Teixit Conjuntiu

1. Marta Colón Más
TEIXIT CONJUNTIU
 Marta Colón Más
 Balma Ferrando Rubert
 Verónica Morant Puig
 Lidia Holgado Castell
 Estrella Gimeno Vicent

2. Marta Colón Más
COMPOSICIÓN
Formado por:
■ Células:
fijas o residentes
móviles
■ Matriz extracelular:
Compuesta por fibras incluidas en
una matriz amorfa que contiene
líquido tisular.
Introducción

3. Marta Colón Más
Muestra de tejido conjuntivo tratada con H-E
introducción

4. Marta Colón Más
Tipos de tejido conjuntivo no
modelado
Dependiendo de:
Cantidad relativa de los componentes
extracelulares de la matriz.

Los diferentes tipos son:
tejido conectivo laxo común, denso
(regular e irregular),elástico,
mucoso, reticular, mesenquimal.
Muestra de tejido conjuntivo reticular de
ganglio linfático (Tricrómico Tolivia)
introducción

5. Marta Colón Más
Funciones
Esqueleto que sostiene otros tejidos y órganos.
Medio interno del organismo.
Relleno y soporte mecánico de otros tejidos y órganos.
Medio por el que transcurren los vasos sanguíneos y linfáticos, y los
nervios.
Ubicación funcional de las células inmunitarias.
Reparación y cicatrización.
Constituye refuerzos superficiales de los órganos.
Introducción

6. Marta Colón Más
Fibras
 De colágeno
 Elásticas
 Reticulares

7. Marta Colón Más
FIBRAS DE COLÁGENO
Son flexibles.
Resistentes a las fuerzas de
tracción longitudinal.
Es elástico pero rígido.
Fibras

8. Marta Colón Más
Muestra de tejido denso no modelado (H-E)
Fibras

9. Marta Colón Más
Observación en el microscopio
óptico
■ En preparados en fresco no coloreados:
■ Fibras incoloras.
■ Recorrido ligeramente ondulado.
■ Entrecruzadas en todas las direcciones.
■ Grosor variable (entre 1-10 µ).
■ Las fibras más gruesas:
presentan un rayado longitudinal.
compuestas por fibrillas de 0,2-0,5 µ de
diámetro.
Fibras

10. Marta Colón Más
En preparados teñidos:
Fibras de colágeno se
colorean de color rosa claro
con eosina.
Se colorean de color azul con
el método Mallory.
Se tiñen de rojo con el método
de Van Gieson.
Muestra de fibras de colágeno
(tricrómico de Van Gieson)
Muestra de fibras de colágeno (tinción
con azán)
Fibras

11. Marta Colón Más
OBSERVACIÓN EN EL
MICROSCOPIO ELECTRÓNICO
Microfibrillas paralelas de un diámetro
aproximado de 50nm.
Las microfibrillas:
-son la unidad fibrilar del colágeno.
-presentan un rayado transversal
que se repite cada 68 nm.
-compuestas por unidades más
pequeñas: tropocolágeno.
Fibras

12. Marta Colón Más
Tropocolágeno:
Molécula alargada rígida de 300nm
de largo y 1,5 nm d espesor.
Compuesta por 3 cadenas alfa
enrolladas en triple espiral.
Composición de las cadenas alfa:
30% de glicina
30% de prolina o hidroxilisina.
Cantidades inusuales de
hidroxilisina. .
Moléculas de glicina hacia el interior
de la espiral.
Cadenas laterales de prolina e
hidroxiprolina hacia el exterior.
Polimerización espontánea a
microfibrillas de bandas transversales.
ESTRUCTURA DEL COLÁGENO
Fibras

13. Marta Colón Más
TIPOS DE COLÁGENO
Según organización de las cadenas alfa dentro de la molécula de
tropocolágeno:
Moléculas de tropocolágeno que forman miofibrillas con bandas
transversales (tipos I, II, III, V y XI).
Moléculas de tropocolágeno que forman reticulados filamentosos.
Fibras

14. Marta Colón Más
TIPOS DE COLÁGENO
Tipos de colágeno que forman microfibrillas con bandas transversales:
Colágeno tipo I: el mas abundante. Localización: dermis, vasos sanguíneos,
tendones y huesos.
Colágeno tipo II: fibrillas muy finas. Localización: cartílago hialino y elástico, núcleo
pulposo de los discos intervertebrales y y humor vítreo del ojo.
Colágeno tipo III: aparece muy difundido y junto al colágeno tipo I. Parte de las fibras
reticulares. Localización: rodeando los adipocitos, lámina reticular de las membranas
basales, etc.
Tipos de colágeno que no forman microfibrillas con bandas transversales.
Colágeno tipo IV: tropocolágeno formando reticulado tridimensional filamentoso.
Localización: sólo en lámina basal.
Colágeno tipo VI: poco frecuente. Forma reticulados filamentosos rodeando los
vasos y nervios.

