wuolah-free-MCA-Apuntes.Terapia ocupacion.pdf

interesante

1. MCA-Apuntes.pdf
Elsa_Gomez
Modificacions Contextuals i Adaptacions
3º Grado en Terapia Ocupacional
Escuela Universitaria de Enfermería y Terapia Ocupacional
(Campus Terrassa)
Universidad Autónoma de Barcelona
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

2. UNITAT 1 ................................................................................................................................................. 2
BARRERES ARQUITECTÒNIQUES EN DIFERENTS ENTORNS FÍSICS ...................................................... 2
ADAPTACIÓ FUNCIONAL DE L’HABITATGE .......................................................................................... 4
TRANSFERENCIES EN SUPERFICIE DE PERILL ....................................................................................... 9
DISSENY ERGONOMIC DE TREBALL ................................................................................................... 10
INSERCIÓ I INTEGRACIÓ LABORAL .................................................................................................... 17
UNITAT 2 ............................................................................................................................................... 22
CADIRES DE RODES MANUALS .......................................................................................................... 22
DESCRIPCIÓ I FUNCIÓ DE LES DIFERENTS PARTS DE LA CADIRA DE RODES ..................................... 23
ACCESSORIS I PRESCRIPCIÓ ............................................................................................................... 30
CRITERIS D’UNA SEDESTACIÓ CORRECTA EN CdR............................................................................. 30
PRODUCTES DE SUPORT I CLASSIFICACIÓ ISO .................................................................................. 32
ROBOTICA, DOMOTICA I IMMOTICA ................................................................................................ 34
SUBVENCIONS ECONÒMIQUES ......................................................................................................... 36
MARC LEGISLATIU ............................................................................................................................. 37



EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

3. UNITAT 1
BARRERES ARQUITECTÒNIQUES EN DIFERENTS ENTORNS FÍSICS
Les barreres arquitectòniques són tots aquells impediments o obstacles físics que dificulten o
impedeixen la llibertat de moviment de les persones.
Tipus: urbanístiques (a la via pública), transport, edificació (publica o privada) i comunicació.

PREVENCIÓ, AVALUACIÓ I MODIFICACIÓ ENTORN
Des del concepte de Salut de l’OMS i la concepció de Salut del TO (Funció Ocupacional), part de
l’actuació de TO per elaborar plans d’intervenció recau en la prevenció, avaluació i modificació del
context o l’ambient.
• Accessibilitat: conjunt de condicions de comprensió i usabilitat que han de complir entorns,
espais, edificis construïts, serveis, mitjans de transport, vies i espais públics, tecnologies de la
informació i la comunicació (TICs) i tots els productes comercialitzats (roba, estris...) per que
totes les persones puguin utilitzar i gaudir de forma segura i còmoda i de la forma més
autònoma i natural possible. Barreres a l’accessibilitat:
o Arquitectòniques: barreres físiques que limiten o impedeixen la interacció de les
persones amb l’entorn.
o En la comunicació: barreres que limiten o impedeixen l’expressió i recepció de
informació o missatges tant en comunicació directe com en mitjans de comunicació.
o Actitud (directa/indirectament o acció/omissió): genera una situació discriminatòria,
impedint que una persona amb dificultats (DF) pugui gaudir dels drets d’igualtat de
condicions respecte a una altra persona en situació similar

• Disseny/accessibilitat universal: disseny de caràcter transversal, sense necessitat
d’adaptacions, perquè totes les persones hi puguin accedir sense excloure productes de
suport si són necessaris per a grups particulars.
o Definició jurídica internacional del Disseny Universal: “Disseny de productes, entorns,
programes i serveis que puguin utilitzar totes les persones, en la major mesura
possible, sense necessitat d'adaptació ni disseny especialitzat”
o Considerada segons el Concepte Europeu d’Accessibilitat de 1996, la “característica”
de l’entorn construït que permet a totes les persones l'accés, la utilització i el plaer,
de forma normalitzada, segura i eficient.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

5. Modificacions Contextuals i... Banco de apuntes de la

6. ENTORN CONDICIONANT DE L’ACOMPLIMENT OCUPACIONAL (AO)
Pressió ambiental (Lawton y Nahemow, 1973) → per optimitzar l’AO les demandes de l’entorn han de
ser compatibles amb les capacitats de la persona i quan les demandes son majors o menors que el
nivell d’habilitat de la persona els resultats són negatius minimitza l’AO.
“Les persones usuàries de cadira de rodes no presenten una discapacitat en camins plans i
llisos...la discapacitat esdevé en el moment que es troben un tram d’escales”

ACCESSIBILITAT UNIVERSAL
Condició en el marc de la llei LIONDAU, que estableix que els entorns, processos, productes, objectes
i serveis, han de complir els requisits necessaris per poder ser comprensibles, utilitzables i practicables
per a totes les persones, en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural
possible.
Discapacitat Accés físic.

Accessibilitat
Accessibilitat a la informació, serveis, tecnologies de la
comunicació i l’accés físic.


QUÈ DIFICULTA L'ACCESSIBILITAT UNIVERSAL?
• Manca de formació en quan a accessibilitat ben feta.
• Poques consultories expertes.
• Escassos professionals especialitzats en aquest camp.
• Manca d’informació als col·legis professionals.
• Poc reciclatge als tècnics de les administracions.
• Molt poques universitats incorporen continguts relacionats amb el tema.
• Manca de formació en el terreny del dret per obtenir advocats experts.

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

7. ADAPTACIÓ FUNCIONAL DE L’HABITATGE
Davant discapacitats influenciades per l’entorn, la persona requerirà: La pràctica i l’ús d’adaptacions,
productes de suport (PS) o intervencions guiades pel TO.
Propòsit: modificar els entorns discapacitants per restablir o permetre l’estil de vida independent, la
privacitat, la confiança i la dignitat de les persones i de les seves famílies”.
“L'adaptació funcional no és un concepte universal per a tothom, sinó un conjunt de solucions
personalitzades per a cada individu”
• El terme adaptació funcional no forma part del llenguatge tècnic dels professionals de
l’edificació, però si de la legislació social:
o Llei 39/2006, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació
de dependència, inclou “L’accessibilitat i adaptacions en l’habitatge que contribueixin
a millorar la seva capacitats de desplaçaments en la mateixa”.
o Llei 12/2007, estableix “Ajudes per a l’adaptació d’habitatges per persones amb
discapacitat”
• Practica centrada en la persona: Accessible, confortable, segur i significatiu
• Desenvolupa objectius en relació a: compensar, prevenir, autonomia, orientació, intimitat,
relació social i cuidador.
• Avaluació de la llar de Teràpia Ocupacional (Dulce Romero Ayuso)
o Avalua les capacitats individuals i activitats a la llar: AVD Bàsiques, AVD Instrumentals,
Oci, capacitats físiques i cognitives i l’entorn en el que viu, desitjos i objectius.
o La TO recomana (per millorar seguretat i eficàcia en les AVD): Canvis i adaptacions en
les activitats o en entorn i/o PS
o Beneficis:
▪ Millorar la seguretat a la llar
▪ Millorar la seguretat personal i dels cuidadors
▪ Millorar la capacitat de completar AVD amb facilitat i eficàcia
▪ Augmentar la capacitat de participar en les activitats escollides
• L’entorn condicionant de l’AO → Si l’entorn s’adequa segons les capacitats de la persona
l’entorn esdevé un facilitador de l’autonomia.
o Entorn → Element facilitador o inhibidor de rutines

NDFDJJEIJDNFEENEEFHFHJFFINBA
)PXNAGYIRXNAHIA-2+AIPAGSQSAPNASTÓRÓ?RAHIAXYAI\A2SGYIRXNC
6IPIVRNHSPAXSHSPAPSPAHIVIGLSPCA2SAPIATIVQÓXIAPNAI\TPSXNGÓ?RAIGSR?QÓGNARÓAPNAXVNRPJSVQNGÓ?RAHIAIPXNASFVNCA5YIHNATIVQÓXÓHNAPNAÓQTVIPÓ?RAIRAPYAXSXNPÓHNHC

8. HÀBITS I RUTINES
• Rutines (costum de seqüenciar una activitat): Estructuren la vida diària, disminueixen
l’ansietat i augmenten la seguretat.
o En el moment que la persona està desorientada, i per tal d’evitar inquietud i incertesa,
cal: Establir/mantenir/adaptar/simplificar rutines en AVD, evitar canvis en l’entorn
físic i social, estructurar i organitzar espai, seqüenciar tasques, repetir activitat,
realitzar sempre les ocupacions de la mateixa manera i en el mateix moment del dia,
reforç positiu
o Estructuració diària individualitzada: Hora de llevar-se /dormir/descans, hora fixa
d'àpats i hidratació, evacuació i/o reeducació d’esfínters, activitats terapèutiques/oci,
descansos entre activitats, passejos i sortides a l’exterior
“Cal conèixer els hàbits de la persona per mantenir-los i fer una sistematització de tasques”
• Hàbits: conducta automàtica, repetida regularment.

