Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història.

1. Unitat 7: L’Època de la Restauració Borbònica (1875-1898) Júlia López Valera

2. SUMAR I Es restaura la monarquia borbònica Nou sistema polític ideat per CÁNOVAS DEL CASTILLO . LIBERALISME CENSATARI Alternança en el poder dels dos grans partits CONSERVADOR LIBERAL El nou període durà 50 anys. S'inclouen els regnats d’Alfons XII i Alfons XIII amb la regència de Maria Cristina. Es consolida un règim constitucional i parlamentari. S’estableix el sufragi universal masculí al 1890. Tot i que mai va arribar a ser plenament democràtic. Amb el pas del temps el règim es descompon. La pèrdua de Cuba i Filipines fa caure la Restauració en una crisi política i moral que esquerda els fonaments del sistema.

3. CRONOLOGIA Júlia López Valera ( Institut Banús )

4. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ El pronunciament de Martínez Campos el desembre de 1874 va ser benvingut per l’exèrcit i també pels conservadors. Significà la restauració de la monarquia en Alfons XII. El polític més important d’aquest període és Cánovas del Castillo. 1.1. Un nou sistema polític Cánovas volia un nou model polític que ajudés a superar alguns problemes endèmics del liberalisme precedent: Per aconseguir-ho es planteja dos objectius: La primera mesura va ser convocar eleccions per a unes CORTS CONSTITUENTS, amb sufragi universal (tot i que Cánovas no era partidari) malgrat que posteriorment tornà al sufragi censatari. Caràcter partidista i excloent dels moderats. Intervencionisme dels militars en la política. Proliferació d’enfrontaments civils. Elaborar una constitució. Sistema polític basat en el bipartidisme . Pacificar el país: Fi guerra de Cuba i fi conflicte carlí.

5. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ La constitució del 1876 És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i per la sobirania compartida entre les corts i el rei . De caràcter conservador, inspirada en els valors de la monarquia, la religió i la propietat. MONARQUIA : Institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política. Constituïa un PODER MODERADOR . Sobirania compartida. Amplis poder al rei: dret de vet, nomenament ministres, convocar, suspendre o dissoldre les Corts. LES CORTS: Eren BICAMERALS: Senat i Congrés dels Diputats (electiu). Al Senat la meitat ho eren per dret propi o vitalici, es podien nomenar directament. SUFRAGI: No fixat per la constitució, però sí per la llei del 1878 com a CENSATARI (contribuents més grans). Al 1890 es va aprovar el sufragi universal (amb el partit liberal en el poder). Es proclamava la CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT: Sí tolerància, però sense manifestació pública. Es restableix el manteniment del culte i el clero. També hi havia una gran DECLARACIÓ DE DRETS però la seva concreció es remetia a ordres posteriors que els van restringir.

6. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Bipartidisme i Torn Pacífic Sistema de govern ideat i introduït per Cánovas del Castillo: EL BIPARTIDISME. Alternança en el poder dels dos grans partits : conservador i liberal. Eren els partits dinàstics: acceptaven la monarquia alfonsina. Hi haurà doncs un torn pacífic de partits que garantirà l'estabilitat institucional. L’ EXÈRCIT quedà subordinat al poder civil. Una ordre reial del 1875 estableix que la seva missió era la defensa de la seguretat i la independència del país. Se’ls atorga certa autonomia en els afers interns i un pressupost elevat. S’elimina així la intromissió continua en la vida política.

7. Júlia López Valera (Institut Banús) 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 1.2. La fi dels conflictes bèl·lics. L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de la guerra carlina i de la guerra de Cuba. LA GUERRA CARLINA: A Catalunya les forces carlines van aconseguir algunes victòries: Alpens (1873) i Castellfollit(1874). També al 1874 conquereixen: la Seu d’Urgell, Igualada, Manresa, Vic i Olot. Al llarg del 1875 l’exèrcit els expulsa, els derrota a Catalunya, País Valencià i Aragó. El conflicte es trasllada al P.Basc i Navarra. La rendició total es produeix l’any 1876 (al febrer Carles travessa la frontera cap a l’exili). La derrota carlina va suposar l’abolició del règim foral. L’any 1878 s’atorga una certa autonomia fiscal amb sistema de concerts econòmics. S’ha de pagar una certa quantitat cada any a l’administració central.

