Usos dels verbs: ser, estar, anar i vindre

Teoria JQCV

1. USOS DELS VERBS SER I ESTAR
Ser: identitat, permanència, qualitats
accidentals d’un ésser (segons el
complement).
VERB COPULATIU+ATRIBUT
Identitat i pertinença París és gran
Qualitats permanents El camí és llarg
VERB NO COPULATIU+COML. CIRCUMST.
Presència o localització:
1.Trobar-se
2.Arribada a un lloc
1.Les claus són al calaix
2.Ja som aquí!
EXPRESSIONS
Ser moda/ample/estret ... Això sempre és de moda

2. USOS DELS VERBS SER I ESTAR
Estar: posició, permanència i durada.
VERB COPULATIU+ATRIBUT
Qualitats transitòries:
1.Objectes no animats amb indicació
quantitativa de temps o amb un agent que
manté la qualitat.
2.Subjectes animats+adj., part. i adv.
3.Amb locucions.
1.L’escola estarà tancada en agost.
2.Jaume està content
3.Sembla que està a punt de ploure
VERB NO COPULATIU+COML. CIRCUMST.
Presència o localització:
1.Context duratiu (amb indicació quantitativa
de temps)-estar/estar-se
2.Estar situat
1.S’estaran ací tot l’any
2.L’ermita està al costat del camí
Permanència habitual en un lloc-estar/estar-se Ara (s’)està a Angola
Situació en procés Les accions estan molt baixes
Temps que tarda a fer-se una cosa-estar/estar-
se
Estaràs molt de temps a casa?

3. USOS DELS VERBS ANAR I VINDRE
VENIR o VINDRE:
DIEC-1 v. intr. [LC] Algú, transportar-se d’un lloc al lloc on
és qui parla o aquell a qui parla, moure’s amb moviment
contrari al designat per anar. Vine, acosta’t, que t’he de dir 
una cosa. Vindràs aquesta tarda al cafè? Hi serem tots. —
Ep, tu, vine! —Ja vinc. Si algun cop vinc a Girona... Anar i
venir. Ell venia amb nosaltres, anava en companyia nostra.
 Quan l'interlocutor es desplaça cap a nosaltres: Vine a ma 
casa
 Quan nosaltres ens desplacem cap a l'interlocutor: Vinc 
cap a ta casa.
 Quan l'interlocutor es desplaça cap on nosaltres serem en
el futur: Aquesta nit vindràs a la festa?
 Quan nosaltres ens desplacem cap on serà l'interlocutor:
Aquesta nit vindré a la teva festa

4. USOS DELS VERBS ANAR I VINDRE
ANAR
DIEC-1 intr. [LC] Moure’s passant d’un punt a
l’altre dirigint-se a un indret determinat, que no
és ni ací ni aquí, o a acomplir una acció
determinada. Anar  a  casa  seva,  al  teatre,  al 
cafè. Anar a ciutat. Els rius van a la mar. La nau 
va a port. Anaven a collir olives. 

 Quan una de les dues "destinacions" no és
l'interlocutor (parlem de nosaltres i d'una 3a
persona) : Vaig a sa casa
 Quan parlem nosaltres mateixos de
l'interlocutor i d'una 3a persona: Vas a sa casa?