. Començament de la dècada del 1950, un seguit d'artistes van fer desaparèixer l'objecte artístic tradicional (quadre de
cavallet o escultura) i el van substituir per la creació d'un esdeveniment (happening) en format d'espectacle, a mig camí
entre el teatre i les arts. Els primers exemples van ser fets pel músic JOHN CAGE i el coreògraf Merce Cunningham Dance
Company at BAM: Second Hand
al Black Mountain College de Carolina del Nord.
Art acció i art conceptual
Merce Cunningham Dance Company at BAM: Second Hand
John Cage "Water walk"

47. •CONTEXT CULTURAL
Socetat de consum postindustrials i globals
Societat de consum consolidada. Denuncia
Art conceptual, Happenning Performance (1960-70)
•ESTÈTICA
La propia vida s’experimenta com a art
Interacció entre artistes i espectadors
Crítica el bon gust societat classes mitges, formalitat convencionalismes
Rebutja la mercantilització de l’art
•INFLUÈNCIES
Dadaisme
•TEMÀTIQUES
Espai-espectacle, ART EFÍMER
Temes transgressors moral convencional
ART EFIMER
•MATERIALS
Arts combinades, pintura, dansa, escultura, vídeo, cinema, teatre...

48. L’origen és el grup alemany FLUXUS (1962), en el qual destacaren WOLF VOSTELL i JOSEPH BEUYS.
D'aquestes accions , efímeres en el temps, només en queda constància a través de vídeos o de fotografies
fetes durant l'acte.

49. FLUXUS (1962)
Xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i
disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny,
entre altres. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX.

50. Es va declarar en contra del tractament de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia i es va proclamar a
si mateix com l'antiart. Fluxus va ser informalment organitzat el 1962 per George Maciunas i va tenir
expressions als Estats Units, a Europa i al Japó,
[1]
agrupant una sèrie d'artistes de diversa procedència,
com Yoko Ono, Nam June Paik, Wolf Vostell, Joseph Beuys, Daniel Spoerri, Charlotte Moorman i d'altres
Megatron Matrix- Nam June Paik
Yoko Ono Screaming at Art Show! (Original)
TV Cello _ Nam June Paik & Charlotte Moorman

51. Gairebé en paral·lel, el procés de desmaterialització de l'obra artística començat amb l'art minimalista culmina al
final de la dècada del 1960 en l'anomenat art conceptual o art idea.
Partint d'una revisió profunda dels processos creatius, els autors que segueixen aquesta tendència com JOSEPH
KOSUTH o DAN FLAVIN porten fins a les darreres conseqüències la valoració de la idea per damunt de l'objecte
artístic.
DAN FLAVIN
Que és una cadira? (reflexionar sobre el mon de les idees)
JOSEPH KOSUTH
Antoni Tàpies. Del objeto a la escultura_2

52. Està relacionada amb les representacions teatrals amb un marcat accent provocador, tot i que el seu escenari sigui el
carrer o els edificis no teatrals.
La performance s'oposa a les tradicionals arts plàstiques, ja que és el subjecte, i no l'objecte, l'element que constitueix
l'obra d'art, tot incidint en la provocació i la sorpresa.
La performance
Un concepto que me ha cambiado la vida: la "PERFORMANCE"PERFORMANCES Y MENTIRAS DE MARINA ABRAMOVIĆ
Marina Abramović y Ulay _AAA AAA_ [1978]
Links youtubers reflexionant sobre el concepte Performance

53. El fenomen de les individualitats artístiques que durant les Primeres Avantguardes van ser aglutinades sota el nom genèric
d'escola de Paris, van continuar durant la segona meitat del segle.
En aquesta línia destaca el francès BALTHUS (Baltasar Klossowsky de Rola), que destacà per escenes intimistes amb noies
adolescents, plenes d'erotisme, a mig camí entre la sensualitat de MODIGLIANI i la perversió d'Egon SCHIELE.
Individualitats artistiques
BALTHUS
MODIGLIANI SCHIELE

54. Un altre artista important és Lucien FREUD, considerat un dels pintors més notables de la figuració contemporània.
Les primeres obres de Lucien FREUD mostraven una gran meticulositat, i per això se'l va voler situar en l'òrbita dels
hiperrealistes. No obstant això, la profunda subjectivitat i la intensitat de les seves teles demostren que FREUD està
més preocupat pel contingut que per la forma.

55. Exposición de Lucian Freud en el centro Pompidou de París

56. Mereix un esment a part el britànic Francis BACON, l'obra del qual va girar al voltant de la figura humana, tot i que
amb la tendència cap a la distorsió de la realitat. En aquesta línia, BACON també va reinterpretar obres de pintors
del passat corn EL GRECO, REMBRANDT o VELAZQUEZ.
(Lucien FREUD) retrat al seu amic BACON
AUTORRETRAT FRANCIS BACON

58. Francis Bacon: l'artista que va exposar en les seves obres la
violència i ansietat que va experimentar durant la seva vida
PINTORES (Francis Bacon) 1909-1992

59. A mitjan dècada del 1970 sorgeixen el Neoexpressionisme alemany i la Transavantguarda italiana.
En tots dos moviments hi ha les característiques pròpies de la ideologia postmoderna.
1.Possibilitat de transitar lliurement per l'art de qualsevol període passat, prenent-ne els fragments i les tècniques
que més interessin al pintor, fenomen conegut amb el nom de nomadisme artístic
2.Llenços molt grans i fins i tot immensos, la voluntat de reprendre la bidimensionalitat tradicional del suport -art de
cavallet- i, finalment, la tornada a la figuració com a Llenguatge expressiu.
Tendències postmodernes
Georg BaselitzJean-Michel Basquiat.

60. En el Neoexpressionisme,
Principal característiques formals:
inclusió en l'obra de signes i figures
amples gammes cromàtiques i l'ús de colors atractius i contrastos intensos
Alemanya, bressol d'aquest moviment postmodern
intenció provocativa
Destaquen ANSELM KIEFER, JÖRG IMMENDORF I GEORG BASEL ITZ (Georg Kern).
Georg BASELITZ Anselm KIEFER JÖRG IMMENDORF

61. El neoexpressionisme també va tenir una gran incidència als EUA i Jean-Michel BASQUIAT, Julian SCHNABEL i Keith
HARING en van ser les figures més destacades. Les seves Obres, tot i que respecten les premisses generals de la
postmodernitat, presenten un llenguatge propi i personal.
JEAN-MICHEL BASQUIAT KEITH HARING

62. Transavantguarda. Moviment artístic italià de la postmodernitat. Sinònim de nomadisme o llibertat de reciclar
llenguatges del passat, a través de revitalitzar determinats fragments. Es caracteritza, per la possibilitat que té l'artista
de transitar lliurement per qualsevol període de l'art del passat, prenent aquells fragments que més li interessen per
a la consecució de la seva pròpia obra.
A partir d'aquest rebuig, la transvantguarda italiana planteja l’ús de conceptes com la ironia i la desmitificació del
tema tot deixant de banda l'actitud moralista de l'art povera.
Sandro Chia

63. La seva obra abasta la pintura, l'escultura, la ceràmica i la fosa. I s'ha convertit en un artista versàtil i en constant
evolució, tant en la tècnica com en els materials. A conèixer una mica més sobre la vida d'un dels noms màxims de la
pintura europea contemporània
MIQUEL BARCELÓ

65. Miquel Barceló y su cúpula de la ONU en
Ginebra
Miquel Barceló, trabajando en la gran vidriera de la
Biblioteca Nacional de París