15. Marta Colón Más
Muestra de fibras de colágeno tipo I
(Tinción Pricosirius).
Muestra de fibras de colágeno tipo IV
(Técnicas de inmunohistoquímica).
Fibras

16. Marta Colón Más
Sintesís de colágeno
Producción del mRNA correspondiente.
Síntesis en ribosomas.
Hidroxilacíón de prolina y lisina.
Glicosilación de hidroxilisinas.
Formación de las moléculas de procolágeno.
Formación de las fibrillas de colágeno a partir de moléculas de
procolágenos secretadas.
Fibras

17. Marta Colón Más
PROCESOS DE LA SÍNTESIS DE COLÁGENO.
Fibras

18. Marta Colón Más
FIBRAS ELÁSTICAS
Características Generales:
Resistentes a la presión y la tracción y capaces de retornar a su forma
original.
Hebras refrigerantes.
Forman láminas en: aorta, arterias elásticas, en el ligamento amarillo de la
columna vertebral, en los ligamentos de la nuca de los rumiantes.
Localizadas en:
Dermis, cartílago elástico, pulmones; y órganos que necesitan la aplicación
de fuerzas para retornar más tarde a su forma original.
Variedades:
Fibras de oxitalan.
Fibras de elaunina.
Fibras

19. Marta Colón Más
OBSERVACIÓN EN EL
MICROSCOPIO ÓPTICO
Hebras muy delgadas (0,2-10 µ) y
refrigerantes.
Hebras formando una red.
Tonalidad amarillenta que se
observa en fresco.
Teñidas selectivamente con
orceína (color rojizo).
Son homogéneas.
Fibras

20. Marta Colón Más
Muestra de fibras elásticas
Fibras

21. Marta Colón Más
Muestra de las placas elásticas (aorta de rata).Teñido con orceína.
Fibras

22. Marta Colón Más
OBSERVACIÓN EL EL
MICROSCOPIO ELECTRÓNICO
Composición:
Microfibrillas de elastina:
■ 90% de la fibra.
■ entre 2-4 nm de diámetro.
■ degradada por la elastasa.
■ proteína hidrofóbica.
■ Formada por: alanina, desmosina e
isodesmosina.
■ Situadas en el centro de la fibra.
Microfibrillas de fibrillina:
■ Unos 10 nm de diámetro.
■ Situadas en la periferia.
Fibras
Muestra de fibras elásticas

23. Marta Colón Más
Síntesis
Síntesis de elastina:
Secreción de tropoelastina.
Unión de 4 derivados de lisina de la molécula de tropoelastina (por
acción de lisiloxidasa)→desmosina.
Excretada al medio extracelular.
Síntesis de fibrilina:
En aparato de Golgi y RER.
Excretada al medio extracelular.
En el medio extracelular la proelastina se une a la fibrillina→
FIBRAS ELÁSTICAS.
Fibras

24. Marta Colón Más
FIBRAS RETICULARES
En el microscopio óptico:
■ Fibras muy delgadas.
■ Forman redes, no haces.
■ Se tiñen con tinciones de plata (y
no con H-E), donde se distinguen
de color negro.
■ También se tiñen con el método
PAS.

En el microscopio electrónico:
■Microfibrillas muy delgadas con la
misma estructura periódica que el
colágeno.
■Compuestas por colágeno tipo III y I.
■Cubierta de proteoglucanos.
Fibras

25. Marta Colón Más
Muestra de fibras de reticulina (tinción argéntica, tolivia).
Fibras

26. Marta Colón Más
localización
Rodean los adipocitos y células musculares lisas.
Debajo del endotelio de los capilares (confiere rigidez).
Formando el retículo del tejido linfoide y la médula ósea.
Rodean las células parenquimatosas.
Forman parte de la lámina basal de las membranas basales.
Fibras

27. Balma Ferrando Rubert
Substància Fonamental
 Proteïnglicans
 Glucosaminglicans
 Glucoproteïnes adhesives
 Membrana Basal

28. Balma Ferrando Rubert
SUBSTÀNCIA FONAMENTAL
Matèria situada entre cèl·lules i fibres
Característiques físiques
>viscositat
>soluble en líquids histològics com H-E
>Es pot estudiar per PAS
>conservació per congelació, estudi amb blau
alcià
Components principals: proteïnglicansproteïnglicans i aigüa

29. Balma Ferrando Rubert
PROTEÏNGLICANS
Composició: 95%
d’hidrats de carboni units
a proteïnes mitjançant e.
covalents
Els hidrats de carboni
reben el nom de
glucosaminglicans:
>GAG sulfatats

Substància fonamental

30. Balma Ferrando Rubert
GAG SULFATATS
Cadenes formades per
unes 300 mol·lècules de
disacàrids
Tipus:
>condroitínsulfat: cartílag
>dermatansulfat: pell
>queratansulfat: còrnia,
cartílag i t. ossi
>heparansulfat: aorta,
fetge i pumó
>heparina: mastòcits
Substància fonamental