ADAPTACIÓ FUNCIONAL: ACCESSOS
• Rampes edificis: BOE Llei 15/1995, els propietaris poden sol·licitar a la Comunitat la realització
de les obres quan en l'habitatge local hi visquin, treballin o prestin serveis voluntaris, persones
amb discapacitat o més grans de 70 anys.
• Rampes: requisits de disseny i construcció en base a la llei.
• Accessos: Portes que s’obren i tanquen soles.
• Accés des de l’exterior: Automatització de la porta d’accés a l’habitatge, actuen sobre el pany,
mantenint la seguretat.
• Portes de pas: Automatització de qualsevol porta de l’habitatge (banys, cuina, dormitori, etc.).
• Accés a diferents nivells: Elevadors, cadires, plataformes, rampes…
• Control d’entorns: Sistemes domòtics per controlar i accionar: finestres, persianes, accessos,
llums, so, TV, detectors…
• Fusteria sense barreres: Sistemes per llindars de portes que garanteixen el pas proporcionant
estanqueïtat.
• Comunicació accessible: Comunicació accessible independentment de les capacitats
auditives. Llaços d’inducció d'audiofreqüència o bucles magnètics.
• Terres: Sempre sec, llis, antilliscant i sense irregularitats ni desnivells, sense estores (o posar
base antilliscant), sense obstacles (cables...), sense reflexes, discret i uniforme, evitar caminar
descalç, amb mitges o mitjons, sabates amb sola de goma o antilliscant.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

9. • Escales: Senyalitzar el cantell de cada graó, passamans ambdós costats, pujar amb l’EI sana
primer, baixar amb l’EI afectada primer, escala plegable (de mà) amb barra, mai un tamboret.
• Portes: L’ample de les portes ha de ser de mínim 80cm, han d’obrir per dins i per fora,
lleugeres, poms de palanca (90cm del terra), portes armaris corredisses, finestres corredisses
o que obrin cap a fora, eliminar baldes
• Parets i passadissos: Pintades uniformement, passadissos de mínim 90cm amplada, els punts
de gir de 120 cm, barres de suport o baranes, endolls i interruptors a l’alçada, eliminar
obstacles, utensilis d’ús freqüent a l’abast
• Banys accessibles i adaptats que no impedeixen o limiten les capacitats de les persones,
essent utilitzats amb la màxima autonomia possible, permetent un accés i ús de forma
autònoma, còmoda i segura → És l’estància que suposa més perill.
• Cuines accessibles (60-120 cm del terra): Alçada regulable a armaris i marbres, mitjançant
elevadors especials, que permeten treballar de peu o asseguts, la distribució senzilla (triangle
cuina pica i nevera). (Forma “L” o “U”), mantenir el terra sec, evitar sobre estimulació.
• Dormitori: Organització senzilla. Retirar objectes innecessaris. Armari senyalitzat , evitar
mobles inestables, collar-los a la paret o al terra, fixar llum a la tauleta de nit, fixar catifa o
millor retirar-la...
• Color: Excitants, tranquils, percepció de temperatura, profunditat, dimensió , en funció de
l’estança (Estimulants, alegres, relaxants…)
o Les persones que presenten dificultat en la percepció de colors → Contrast (Mobiliari
→ Terra, Lavabo → Terra, Pica → Terra, Paret → Terra, Sòcol → Paret , Portes, etc.)
o Habitacions: Tons que ajudin a calmar el nerviosisme i ansietat, si l’habitació disposa
de poca llum → colors càlids, Si l’habitació disposa de llum natural → colors freds
o Evitar: Ombres i els reflexes al terra i al mobiliari, llums de colors estridents, objectes
brillants en la decoració
o Procurar: Llum natural i si és artificial que sigui uniforme, interruptors al costat de
totes les portes, interruptors als dos extrems de l’escala, llum pròxima al llit (fixada),
pilots lluminosos al passadís i lavabo
• Sistemes mobilitat (Grues d’elevació i transferències): Un tipus de grua per cada necessitat
(Grues de sostre fixes, grues de sostre portàtils, grues mòbils per elevació i trasllat), grues de
bipedestació...)

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM?RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM?RIGSR?QMGERMPEXVERWJSVQEGM?RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM?RIRWYXSXEPMHEH

10. ENTORN NO LIMITADOR
L’habitatge accessible o adaptat, possibilita a les persones continuar vivint a la llar fins i tot soles,
mantenir el màxim grau d’autonomia personal, realitzar més activitats de forma independent,
seguretat per l’usuari i pels seus cuidadors o familiars i un ambient (Íntim, personalitzat, càlid,
confortable).
• Productes suport: Minimitzen les dificultats relacionades amb l'autonomia o el
desenvolupament personal i aporten solucions fàcils i innovadores, i han sigut desenvolupats
sota els més estrictes paràmetres de qualitat i seguretat.
• Vestit: Realitzar l’activitat sempre en el mateix lloc (habitació, lavabo), preparar prèviament
la roba (en ordre de col·locació), col·locar la roba que sempre s’ha de posar en el mateix lloc,
identificar l’armari i calaixos, permetre escollir, seqüenciació amb imatges i fotos, adequar
l'armari (alçades, tiradors, llum...), roba còmoda, fàcil de col·locar, adaptada
• Higiene diària: Establir rutina horària i de seqüenciació, bany ordenat, amb els accessoris
imprescindibles, objectes sempre de la mateixa manera i en el mateix lloc, col·locar els
objectes per ordre d’ús, col·locar pictogrames d’activitats que es realitzen en el bany
• Bany: Calendari setmanal, amb els dies de dutxa assenyalats, horaris regulars pel bany,
respectant rutines de la persona (matí, vespre), es pot establir la rutina després d’una activitat
física, entorn agradable posant música relaxant, significativa…, temperatura agradable oferint
i referint seguretat.
• WC: Reeducació esfínters per incontinència, marcar ubicació wc amb cartell, pictogrames amb
la seqüencia de les accions a realitzar, adaptar la roba.
• Dormir, son i descans: Establir horaris per anar a dormir i per llevar-se, utilitzar sempre la
mateixa habitació i llit, realitzar la mateixa rutina abans d’anar a dormir i al llevar-se, les
migdiades a la mateixa hora i al mateix lloc
o Dormir: WC, preparar roba, pijama, ficar-se al llit, escoltar música…
o Llevar-se: fer estiraments, WC, dutxa o higiene, vestir-se…
• Hàbits personals i sexualitat: Mantenir les relacions afectives sexuals, carícies, petons,
abraçades i expressió sexual, oferir un entorn íntim i privat per la parella, parella enllitada →
afavorir l’accés al llit

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

11. PRODUCTES DE SUPORT DE BAIX COST
• Busca: Productes del mercat
• Converteix: dona nou ús a productes existents
• Recicla: Reutilitza materials inservibles
• Crea: Dissenys de nous productes
• Alguns aspectes a tenir en compte a l’hora de crear:
Materials antilliscants, formes arrodonides,
mànecs llargs i gruixuts, superfícies inclinades per
treballar en sedestació, utilitzar materials lleugers, més superfície de contacte, segur, higiènic,
fàcil d’utilitzar...


LLAR VS INSTITUCIÓ
• Significat de llar: La paraula llar l’utilitzen les persones per denominar el lloc on viuen,
estretament relacionat amb un lloc de pertinença i propietat, de privacitat, de confort, de
calma i de seguretat.
• Mon extern: resulta potencialment hostil
o Institució: Impersonal, adaptat, inhòspit, atenció prevista per intrusos externs, pèrdua
d’intimitat, Espais comuns sorollosos i habitacions compartides.
o Llar: Personalitzat, possibilitat d’adaptació, acollidor, intim, atenció i companyia de
l’entorn habitual, espais comuns i espais individuals.
• Recreació de la llar dins la institució:
o Facilitar la reubicació amb objectes personals.
o Identificar patrons habituals de l'ús de l'espai, el rol de l'hàbit i de la rutina.
o Reminiscència.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

12. TRANSFERENCIES EN SUPERFICIE DE PERILL
Ajuda tècnica → Producte de suport
Qualsevol producte (dispositiu, equip, instrument i software) fabricat especialment o disponible en el
mercat, dirigit a persones amb discapacitat i amb l’objectiu de:
• Facilitar la participació
• Protegir, recolzar, entrenar, mesurar o substituir funcions/estructures corporals i activitats
• Prevenir deficiència, limitacions en l’activitat o restriccions en la participació
• Prevenció en un procés degeneratiu
• Rebaixar l’esforç que requereix l’activitat per evitar o reduir el risc de lesions o accidents
• Disminuir o evitar el dolor

BANY
En alguns casos la transferència a la banyera es realitza mitjançant una grua, per utilitzar-la es
necessita un espai de maniobra ampli que permeti la manipulació de la persona amb seguretat.
Accessoris i mobiliari del bany:
• Mobiliari, seients, sanitaris, etc…, amb cantell arrodonit i que facilitin la neteja.
• Barres subjecció adequades a necessitats i capacitats de la persona.
• Terra de banyera i dutxa antilliscant.
• No posar estores ni tovalloles dins la banyera si no son especialment dissenyades per tal tasca.
• Col·locar material antilliscant per sota l’estora exterior de la banyera.
• Utilitzar colors que permetin contrastar els elements que formen part de l’entorn.
Transferència de la cadira de rodes (CR) a banyera (Considerar que l’entorn del bany és poc segur i
ocasiona accidents per manca d’espai, estores que llisquen, humitat, vestit o no, temperatura,
capacitat AMA, força, tolerància esforç de l’usuari etc.)
• Important: no utilitzar taula de transferència a la banyera o dutxa.
• Gir sobre un eix: angle de la CR a 60º si és possible.
• Lliscament: CR pròxima a la banyera amb reposa braços tret.
o Entrar: Lliscar a la taula de la banyera → Col·locar els peus dins la banyera
o Sortir: Col·locar peus fora de la banyera (superfície antilliscant) → Transferir-se a la
CR
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

13. DISSENY ERGONOMIC DE TREBALL
L’ergonomia és la disciplina científica-tècnica i de disseny.
• Interacció de les persones amb: activitats, equip, eines, ambient físic, seguretat i salut en els
llocs de treball.
• Dissenya: màquines, eines i la forma d’acomplir les tasques per mantenir la pressió de treball
a un nivell mínim.
• Tècnica preventiva que vol un resultat més efectiu i eficient:
o Adaptant condicions i organització del treball.
o Garantint seguretat, comoditat (sense fatiga ni errors).
• Estudia: entorn físic, ambient tèrmic, sorolls, vibracions, postures treball, desgast energètic,
càrrega mental, fatiga nerviosa, càrrega de treball…

TIPUS D’ERGONOMÍA
Ambiental Correctiva
Condicions ambientals, càrrega visual i
enllumenat, ambient sònic i cronoergonomia.
Avaluació i consulta ergonòmica, anàlisis i
investigació ergonòmica, ensenyament i
formació ergonòmica.
Cognitiva De concepció
Psicopercepció i càrrega mental,
interfaces/mitjans de comunicació, biorritmes i
cronoergonomia.
Disseny de productes, disseny de sistemes i
disseny d’entorns.
Preventiva Biomètrica
Seguretat en el treball, salut i confort laboral,
esforç i fatiga muscular.
Antropometria i dimensionat, càrrega física i
confort postural, biomecànica i operativitat.