8. Júlia López Valera (Institut Banús) 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 1.2. La fi dels conflictes bèl·lics. LA GUERRA de CUBA o GUERRA DELS 10 anys (1868-1878) - L’any 1878 es signa la PAU DE ZANJÓN Àmplia amnistia. Abolició de l’esclavitud. Promesa de reformes polítiques i administratives. Cuba tindria representants a les corts espanyoles. El retard o incompliment.. GUERRA CHIQUITA (1879 ) Insurrecció del 1895 Embarcament dels voluntaris catalans per la guerra de Cuba al port de Barcelona Ramon Padró Pedret (1848 - 1915)

9. 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER 2.1. Els partits dinàstics PARTIT CONSERVADOR Cánovas del Castillo Grups polítics més conservadors PARTIDO LIBERAL Sagasta Progressistes, unionistes i alguns republicans moderats Coincidien en: Eren PARTITS de MINORIES, de notables. Bases socials: elits econòmiques i classe mitjana benestant. Defensaven : la monarquia la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista . Diferien en: PARTIT CONSERVADOR Immobilisme Sufragi censatari Defensa de l’Església i l’ordre social PARTIDO LIBERAL Sufragi universal masculí Reformisme social més progressista i laic

10. 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER L’objectiu d’aquesta alternança era l’ESTABILITAT INSTITUCIONAL . Hi havia el torn garantit. Quan hi havia desgast, el rei cridava al cap de l’altre partit i es convocaven eleccions. CONSERVADORS CATALANS Manuel Duran i Bas/Josep Ferrer i Vidal Manuel Girona/Joan Mañé i Flaquer Franja més catòlica i conservadora. S’oposen a la tolerància de culte, també a la política centralitzadora. Contraris al reformisme proposat pels liberals. Diario de Barcelona LIBERALS CATALANS Victor Balaguer Francesc Rius i Taulet Tarannà obert. Defensaven el reformisme polític: llibertats individuals, no influència de l’Església i sufragi universal. Diari La Vanguàrdia

11. 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER 2.2 Falsejament electoral i caciquisme El sistema de torn pacífic va durar més de 20 anys gràcies a la CORRUPCIÓ ELECTORAL i a la utilització de la influència i del poder d’alguns individus CACICS. El CACIQUISME es va donar a tota Espanya, però més a Andalusia, Galícia i Castella. L’ADULTERACIÓ DEL VOT constituïa una pràctica habitual. Com es va aconseguir? Es va restablir el sufragi censatari Pes electoral més gran als districtes rurals, que eren més manipulables i també gràcies a les trampes electorals (falsejament dels resultats). CACICS eren persones notables, del medi rural, rics propietaris, que tenien gran influència en la vida local ( a nivell social i polític). També podien ser advocats, professionals de prestigi o funcionaris d’administració que controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, sorteig de quintes... etc. Orientaven la direcció del vot, agraïen amb “favors” i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos. Manipulaven d’acord amb les autoritats, GOVERNADORS CIVILS.

12. 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER TUPINADA Conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals. Falsejant els cens Manipulant les actes electorals Es compraven vots Amenaçant l’electorat amb coaccions de tota mena.

13. 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER 2.3. El Desenvolupament del Torn de Partits Entre 1876 i 1898, el torn va funcionar amb regularitat. La primera crisi important del sistema va ser arrel del desastre del 1898. El PERSONALISME del sistema va deteriorar els partits que depenien massa de la personalitat dels seus líders. Comencen a sortir veus dissidents.

14. Júlia López Valera (Institut Banús)

15. 3.LES FORCES POLÍTIQUES MARGINDES DEL SISTEMA 3.1. L’evolució del republicanisme Els republicans van haver de plantar cara al desencís d’una part dels seus seguidors i a la repressió del govern. Estaven fortament dividits en diferents tendències.

16. 3.LES FORCES POLÍTIQUES MARGINDES DEL SISTEMA Es va estimular la formació de coalicions com: UNIÓ REPUBLICANA (diferents tendències menys els possibilistes). Van obtenir bons resultats a les eleccions del 1893. Malgrat això el REPUBLICANISME : Va haver de fer cara a la influència de l’internacionalisme entre els obrers. Va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista. Va haver de lluitar contra la competència electoral dels socialistes.

17. 3.LES FORCES POLÍTIQUES MARGINDES DEL SISTEMA 3.2. La reconversió del carlisme Després de la derrota carlina del 1876, es prohibeix l’estada a Espanya de CARLES DE BORBÓ. Alguns membres del carlisme van reconèixer Alfons XII com a rei legítim. Tot això va provocar una greu crisi dins el carlisme. CÁNDIDO NOCEDAL , estengué el carlisme per tota Espanya, però els principals nuclis van ser-hi a Navarra, País Basc i Catalunya. JUAN VÁZQUEZ DE MELLA renovà el partit el 1886 amb un programa que es coneix com a Acta de Loredan . Defensa del catolicime . Defensa del furisme . Autoritat del pretendent carlí. Oposició a la democràcia. Acceptava el nou ordre liberal capitalista . RAMÓN NOCEDAL protagonitza una escissió el 1888 i funda el PARTIDO CATÒLICO NACIONAL que es va convertir en un partit catòlic integrista. A partir del 1890 el carlisme es reconstrueix amb l’aspiració de ser un partit de masses, s’organitzen en assemblees locals, CERCLES . Amb el nom de COMUNIÓ TRADICIONALISTA , van esdevenir un grup molt actiu d’oposició al sistema. L’any 1896 van obtenir 10 diputats.

