UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES

1r BATX. Ciències de la Terra

2. LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Amb el nom de Teoria de Tectònica de plaques o Tectònica global es
recullen les teories que expliquen la dinàmica de l’escorça i que
constitueixen el paradigma geològic acceptat actualment.

3. LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Aquesta teoria pren com a models referents la Teoria de la deriva
continental i la Teoria de l’expansió dels oceans i permet donar
explicació i interrelacionar de forma coherent tota una sèrie de
processos geològics (sedimentació, activitat volcànica, deformació de
les roques, erosió, terratrèmols, etc).

4. LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Wegener suggeria que fa aproximadament
200 milions d'anys hi hagué una única massa
continental anomenada Pangea (pan =tot,
gea =terra) que estava envoltat per un
immens oceà, Panthalassa.
Segons Weneger, aquest super-continent
anomenat Pangea començà a dividir-se en
fragments que se n'anaren allunyant els uns
dels altres fins arribar a la posició actual.
Cap a 1912, Alfred Wegener (1880-1930) publicava
“L'origen dels continents i oceans” on
desenvolupava la teoria de la deriva continental

5. LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

6. LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

7. Wegener es va basar en proves de diversa naturalesa per elaborar la seva
teoria de la deriva continental:
Dades geogràfiques, basades en l'encaix dels contorns actuals dels
continents (per exemple Sudamèrica i Àfrica).
Dades paleontològiques. Els fòssils indiquen que fa uns 350 milions
d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-Amèrica, l'Índia i Austràlia eren les
mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units.
Dades geològiques. Coincidència en el tipus de roca i datació dels
minerals de serralades que ara formen part de continents diferents.
Dades paleoclimàtiques: L'aparició de dipòsits glacials del Carbonifer
als continents de l’antiga Gondwana fa sospitar d'una posició d'aquestes
terres molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral·lines en
zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indica una posició molt
més meridional.

PROVES de la TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

8. PROVES GEOGRÀFIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

9. PROVES PALEONTOLÒGIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

10. PROVES GEOLÒGIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

11. PROVES PALEOCLIMÀTIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

12. Les teories de Wegener foren majoritàriament refusades sobretot perquè
l'explicació a les causes o motor que movia els continents no van ser
acceptades pels científics.
La teoria de la Deriva continental va ser rebutjada i oblidada fins que als
anys 60 van tornar a ser considerades i acceptades.
Wegener proposava un moviment horitzontal per als continents enlloc del
moviment vertical. Quin era el motor que movia els continents?
Wegener va suposar que les capes més superficials de l'escorça
continental -SIAL- es trobaven "surant" sobre les capes subjacents de
SIMA, molt més denses i que formen part dels fons oceànics.
Wegener considerava que el desplaçament dels continents resultava
innegable, però tenia molts dubtes sobre l'origen de la força que causava
els moviments dels continents, donant com a possible explicació la força
centrífuga de la rotació terrestre i les forces d'atracció entre la Terra i la
Lluna que origina també les marees.
QUIN ÉS EL MOTOR DE LA DERIVA DELS CONTINENTS?

13. En els anys 1920, es creia que el fons oceànic era pla, formant per grans
planes que estaven cobertes de sediments.
L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC
Els mapes mostraven que els fons marins tenien
terribles valls profundes (fosses oceàniques),
grans cadenes muntanyoses (dorsals oceàniques)
i àmplies planes.
A més es va descobrir que els fons oceànics eren
molt joves (no es van trobar roques de més de
180 milions d'anys) i estan formats per materials
volcànics.
Després de la Segona Guerra Mundial, i per raons militars, es va
desenvolupar una nova ciència, l'oceanografia. Els oceanògrafs van
estudiar el fons marí emprant vaixells oceanogràfics equipats amb sonars.

14. L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC
Es va descobrir una
enorme dorsal al mig
de l'Atlàntic.

15. La teoria del fons oceànic desenvolupada pel geofísic Harry Hess proposa
que a través de les dorsals oceàniques s'expulsa magma contínuament
procedent de l'astenosfera i que aquest material s'estén a banda i banda
creant nou sòl oceànic, que es desplaça a banda i banda, com una cinta
lliscant. El sòl o fons de l'oceà es submergeix després a les grans fosses
oceàniques sota les costes d'alguns continents.
L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC
A partir de totes les dades recollides amb la nova ciència (oceanografia)
l'any 1.962 es va proposar una nova teoria: l'expansió del fons oceànic.

16. L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC

17. L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC
Les principals proves que
demostren l'expansió del fons
oceànic són:
1. Estudi del magnetisme:
mostra que a banda i banda de
les dorsals existeixen bandes
paral·leles i simètriques de
roques que tenen la mateixa
polaritat magnètica.
2. L’edat de les roques
volcàniques del fons oceànic
augmenta a mesura que ens
allunyem de la dorsal.
Veure una animació sobre la simetria de la polaritat magnètica de les roques a banda i banda de la dorsal

18. LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Tuzo Wilson (1908-1993), geofísic canadenc,
va ser el primer en proposar la teoria de la
tectònica de plaques o teoria de la tectònica
global en un article publicat en la revista
Nature el 1965.
L'havia sorprès que la majoria dels processos
dinàmics de l'escorça terrestre com els
terratrèmols, l'activitat volcànica i
l’existència de serralades recents estaven
concentrats en unes zones molt concretes del
planeta.
Plaques, volcans, terratrèmols...tot coincideix!

