Tema 1 Desenvolupament afectiu en l'adolescència UAB

Créixer i desenvolupar-se en l'etapa de l'adolescència

1. DESENVOLUPAMENT AFECTIU Prof. Maria Carbó TEMA 1 Créixer i desenvolupar-se en l'etapa de l'adolescència Màster interuniversitari de formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d'idiomes.     Especialitat: Matemàtiques  

2. El model de Sigmund Freud FASES PREGENITALS ORAL Plaer a la boca (1 any) ANAL Plaer a l’anus (2 anys) FASES GENITALS FÀL·LICA Plaer a les zones genitals (3-6 anys) LATÈNCIA (6-11 anys) GENITAL ADULTA (a partir de la pubertat)

3. ORAL Plaer a la boca (1 any) El plaer de la libido està lligat a l’excitació de la cavitat bucal i dels llavis. A través de l’activitat de nutrició expressa i organitza la relació de l’objecte, que és la mare. És molt important que es realitzi amb satisfacció perquè la relació d’objecte amb la mare és essencial per una bona organització mental de la persona. ANAL Plaer a l’anus (2 anys) La relació d’objecte és plena de significacions lligades a la funció de defecar -expulsió/retenció- i al valor simbòlic que té el producte de la defecació. FÀL·LICA Plaer a les zones genitals (3-6 anys) La libido es fixa als òrgans genitals, no com a òrgans de reproducció sinó pel plaer que els proporcionen. Complex d’Èdip Complex de Castració Desenvolupament del Superjò LATÈNCIA (6-11 anys) Continua la preocupació pels aspectes sexuals però d’una forma més serena i tranquil·la. Sorgeixen mecanismes de defensa com la repressió i la sublimació. Es manifesta amb el pudor que mostren. GENITAL ADULTA (a partir de la pubertat) Es dóna una reorganització de la sexualitat i s’arriba a una autèntica relació d’objecte nova. Es dóna l’heterosexualitat que es caracteritza per l’atracció dels sexes oposats i es segella el final de l’autoerostisme infantil. El model de Sigmund Freud

4. El model d’Erik H. Erikson El desenvolupament segons Erikson es basa en tres grans directrius: 1. El principi epigenètic del desenvolupament 2. L’aspecte relacional 3. La funció de la realitat social i la cultura

5. El model d’Erik H. Erikson El principi epigenètic de desenvolupament - Cada òrgan es desenvolupa segons una raó i seqüència pròpia. Si algún òrgan o funció d’aquest es veu contrariat afecta a tot l’equilibri de l’organisme. Estadis pregenitals Estadi I (0-6 mesos) Mode incorporatiu passiu-perceptiu Zona oral: boca, òrgans dels sentits, respiració Estadi II (6-12 mesos) Mode incorporatiu actiu-captatiu Estadi III (12 mesos-3 anys) Mode eliminatiu Mode retentiu Zona uretral: esfínters, òrgans dels sentits, musculatura Estadi genital infantil Estadi IV (3, 4 i 5 anys) Mode intrusiu (nens) Mode inclusiu (nenes) Zona genital o fàl·lica: Òrgans genitals i de locomoció

6. El model d’Erik H. Erikson El principi epigenètic de desenvolupament Epigènesi social DES. PSICOSEXUAL DES. PSICOSOCIAL Maduresa Societat Edat adulta Família, professió Joventut adulta Company, família Pubertat – adolescència Grup, amics, equip Latència Escola, mestres, condeixebles Genitalitat Família, companys de joc Analitat Mare, pare, germans/nes Oralitat Mare

7. El model d’Erik H. Erikson El principi epigenètic de desenvolupament DES. PSICOSEXUAL ETAPES DEL JO DES. PSICOSOCIAL Maduresa INTEGRITAT Societat Edat adulta GENERATIVITAT Família, professió Joventut adulta INTIMITAT Company, família Pubertat – adolescència IDENTITAT Grup, amics, equip Latència LABORIOSITAT Escola, mestres, condeixebles Genitalitat INICIATIVA Família, companys de joc Analitat AUTONOMIA Mare, pare, germans/nes Oralitat CONFIANÇA Mare

8. El model d’Erik H. Erikson ETAPES O CRISIS DEL DESENVOLUPAMENT Segons el principi epigenètic, la personalitat es desenvolupa travessant vuit crisis psicosocials. Crisi no en sentit pejoratiu, però cada etapa comporta un risc. La solució positiva de cada crisi depèn de la relació de mutualitat amb l’entorn . DES. PSICOSEXUAL ETAPES DEL JO DES. PSICOSOCIAL Maduresa Integritat del jo enfront de desesperació Societat Edat adulta Generativitat enfront d’estancament Família, professió Joventut adulta Intimitat enfront d’aïllament Company, família Pubertat – adolescència Identitat enfront de confusió Grup, amics, equip Latència Indústria enfront d’inferioritat Escola, mestres, condeixebles Genitalitat Iniciativa enfront de culpa Família, companys de joc Analitat Autonomia enfront de vergonya i dubte Mare, pare, germans/nes Oralitat Confiança enfront de desconfiança Mare