18. 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR 4.1. Cuba, la perla de les Antilles PAU ZANJÓN , 1878 Els cubans volien una sèrie de reformes: Mateixa representació a les Corts. Participació en el govern de l’illa. Llibertat de comerç. Abolició de l’esclavitud. Oposició dels grans propietaris, dels negrers i dels comerciants peninsulars. Seguint el model de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits: El Partido Liberal de Sagasta només va ABOLIR L’ESCLAVITUD al 1888 . En no veure satisfetes les seves demandes, els desitjos d’emancipació i d’independència van créixer. PARTIDO AUTONOMISTA Majoritàriament cubans Autonomia illa. Reformes polítiques i econòmiques. Àmplia representació al parlament espanyol. UNIÓN CONSTITUCIONAL Format per peninsulars residents a Cuba.

19. 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR L’any 1893, JOSÉ MARTÍ va fundar el PARTIDO REVOLUCIONARIO CUBANO amb un objectiu: ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA . L’any 1891 el govern espanyol pujà les TARIFES ARANZELÀRIES per als productes importats a l’illa i de no procedència de la Península. El client més important era EUA que compraven gairebé la totalitat dels productes d’exportació cubans. Van aconseguir: Reconeixement exterior. Augment de la base social. Rep el suport dels cabdills revolucionaris . 1894 Compraven el 88,1% de les exportacions cubanes , venien el 32% dels seus producte a Cuba. El president WILLIAM MCKINLEY va protestar Va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.

20. Júlia López Valera (Institut Banús) 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR 4.2. La gran insurrecció L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció: GUERRA CHIQUITA L’any 1895, el GRITO DE BAIRE va donar inici a un nou aixecament generalitzat. Derrotada per: Manca de suport. Escassetat d’armament. Superioritat de l’exèrcit espanyol. CÀNOVAS DEL CASTILLO (cap de govern) va enviar un exèrcit comandat per MARTÍNEZ CAMPOS . Aquest creia que la pacificació de l’illa necessitava una forta acció bèl·lica acompanyada d’un esforç polític. No va aconseguir-ho. Va ser substituit per VALERIANO WEYLER que va portar a terme un fèrria REPRESSIÓ . Va organitzar les CONCENTRACIONS DE CAMPEROLS (reclosos en poblacions tancades i aïllades, molt malament tractats tant la població civil com els rebels)

21. Júlia López Valera (Institut Banús) 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR La guerra no era favorable als soldats espanyols, no estaven entrenats ni tenien mitjans: mal aprovisionament, manca de pertrets, malalties tropicals, van provocar una gran mortaldat entre les tropes. L’any 1897 , el nou govern liberal va confiar el comandament al general RAMÓN BLANCO . Les reformes van arribar massa tard. D’altra banda: L’any 1896 es produeix una rebel·lió a les ILLES FILIPINES. Va iniciar una ESTRATÈGIA de CONCILIACIÓ intentant pactar una fórmula que mantingués la sobirania i evités el conflicte amb els EUA. Va DECRETAR L’AUTONOMIA DE CUBA. Sufragi Universal masculí. Igualtat de drets per a insulars i peninsulars. Autonomia aranzelària. Escassa immigració espanyola. Feble presència militar. Important contingent de missioners. Espanya tenia menys interessos econòmics que a Cuba.

22. Júlia López Valera (Institut Banús) 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR Es va potenciar l’independentisme amb la formació de la LIGA FILIPINA , fundada por JOSÉ RIZAL el año 1892 i també amb l’organització clandestina KATIPUNAN . Suport de : burgesia mestissa hispanoparlant , i grups d’indígenes. La insurrecció es va estendre per la província de Manila. Va haver-hi una forta repressió per part dels espanyols i es condemnà a mort a Rizal (1896). El nou govern liberal de 1897 va promoure una negociació indirecta amb els caps que va conduir a la PACIFICACIÓ MOMENTÀNIA . 4.3. La intervenció dels EUA. Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió a la regió del Carib i al Pacífic. Havien intentat comprar l’illa. L’any 1895 el president americà mostrà recolzament als insurrectes.

23. Júlia López Valera (Institut Banús) 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR El president va enviar al port de l’Havana el CUIRASSAT MAINE . Aquest va explotar el 1898 i aquest va ser el pretext per iniciar el conflicte. Els EUA donen un ultimàtum que exigeix la retirada de Cuba. El govern espanyol el rebutja i amenaça amb declarar la guerra: GUERRA HISPANO-NORDAMERICANA Derrota ràpida a la BATALLA DE SANTIAGO (Cuba) Derrota a la BATALLA DE CAVITE (Filipines) Desembre de 1898 es signa la PAU DE PARÍS . Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines que passen a ser protectorat nord-americà.