• Factors de risc de l’acompliment ocupacional de la persona, potencialment perjudicials:
Entorn social, entorn físic, hàbits personals i constitució genètica.
• Tasques pels Poders Públics i empreses en relació a la salut: Protecció i tutela dels drets
bàsics dels treballadors.
o Promoció: Per fomentar salut individual i col·lectiva
o Prevenció: Per evitar o disminuir riscos laborals
o Protecció: Per evitar o disminuir danys derivats del treball
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

14. PROMOCIÓ DE LA SALUT
Consisteix en unir esforços d’empresaris, treballadors i societat per tal de millorar la salut i el benestar
de les persones en el seu lloc de treball (Treballador + empresa + societat = Salut i benestar)
• Objectius:
o Millorar la salut dels treballadors i disminuir l’accidentalitat
o Augmentar la productivitat empresarial i disminuir l’absentisme laboral
o Millorar el clima laboral, la motivació i la participació
o Augmentar la retenció del talent i disminuir la rotació de personal
o Millorar la imatge corporativa
• Estratègies:
o Millorant el mètode d’organització del treball → Flexibilitzar jornada laboral,
equilibri treball - vida familiar i/o els llocs de treball (teletreball).
o Millorant l’entorn de treball → Recolzament entre companys + valorar opinions i
suggeriments dels treballadors
o Fomentar la participació dels treballadors a activitats saludables → Revisions
mèdiques, promoció d’un estil de vida saludable (alimentació, alcohol, drogues...),
assumint part del cost de classes d’esport, relaxació...
o Fomentar el desenvolupament personal → Oferint cursos sobre competències
socials, relaxació, ergonomia, formació per combatre estrès, deixar de fumar etc.

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
Prevenció de la salut Avaluació de riscos laborals Risc laboral
Mesures adoptades i
integrades en el projecte
empresarial, per evitar o
disminuir els riscos per a la
salut derivats de la feina.
Eina de compliment
obligatori que utilitzen els
tècnics.
Possibilitat de que un treballador
pateixi un dany (malalties, patologies
o lesions) a conseqüència del treball.
Cada feina comporta uns riscos
específics

Llei 31/1995 és la normativa bàsica en matèria de riscos laborals a Espanya entrà en vigor 11/02/1996
i pretén impulsar la integració de la prevenció dels riscos laborals a tots els nivells de l'empresa,
incloent les administracions públiques.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

15. PROTECCIÓ DE LA SALUT
La protecció laboral implica protegir als treballadors de l'explotació, dels riscos de malaltia o accident,
d’ingressos indegudament baixos o inestables, d’horaris de treball imprevisibles i de jornades de
treball excessivament llargues.
L’article 14.1 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (31/1995) diu que:
“Los trabajadores tienen derecho a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el
trabajo”
• Treballadors → Dret a una protecció eficaç (seguretat i salut): Informació, consulta,
participació, formació preventiva, paralització activitat en cas de risc greu o imminent i
vigilància de l’estat de salut
• Empresari i administració pública → Deure de protegir al treballador

ÀREES D’INTERVENCIÓ DE TO EN EL SECTOR LABORAL

Salut ocupacional (Binomi entre Treball i Salut): L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i
l’Organització Internacional del Treball (OIT) consideren la
salut ocupacional "La rama de la salud pública que busca
mantener el máximo estado de bienestar físico, mental y
social de los trabajadores en todas las ocupaciones,
protegerlos de los accidentes de trabajo y las enfermedades
profesionales. En suma, adaptar el trabajo al hombre.“
FACTORS CONDICIONANTS
Positius
Desenvolupar un treball, permet a la persona...
Negatius
Requeriments en l’acompliment laboral que
poden ocasionar un excés de càrrega psíquica
Estructurar el temps. Autonomia en la realització de les tasques.
Establir relacions amb altres persones. Relacions interpersonals en l’entorn laboral.
Desenvolupar una activitat creativa. Definició de funcions i responsabilitats.
Adquirir una identitat social i desenvolupar rols. Adaptació entre la formació del treballador i les
exigències del treball. Garantir una seguretat personal i familiar.

Salut ocupacional Rehabilitació professional
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

16. Funcions del TO en salut ocupacional:
• Valoració, supervisió i mètodes de control de: treballador, lloc de treball i tasques per tal de
millorar la productivitat i reduir el risc de lesió.
• Assessorar a empresaris i asseguradores sobre modificacions al lloc de treball, accessibilitat i
PS per millorar la productivitat i reduir el risc de lesions.
• Gestió de casos: orientació i col·laboració afectiva amb tots els agents implicats per establir i
assolir objectius comuns de treball.
• Programes:
o Educatius: orientats a disminuir els factors de risc.
o Promoció de la salut: per fomentar una cultura de treball saludable (orientant sobre
temps lliure, estils de vida i de treball, etc).
o Intervenció: desenvolupament d’habilitats, entrenament vocacional, reinserció
laboral, modificacions del lloc de treball.
Valoració + orientació + inserció laboral = integració i reintegració

Un programa permet planejar i executar activitats de medicina, seguretat i higiene industrial per
mantenir i millorar la salut dels treballadors d’empreses.
• Objectius:
o Definir les activitats de promoció i prevenció
o Identificar l’origen dels accidents de treball i les malalties dels professionals,
controlant els factors de risc relacionats
• Beneficis per l’empresa:
o Millora de la qualitat de l'ambient laboral
o Augmenta la satisfacció del personal
o Millora la productivitat
o Millora la qualitat dels productes o serveis




EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

17. Rehabilitació professional és el procés per compensar les desavantatges originades en una deficiència
o una discapacitat que afecti el seu acompliment laboral, dificultant o impedint la integració social i
laboral. Cerca la ubicació o reubicació en una activitat productiva que s’adapti als interessos,
expectatives i capacitats de la persona.
• 1919 - Creació de l’OIT (Organización Internacional del Trabajo) “Treball = segur i saludable”
• 1955 - Conferència Internacional del Treball. “Poner a disposición de los inválidos medios de
adaptación y readaptaciónprofesional”
TIPUS D’INCAPACITAT LABORAL
Incapacitat temporal (IT) Incapacitat permanent (IP)
El treballador, per motius de salut,
no pot exercir temporalment les
funcions pròpies del seu treball i hi
ha la previsió que pugui produir-se
una millora i/o curació que li
permeti tornar a portar a terme el
seu treball.
El treballador que, després d'haver estat sotmès al tractament
prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus,
que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.
IP parcial: Sense assolir el grau de total, ocasiona una
disminució superior al 33% en el seu rendiment normal per a
la professió habitual, sense impedir la realització de tasques
essencials.
Contingència comuna:
Per accident no laboral o malaltia
comuna. (Mútua Acc. De Treball)
IP total: Inhabilita per realitzar totes les tasques, o les més
bàsiques de la professió habitual, sempre que es pugui dedicar
a una altra feina.
Contingència professional:
Per accident laboral o malaltia
professional. (INSS)
I absoluta: Inhabilita totalment per a qualsevol professió o
ofici.
Gran invalidesa: Afectat d'incapacitat permanent i que, com a
conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita
l'assistència d'una altra persona per AVDB.

ANÀLISIS DEL LLOC DE TREBALL
Beneficia a persones que esperen la seva primera experiència professional en un lloc de treball
competitiu o retornen a un lloc de treball després d’un període de convalescència.

Es tracta d’un procediment dinàmic apropiat per tots els àmbits de la pràctica que considera a:
entorn laboral + treballador + demandes laborals.

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

18. • Es basa en recopilar informació general sobre el lloc de treball: funcions essencials del lloc de
treball + com el lloc de treball es relaciona amb altres llocs de treball i l’entorn.

• Intervenció del TO:
o Avaluació de condicions, riscos i factors de risc del lloc de treball o ambient laboral
(interrompen, disminueixen o vulneren el curs de l’AO)
o Avaluació de les satisfaccions que aquest genera en temes de productivitat,
independència, autoestima i participació social.

• Descripció precisa i funcional, definint: tasques laborals essencials, requeriments físics i
mentals del treballador, eines i equip necessari, descripció de l’espai laboral i condicions
ambientals del treball.