31. Balma Ferrando Rubert
GAG NO SULFATAT:
HIALURONÀ
És el GAG més abundant del t. conectiu
C. generals: 2’5 (micras) de llarg
LOCALITZACIÓ: líquid sinovial i cos vitri de l’ull
Molt important per a la formació d’agregats de d’agregats de
proteïnglicansproteïnglicans
Substància fonamental

32. Balma Ferrando Rubert
HIALURONÀ: FUNCIONS
CARTÍLAG: dona
elasticitat i resistència
>permet que l’articulació
reprenga el seu espessor
després d’haver segut
comprimida
LÍQ SINOVIAL: funció
lubricant
>és important quan es
mouen les fibres de
colàgen ubicades en
sentit longitudinal
Substància fonamental

33. Balma Ferrando Rubert
AGREGATS DE
PROTEÏNGLICANS
Acúmuls molt grans de
més de 200 millons de
pes mol·lecular
COMPOSICIÓ: 1% de
hialuronà i proteïnglicans
ESTRUCTURA: El
hialuronà forma el nucli
>els proteïnglicans
s’uneixen per e. no
covalents mitjançant
proteïnes lligadores
Substància fonamental

34. Balma Ferrando Rubert
AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS:
COLORACIÓ
METACROMASIA: Com són agregats polianiònics fan
que colorants bàsics com el blau de toluidina formen
polímers i adquireixquen un color magenta
Congelats poden tintar-se per blau alcià
No poden tintar-se per el mètode P.A.S
Substància fonamental

35. Balma Ferrando Rubert
AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS:
IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA
Mig de difusió de gasos i ions
Dificulta el moviment de les grans
mol·lècules impedint la diseminació
de microorganismes invasors
HIALURONIDASSA
Substància fonamental

36. Balma Ferrando Rubert
GLUCOPROTEÏNES
ADHESIVES
Glúcids als quals
s’uneixen proteïnes
Participen en
l’anclatge dels epitelis
a la m. extracel·lular
Forma part de la
llàmina basal
Substància fonamental

37. Balma Ferrando Rubert
G. ADHESIVES: TIPUS
GLUCOPROTEÏNES
ADHESIVES
FIBRONECTINA:
> e. Covalents
> Fixa les cèl·lules a la matriu
LLAMININA:
Uniò de la llamina basal
Isoformes
Llocs d’uniò per al colàgen
ENTACTINA:
>Uniò de la llaminina al colàgen IV
de la llàmina densa
TENASCINA:
Escassa quantitat
Molt important en t. embrionaris
Substància fonamental

38. Balma Ferrando Rubert
Membrana Basal
 Llàmina Basal
 Llàmina reticular

39. Balma Ferrando Rubert
MEMBRANA BASAL
Separació entre el t.
conjuntiu i l’epiteli
Es pot distingir en els
preparats tenyits amb H-E
com un engrossament
eosinòfil
 TINCIÒ: preparacions
amb PAS o mètodes
argèntics
Membrana Basal

40. Balma Ferrando Rubert
Mostra de teixit conjuntiu renal tractada amb el mètode PAS
Substància fonamental

41. Balma Ferrando Rubert
MEMBRANA BASAL:
COMPONENTS
Llàmina basalLlàmina basal:
> llàmina densa: engreixament d’uns 50 nm
composat per un reticulat de fins filaments
>llàmina lúcida: capa poc electrondensa entre la
llàmina densa i la membrana cel·lular
Llàmina reticular: zona més variable
composada per fibres reticulars integrades per
proteïnes i polisacàrids, unida a la llàmina basal
per fibronectina
Substància fonamental

42. Balma Ferrando Rubert
LLÀMINA BASAL: FUNCIONS
Suport
Filtre mol·lecular passiu
Defensa
Cicatrització
Diseminació de cèl·lules tumorals
Substància fonamental

43. Balma Ferrando Rubert
Cè·lules del teixit conjuntiu
 Fixes
 Migrants

44. Balma Ferrando Rubert
CÈL·LULES DEL TEIXIT
CONJUNTIU
Poden ser: pròpies o sanguínies
Categories
Fixes Migrants
Fibrobalsts
Reticulars
Mesenquimals
Adipòcits
Monòcits/macròfags
Cèl. dendrítiques
Limfòcits/cèl. plasmàtiques
Granulòcits eosinòfils i basòfils
Mastòcits
Cèl·lules

45. Balma Ferrando Rubert
FIBROBLASTS
Cèl·lula principal
C. GENERALS:
grans/aplanades/ fines
prolongacions
TINCIÓ: H-E
FGF: Factor de creixement
de fibroblasts
M.O: nucli oval/axatat
> dos nucleols
> cromatina molt
granul·lada
> citoplasma eosinòfil
Cèl·lules fixes

46. Balma Ferrando Rubert
Mostra de teixit conjuntiu dens tractada amb hematoxilina-eosina
Cèl·lules fixes

47. Balma Ferrando Rubert
FIBROBLASTS: M.E.
Escàs RER
Escàs AdG
Es pot estudiar el seu
paper fonamental en
la cicatrització
Adquireixen
miofibretes i formen
miofibroblasts amb
certa capacitat de
contracció
Cèl·lules fixes
Imatge de m.e d’un fibroblast tumoral
Imatge de m.e d’un miofibroblast