24. 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR 4.4. L’actitud dels catalans davant la guerra La majoria de classes benestants i principals entitats econòmiques com FOMENT del TREBALL NACIONAL , defensaven l’ ESPANYOLITAT DE LES COLÒNIES. Cal recordar que la qüestió dels aranzels els beneficiava de cara a les exportacions. Les classes populars, tenien un sentiment d’ OPOSICIÓ : rebuig de les quintes. Els federals van ser els únics republicans que s’hi van oposar. A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van donar suport, a partir del 1887 van criticar el fracàs del projecte i van defensar la necessitat de la pau, amb un objectiu , el règim autonòmic a l’illa.

25. Júlia López Valera (Institut Banús) El meu avi por Joan Ortega Monasterio El meu avi va anar a Cuba a bordo del "Català" el millor barco de guerra  de la flota d'ultramar.  El timoner i el nostre amo  i catorze mariners  eren nascuts a Calella  de Palafrugell.  Quan el "Català" sortia a la mar  els nois de Calella feien un cremat mans a la guitarra solien cantar: Visca Catalunya. Visca el "Català! Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions i en el mar de les Antilles  retronaren els canons.  I els mariners de Calella -el meu avi enmig de tots- varen morir a coberta,  al peu del canó.  Quan el "Català" sortia a la mar cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard! però els valents de bordo  no varen tornar,  tingueren la culpa els americans

26. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 5.1. Una crisi polític i moral Tot i l’envergadura de la crisi del 1898 i el valor simbòlic que tenia, les repercussions van ser menors del que s’esperava. Les pèrdues materials van ser més importants per a la colònia que per a la metròpoli. Tampoc va haver-hi una gran CRISI POLÍTICA Sistema de la Restauració va sobreviure, continuïtat del torn dinàstic. Alguns governants van intentar aplicar a la política idees del REGENERACIONISME. 1898, general CAMILO POLAVIEJA Manifest a favor de la regeneració política Necessitat de... Reformes de l’administració pública. Certa descentralització administrativa Ben rebut per alguns sectors de la burgesia catalana

27. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 Fonamentalment va ser una CRISI MORAL I IDEOLÒGICA que va causar un important impacte psicològic en la població. Societat i classe política = desencís/frustració Per què? Destrucció del mite de l’imperi espanyol. Mentre que les potències europees construïen grans imperis. Espanya passava a ser una potència secundària. Es va presentar com a “nació moribunda”, amb un exèrcit ineficaç, un sistema corrupte i uns polítics incompetents.

28. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 5.2. El regeneracionisme El fracàs de la Revolució del 1868 va deixar una empremta important en els intel·lectuals. Creien que havien perdut una gran oportunitat de modernitzar el país. A la dècada del 1890 es comença a produir una important renovació de la ciència espanyola: difusió del positivisme, progressos en la medicina, ciència experimental i sociologia. Alguns intel·lectuals formats a la Institución Libre creien que la societat i la política estaven massa influenciades per la doctrina catòlica. INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA 1876 Grup d’intel·lectuals. Francisco Giner de los Ríos . Influenciada pel KRAUSISME . Impulsora de la introducció de les teories pedagògiques i científiques més avançades. REGENERACIONISME Presentava una visió molt crítica envers la història d’Espanya i reclamava la necessitat de “regenerar” la vida política i social. El representant més destacat va ser JOAQUÍN COSTA , va defensar la necessitat d’enterrar glòries passades, millorar la situació del camp, augmentar el nivell educatiu i cultural del país. Lema: ESCOLA I REBOST

29. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 També van ser molt importants el grup de liberals i pensadors anomenats: A CATALUNYA el desastre va tenir conseqüències polítiques: GENERACIÓN DEL 98 Van analitzar “el problema d’Espanya” Creien que la pèrdua de les colònies havia d’esdevenir un revulsiu. TANCAMENT DE CAIXES Consolidació catalanisme. Reivindicació de l’autonomia i d’una política modernitzadora. 5.3. La fi d’una època El desastre del 98 va significar la fi del sistema de Restauració tal i com havia estat dissenyat. Sorgiment d’una nova generació de polítics, intel·lectuals, homes de ciències, activistes socials i empresaris.

30. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 La POLÍTICA REGENERACIONISTA que van intentar aplicar no va aconseguir reformes profundes. La derrota militar va tenir conseqüències en l’exèrcit: Postures més autoritàries i intransigents. Sentiment corporatiu Convenciment que els militars havien de tenir més presència i protagonisme en la vida política. Va ser acusat de tenir una responsabilitat en el desastre = ANTIMILITARISME