• Procediments:
o Avaluació de l’estat de l’acompliment ocupacional (AO) de la persona i del nou lloc de
treball.
o Capacitació d’alternatives de treball i ajustaments o adaptacions al context laboral
(faciliten confort en l’execució de les activitats, augmenten productivitat, milloren AO
dels treballadors i disminueixen taxes d’accidentalitat, malaltia professional,
absentisme, disfuncions, discapacitats i barreres entre altres)
o Redacció final d’un document que recull tota la informació.

AVALUACIÓ DESDE TERAPIA OCUPACIONAL
• Entrevista del rol del treballador (WRI): Entrevista semi-estructurada dissenyada per ser
utilitzada com el component psicosocial/ambiental del procés d’avaluació inicial de
rehabilitació pel treballador accidentat.
o Analitza diferents aspectes ocupacionals de la vida del treballador i dels entorns
d’experiències laborals passades.
o Combina la informació de l’entrevista amb l’observació que es realitza en
procediments d’avaluació de la capacitat física del treball.
o Identifica les variables psicosocials i ambientals que influeixen al treballador en el
retorn al seu lloc de treball.

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM?RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM?RIGSR?QMGERMPEXVERWJSVQEGM?RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM?RIRWYXSXEPMHEH

19. • Escala d’impacte ambiental del treball (WEIS): utilitza la teoria del Model d’Ocupació
Humana sobre la interdependència entre la persona i l’entorn (Kielhofner, 1995, 2002).
o És una entrevista semi-estructurada dissenyada per obtenir informació de com les
persones experimenten i perceben el seu lloc de treball.
o Avalua l’impacte que el lloc de treball te en l’acompliment, satisfacció i benestar
general de la persona.
o Els treballadors són més productius i es troben més satisfets quan existeix
congruència entre l’ambient del treballador, les seves necessitats i habilitats.
o El mateix ambient pot tenir un impacte diferent en diferents persones.
o Molt útil per les persones que experimenten dificultats en el treball o que
interfereixen el seu treball per causa d’un accident o malaltia.

WRI WEIS



REHABILITACIÓ PROFESSINAL: INSERCIÓ LABORAL
• Inserció laboral: Accions que es porten a terme per integrar, acompanyar i incorporar al
mercat laboral als col·lectius de persones amb dificultats per l’accés normatiu del treball.
• Inclusió laboral: Permet que les persones en condició de vulnerabilitat i sense importar origen
ètnic, gènere, malaltia, orientació sexual i altres circumstàncies tinguin accés a un treball digne
i decent → La Llei Nº 21.015 de Inclusió Laboral
A partir dels anys 70 les administracions comencen a acompanyar als col·lectius en risc d’exclusió
social en els processos de reinserció laboral → Accés al mercat laboral.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM?RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM?RIGSR?QMGERMPEXVERWJSVQEGM?RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM?RIRWYXSXEPMHEH

20. L’objectiu és cercar i trobar un lloc de treball i vincular tot el procés: treball, formació, activitat.
Espai públic Empreses privades Empreses d’inserció laboral*
L’Estat és qui
contracta. El 5 % de
les places
convocades estan
reservades per a
persones amb
diversitat funcional.
L’objectiu principal és generar
beneficis econòmics. Certa
reticència a contractar persones
amb diversitat funcional. Si la
plantilla és > a 50 treballadors es
reserva un 2% de places per a
persones amb diverses
funcionalitats.
Faciliten l’accés al treball de
persones amb dificultats d’inserció
sociolaboral mitjançant
l’acompanyament al lloc de treball i
oferint la formació oportuna per tal
que la persona adquireixi les
competències professionals i
habilitats necessàries en el mercat
laboral.
*FEICAT – Empreses d’Inserció de Catalunya: La Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya es va constituir l’any 2008 amb l’objectiu de
representar i defensar els interessos de les empreses d’inserció sociolaboral catalanes per contribuir a crear una societat més justa i solidària.
Contracten durant un màxim de tres anys persones derivades pels serveis socials dels ajuntaments que es troben en situació d’exclusió social
o en risc de trobar-s’hi, els ensenyen un ofici i els orienten per aconseguir la seva inserció sociolaboral.

INSERCIÓ I INTEGRACIÓ LABORAL
L’empresa dona una oportunitat laboral a la persona amb diversitat funcional; sovint no és un procés
de selecció ordinari, sinó que és la conseqüència d’un procés de discriminació positiva o del
compliment del sistemes de quotes, normatives....
• L’empresa mira la discapacitat: adapta l’entorn per donar resposta a les limitacions, no pas al
talent i potencial de la persona.
• L’empresa segrega, potencia i assumeix que sempre existiran limitacions que dificultaran el
desenvolupament professional de la persona dins l'empresa
• Barreres mentals de les empreses: Que no podrà fer?, segur que esta sempre a disgust, tindrà
capacitat escassa?, li costarà adaptar-se, s’equivocarà constantment etc.
• Inclusió laboral: La persona amb div. funcional participa de forma normalitzada a l’empresa
aportant el seu talent.
o Es treballa des de la base del talent (no pas la limitació) i les diferències es viuen com
una oportunitat i valor per l’empresa
o S’utilitzen mecanismes per eliminar barreres corporatives: indiferència,
desconeixement, sobreprotecció, prejudicis i discriminació
o Cultura empresarial sensible a la diversitat funcional (o altres condicions socials)
o Benestar i acompliment professional amb adaptacions de caire universal.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

21. Serveis d’inclusió laboral que s’ofereixen des del SIL: Borsa de treball amb les demandes de les
empreses de la zona, tallers d'informàtica, tallers de preparació per presentar-te a processos de
selecció, tallers de motivació, formació i capacitació, recolzament a l'hora de seleccionar les ofertes
de feina més adients, assessorament per a la confecció del currículum, orientació per a la formació i
el reciclatge, seguiment de la inserció laboral perquè l'adaptació al lloc de treball sigui òptima.

INCLUSIÓ LABORAL INSERCIÓ LABORAL
Permet que les persones en condició de
vulnerabilitat i sense importar origen ètnic,
gènere, malaltia, orientació sexual i altres
circumstàncies tinguin accés a un treball digne i
decent.
Accions que es porten a terme per integrar,
acompanyar i incorporar al mercat laboral als
col·lectius de persones amb dificultats per
l’accés normatiu del treball.

Via d’arribada dels usuaris al mon laboral:
• Iniciativa pròpia, o d’un familiar.
• Des d’un recurs educatiu: Educació Especial, Escoles especials de capacitació professional, EAP
(Equips d’assessorament i orientació piscopedagògic).
• Derivats per professionals dels CAD (Centre Atenció Discapacitat).
• Treballadors socials de diferents equipaments: ajuntaments, xarxa sanitària, CSMA (Centre
salut mental adults)...
• Per les pròpies entitats que gestionen els recursos.
• Joves emparats per la DGAIA (Direcció General de la Infància i Adolescència) i que viuen en un
CRAE (Centre residencial d’acció educativa).
• Altres vies





NDFDJJEIJDNFEENEEFHFHJFFINBA
)PXNAGYIRXNAHIA-2+AIPAGSQSAPNASTÓRÓ?RAHIAXYAI\ÉA2SGYIRXNC
6IPIVRNHSPAXSHSPAPSPAHIVIGLSPCA2SAPIATIVQÓXIAPNAI\TPSXNGÓ?RAIGSR?QÓGNARÓAPNAXVNRPJSVQNGÓ?RAHIAIPXNASFVNCA5YIHNATIVQÓXÓHNAPNAÓQTVIPÓ?RAIRAPYAXSXNPÓHNHC

22. EQUIPS DE VALORACIÓ I ORIENTACIÓ - EVO
Són organismes de la Generalitat amb la funció principal de valorar la capacitat laboral de la persona
amb discapacitat física, psíquica, sensorial i mental, a partir dels 16 anys.
• Segons els resultats la persona serà orientada cap a centre Ocupacional, servei ocupacional
d’inserció, centre especial de treball, empresa ordinària.
• L’equip EVO està format per metge, psicòleg i treballador social; valoren a persones que:
o Es troben en edat laboral (16 a 65 anys)
o Presenten qualsevol tipus de discapacitat (física, intel·lectual, sensorial, malaltia
mental, discapacitat mixta, dany cerebral adquirit… )
o Presenten una discapacitat valorada com a mínim amb un 33%, o bé es trobin en
situació equiparable segons el Real Decret Legislatiu 1/2013 (també hauran de tenir
valorada la discapacitat)
• Altres funcions de L’EVO:
o Realitzar orientacions cap a recursos sociolaborals, laborals i ocupacionals per a
persones amb diversitat funcional
o Realitzar valoració laboral per emetre certificat d’adequació a equipament i/o suport
adient (empresa ordinària, Unitats de Suport a l’Activitat Professional, SOI,
Ocupacional, altres
o Emetre certificats d’adequació a lloc de treball en processos d’oposicions a les
administracions públiques
o Emetre informes d’adequació a lloc de treball pel Departament de Treball. En relació
a contractes indefinits a persones amb discapacitat en empreses privades
o Emetre propostes de viabilitat i adequació en relació a les sol·licituds de subvenció
per a persones amb discapacitat que es volen constituir com a treballadors/res
autònoms
Valoració i orientació als treballadors:
• Valorar quina és la tipologia de recurs que necessita la persona, ja sigui atenció diürna o recurs
d’inserció laboral.
• Orientar als recursos més adients tenint en compte la tipologia de recurs que necessita, el
tipus de discapacitat, la proximitat al seu domicili o la seva disponibilitat per desplaçar-se.
• L’objectiu és afavorir la integració de la persona, mitjançant un recurs d’inserció laboral, o
mitjançant un servei d’atenció diürna quan no és possible la integració laboral.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