48. Balma Ferrando Rubert
Imatge de microscopia electrònica d’un fibroblast procedent d’un tumor
benigne
Cèl·lules fixes

49. Balma Ferrando Rubert
RETICULARS
Cèl·lules especialitzades
en la producció de f.
reticulars
C. GENERALS:
semblants a una
estrella/formen reds
TINCIÓ: H-E
M.O: nuclis grans, ovals i
clars
> citoplasma
abundant i basòfil


Cèl·lules fixes

50. Balma Ferrando Rubert
Mosta de teixit conjuntiu reticular tractada amb hematoxilina-eosina
Cèl·lules fixes

51. Balma Ferrando Rubert
MESENQUIMALS
Cèl·lules poc
diferenciades del t.
embrionari
C. GENERALS:
Fusiformes de citoplasma
escàs
TINCIÓ: H-E/ Citoplasma
eosinòfil
Les cèl. Mesenquimals
que no es diferencien
migren a la medul·la òssia
i al t. limfoide
Cèl·lules fixes

52. Balma Ferrando Rubert
Mostra de teixit mesenquimal tractada amb hematoxilina-eosina
Cèl·lules fixes

53. Balma Ferrando Rubert
ADIPÒCITS
Cèl·lules especialitzades en
emmagatzemar lípids
C. GENERALS: Molt grans i
redonejades
TINCIÓ: H-E (només es
tenyeix el
citoplasma)
> Tetròxid d’Osmi
(només es tenyeix la
vacuola lipídica)
Formen el t. adipòs
Cèl·lules fixes

54. Balma Ferrando Rubert
Mostra de teixit adipòs blanc tractada
amb H-E
Mostra de teixit adipòs blanc
tractada amb tetròxid d’Osmi
Cèl·lules fixes

55. Verónica Morant Puig
Cèl·lules migrants del teixit
conjuntiu.
Tipus i característiques.
Verónica Morant Puig.

56. Verónica Morant Puig
Característiques generals.
Tipus cel·lulars no exclusius del teixit conjuntiu.
Migren del torrent sanguini al teixit conjuntiu.
Quantitat variable.
Vida mitja curta. Són reemplaçats per noves
migracions cel·lulars procedents del torrent
sanguini.
Cèl·lules migrants

57. Verónica Morant Puig
Tipus cel·lulars.
Monòcits.
Macròfags.
Cèl·lules dentrítiques.
Limfòcits.
Cèl·lules plasmàtiques.
Granulòcits eosinòfils i neutròfils.
Mastòcits.
Cèl·lules migrants

58. Verónica Morant Puig
Monòcits. Origen i localització.
Es desenvolupen en la
mèdula òssea i s’alliberen
a la sang.
Xicoteta reserva a la
mèdul·la òssea.
En la sang representen el
5% dels leucòcits.
A les 24h de ser alliberats
passen del torrent
sanguini al teixit conjuntiu,
on es diferèncien a
macròfags.
Cèl·lules migrants

59. Verónica Morant Puig
Caracterísqtiues morfològiques i
estructurals.
Diàmetre de 12-15 m.
Forma de faba o
ferradura.
Nucli excèntric.
Grànuls amb lisosomes
primaris al citoplasma.
Diferenciació de monocit
a macròfag augment
de tamany, del nombre
de lisosomes primaris,
adquireix capacitat
fagocítica.
Cèl·lules migrants

60. Verónica Morant Puig
Macròfags. Origen i tipus.
S’originen a partir dels monocits.
Participa en la defensa de l’organisme envers particules extranyes invasores.
Vida mitja de 2 mesos.
En ausència d’inflamació (estat de repòs relatiu)  macròfags fixes i macròfags
lliures.
En presència d’inflamació  macròfags activats.
Cèl·lules migrants

61. Verónica Morant Puig
Macròfags fixes i macròfags lliures.
•Macròfags fixes:
Forma d’estrela.
S’extendeix al llarg de les fibres de colàgen, a les que s’uneix per
adhesió.
S’asemblen als fibroblasts. Diferència  menor tamany i major
oscuritat dels nucleols dels macròfags, amb major quantitat de
cromatina condensada.
•Macròfags lliures:
Cèl·lules grans arredonides.
Diametre de 15-20 m.
Movilitat activa i migració ameboide  quimiotaxis.
Gran quantitat de vacuoles, grànuls, lisosomes i cosos residuals 
capacitat fagocítica.

