Unitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatius

1. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS: ELS GÈNERES
INFORMATIUS

2. ÍNDEX
1. Els textos periodístics
2. Els gèneres informatius
2.1. La notícia
2.2. El reportatge
2.3. La crònica

3. 1. Els textos periodístics
Els gèneres textuals relacionats amb el periodisme es classifiquen segons la funció que
desenvolupen: informativa o interpretativa (o valorativa). Així, doncs, tenim:
.Els gèneres informatius: s’informa de manera objectiva; exemples: la notícia i
l’entrevista.
(La crònica i el reportatge són gèneres mixtos (o híbrids), és a dir, combinen la
informació amb valoracions o interpretacions de l’autor del text.)
.Els gèneres interpretatius o d’opinió: se’n fa una valoració, dels fets; exemples:
l’article d’opinió, l’editorial, la carta al director...

4. 2. Els gèneres informatius
2.1. La notícia
La notícia és un text narratiu que informa d’un fet o d’un esdeveniment de l’actualitat
de forma objectiva.
.Contingut de la notícia
La notícia s’estructura a l’entorn de sis preguntes bàsiques (les 6w): qui? (la
protagonitza), què? (ha passat), quan? (s’ha produït), on? (ha succeït), per què?
(ha passat), com? (s’ha esdevingut). Amb tot, però, no sempre es té prou
informació per respondre totes aquestes qüestions.
Aquesta és una estructura fixa, de piràmide invertida, és a dir, la informació es disposa
de més a menys importància.
.Estructura de la notícia
La notícia presenta tres parts: el titular, l’entrada (o lead) i el cos.
.El titular: exposa de forma clara el contingut de la notícia. Pot anar acompanyat
de/d’:
.avanttítol: situa el lector en el context necessari per entendre la notícia. No hi figura
sempre.
.títol: presenta la informació fonamental.
.subtítol: completa o aclareix la informació que conté el títol. No hi figura sempre.

5. L’entrada és el primer paràgraf, escrit en negreta o amb un cos de lletra més gran,
que facilita les dades bàsiques de la notícia, ampliades al cos. Conté el qui i el què,
però també hi poden figurar la resta de preguntes.
El cos de la notícia sol presentar la resta de preguntes i desenvolupa els fets
complementaris en diversos paràgrafs. Cada paràgraf conté una informació diferent.
Si la notícia és molt llarga, sol contenir titolets (en negreta) amb l’objectiu de facilitar-
ne la lectura i la comprensió.
Aspectes lingüístics de la notícia
Funció del llenguatge predominant: referencial (o informativa).
Ús denotatiu del lèxic.
Sintaxi predominant: oracions coordinades i subordinades substantives i adjectives
(ordre sintàctic: subjecte+verb+complement).
Ús del mode indicatiu (3a persona).
Modalitat oracional: enunciativa.
La llengua de redacció: clara, precisa i correcta (varietat estàndard, és a dir, varietat
comuna).

6. .2. El reportatge
l reportatge és un text expositiu d’extensió variable que explica uns fets que el
periodista (un reporter) ha presenciat o ha investigat directament. Respon a dues
situacions comunicatives diferents: amplia un fet d’actualitat, o desenvolupa un tema
concret que desperta l’interès del lector.
Estructura del reportatge
l reportatge sol presentar:
un titular: presenta el tema del reportatge.
una entrada (no sempre): la primera part del text, que condensa el tema. L’entrada ha
de ser atractiva perquè té la finalitat d’incitar a la lectura del reportatge.
el cos de la informació: conté les dades dels fets narrats (causes, conseqüències,
testimonis, declaracions, entrevistes...). També pot incloure diversos titolets,
fotografies, gràfics, mapes... El paràgraf final sol resumir-ne la idea central.

7. 2.3. La crònica
La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets ocorreguts en un espai de
temps concret. L’autor de la crònica narra els esdeveniments recents dels quals és
testimoni i hi afegeix alguns elements d’interpretació i de valoració personals.
La crònica sol ser complementària d’altres notícies sobre esdeveniments produïts de
forma imprevista (per exemple: segrestos, atemptats, catàstrofes naturals...) o de
forma previsible (les seccions fixes dels diaris: cròniques polítiques, esportives,
culturals...).
L’estil de la crònica és més lliure que el de la notícia. El cronista sol incloure-hi les sis
preguntes bàsiques, però amb l’ordre que considera adequat, i el suport gràfic de
fotografies, de gràfics... per exemplificar i detallar la informació.
.Estructura
L’estructura de la crònica és semblant a la de la notícia:
.titular informatiu: pot constar d’avanttítol, de títol i de subtítol, o només de títol.
.entrada (no sempre): primer paràgraf, sovint escrit en negreta, que presenta les
dades bàsiques de la crònica.
.cos: desenvolupa la informació. També conté elements subjectius de l’autor de la
crònica, i, doncs, hi figuren recursos com els adjectius valoratius, les
comparacions, les metàfores... Si la crònica és llarga, sol incloure titolets.

8. .Tipus de cròniques
Segons el tema de la crònica, parlem de cròniques polítiques, culturals, esportives,
socials...
Segons els mitjà de comunicació, parlem de cròniques audiovisuals i de cròniques
escrites.