23. Recursos: S’orienta principalment als recursos que consten a la Cartera de Serveis Socials, per també
a d’altres que no hi consten.
• Valoració laboral per emetre certificat d'adequació a equipament i/o suport:
o Empresa ordinària amb suport, amb l’acompanyament d’un professional d’un servei
d’inserció laboral (SIL) especialitzat. Ajuden a:
▪ Aconseguir la integració laboral i social de persones amb discapacitat
mitjançant orientació laboral, formació i acompanyament.
▪ Establir itineraris formatius i laborals individuals, adequats a les potencialitats
de cadascú.
▪ Motivar i millorar la disponibilitat i l’actitud activa de les persones amb
discapacitat.
▪ Assessorar sobre els recursos formatius i fer un seguiment del seu procés.
▪ Cooperar amb empreses, organitzacions patronals i sindicats amb la finalitat
de millorar les oportunitats i condicions de treball de les persones amb
discapacitat.
▪ Anàlisis perfil de competències i diagnosi grau d’ocupabilitat de cada usuari.
▪ Orientació laboral: identificació dels interessos i preferències professionals
per definir un perfil laboral.
▪ Orientació formativa i suport: possibilitats de formació reglada i no reglada a
les que es pot accedir per millorar les competències professionals
▪ Etc.
▪ Ex.: Fundació ECOM, OSONAMENT (Projecte)
o Empresa ordinària sense suport, per iniciativa pròpia de la persona amb discapacitat
▪ Dictamen d’adequació al lloc de treball: compatibilitat entre discapacitat i lloc
de treball i possibles adaptacions o mesures. Sol·licitud directa del SOC (per
normativa) necessària per a la tramitació de les ajudes i subvencions que
reben les empreses per fer contractes indefinits a persones amb discapacitat.
▪ Ajudes i subvencions per: Persones o empreses que contracten treballadors
amb diversitat funcional amb contracte indefinit a temps complet o a temps
parcial, contracte temporal, contracte en pràctiques, contracte per a la
formació o contracte d'interinatge.

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

24. o C.E.T. (centre especial treball): Asseguren un treball remunerat a persones amb
discapacitat, garanteixen la integració laboral i la prestació dels serveis d'ajustament
personal i social que requereix el personal amb discapacitat.
▪ Objectiu productiu, però amb funció social.
▪ Resulten un mitjà d'integració al règim de treball ordinari.
▪ La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70% de persones
treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a 33%.
▪ Tasques: Administratives, cel·ladors, neteja, jardineria, bugaderia industrial i
logístiques/ magatzems
o S.O.I. (servei ocupacional inserció): Alternativa a la integració laboral d'aquelles
persones amb discapacitat intel·lectual que, tot i que tenen aptituds laborals i
productives, encara no es poden incorporar als CET per manca de formació laboral o
d'oferta de treball.
▪ Pas intermedi entre els centres ocupacionals i els centres especials de treball.
▪ No tenen contracte → pretén mantenir i estimular les capacitats laborals
mentre esperen l'oportunitat d'incorporar-se a una activitat remunerada.
o C.O. (centre ocupacional) o C.A.E. (Centre de dia d’atenció especialitzada):
Equipaments d'acolliment diürn que ofereixen atenció rehabilitadora a persones amb
discapacitat intel·lectual en edat laboral. L'objectiu és capacitar les persones
beneficiàries perquè aconsegueixin la màxima integració social a través de l'ocupació
activa.
▪ Els serveis que ofereixen aquests centres són: acolliment diürn i convivència
(manutenció, higiene personal, activitats grupals de relació, etc.), programes
individuals amb diversos nivells d'atenció en funció dels diferents graus de
discapacitat, ocupació terapèutica, ajustament personal i social (habilitació
personal i millora de la relació) → LAFACT (FUPAR), PRODIS, LA FAGEDA.
• Emissió certificat adequació a lloc de treball en processos d'oposicions a les administracions
públiques o al Departament d'Empresa i Ocupació (empreses privades)
• Informació a col·lectius, etc
CENTRE OCUPACIONAL CENTRE ESPECIAL DE TREBALL
Disminució severa, més del 65% (EVO), teràpia
Ocupacional, relació Assistencial, més personal
de suport, xarxa bàsica d’utilització Pública i
50% Ocupació Terapèutica
Disminució lleugera, entre 33 i 65% (EVO),
activitat productiva, funció social, relació Laboral-
Contracte, més personal professional, 100%
Activitat laboral i mitjà integració servei ordinari
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

25. UNITAT 2
La cadira de rodes (CdR) està indicada per als desplaçaments, no per romandre-hi assegut llargs
períodes de temps. Si el seu ús és permanent, la persona precisarà un coixí de seient antiescares per
oferir prevenció de nafres i garantir una posició confortable.
“El coixí s'ha d'adaptar a les necessitats de la persona i a les mides de la cadira de rodes”
CADIRES DE RODES MANUALS
Classificació No Oficial: Una CdR manual pot ser de tipus estàndard, actiu, confort o esportiu.
Existeixen també CdR especialment concebudes per a les persones amb obesitat
• Cadira de rodes esportiva i activa
• Cadira de rodes semi-activa i
estàndard
• Cadira de rodes de posicionament
(confort)
• Cadira de rodes pediàtriques
• CdR bimanuals prop. per cèrcols
• CdR propulsades per palanques
• CdR propulsades manualment per un
sol costat
• CdR manuals de propulsió assistida
(amb 1 o 2 mecanismes elèctrics)
• CdR propulsades pel peu
• CdR manuals manejades per l’assistent
• CdR manuals de propulsió assistida
manejades per un assistent

Criteris d’elecció: Adequació a l'usurari, dimensions de la cadira de rodes, dimensions i
característiques de l'entorn, activitats que realitzarà amb la cadira, facilitat de plegat i transport,
seguretat.

CADIRA DE RODES DE CONDUCCIÓ MONOLATERAL
CdR convencional a les que s’acolla un mecanisme de propulsió mono lateral basat en un cèrcol doble
o en una palanca; en ambdós sistemes es requereix força suficient, un bo domini de la tècnica i un
bon control en l’extremitat superior no afectada. Es recomanen a persones que pateixen hemiplegia
o amputació mono laterals, encara que augmenten el pes i només és efectiu en terrenys plans i llisos
DOS OPCIONS
Amb palanca Amb doble cèrcol d’autopropulsió

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

26. CADIRA DE RODES AUTOPROPULSABLE
Són CdR amb un seient més baix de l'habitual, el que permet a l'usuari propulsar-les amb les seves
cames de forma suplementària al maneig manual; Fomenten l'aprofitament de recursos residuals per
a la propulsió i estan indicades per a subjectes amb amputació de membre superior, hemiplegia o
per a persones amb cames més curtes
El seu ús normal és pels interiors. La posició més baixa pot suposar a l'usuari certa dificultat per a
propulsar i abastar objectes.

SISTEMA DE PROPULSIÓ ADDICIONAL
Permet convertir una CdR manual en una motoritzada, actuant per fricció sobre la coberta del
pneumàtic. A causa d'aquesta transmissió, el control de la cadira és limitat però ofereix mobilitat a
usuaris amb recursos funcionals limitats a un preu relativament baix.
Aquesta unitat no s'ha d'utilitzar com un substitut permanent d'una CdR elèctrica; alguns fabricants
anul·len la garantia de la seva CdR si s'utilitzen aquests sistemes.

DESCRIPCIÓ I FUNCIÓ DE LES DIFERENTS PARTS DE LA CADIRA DE RODES

EL XASSÍS
El xassís d'una cadira de rodes pot ser rígid (fix), o plegable. L'ús de l'energia que l'usuari aplica per
propulsar-se és doble en una cadira amb un marc rígid, que en un plegable; això es deu al fet que en
una CdR plegable es perd part de l'energia de propulsió en el moviment de la seva estructura a través
dels punts d'articulació.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

27. Altres avantatges del marc rígid és que és fàcil de manejar i és una mica més lleuger que un plegament
similar. No obstant això, la cadira plegable és generalment més còmoda de transportar i
emmagatzemar ocupant menys espai plegat.
Actualment hi ha cadires de rodes que presenten un comportament rígid del marc permeten un
plegament molt compacte.
És l'estructura rígida, tubular que suporta el seient i les rodes. Pot ser plegable amb sistema de creueta
o no plegable (Pes variable segons la seva estructura → 7 kg - 22kg)

Composició de l’armadura = factor clau en la funcionalitat de la cadira de rodes:
• L'acer és el més habitual, és el més pesat però també el més barat.
• L’alumini és molt més lleuger i per tant la cadira de rodes és més fàcil de propulsar, però
també és més cara
• Cada vegada, es van innovant materials com titani, fibres de carboni (preu+ elevat) etc.
• Existeixen reforços transversals (mitjançant una creueta) que proporcionen un suport puntal
entre amb dues estructures laterals.
• Gràcies a aquests reforços transversals que connecten amb l’estructura mitjançant frontisses,
la cadira de rodes pot ser plegada i més compacte.

LES EMPUNYADURES
Són les extensions de la part superior de l’estructura del respatller que es projecten cap enrere des
de la CdR i permeten un ajut a l’hora de propulsar des de darrere la CdR, serveix al cuidador, o es pot
utilitzar per l’usuari amb el seu colze si el terreny és irregular i en cas d’absència de cinturó de
seguretat
• Empunyadures abatibles (accessori opcional): S'utilitzen quan només són necessàries en
ocasions.