Cèl·lules migrants

62. Verónica Morant Puig
Macròfags especials.
Cèl·lules de Kupfer (fetge), macròfags alveolars (pulmons) , microglia
(SNC).
Gran capacitat fagocítica.
Presència de receptors o marcadors de superficie.
Expresen totes les molècules de classe II del complex major
distocompatibilitat (HCM).
Junt els monocits formen el sistema fagocític mononuclear fagocits
professionals.
Cèl·lules migrants
Cèl·lules de Kupffer Macròfags alveolars Microglia

63. Verónica Morant Puig
Macròfags activats.
 Degut a l’activitat fagocítica
inespecífica dels macròfags
constitutius, a les citoquines i a
l’actuació com cèl·lules
presentadores d’antigen
activació dels linfocits T helper
 resposta inmune 
macròfags activats.
L’activació de macròfags:
major activitat fagocítica, major
expresió dels receptors Fc,
aungment de l’eliminació de
microorganismes.
Cèl·lules migrants

64. Verónica Morant Puig
Cèl·lules dentrítiques. Característiques.
Orígen en la mèdul·la
òssia.
Cèl·lules dentrítiques,
macròfags, linfocits B 
cèl·lules presentadores
d’antígens professionals
(molècules de classe II
del CMH, molècula
coestimuladora B7).
Capacitat pinocítica.
Cèl·lules migrants

65. Verónica Morant Puig
Tipus de cèl·lules dendrítiques.
Cèl·lules dendrítiques limfoides:
Cèl·lules de Langherhans. Epidermis cutània.
Cèl·lules dendrítiques intersticials. Tracte digestiu,
pulmons i rinyons.
Cèl·lules dendrítiques no limfoides.
Cèl·lules dendrítiques interdigitants. Timo, melsa i nòduls
limfàtics.
Cèl·lules dendrítiques foliculars. Zones depenents de la
mèdul·la òssia, ganglis limfàtics i melsa.
Cèl·lules migrants

66. Verónica Morant Puig
Linfòcits. Característiques
morfològiques i estructurals.
Cèl·lules lliures més
menudes del t.conjuntiu.
Diàmetre 7m.
Nucli arredonit i basòfil
Nombrosos ribosomes
lliures.
Xicotet Aparell de Golgi.
Poques mitocòndries.
Cèl·lules migrants

67. Verónica Morant Puig
Localització dels limfòcits.
Teixits linfoides.
Mucoses del tracte
digestiu i vies aèrees.
Escassos en altres teixits
conjuntius  la quantitat
augmenta en reaccions
inmunes.
Idèntics als linfòcits
sanguinis.
Cèl·lules migrants

68. Verónica Morant Puig
Cèl·lules plasmàtiques. Característiques
generals.
Ovalades i 10-20 m de diàmetre.
Nucli arredonit. Localització
excèntrica. Cúmuls de cromatina
en la periferia.
Citoplasma abundant i basòfil.
Aparell de Golgi gran.
RER desenvolupat.
Nombrosos ribosomes lliures.
Es desplacen lentament.
Sense capacitat fagocítica.
Es formen per diferenciació de
linfòcits B.
Es localitzen a la làmina pròpia del
tub digestiu i teixit limfoide.
Cèl·lules migrants

69. Verónica Morant Puig
Mostra de cèl·lules plasmàtiques (H-E)

70. Verónica Morant Puig
Granulòcits eosinòfils. Característiques.
Nucli característic amb dos lòbuls units per un filament.
Grosos grànuls refrigents al citoplasma, limitats per
membrana. Contenen enzims hidrolítics i lisosomes.
Idèntics als leucòcits eosinòfils de la sang.
Movilitat i activitat fagocítica.
Cèl·lules migrants

71. Verónica Morant Puig
Mostra de granulòcits eosinòfils
Cèl·lules migrants

72. Verónica Morant Puig
Localització de granulòcits eosinòfils
En quantitats moderades
al teixit conjuntiu.
Abundants en la làmina
pròpia del tracte digestiu i
vies aèrees.
En patologies alèrgiques
(febra, asma) augmenta la
quantitat en sang i teixits
 hipersensibilitat.
Cèl·lules migrants

73. Verónica Morant Puig
Granulocits neutròfils. Característiques.
10-15 m de diàmetre.
Nucli dividit en 3-5 lòbuls
 granulocits
polinuclears.
Al citoplasma: grànuls
primaris i grànuls
secundaris.
No regeneren els grànuls.
Movilitat activa i capacitat
fagocítica  fagocits
professionals.
Defensa contra infeccions
bacterianes (fagocitosis
bacteriana).
Cèl·lules migrants

74. Verónica Morant Puig
Localització.
Pool de reserva a la
mèdul·la òssia. Cèl·lules
madures de fàcil
movilització.
Pool circulant al torrent
sanguini.
Pool marginal. Abandona
el torrent sanguini i es
dirigeix a la zona
inflamada.
Cèl·lules migrants

75. Verónica Morant Puig
Mastòcits. Característiques.
Cèl·lules grans.
Nucli menut, arredonit i basòfil.
Aparell de Golgi desenvolupat.
Grànuls delimitats per
membrana. Contenen heparina i
histamina.
Formats en la mèdul·la òssia a
partir d’estadis inmadurs
alliberats al torrent sanguini.
S’asemblen als granulocits
neutròfils.
En la major part dels teijits
conjuntius. En major quantitat a
la pell i mucoses del tub
digestiu i vies aèrees.
Defensa envers infeccions
bacterianes.
Cèl·lules migrants