19. Localització epicentre de terratrèmols

20. Localització i distribució dels volcans

21. La paraula tectònica ve de l’arrel grega “construir”; l’expressió
tectònica de plaques ve a dir que la Terra està construïda per plaques.
La teoria de la tectònica de plaques (TTP) afirma que la capa sòlida
més externa de la Terra, la litosfera, es troba fragmentada en una
dotzena o més de plaques tectòniques, unes grans i altres més menudes.
Les plaques tectòniques es troben en moviment, arrossegant amb elles
als continents.
El desplaçament de les plaques és deguda als moviments de convecció
que es formen a l'astenosfera i a la força de la gravetat.
Les plaques en separar-se originen nous oceans, provocant la seva
expansió, mentre que al apropar-se col·lisionen i s'aixequen noves
serralades.
El moviment de les plaques és tremendament lent, tot just uns pocs
centímetres l'any.
LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

22. LES PLAQUES TECTÒNIQUES

23. Les plaques litosfèriques es desplacen a una velocitat d'uns pocs
centímetres anuals, com a conseqüència dels corrents de convecció que
afecten els materials de l'astenosfera.

24. LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Els materials de la part més profunda de l'astenosfera pugen, ja que el
material de la part inferior és més calent i, per tant, menys dens que el
de la part superior.
En topar amb la litosfera, els materials flueixen horitzontalment, van
perdent calor i augmenten la densitat. Quan ja són prou freds i densos,
baixen i a la part inferior de l'astenosfera tornen a desplaçar-se
horitzontalment. El contacte amb les zones més profundes fa que els
material s'escalfin novament i tornin a pujar, tancant així el que
s'anomena cel·la de convecció.

25. Com a conseqüència del moviment de les plaques litosfèriques tenen lloc
una sèrie de fenòmens geològics com la deformació dels materials de la
litosfera, en forma de serralades i també processos de deformació a
nivell més local: plecs i falles.
Altres processos lligats a la dinàmica cortical són el vulcanisme i els
terratrèmols, així com la formació de roques endògenes (roques
magmàtiques i roques metamòrfiques).
LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

26. LÍMITS ENTRE PLAQUES
Límits divergents
o constructius: les
plaques se
separen.
Límits convergents o destructius:
les plaques s’ajunten, “xoquen”.
Límits transformants:
les plaques ni s'ajunten
ni se separen sinó que
es mouen lateralment,
lliscant entre elles.
Els límits entre les plaques són tectònicament actius i poden ser de
tres tipus que corresponen a tres formes diferents de moviments
relatius de les plaques en contacte:

27. LÍMITS ENTRE PLAQUES

28. LÍMITS ENTRE PLAQUES
Els processos endògens com l'activitat volcànica, els terratrèmols o
l'orogènesi es manifesten en la seua majoria a les vores de les plaques,
les quals venen delimitades i individualitzades per accidents geogràfics
com dorsals oceàniques, fosses abissals, arcs d'illes o noves serralades.

29. Als límits divergents les plaques se separen. Allà on se separen puja
material de l'astenosfera que, en refredar-se, forma noves roques que
s'afegeixen als marges de les plaques.
LÍMITS DIVERGENTS
Això passa perquè als límits divergents existeix un moviment de convecció
ascendent que es continua en moviments amb sentits oposats que
contribueixen a separar les plaques.

30. LÍMITS DIVERGENTS
Aquests límits solen trobar-se sota els oceans, perquè en separar-se les
plaques es formen zones baixes que s'omplen d'aigua.
El més conegut és el que passa pel mig de l'oceà Atlàntic, que cada any és
uns 2,5 cm més ample.

31. LÍMITS DIVERGENTS
Quines són les conseqüències?
• Volcans i terratrèmols
submarins.
• Expansió dels fons oceànic (fins
i tot naixement) i la separació dels
continents adjacents.
•A la zona activa per on surt el
material de l'astenosfera es forma
una serralada que s'anomena
dorsal oceànica.
•Formació de les roques de la part
superior de la litosfera oceànica.
Formació d'un magma a nivell
de la dorsal oceànica

32. Dorsal oceànica
Rift
Continent
Fons
oceànic
Litosfera
Astenosfera
Fossa
oceànica
De tant en tant es trenca la
continuïtat de la dorsal per les
Falles Transformants
Allargada depresió a la
vora de continents o als
arcs de illess volcàniques Am mig de la
dorsal. Són
depressions
allargades por on
flueix el magma
del mantell

33. En zones continentals també existeixen límits divergents, que originen una
fractura en la litosfera, denominada rift. Els centres d'expansió dintre del
continent bomben l'escorça i produïxen falles i processos volcànics que,
amb el transcurs del temps, divideixen la massa continental en dos
fragments.
LÍMITS DIVERGENTS
Aquesta situació es dóna en la zona d'Àfrica oriental coneguda com Great Rift Valley.