EL RESPATLLER
És la suspensió entre els components verticals de l’estructura del seient contra la qual l’usuari
descansa la seva esquena. La seva altura correspon a la distància entre la tela del seient i la part
superior de la tela del respatller.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

28. Existeixen diferents tipus com el sistema postural modular Jayfit o el seient i respatller amb controls
laterals i a més, pot ser: Fix, inclinable(augmenta el pes de la CdR) o repartit (augmenta el preu de la
CdR) que pot facilitar el transport de la CdR dins d'un cotxe petit o a la perruqueria (per ensabonar
cabell)
• L'altura estàndard és de (+ o -) 40/42 cm
• L'alçada recomanada del respatller ha de ser d’uns 5 cm (3 dits) per sobre de l'angle inferior
de l'omòplat (o des del seient cap a l'aixella - 10 cm)
• Característiques: facilitar una posició pelvica adequada (lleugerament inclinada cap enrere) i
mantenir una bona estabilitat vertical del tronc (alineació de la curvatura espinal).

ELS REPOSABRAÇOS
Els reposabraços abatibles són els components de l’estructura en què l’usuari descansa els seus
braços. Es poden girar durant les transferències sense haver de treure'ls de la CdR.
• Fixos, desmuntables i/o abatibles
• Amb o sense protectors laterals de roba (ús exterior)
• Tipus escriptori (més curts), faciliten l'apropar d'una taula o tipus estàndard (més llargs),
faciliten incorporar-se en bipedestació i en sedestació
• L'altura dels reposabraços ha de ser, prenent la mesura des del seient, de 2cm per sobre del
colze flexionat a 90º, de manera que les espatlles estiguin relaxades en lleugera abducció
• Tubulars
• Extraibles i ajustables en altura

LES RODES DE DARRERA
¨Propulsores¨ de la CdR proporcionen el contacte amb el terra. Poden agrupar-se en:
• Pneumàtiques (ús exterior) s'omplen d'aire i proporcionen uns moviments esmorteïts però
són susceptibles de punxar-se. Requereixen un manteniment regular.
• Semi-pneumàtiques (ús exterior) estan plenes de gel en lloc d'aire per mantenir l’amortiment,
però eliminen la possibilitat de punxats
• En cautxú sòlid massís (ús interior) són les més duradores i lliures de manteniment, però
proporcionen un maneig més aspre

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

29. EL CÈRCOL D’AUTOPROPULSIÓ
Està fixat a la part exterior de la roda i proporciona la superfície contra la qual l’usuari empeny amb la
seva mà per impulsar la CdR. Pot ser:
• Metàl·lic
• Cobert de plàstic o silicona o tefló per millorar i facilitar l’adherència (ús de guants recomanat
per les llargues distàncies)
• Amb o sense pivots per facilitar el maneig de la CdR pels usuaris amb FM o BA disminuït a l’
hora d’agafar el cèrcol (en cas de lesió medul·lar)
• Adaptació possible amb tub de goma antilliscant
• Ús de sonda mèdica per enrotllar al voltant del cèrcold’autopropulsió per augmentar la seva
adherència.

LA LLANTA DE LA RODA
És la superfície en la qual, està muntat el neumàtic; Està feta de material fort, lleuger com l'alumini.
La llanta de la roda està connectada a l'eix pels raigs

ELS RAIGS
Són el sistema de suspensió pel qual el pneumàtic i la llanta estan connectats a l'eix, están fets de
material lleuger i resistent. Són també responsables de mantenir la forma de la roda

L’EIX DE LA RODA DARRERA
Aquest part és el component central de la roda a la qual es connecten els raigs i pot ser d’alliberació
ràpida (permetent que la roda es desconnecti ràpidament i fàcilment de l’estructura).

LA PLACA
Connecta la roda a l’estructura a través de l’eix. Degut a que és ajustable, permet allargar la distància
dels eixos per augmentar l'estabilitat de la CdR o escurçar-la per augmentar la seva mobilitat


EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

30. L’EIX DE LA RODA DE DARRERA
Eix posicionat davant del respatller Eix posicionat darrere del respatller
La CdR és més manejable, però més inestable La CdR és més estable però és menys manejable.
L'accés als cèrcols és més fàcil L’accés als cèrcols és més difícil
La superació d’obstacles es fa també més
fàcilment
La bàscula de la CdR a l’hora de superar
obstacles és més difícil

ELS FRENS
Són els components que permeten que les rodes es bloquegin prevenint moviments no desitjats de la
CdR; Hi ha molts tipus de frens i poden ser posicionats en diferents llocs de la CdR
• Fre de sabata (el + comú)
• Fre de sabata amb prolongador
• Fre de tisora (Més lleugers i que s'amaguen quan estan en repòs, facilitant els trasllats,
normalment es veuen en cadires actives / ultra lleugeradores.)
• Frens d'una sola mà (Per a persones hemiplègiques i usuaris que prefereixin aquesta opció)
• Frens de tambor (Normalment en cadires en què el passatger maneja la cadira. El fre s'activa
des d'una palanca de fre de bicicleta que es fixa en les nanses del respatller)
Poden ser de palanca o de bloqueig directe (necessiten més FM per accionar-los

ELS REPOSAPEUS
El reposapeus abatible proporciona la superfície de suport sobre la qual descansa el peu de l’usuari
• Ajustable o no en alçada. Desmuntables o no.
• Inclinables en alçada (en cas de flexió limitada de genoll)
• Poden pivotar per fora per facilitar les transferències, o per dins permetent un millor accés
a espais reduïts.
• Poden ser regulables en angle (en cas d’un peu equí), i adaptar-se amb taloneres, cintes ...
• El sistema de fixació del reposapeus
o Permet que el reposapeus es recolzi per ser girat a l’exterior durant les transferències
sense haver de treure-ho de la CdR
o Es troba sempre d’accés manual fàcil des del seient

NDFDJJEIJDNFEENEEFHFHJFFINBA
)PXNAGYIRXNAHIA-2+AIPAGSQSAPNASTÓRÓ?RAHIAXYAI\ÉA2SGYIRXNC
6IPIVRNHSPAXSHSPAPSPAHIVIGLSPCA2SAPIATIVQÓXIAPNAI\TPSXNGÓ?RAIGSR?QÓGNARÓAPNAXVNRPJSVQNGÓ?RAHIAIPXNASFVNCA5YIHNATIVQÓXÓHNAPNAÓQTVIPÓ?RAIRAPYAXSXNPÓHNHC

31. LA TALONERA
Està feta generalment de niló i es fixa a la superfície posterior del reposa-peu i proporciona un suport
per al taló i ajuda a mantenir el peu de l’usuari col·locat en el centre de la paleta del reposa-peu.

LA RODA DEVANTERA
Proporciona la base sobre la qual es munta el pneumàtic i es connecta a l’estructura mitjançant la
forquilla; Les rodetes davanteres giratòries augmenten la maniobrabilitat de la CdR
• El pneumàtic de la rodeta davantera proporciona el seu contacte amb el terra
• Els materials varien des de plàstic sòlid al pneumàtic
• El material més ferm augmenta la capacitat de maniobra, el material més suau esmorteeix el
maneig de la CdR
• Les rodes davanteres giratòries poden ser pneumàtiques (200mm de Ø) o massisses (150mm
de Ø) (75 o 125 mm de Ø CdR esportives).
• Els materials varien des del cautxú sòlid a pneumàtic:
o El material més ferm (rodetes massisses) augmenta la capacitat de maniobra
o El material més suau (rodetes pneumàtiques) esmorteït el maneig
• El diàmetre intermig per a l’exterior i l’interior és la rodeta de125- 150 mm deØ

Altres complements:
• Tapa: És una tapa extraïble que permet la lubrificació dels rodaments de boles per les rodetes
giratòries
• Extensió tubular: Està plena de rodaments de boles i rep la forquilla de la rodeta per permetre
un gir de 360º (Aquesta disposició augmenta la maniobrabilitat de la CdR
• Forquilla: permet el seu gir

EL COIXÍ DEL SEIENT
Està fet d'un material flexible que permet la distribució i l’absorció de la força (pressió) entre el cos
de l’usuari i la superfície de seient
• Els coixins del seient venen en moltes varietats amb una àmplia gamma de preus.

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

32. Qualsevol usuari de CdR hauria de fer servir un coixí de prevenció de nafres /antiescares ja que:
• Permet repartir les pressions, evitant els problemes de pell quan l’usuari no es pot moure (per
alleujar la pressió).
o Silicona (amb o sense forat)
o Aire (tipus Polisoft o Roho /Conform "amb carxofes" més cars)
o Aigua (més barat, però amb problemes de manteniment)
o Escuma (làtex, amb densitat especial)
o Combinació de material (silicona + gel = emmotllable, tipus Jay cushion) (Ref. ISO)
o El seu preu pot variar dels 25 € fins + de 500 €
• Coixins segons les necessitats: material viscoelàstic, gel flotaciósilicona, coixí híbrid, coixí
d’aire de cèl·lules intercomunicades, coixins posicionadors etc.

