Les Teràpies psicològiques
QUÈ ÉS UNA TERÀPIA?
- El terme teràpia prové del grec therapeutikós, que significa “aquell que
té cura d’una altra persona”. La psicoteràpia es un procés de comunicació
entre un psicoterapeuta (és a dir, una persona entrenada per avaluar i generar
canvis) i una persona que acudeix a consultar-lo («pacient» o «client») que es
dóna amb el propòsit d’una millora en la qualitat de vida en aquest últim, a
través d’un canvi en la seva conducta, actituds, pensaments o afectes.
Metes terapèutiques
Els terapeutes no solen estar d’acord amb les variables que
cal tenir en compte per a estudiar la gènesi, el manteniment i
els canvis dels trastorns conductuals i emocionals. Hi ha
diversos objectius bàsics de les diferents teràpies:
AJUDAR A SUPERAR LA DESMORALITZACIÓ
REFERMAR LA COMPETÈNCIA PERSONAL
SUPERAR LES CONDUCTES D’EVITACIÓ
SER CONSCIENT DE LES PRÒPIES IDEES ERRÒNIES
ENSENYAR A ACCEPTAR LES REALITATS DE LA VIDA
A) Ajudar a superar la desmoralitzacióA) Ajudar a superar la desmoralització
Alguns problemes es deuen a tenir
baixa autoestima i falta d’habilitats
socials; d’altres són producte de la
incompetència personal o de no
saber prendre decisions.
<<L’objectiu de la teràpia és
ensenyar a veure els problemes com
a desafiaments i no com a
amenaces>>.
B) B) Refermar la competència personalRefermar la competència personal
Aprendre a dirigir la nostra conducta és un
objectiu bàsic de totes les psicoteràpies.
Algunes estratègies per a millorar l’eficàcia
personal són:
Pensar en conductes concretes, no en
definicions globals. <<em sento trist>>, en
comptes de <<estic deprimit>>.
Pensar la solució: <<Com puc canviar?>>.
Pensament pràctic: <<Estic nerviós, però ho
superaré>>.
Pensar en èxits petits: <<Faré el llit en comptes
de pensar a arreglar tota la casa>>.
Pensar en el futur, no en el passat: <<Demà
intentaré ser assertiu a classe>> en comptes
d’<<ahir no vaig ser capaç de preguntar a la
professora de matemàtiques.
C) C) Superar les conductes d’evitacióSuperar les conductes d’evitació
Cal aprendre estratègies per a
enfrontar-se als problemes i les
situacions estressants de la vida, en
comptes d’evitar-les. Per això, una de
les tasques terapèutiques és ajudar la
persona a fer el que fem, exposar-se
a les situacions angoixants.
D) Ser conscient de les pròpies idees D) Ser conscient de les pròpies idees
errònieserrònies
Moltes persones es fixen metes
irreals, tendeixen a ser
perfeccionistes i es jutgen a si
mateixes amb criteris molt
rigorosos. Estableixen metes que
són abstractes, generals i
inabastables; i la forma en què
defineixen es seus objectius
personals determina el seu èxit o
fracàs, la seva autoestima o
inutilitat.
E) Ensenyar a acceptar les realitats E) Ensenyar a acceptar les realitats
de la vidade la vida
Hi ha dues tasques que són
importants per a assolir la
maduresa personal:
Acceptar les coses que no podem
canviar i lluitar per a intentar
transformar les que podem.
Tenir criteris realistes per a assolir
un equilibri entre els desitjos, la
imaginació i la nostra capacitat
d’acció.
LA PSICOANÀLISI
La psicoteràpia neix a la fi del segle XIX amb la psicoanàlisi de
Freud. Enfront de la medicina tradicional, que utilitzava procediments
com la hipnosi en el tractament de la neurosi, la psicoanàlisi utilitza la
paraula com a vehicle terapèutic. Les tres tècniques que empra són:
L’associació lliure: el pacient explica el primer que li passa per la
ment.
Anàlisi i interpretació dels somnis: descripció dels somnis repetitius.
Transferència: el pacient recorda situacions passades, descarregant
contra el terapeuta totes les tensions i hostilitats.
Teràpia cognitivoconductual:
Cerca el autocontrol del propi comportament. El seu objectiu és
modificar, canviar o suprimir la conducta que suposa un problema
per al pacient.
Es preocupa per problemes d’aprenentatge i/o cognitius, de la manca
d’habilitats socials o emocionals, i ensenyen la manera en què s’han
d’afrontar als problemes de la vida.
El client aporta les dades, les seves habilitats i els coneixements, i el
terapeuta, la seva experiència i els coneixements tècnics.
Un psicòleg cognitivoconductual considera que les dades són el que
una persona pensa, sent i fa en un moment determinat; a més, són
molt rellevants els antecedents i les conseqüències de les seves
accions.
Teràpia familiar:
També s’anomena teràpia sistèmica i va sorgir amb els treballs d’un
grup de psicòlegs que van considerar que l’individu no és un ésser
aïllat, sinó en relació amb els altres. Encara que les persones
pertanyen a diferents grups, la teràpia sistèmica estudia el que més
es coneix, la família, i el tracta com un tot, observant com interactuen
els seus membres i examina els seus patrons inhibidors o
destructius.
Tenen en compte, doncs, la forma com els diferents membres d’una
família s’enfronten als problemes o els eludeixen, l’honestedat o
hostilitat en què basen les seves relacions familiars...
També tenen molt d’interès les diferents etapes del cicle vital, perquè
provoquen diferents formes de relació entre els membres familiars. .
Teràpia Humanista
La més important és la proposada per C. Rogers que considera que
el creixement cap a la maduresa personal és un procés incessant de
solució de problemes. També s’anomena teràpia centrada en la
persona.
La teràpia humanista posa l’accent en l’aspecte afectiu, més que no
pas en l’intel·lectual i s’orienta cap a l’actualització de les capacitats
d’autovaloració i autodirecció del client.
En aquesta teràpia són fonamentals les actituds del terapeuta que ha
de promoure i facilitar el canvi personal. El terapeuta no ha de ser
directiu, sinó que ha de deixar fer, tenir empatia, acceptar al client
incondicionalment i ser congruent amb el que diu i el que fa.
Teràpia Gestalt
És una combinació de la teràpia psicoanalítica i la humanista. Va ser
creada per Fritz Perls (1969) i té per objectiu que les persones siguin
conscients d’elles mateixes trencant les seves defenses i ajudant-les
a sentir i expressar els seus sentiments en cada moment.
Es tracta d’entrenar a les persones per a que parlin en primera
persona. Els terapeutes de la Gestalt animen a les persones a ser
sinceres amb elles mateixes i a ser més expressives.