34. LÍMITS DIVERGENTS
Islàndia està just al
mig d'un límit
divergent i l'illa
s'està eixamplant
per la meitat,
justament a la
zona on hi ha més
activitat volcànica.

35. LÍMITS CONVERGENTS
A un límit convergent dues plaques s'ajunten, xoquen. Les conseqüències
d'aquest xoc són fàcils de deduir: les plaques poden "arrugar-se“ (col·lisió)
i fins i tot "ficar-se" una sota l'altra (subducció). Que passi una cosa o una
altra depèn del tipus de plaques que xoquen, però en ambdós casos es
produeixen terratrèmols que poden ser molt intensos.
1. Xoc entre placa continental i oceànica.
2. Xoc entre plaques oceàniques
3. Xoc entre dues plaques continentals.

36. La placa oceànica és més densa que la continental i, per tant, tendirà a
enfonsar-se cap a l'astenosfera.
La zona on la placa oceànica "es fica" sota la placa continental es diu
zona de subducció i aquí té lloc una intensa activitat. La placa oceànica
subdueix per sota la continental originant-se una profunda fossa oceànica
paral·lela a la costa. Els materials sedimentaris de la zona es pleguen i
fracturen i donaran lloc a l'aparició de noves cadenes muntanyoses com és
el cas dels Andes.
LÍMITS CONVERGENTS: 1. Xoc entre placa continental i oceànica
El moviment d'avanç d'una
placa sobre l'altra, produeix
un gran fregament que fon les
roques. Les roques foses
ascendeixen i formen volcans
en superfície i també
s’originen terratrèmols.

37. LÍMITS CONVERGENTS: 1. Xoc entre placa oceànica i placa continental

38. Si hi ha una convergència
entre dues vores oceàniques
de placa s'origina una zona de
subducció que és la
responsable de l'aparició d'una
fossa abissal i de la formació
d’arcs d'illes volcàniques
paral·leles a la fossa.
LÍMITS CONVERGENTS: 2. Xoc entre placa oceànica i placa oceànica

39. LÍMITS CONVERGENTS: 2. Xoc entre placa oceànica i placa oceànica
Aparició d'una fossa abissal i de la formació d’arcs d'illes volcàniques
paral·leles a la fossa.

40. LÍMITS CONVERGENTS: 3 Xoc entre dues plaques continentals
Si la convergència entre
plaques apropa dues vores
continentals, es produeix una
col·lisió on no hi ha una
destrucció de la litosfera sinó
deformacions intenses.

41. LÍMITS CONVERGENTS: 3 Xoc entre dues plaques continentals
La formació de l'Himàlaia
es va produir per la
col·lisió de la massa
continental de l'Índia
contra el marge sud de la
placa Euroasiàtica

42. Vista satel·lital de la serralada
del Himalaya
LÍMITS CONVERGENTS: 3 Xoc entre dues plaques continentals

43. Aquí no es dóna ni construcció ni destrucció de litosfera. No hi té lloc
activitat volcànica però sí una intensa activitat sísmica.
LÍMITS TRANSFORMANTS
L'activitat més important associada a
aquest tipus de límits són els
moviments sísmics originats per la
fricció entre les plaques.
Les plaques llisquen lateralment
i formen falles perpendicular a
les dorsals: són les falles de
transformació. La major part
d'aquestes falles es troba en el
fons oceànic (en les dorsals).

44. Falla de San Andrés: exemple de
límit transformant entre plaques
Existeixen alguns exemples
de límits transformants en
els continents, com la falla
de San Andrés a Califòrnia.

45. VÍDEOS
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17143
Animacions sobre Tectònica de plaques
Animació sobre creació del fons oceànic
Pangea | La Deriva Continental | El origen de los continentes, Documental en Español

Origen del movimiento de las placas

46. Webgrafia
La majoria de les imatges i recursos per elaborar els continguts d'aquest power point
s'han extret d'aquestes webs (encara que no es pot assegurar que en siguin autors de
les mateixes):
http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/2500/2623/html/index.html
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/contenido2.htm
http://blocs.xtec.cat/biocasablancas/geologia-interna/les-capes-de-la-terra/
http://www.xtec.cat/~imartin6/1/hotpot/tectonica/tectonica2.htm
http://www.ux1.eiu.edu/~cfjps/1300/cont_drift.html
http://ies.rayuela.mostoles.educa.madrid.org/Publicaciones/ApuntesCienciasMundoContemporaneo/2-Lugar/TectonicaPlacas.htm
http://www.manuelugarte.org/modulos/biblioteca/g/deriva/la_deriva.htm
http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/tectonica/
http://en.wikipedia.org/wiki/