EL SEIENT
• És la suspensió entre els components de l’estructura sobre els quals descansa el coixí
• En una CdR plegable, la matèria del seient és flexible permetent doblar l’estructura
• En una CdR rígida, el seient també és rígid i proporciona una base més estable de suport
• La seva profunditat dependrà de la llargada del fèmur. Per evitar zones de pressió es
recomanen uns 4 o 6 cm d'espai entre el seient i el buit popliti.
o La profunditat estàndard és (+ o -) de 42 cm.
• La seva amplada és la que determina la mida d'una CdR. Ha de permetre que l'usuari pugui
seure a la CdR amb un abric (pot també guanyar pes!). Col·locar 2 dits de cada costat de la
seva pelvis, per valorar l'amplada adequada del seient
o La majoria de les marques proposen CdR amb seient que van de 2 en 2 cm; Amplada
del seient=distància entre els reposabraços

SISTEMA ANTI BOLCADA
• El sistema anti bolcada amb o sense rodes (cap amunt o funcional cap a baix)
• Articulat sobre les barres d'inclinació (traient el tap de goma)
• Les barres d'inclinació s'utilitzen per l'acompanyant per pujar o baixar desnivells

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

33. ACCESSORIS I PRESCRIPCIÓ
• Accessoris per adaptar una CdR: Respatller inclinable, suport lateral de tronc, reposacaps,
reposapeus inclinable, coixins de prevenció d’escares...
o Adaptar una CdR amb accessoris augmenta el seu pes i el seu preu
• La prescripció d’una CdR: Les cadires de rodes estàndard costen des de 240€ que paguen l’ICS
amb el PAO (Prescripció d’Articles Ortoprotesics) fins a 2500€ més o menys.
o Això són tarifes adults, els infants tot és més car...
o La Seguretat Social (ICS) amb les Prestacions d’Articles Ortopròtetics (PAO) paguen
240€ i es pot tornar a demanar cada 36 mesos (3 anys)

CRITERIS D’UNA SEDESTACIÓ CORRECTA EN CdR
• Beneficis d’una correcta sedestació
o Proporcionar el màxim confort i seguretat.
o Prevenció de les úlceres per pressió
o Promoure postures simètriques per prevenir alteracions i deformitats
musculoesquelètiques.
o Normalitzar el to muscular.
o Disminució de les àlgies.
o Millorar les funcions de deglució i respiració
o Millorar el camp visual i les capacitats perceptives.
o Aconseguir la màxima autonomia i capacitat funcional amb el mínim cost energètic.
o Projecció d’una bona imatge corporal saludable i atractiva.
o Millorar el desenvolupament motor i les relacions socials.

CRITERIS GENERALS PER A AVALUAR UNA SD CORRECTA EN CDR
• Una CdR adequada ha de:
o Proporcionar estabilitat a la pelvis, mitjançant un suport adequat a nivell dels glutis
o Mantenir una bona alineació de la columna vertebral, amb respatller adequat
o Prevenir les úlceres per pressió, mitjançant un coixí adequat
o Facilitar la tasca del cuidador
o Facilitar la seva autopropulsió

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

34. • Una posició correcta de la persona en SD ha de permetre:
o Posició neutra del cap
o Bon suport de la columna vertebral, sobretot a nivell lumbar
o Posició neutra dels braços recolzats
o Llei de les 3 vegades 90 º de flexió (M, G, T)
o Evitar efecte hamaca
o Repartiment de la càrrega ponderal entre ambdós glutis i els peus

• Tenir en compte l’autonomia i confort de l’usuari
o Ús: Interiors / exteriors / petits trajectes / llargs desplaçaments / tolerànciaa la SD i
ús combinat d’altres productes de suport
o Capacitat: capacitat per concentrar-se, atendre als estímuls, resoldre problemes,
dificultats visuals, disminució de la força, rigidesa, fatiga, necessitat de tercera
persona
o Entorn (Barreres arquitectòniques al domicili, edifici i barri): voreres, esglaons,
rampes impracticables, dimensions reduïdes de les portes, d’ascensor,…
o Pes i mesures (l’amplada de la seva pelvis determina la talla de la CDR)
o Edat, professió, aficions etc.
• Finalitat de mantenir una sedestació correcta:
o Prevenir les ulceres per pressió
o Facilitar la tasca del cuidador
o Facilitar la seva auto propulsió

• Distribució de les pressions de sedestació amb una CdR
o Avantbraços = 2 %
o Esquena= 14 %
o Glutis+ cuixes = 65%
o Peus = 19%




EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM?RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM?RIGSR?QMGERMPEXVERWJSVQEGM?RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM?RIRWYXSXEPMHEH

35. PRODUCTES DE SUPORT I CLASSIFICACIÓ ISO
Un producte de suport (PS) és qualsevol producte (incloent dispositius, equips, eines i software)
fabricat especialment o disponible en el mercat, utilitzat per a les persones amb discapacitat, destinat
a: facilitar la participació, protegir, donar suport, entrenar, mesurar o substituir funcions/estructures
corporals i activitats, prevenir deficiències, limitacions en l’activitat o restriccions en la participació.
• Classificació UNE-EN ISO 9999: 2017 (Juny 2018)
o No existeix cap versió catalana
o ISO → International Standard Organization (Organització internacional de
normalització)
o AENOR → Associació Espanyola de Normalització i Certificació
o Té com a objectiu:
▪ Promoure la comunicació
▪ Establir classificació / divisió uniforme per a la recerca i la selecció de
productes de suport.
▪ Establir terminologia per: Informació, Guies, Documents oficials, Enquestes,
Llistats, Catàlegs, etc.
▪ Servir de base per estadístiques
o Camp d’aplicació: El principi de la classificació d’aquesta norma és la funció principal
del producte.
o No estan inclosos: Articles utilitzats per a la instal·lació dels PS, solucions obtingudes
per la combinació de PS que estan classificats individualment en aquesta norma,
medicaments, PS i eines, utilitzats exclusivament pels professionals de la salut,
solucions no tècniques (assistència humana, gossos guia o lectura labial),
dispositius implantats o ajuda econòmica.

• Elaboració de la classificació, existeixen tres nivells jeràrquics (classes, subclasses i divisions)
i dos tipus de classificacions com son a dos nivells (classes i subclasses) o a tres nivells.
o Cadascuna té un codi, un títol i si es necessari una nota explicativa o referencia a altres
parts de la classificació.



EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

36. o A aquesta assignatura → 1r nivell: Classes (dues primeres xifres i títol complet)
▪ 04: PS per a mesurar, recolzar o substituir funcions corporals
▪ 05: PS per a la formació o l’entrenament /aprenentatge de les habilitats
▪ 06: PS units al cos per donar suport a funcions neuromuscoloesquelètiques o
relacionades amb el moviment (ortesis) i per a substituir estructures
anatòmiques (pròtesis)
▪ 09: PS per a les activitats de cura personal i la participació en la cura personal.
▪ 12: PS per a les activitats i la participación relacionades amb la mobilitat
personal i el transport.
▪ 15: PS per a les activitats domèstiques i la participació en la vida domèstica
▪ 18: Mobiliari, accessoris i altres PS per a facilitar activitats en espais interiors
i exteriors creats per l'ésser humà.
▪ 22: PS per a la gestió de la informació i la comunicació.
▪ 24: PS per a controlar, transportar, moure i manipular objectes i dispositius.
▪ 27: PS per a controlar, adaptar o mesurar elements dels entorns físics.
▪ 28: PS per a les activitats laborals i la participació en l’ocupació.
▪ 30: PS per a la recreació i l’oci.
“La col·locació de la pròtesis forma part del vestit”
• Mecanismes per posar una pròtesis: Succió / Mitjó + ganxo / Mitjó + malla + succió
“Valoració, us i revaloració de las pròtesis → Tasca del TO”
• Tipus de pròtesis: Manuals (Tu fas el moviment físic que activa la pròtesis) o mioeléctriques
(pulsions musculars)

Productes de suport
Avantatges Desavantatges
Facilita l’execució d’una acció
Augmenta l’autoestima de la
persona
Augmenta la seva autonomia i la
seva independència
Pot avançar la data d’alta
Confrontació amb la disminució donant el sentiment de ser
encara més “discapacitat”
Por crear una dependència al PS o adaptació
Ús limitat a una sola activitat o acció
Cost econòmic elevat (sovint)
Molts PS son estàndards i per això NO adequats per tothom.

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

37. • Les 6 “As” d’un producte de suport:
o Accessible
o Adequat
o Abordable
o Acceptat
o Adaptable
o Actual en el seu disseny

• Les característiques d’un producte de suport depenen de per a quí van dirigits:
o La infància: atractiu, multifuncional, amb gran possibilitat d’ajustament o creixement
del nen
o Un ús individual (+ personalitzat) o col·lectiu (+ resistent, possibilitat de desinfecció, +
adaptables, ...)
o Un ús en la cuina (inoxidable, antilliscant, compatible amb l’ús del microones,
rentavaixelles...)
o Un ús en la cambra de bany (inoxidable, antilliscant, amb possibilitat de desinfectar)
o Etc.

• Si s’ofereix un PS…
o Massa aviat: L’usuari encara no està preparat per a utilitzar-lo i no l’acceptarà o potser
no s’han provar altres possibilitats o no s’aprofiten totes les funcions del seu cos.
o Massa tard: L’usuari està acostumat a demanar ajuda a una tercera persona i es
conforma amb això o funciona per sota del seu nivell i perd la seva pròpia iniciativa.