76. Verónica Morant Puig
Mostra de mastòcits
Cèl·lules migrants

77. Balma Ferrando RuberBalma Ferrando Ruber
Teixit Conjuntiu Teixit Conjuntiu
No ModelatNo Modelat

78. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Tipus de Teixit Conjuntiu No Tipus de Teixit Conjuntiu No
ModelatModelat
1. Embrionari: Mesènquima1. Embrionari: Mesènquima
2. Ric en substància fonamental: Mucós2. Ric en substància fonamental: Mucós
3. Equilibrat: Teixit Conjuntiu Lax, Comú o Areolar.3. Equilibrat: Teixit Conjuntiu Lax, Comú o Areolar.
4. Ric en Fibres:4. Ric en Fibres:

Fibres de col.làgenFibres de col.làgen
•a) Desordenatsa) Desordenats
•b) Ordenats: unitens, bitensb) Ordenats: unitens, bitens

Fibres de reticulinaFibres de reticulina

Fibres elàstiquesFibres elàstiques
5. Ric en cèl.lules.5. Ric en cèl.lules.

79. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
1- Embrionari: 1- Embrionari:
MESÈNQUIMAMESÈNQUIMA

80. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu de Tipus Teixit Conjuntiu de Tipus
MesenquimalMesenquimal
Típic en l’embrióTípic en l’embrió
Predomini de cèl.lules indiferenciadesPredomini de cèl.lules indiferenciades
Escàs o nul component fribrilarEscàs o nul component fribrilar
Escassa substància fonamentalEscassa substància fonamental

81. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
MesènquimaMesènquima

82. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu MesenquimalTeixit Conjuntiu Mesenquimal

83. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu MesenquimalTeixit Conjuntiu Mesenquimal

84. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
2- 2- Teixit Conjuntiu Teixit Conjuntiu MUCÓSMUCÓS

85. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu MucósTeixit Conjuntiu Mucós
Té una gran distribució en l’embrióTé una gran distribució en l’embrió
Especialment característic en la Especialment característic en la
denominada denominada gelatina de Whartongelatina de Wharton, en el , en el
cordó umbilical.cordó umbilical.
Les cèl.lules són més grans que els Les cèl.lules són més grans que els
fibroblasts comuns i s’asemblen molt a les fibroblasts comuns i s’asemblen molt a les
cèl.lules mesenquimatoses.cèl.lules mesenquimatoses.
Abundant substància fonamental.Abundant substància fonamental.
Escasses fibres: Escasses fibres: col.làgena fines.col.làgena fines.

86. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
T.C. Mucós: LocalitzacióT.C. Mucós: Localització
A l’embrió al cordó umbilical (A l’embrió al cordó umbilical (gelatina de gelatina de
WhartonWharton).).
En la En la càmera pulparcàmera pulpar de les dents en de les dents en
desenvolupament.desenvolupament.
En l’adult, a nivell de la En l’adult, a nivell de la pulpa dentàriapulpa dentària..

87. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu Mucós : Teixit Conjuntiu Mucós :
gelatina de Wharton (cordó gelatina de Wharton (cordó
umbilical)umbilical)

88. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu Mucós: Càmara Teixit Conjuntiu Mucós: Càmara
pulpar de les dents pulpar de les dents

89. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
3- 3- Teixit Conjuntiu Teixit Conjuntiu LAX COMÚLAX COMÚ

90. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu Lax ComúTeixit Conjuntiu Lax Comú
Equilibri entre cèl.lules, fibres i substància Equilibri entre cèl.lules, fibres i substància
fonamental.fonamental.
És el més important de tot l’organisme.És el més important de tot l’organisme.
Presenta rica inervació i irrigació.Presenta rica inervació i irrigació.
Les fibres estan entreteixides en forma Les fibres estan entreteixides en forma
laxa i transcurreixen en totes les laxa i transcurreixen en totes les
direccions.direccions.

91. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
T.C. Lax Comú: LocalitzacióT.C. Lax Comú: Localització
És especialment abundant en la làmina pròpia És especialment abundant en la làmina pròpia
de varis òrgans buits, on sol ser molt ric en de varis òrgans buits, on sol ser molt ric en
cèl.lules.cèl.lules.
Sosté els teixits epitelias, situant-se per davall.Sosté els teixits epitelias, situant-se per davall.
Constitueix l’hipodèrmis.Constitueix l’hipodèrmis.
Constitueix la làmina pròpia i la submucasa dels Constitueix la làmina pròpia i la submucasa dels
aparell respiratori i digestiu.aparell respiratori i digestiu.
Constitueix la subserosa pleural, peritoneal i Constitueix la subserosa pleural, peritoneal i
pericàrdica.pericàrdica.

92. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
T.C. Lax ComúT.C. Lax Comú

93. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
T.C. Lax ComúT.C. Lax Comú

94. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell

4- Ric en Fibres:4- Ric en Fibres:

Fibres de col.làgenFibres de col.làgen
•a) Desordenatsa) Desordenats
•b) Ordenats: unitens, bitensb) Ordenats: unitens, bitens

Fibres de reticulinaFibres de reticulina

Fibres elàstiquesFibres elàstiques

95. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
4.1- Teixit Conjuntiu Dens o Ric 4.1- Teixit Conjuntiu Dens o Ric
en Fibres de col.làgenaen Fibres de col.làgena
Predominen les fibres respecte de la Predominen les fibres respecte de la
quantitat de cèl.lules i de matriu amorfa.quantitat de cèl.lules i de matriu amorfa.
Predominen les fibres de col.làgena, amb Predominen les fibres de col.làgena, amb
poques cèl.lules i poca substància poques cèl.lules i poca substància
fonamental.fonamental.
Cèl.lules: fibroblast, mastòcits, adipòcits.Cèl.lules: fibroblast, mastòcits, adipòcits.
Funció: suport mecànic i resistència a les Funció: suport mecànic i resistència a les
forces de traccióforces de tracció
Hi ha de dos tipus: no ordenat i ordenat.Hi ha de dos tipus: no ordenat i ordenat.

96. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu Dens o Fibrós Teixit Conjuntiu Dens o Fibrós
DensDens

97. Lidia Holgado CastellLidia Holgado Castell
Teixit Conjuntiu DensTeixit Conjuntiu Dens

98. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Teixit Conjuntiu Dens no Teixit Conjuntiu Dens no
ordenat o irregularordenat o irregular

99. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Teixit Conjuntiu Dens no Teixit Conjuntiu Dens no
ordenat o irregularordenat o irregular
Es troben grans quantitats de fibres de Es troben grans quantitats de fibres de
col.làgena agrupades en grossos feixos.col.làgena agrupades en grossos feixos.
Predominen les fibres de col.làgena, però Predominen les fibres de col.làgena, però
també hi han fibres el.làstiques i de també hi han fibres el.làstiques i de
reticulina.reticulina.
Fibroblast Fibroblast
Substància fonamental.Substància fonamental.

100. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
T.C.Dens irregular: LocalitzacióT.C.Dens irregular: Localització
Dermis Dermis
PeriostiPeriosti
Càpsula fibrosa d’òrgans: melsa, fetge, Càpsula fibrosa d’òrgans: melsa, fetge,
albugínea del testicle.albugínea del testicle.
Baines perifèriques dels nervis (epineuro)Baines perifèriques dels nervis (epineuro)
Baines perifèriques dels tendons Baines perifèriques dels tendons
(epimisio)(epimisio)
Dura mare dels SNCDura mare dels SNC

101. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Teixit Conjuntiu Dens irregular Teixit Conjuntiu Dens irregular

102. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
T.C. Dens IrregularT.C. Dens Irregular

103. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Teixit Conectiu Dens Regular o Teixit Conectiu Dens Regular o
ordenatordenat

104. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Teixit Conectiu Dens Regular o Teixit Conectiu Dens Regular o
ordenatordenat
Ací els feixos de fibres de col.làgena Ací els feixos de fibres de col.làgena
adopten una adopten una disposició molt ordenadadisposició molt ordenada..
Les fibres de col.làgena poden disposar-Les fibres de col.làgena poden disposar-
se de 2 formes:se de 2 formes:

En un sol sentitEn un sol sentit: FEIXOS PARAL.LELS O : FEIXOS PARAL.LELS O
UNITENSUNITENS

Formant làminesFormant làmines: FEIXOS ENTRECREUATS : FEIXOS ENTRECREUATS
O BITENSO BITENS

105. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Feixos Paral·lels o UnitensFeixos Paral·lels o Unitens
Vorem dos localitzacions:Vorem dos localitzacions:

TENDONSTENDONS

LLIGAMENTSLLIGAMENTS

106. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Feixos Paral.lels o unitensFeixos Paral.lels o unitens
2)2)TendóTendó
Compost per feixos de Compost per feixos de fibres de fibres de
col.làgenacol.làgena dispostes en dispostes en paral.lel paral.lel amb el amb el
sentit sentit longitudinal.longitudinal.
Envoltats per una càpsulaEnvoltats per una càpsula
Els fibroblast es disposen entre els Els fibroblast es disposen entre els
feixos,(tenocits) i són escassos.feixos,(tenocits) i són escassos.

107. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Feixos paral·lels o unitensFeixos paral·lels o unitens

108. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
2. Lligaments2. Lligaments
S’asemblen a les estructures dels tendonsS’asemblen a les estructures dels tendons
Organització Organització menys regularmenys regular
Funció: transmet la força de tracció Funció: transmet la força de tracció
mecànica.mecànica.
És poc extensible i molt resistent.És poc extensible i molt resistent.

109. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
LligamentsLligaments

110. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Feixos entrecreuats o bitensFeixos entrecreuats o bitens
És característic a les:És característic a les:

FASCIES I APUNEUROSISFASCIES I APUNEUROSIS

L’ESCLERÓTICAL’ESCLERÓTICA

CÒRNEACÒRNEA

111. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Feixos Entrecreuats o bitensFeixos Entrecreuats o bitens
1. En fàscies i aponeurosis1. En fàscies i aponeurosis
•Les fibres de col.làgena de cada pla porten Les fibres de col.làgena de cada pla porten
una orientació distintauna orientació distinta
2. En l’escleròtica2. En l’escleròtica
•Les fibres de col.làgena en cada pla porten Les fibres de col.làgena en cada pla porten
una orientació distinta però menys regularuna orientació distinta però menys regular
3. En la còrnea3. En la còrnea
•Quan l’orientació d’una làmina a la següent té Quan l’orientació d’una làmina a la següent té
una angulació de 90ºuna angulació de 90º
•Amb esta disposició tan ordenada deixa Amb esta disposició tan ordenada deixa
passar la llum i permet que s’adapte al globus passar la llum i permet que s’adapte al globus
ocular.ocular.

112. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
4.2- Teixit Conjuntiu Dens Ric en 4.2- Teixit Conjuntiu Dens Ric en
Fibres de ReticulinaFibres de Reticulina
Predominen les Predominen les fibres de reticulina fibres de reticulina (fibres (fibres
de col.làgena tipus III)de col.làgena tipus III)
Formen xarxesFormen xarxes
Reticulina de GomoriReticulina de Gomori
Entre elles cèl.lules de reticulina que són Entre elles cèl.lules de reticulina que són
distintes dels fibroblasts comuns i distintes dels fibroblasts comuns i
substància fonamental.substància fonamental.

113. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
T.C. Dens Ric en Fibres de T.C. Dens Ric en Fibres de
Reticulina: LocalitzacióReticulina: Localització
Entre els sinusoides hepàtics.Entre els sinusoides hepàtics.
En l’estroma de sosteniment d’òrgans En l’estroma de sosteniment d’òrgans
hematopoiètics, ganglis limfàtics, melsa, hematopoiètics, ganglis limfàtics, melsa,
mèdul.la òssia.mèdul.la òssia.

114. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Fibres de reticulina al gangli Fibres de reticulina al gangli
limfàticlimfàtic

115. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
4.3- Teixit Conjuntiu Dens Ric en 4.3- Teixit Conjuntiu Dens Ric en
Fibres ElàstiquesFibres Elàstiques
Fibres de col.làgena, reticulina, fibroblast i Fibres de col.làgena, reticulina, fibroblast i
substància fonamental.substància fonamental.
Els feixos es mantenen units mitjançant Els feixos es mantenen units mitjançant
teixit conectiu lax en que es troben teixit conectiu lax en que es troben
fibroblasts comuns.fibroblasts comuns.

116. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Formes d’organitzar-seFormes d’organitzar-se
Aïllades: Aïllades: en la dermis reticularen la dermis reticular
Plexes anatomòtics: Plexes anatomòtics: en la dermis papilar.en la dermis papilar.
Feixos paral.lels o fascicles: Feixos paral.lels o fascicles: lligament lligament
groc.groc.
Làmines: Làmines: paret arterial de les grans paret arterial de les grans
artèries, també a la tràquea o als artèries, també a la tràquea o als
bronquis.bronquis.

117. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
T.C. Dens Ric en cèl·lules T.C. Dens Ric en cèl·lules
elàstiques elàstiques

118. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent

119. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
T.C. Dens Ric en cèl·lules T.C. Dens Ric en cèl·lules
elàstiques elàstiques

120. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Mastòcits i cèl.lules elàstiquesMastòcits i cèl.lules elàstiques

121. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
55- Teixit Conjuntiu - Teixit Conjuntiu Ric en Ric en
Cèl.lulesCèl.lules

122. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
Teixit Conjuntiu Ric en Teixit Conjuntiu Ric en
Cèl.lulesCèl.lules
Estroma ovàric i uteríEstroma ovàric i uterí
Cèl.lules de tipus fibroblast molt abundantCèl.lules de tipus fibroblast molt abundant
Làmina pròpia del digestiuLàmina pròpia del digestiu
Escassa quantitat de fibres de col.làgena i Escassa quantitat de fibres de col.làgena i
escassa quantitat de substància escassa quantitat de substància
fonamental.fonamental.

123. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
T.C. Ric en cèl·lules: Estroma T.C. Ric en cèl·lules: Estroma
OvàricOvàric

124. Estrella Gimeno VicentEstrella Gimeno Vicent
T.C Ric en cèl·lulesT.C Ric en cèl·lules

125. Balma Ferrando RuberBalma Ferrando Ruber
GRÀCIES PER LA VOSTRA GRÀCIES PER LA VOSTRA
ATENCIÓATENCIÓ