Verbs Irregulars

1. Llengua catalana i literatura
MORFOLOGIA
VERBS IRREGULARS

2. LES IRREGULARITATS VERBALS
Els verbs irregulars no segueixen del tot
el PARADIGMA de la conjugació verbal a
la qual pertanyen. Poden presentar
diverses irregularitats de les quals
n'estudiarem les més rellevants:
= model

3. IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ
1. La 1a conjugació verbal és la més regular. Els únics verbs
considerats irregulars d'aquesta conjugació són :
ANAR ( que combina el lexema AN- i el lexema VA-):
jo vaig, jo anava
ESTAR ( que incorpora la "c" o la "g" en algunes formes)

4. IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ
2. Tot i amb això, cal parar atenció a les conseqüències
ortogràfiques que comporten les consonants c/q , j/g, g/gu,
ç/c davant d'unes vocals o altres...
Jo cerco - tu cerques
Jo menjo - tu menges
Ella caça - tu caces
Jo amago - tu amagues

5. IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ
3. Els verbs acabats en - EAR (com crear), -IAR ( com triar), -OAR
(com lloar) i en -UAR (com suar) porten dièresi en algunes formes
de la conjugació:
PRESENT de SUBJUNTIU IMPERATIU
jo creï / criï
tu creïs /criïs
ell o ella creï / criï
nosaltres creem / criem
vosaltres creeu / crieu
ells o elles creïn / criïn
crea / cria tu
creï / criï ell o ella
creem / criem nosaltres
creeu / crieu vosaltres
creïn / criïn ells o elles

6. IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ
1. No hi ha cap infinitiu acabat en - GUER ( *sapiguer --saber)
ni cap gerundi acbat en -GUENT ( *sapiguent-- sabent)
2. Els verbs CABRE, CALDRE, ÉSSER i VALDRE presenten
dues formes a l'infinitiu i, per tant, es poden fer servir també
les corresponents: CABER, CALER, SER i VALER
3. Els verbs amb l'infinitiu acabat en -RE i el lexema acabat en
vocal porten dièresi en les terminacions -ÏA, -ÏES, ÏEN.
Per exemple: CONCLOURE
concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen

7. IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ
4. Els verbs JEURE, TREURE i NÉIXER (i derivats com renéixer,
retreure, etc.) presenten una alternança E / A que compleix la
norma següent:
A --- quan és àtona : naixien, trauré, jauria
E o A -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és
tònica : neixo, treia, jèiem
*** Per bé que aquests verbs admeten una alternança e/a diferent en funció de la variant
dialectal ( neixo - naixo )

8. IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ
5. Els verbs PODER i VOLER alternen la O i la U a l'arrel. Segueixen
la pauta següent:
- S'escriuen amb U :
la 1a persona del singular del present d'indicatiu
Jo puc, jo vull
tot el present de subjuntiu
Pugui -puguis-pugui-puguem-pugueu-puguin
Vulgui-vulguis-vulgui- vulguem-vulgueu-vulguin
tot l'imperatiu
pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin
Vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
- La resta de la conjugació s'escriu amb O

9. IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ
1.
- Hi ha verbs purs acabats en -IR : Ajupir, bullir, collir, cosir,
cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir,
munyir, obrir, omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i
derivats .)
- Hi ha verbs que es poden conjugar indistintament com
aquests o com els que porten l'increment- EIX- :acudir, arrupir-
se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir,resumir
- Hi ha verbs INCOATIUS que porten l'increment - EIX- abans
de la desinència : assentir, dissentir i TOTA LA RESTA dels
acabats en -IR ( partir, reduir, patir...)

10. IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ
2 . Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR
(i derivats com recollir, escollir, etc.) presenten una alternança
O / U que compleix la norma següent:
O --- quan és àtona : sortim, cosim
O o U -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és
tònica : cullo, cull, surts

11. IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ
3. Els verbs ESCRIURE i VIURE, que són de la 2n conjugació,
formen el gerundi com si fossin de la tercera:
ESCRIVINT i VIVINT
4. Els verbs acabats en VOCAL + IR ( p. ex: AGRAIR ), portaran
dièresi en algunes de les seves formes:
Convé recordar que NO en portaran :
. A L'INFINITIU : agrair
- AL GERUNDI: agraint
- AL FUTUR: agrairà
- AL CONDICIONAL: agrairia

12. UNA CONSIDERACIÓ GENERAL i IMPORTANT QUE
CAL APRENDRE : La velarització
Hi ha força verbs catalans que tenen el so velar [k] en la primera
persona del singular del present d'indicatiu (que normalment
sabem per la pràctica de la llengua parlada)
ESTAR : Jo estic
CONÈIXER: Jo conec
TENIR : jo tinc
Aquests verbs introduiran l'element velar ( representat per
una "c" o per una "g") en 4 temps verbals de la conjugació
que cal recordar i aprendre...

13. INDICATIU
Passat
SUBJUNTIU
Present
SUBJUNTIU
Imperfet
beguí
begueres
begué
beguérem
beguéreu
begueren
begui
beguis
begui
beguem
begueu
beguin
begués
beguessis
begués
beguéssim
beguéssiu
beguessin

14. IMPERATIU
beu tu
begui ell
beguem nosaltres
beveu vosaltres
beguin ells o elles
IMPERATIU
digues tu
digui ell o ella
diguem nosaltres
digueu vosaltres
diguin ells o elles
ATENCIÓ !!!