ROBOTICA, DOMOTICA I IMMOTICA
La robòtica és la branca de l’enginyeria que s’encarrega de la concepció, el disseny, la fabricació i
l'operació dels robots.
• Robótica medica: Es pretén realitzar manualment una tasca a través d'un robot, de manera
que un programa informàtic pugui supervisar o corregir imprecisions o errors humans, i fer
possible accions que, donades les limitacions de l’èsser humà, no es poden realitzar o són molt
difícil de realitzar


EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM?RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM?RIGSR?QMGERMPEXVERWJSVQEGM?RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM?RIRWYXSXEPMHEH

38. • TO i tecnologia:
o Tecnologia amb sentit d'ajuda a la vida autònoma i independent
o Eines extraordinàriament eficaces
o PS per millorar la qualitat de vida de les persones dependents o amb alguna
discapacitat
La domótica és el conjunt de tecnologies aplicades al control electrònic de la instal·lació elèctrica i
l’automatització intel·ligent de l’habitatge (domòtica) o d’un edifici (immòtica), que permet una gestió
eficient de l’ús de l'energia, que aporta seguretat i confort, a més de la comunicació entre l’usuari i el
sistema. Classificació dels dispositius (o components) d’un sistema domòtic:
• Sensors: Són els encarregats d'obtenir informació de l'exterior i introduir-la al sistema.
Dispositius que estan, de forma permanent, monitoritzant l'entorn a fi de generar un
esdeveniment que serà processat pel controlador.
• Actuadors: Són els encarregats de transmetre les ordres d'execució a les càrregues, segons el
tipus de senyal rebut pel sensor i la funcionalitat establerta. Dispositius de sortida capaços de
rebre una ordre del controlador i realitzar una acció.
• Controlador: És l'encarregat de visualitzar o controlar la informació de sensors i actuadors, i
incorporar aplicacions com ara programacions horàries, funcions lògiques, seqüències
d'esdeveniments o seguretats. És la central que gestiona el sistema.
Un Sistema Domòtic és capaç de recollir informació provinent d'uns sensors o entrades, processar-la
i emetre ordres a uns actuadors o sortides. El sistema pot accedir a xarxes exteriors de comunicació o
informació

CEDOM → Asociación Española de Domótica e Inmótica
• Totes aquestes solucions i sistemes es classifiquen en sistemes de seguretat, sistemes
multimèdia i sistemes de comunicació.
• Tots aquests sistemes tenen l’objectiu de permetre una millor qualitat de vida per a l’usuari
• Algunes de les principals àrees en domòtica són:
o Automatització i control: obrir, tancar, on, off i regulació climatització, il·luminació...
o Seguretat: inclou alarmes d’intrusió, alarmes personals i alarmes tècniques.
o Telecomunicacions: transmissió de veu i dades amb xarxes locals per a compartir
l'accés d’alta velocitat a Internet, telefonia sobre IP i Televisió digital
o Àudio i vídeo: distribució d’imatges de vídeo.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM?RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM?RIGSR?QMGERMPEXVERWJSVQEGM?RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM?RIRWYXSXEPMHEH

39. SUBVENCIONS ECONÒMIQUES
• CRID (Consorci de Recursos I Documentació per a l’autonomia): Creat al 1994 (Diputació i
Ajuntament de BCN, altres ajuntaments de la província de BCN, federacions d’entitats de
persones amb DC “Urbanisme, Transport”)
• SIRIUS (Centre d'Autonomia personal): servei gratuït d'informació i assessorament per a
l'autonomia personal i l'accessibilitat de l'entorn, que depèn de la Generalitat de Catalunya i
que tenen com objectiu informar i assessorar sobre:
o Productes de suport i solucions d'accessibilitat per a la persona i el seu entorn per
millorar l'autonomia de les persones amb discapacitat o dependència
o Solucions que facilitin la tasca de les persones cuidadores
o Sobre els recursos disponibles
• CEAPAT (Centre Estatal d’ Autonomia Personal i Ajudes Tècniques): Experiència i innovació
contínua, en col·laboració amb usuaris, entitats i professionals.
• Recursos econòmics per a la subvenció de PS a Catalunya
o Dues grans administracions subvencionen els Productes de Suport:
▪ Servei Català de Salut → Prestacions d’Articles Ortopròtetics -P.A.O.
• Depenen del Servei Català de Salut
• Es tramiten mitjançant el metge especialista → Model de l'Imprès
• Perfil del beneficiari: qualsevol usuari sense limit d’eda
▪ Departament de Drets Socials → Programa Unificat d’ Ajudes - P.U.A
• Adquisició de productes i actuacions destinades a la promoció de
l’autonomia personal de les persones amb discapacitat.
• L’objectiu és millorar la qualitat de vida i fomentar la integració social
de la persona afectada.
• Productes relacionats amb l'autonomia i la comunicació.
• Té una periodicitat de 4 anys per producte de suport sol·licitat,
requereix d’un pressupost original o fotocopia i rebuts de la factura.
• Perfil del beneficiari: Persona amb un grau de disminució de mínim el
33% (abans dels 65) o tenir una malaltia incapacitant o crònica greu.
o Altres: programes de cada municipi, fundacions, associacions etc.
CDR: Document administratiu que acredita legalment el grau de discapacitat i facilita l’accés a diversos
drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials
derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la
societat.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

40. MARC LEGISLATIU
Es modifica el context i es realitzen adaptacions, per:
• Augmentar l’autonomia de la persona
• Fomentar la seva permanència en el seu entorn
• Permetre’l l’accés
• Millorar el seu acompliment ocupacional i la seva qualitat de vida
• Facilitar la seva assistència
• Garantir la seguretat (persona & cuidador)
• Conservar l’energia

Marc legislatiu:
• 1r Nivell → Ambit estatal
o Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre → Llei general de drets de les
persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
o Ordre VIV / 561/2010, d'1 de febrer → document tècnic de condicions bàsiques
d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics
urbanitzats.
o Reial decret 173/2010, de 19 de febrer → es modifica el Codi tècnic de l’edificació,
aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, en matèria d’accessibilitat i no-
discriminació de les persones amb discapacitat.
o Ordre PRE/446/2008, de 20 de febrer → es determinen les especificacions i
característiques tècniques de les condicions i criteris d'accessibilitat i no discriminació
establerts al Reial Decret 366/2007, de 16 de març.
o Reial Decret 505/2007, de 20 d'abril → s'aproven les condicions bàsiques
d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i
utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions. BOE núm. 113, d'11/05/2007.
o Reial Decret 366/2007, de 16 de març → s'estableixen les condicions d'accessibilitat i
no discriminació de les persones amb discapacitat en les seves relacions amb
l'Administració General de l'Estat.
o Llei 8/1999, de 6 d’abril → Reforma de la Llei 49/1960, de 21 de juliol. L'art. 13
preceptua que la realització d'obres o l'establiment de nous serveis comunitaris que
tinguin per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques, requerirà el vot
favorable de la majoria de propietaris.
EFJJIJEFEFHFHJFFIE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

41. o Llei 15/1995, de 30 de maig → Sobre límits del domini sobre immobles per eliminar
barreres arquitectòniques a les persones amb discapacitat.
o Ley de Igualdad de Oportunidades, No Discriminación y Accesibilidad Universal de las
Personas con Discapacidad (LIONDAU).
o Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas
introdueix modificacions importants en la Ley de la Propiedad Horizontal vigent.
o Ley 29/1994 de Arrendamientos Urbanos (art. 24) → Regula el dret i obligacions de la
persona amb DC a poder realitzar obres necessàries per a la supressió de les barreres
arquitectòniques.
o Codigo Técnico de la Edificación (CTE) → estableix uns paràmetres bàsics relacionats
amb els conceptes d’accessibilitat.
▪ Marc normatiu que fixa les exigències bàsiques de qualitat que han de complir
els edificis.

• 2n Nivell: A nivell de cada comunitat autònoma, existeix una normativa especifica, amb
paràmetres mínims d’aplicació obligatòria per a garantir l’accessibilitat en edificis públics.
o A Catalunya, per exemple, es recull en el Decret 135/95, que desenvolupa la Llei
20/1991, la promoció de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques i
l'aprovació del Codi d’Accessibilitat
o Normativa autonòmica de Catalunya sobre Accessibilitat:
▪ Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat
• Aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti avançar
cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i
propiciï la igualtat d' oportunitats per a tothom, especialment per a
les persones que tenen discapacitat.
• Actualitzar i facilitar un marc normatiu propi més àgil en matèria
d'accessibilitat, adequat a les directrius internacionals, europees i
estatals.
▪ Decret 135/1.995, de 24 de març, de desenvolupament de la llei 20/1.991,
des 25 de novembre, de promoció de la accessibilitat i supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del codi d'accessibilitat



EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM¬RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM¬RIGSR¬QMGERMPEXVERWJSVQEGM¬RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM¬RIRWYXSXEPMHEH

42. ▪ Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat
• Establir les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais
d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els
serveis i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la
igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb
discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn
• Integrar en el marc normatiu de Catalunya les condicions bàsiques
d’accessibilitat, d’acord amb les directrius internacionals i estatals
• Promoure la utilització de productes de suport a l’accessibilitat que
millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb
altres dificultats d’interacció amb l’entorn
▪ Codi d’Accessibilitat & Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)

• 3r Nivell: A nivell local, s’observa un desenvolupament d'ordenances municipals especifiques
d’accessibilitat, supressió de barreres arquitectòniques i urbanisme.
o Supressió de Barreres Arquitectòniques
o Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat
▪ Assessorar i informar el Govern en matèria de promoció de l'accessibilitat i
proposar criteris d'actuació en aquest àmbit
▪ Fomentar les actuacions en matèria de promoció de l'accessibilitat
▪ Avaluar el grau de compliment d'aquesta llei i els avenços produïts en matèria
d'accessibilitat
▪ Les altres que li siguin atribuïdes per reglament

EFJJIJEFEFHFHJFFIE
)WXEGYIRXEHI-2+IWGSQSPESTMRM?RHIXYI\2S'YIRXE
6IWIVZEHSWXSHSWPSWHIVIGLSW2SWITIVQMXIPEI\TPSXEGM?RIGSR?QMGERMPEXVERWJSVQEGM?RHIIWXESFVE5YIHETIVQMXMHEPEMQTVIWM?RIRWYXSXEPMHEH