54. L'ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO

1. L'escola d'Atenes
Ignacio Baena Vega 2nB
IES Ramon Llull
Història de l'art
Raffaello Sanzio

2. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Fitxa tècnica
Catalogació
Títol L'escola d'Atenes (La scuola di Atene)
Autor Raffaello Sanzio
Cronologia 1510 - 1511
Estil Renaixement (Cinquecento)
Localització Actual Sala de la Signatura, Vaticà, Roma
Anàlisi Material
Tipologia Pintura al fresc sobre mur
Dimensions 500 × 770 cm
Material Morter de sorra i calç, pigments en aigua,
mur.
Tema Filosòfic: Actualització del coneixement
clàssic

3. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Biografia
Va néixer en Urbino (Itàlia, el 6 d'abril de 1483).
Estudià a Florència, Siena i Roma, adquirint gran
prestigi, que li va concedir el favor del Papa Juli II.
Aquest li va encarregar diversos treballs de la
decoració del Vaticà: cartrons per a tapissos,
grans frescos, retrats, retaules per a altars...
Aquesta obra, en el seu conjunt és molt
representativa de l'art de Rafael.
La seva pintura és exemple de bellesa, serenitat i
elegància.
També va destacar com un gran arquitecte. És
sorprenent el prolífic d'aquest artista, si tenim en
compte la curta vida que va gaudir, va morir amb
sols 37 anys.
Autoretrat (1506)
Oli sobre taula. 47.5 × 33 cm. Galleria degli Uffizi, Florència.

4. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Context històric
Possible autoretrat de Rafel en la seva adolescència
(cap a 1490)
El Papa Juli II va encarregar a Rafael la decoració de
les cambres papals (avui dia conegudes com Les
Estances de Rafael).
Aquesta obra de Rafael pertany al període del
Cinquecento, i coincideix amb la seva estada a Roma,
amb la substitució de Florència com a capital artística
per aquesta última, cosa que tornarà a l'estat inicial
amb el Saqueig de Roma (1527).
En aquesta època ja s'havien consolidat les tècniques
pictòriques del Quattrocento, d'aquesta manera les
obres demostren una gran perfecció i qualitat,
mitjançant la noblesa i harmonia de les formes. També
es comencen a introduir temes no religiosos, com és el
cas de L'escola d'Atenes, encara que formi part de les
estances pontifícies.

5. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Context històric
L'ideari de Juli II (en què
raó i fe són capaços de
conviure) queda plasmat
en les dues obres
filosòfiques de Rafael:
l'Escola d'Atenes, i La
disputa del Sagrament.
La disputa del Sagrament de l’Eucaristia (1509)
Fresc. 500 x 700 cm. Museus Vaticans, Roma

6. Sepulcre
Rafael Sanzio va ser enterrat en el
Panteó de Roma en morir el 6
d'abril de 1520, víctima de la pesta
negra que va assolar Europa.
Vista frontal del Panteó d'Agripa a Roma.
Sepulcre de Raffaello en el Panteó.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

7. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Descripció formal
El primer que destaca, al primer cop
d'ull del quadre, és l'abundància de
personatges i l'efecte de dinamisme
que presenten les figures. No
responen, doncs, a una composició
arbitrària sinó que aquesta fou
estudiada minuciosament per
Rafael; els moviments, les formes,
les postures i la perspectiva han
estat tractats amb màxima cura.
Tota l'escena ve emmarcada per una
enorme estança que comunica gran
amplitud i grandiositat.

8. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Color i composició
Els dibuixos, perfectament
delimitats i aconseguits, contenen
els colors tal vegada massa plans,
però lluminosos i vius, transmetent
aquesta sensació de cossos en
subtil moviment. Aquestes figures
plenes de vida (que pareix que es
troben a la recerca constant de
nous coneixements i inspiracions)
contrasten amb la mola que
presenta la composició
arquitectònica del quadre: una
revisió personal de l'arquitectura
clàssica (proposada per
Bramante), on es plasmen
mitjançant la perspectiva lineal (el
punt de fuga de la qual suposa el
final de la volta de canó) la
profunditat i l'amplitud.

9. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
1. Zenó de Cítion o
Zenó d'Elea
2. Epicur
3. Desconegut
(potser Frederic II
de Màntua)
4. Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
5. Averrois
6. Pitàgores
7. Alcibíades o
Alexandre el Gran
8. Antístenes o
Xenofont
9. Hipàtia
(Francesco Maria
della Rovere o
l'amant de Rafael,
Margarida)
10. Èsquines o
Xenofont
11.Parmènides
12. Sòcrates
13. Heràclit
(Miquel Àngel)
14. Plató
(Leonardo da
Vinci)
15. Aristòtil
16. Diògenes
17. Plotí
18. Euclides o
Arquimedes amb
estudiants (Bramante)
19. Estrabó o Zoroastre
(Pietro Bembo)
20. Ptolomeu
21. Protògenes
(Perugino)
R: Apel·les (Rafael)
Personatges
*Els noms
entre
parèntesis
són
persones
reals
coetànies a
Rafael que
aquest
utilitzà per
pintar els
filòsofs.

11. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Personatges
A l'esquerra trobem un ancià que, possiblement,
podia ser Zenó de Cítion o d'Elea, seguit d'Epicur,
portant branques de parra que simbolitzen la seva
filosofia dels plaers de la vida. Darrera Epicur
apareix un nen que podria ser Frederic de Màntua.
Pitàgores està prenent notes de les relacions
geomètriques que apareixen a la pissarra que té
en front, té al voltant a qui podria ser Boeci,
Anaximandre o Empèdocles, i el filòsof d'Al-
Àndalus, Averrois que té un paper important
símbolic en l'obra: redescobrir els clàssics
occidentals en filosofia. Parmènides també posa
atenció en allò que fa Pitàgores i fa anotacions
Aquests son els filòsofs teòrics. Finalment, trobem
a Hipàtia d'Alexandria, l'única dona; es diu que el
Papa no acceptà la seva presència i Rafael
l'amagà sota l'aparença del duc d'Urbino. En segon
terme,hi trobem un grup de persones parlant amb
Sòcrates, mestre de Plató. Ell presenta el seu
posat habitual de conversa i interrogació (retòrica i
dialèctica); els seus interlocutors podrien ser
Alcibíades o Alexandre el Gran i Xenofont o
Èsquines.

12. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Personatges
En la part central, hi trobem Heràclit, tot sol i separat dels
altres, escrivint en un bloc de marbre; era reconegut pel seu
caràcter pessimista i amb mal geni, és per això que presenta
l'aparença física de Miquel Àngel Buonarroti, ja que aquest
últim també tenia mal geni. Destaquen les botes que,
òbviament, no pertanyen a la indumentària clàssica grega i que
es diu que Miquel Àngel solia portar. Parmènides i Heràclit
presenten posicions contraposades com a símbol dels seus
pensaments filosòfics oposats. Just després, hi ha un ancià
estès en les escales, també tot sol, és Diògenes el cínic,
rebutjava les possessions materials, els honors i els
homenatges.
Els grans filòsofs grecs, que ocupen el centre, es troben en
actitud de discussió. Els colors de les seves robes són també
símbols del seus pensament. El foc (vermell) i l'aire (gris) són
elements identificables amb allò llunya al món terrenal, el món
de les idees; mentre que l'aigua (blau) i la terra (marró) són
mundans, relacionats amb el món físic. D'aquesta forma, i
sostenint amb la mà les seves obres més importants (el Timeu i
l'Ètica a Nicòmac. I amb l'altra assenyalen els seus objectes
d'estudi principals (Plató, el cel i Aristòtil, la Terra). A més,
Plató té el rostre de Leonardo da Vinci, demostrant la
concepció de gran mestre que es tenia sobre aquest.

13. Personatges
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
A la dreta comença el grup dels filòsofs empírics.
Arquimedes o Euclides fa una demostració d'un teorema
emprant un compàs i té deixebles al voltant que l'observen,
la seva aparença física es correspon amb el mentor de
Rafael, Bramante. Al costat, Ptolomeu, representant la
geografia amb una esfera terrestre, i d'esquena, conversa
amb Estrabó o Zoroastre (possiblement amb la cara de
Pietro Bembo, codificador de la llengua italiana com a
llengua culta), qui representa l'astronomia amb una esfera
celestial. I les dues últimes figures que trobem, són
Protògenes (representat mitjançant Perugino, el mestre de
Rafael), i el propi Rafael que es representa com el pintor
grec Apel·les.
Per últim, amb una túnica color terra, trobem el personatge
identificable amb Plotí, fundador del neoplatonisme. Potser
també es trobi aïllat a causa de la seva estranya
personalitat. Els dos joves del seu costat, probablement
siguin estudiants.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

14. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Obres
La ninfa Galatea (1512)
Fresc. 295 x 225 cm. Villa Farnesina, Roma
Madonna della rosa (1520)
Pintura sobre llenç, 103 x 84 cm. Museu del Prado. Madrid

15. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Obres
Transfiguració (1520)
Oli sobre taula. 405 x 278 cm. Pinacoteca Vaticana, Roma.
Juli II (1512)
Oli sobre taula. 108 x 80,7 cm. National Gallery, Londres

16. Models i influències
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
La pintura renaixentista ve marcada per l'harmonia i la bellesa
clàssiques, que podem observar com a clares influències d'aquest
estil. En concret, Rafael heretà el seu estil més personal del
mestre Perugino i el perfeccionà observant les obres de Leonardo i
Miquel Àngel. Com a influències posteriors, en la pintura, trobem la
Germandat Prerafaelita, que volgué recuperar aquesta senzillesa i
profunditat marcada per l'harmonia al darrer terç del segle XIX,
rebutjant tota la pintura acadèmica posterior (com el seu nom
indica). No tan enfora, però, trobem la producció d'un dels
deixebles de Rafael, Giulio Romano, que, no obstant, aplicà més
solucions manieristes a la seva obra (per exemple, el Palau del Te
a Màntua).

17. Models i influències:
Germandat Prerafaelita
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
La Germandat Prerafaelita va ser una
associació de pintors, poetes i crítics
anglesos, fundada en 1848 a Londres per
John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i
William Holman Hunt. La Germandat va durar
com grup constituït tot just un lustre, però la
seva influència es va deixar sentir en la
pintura anglesa fins entrat el segle XX.
Els prerafaelites rebutjaven l'art acadèmic
predominant en l'Anglaterra del segle XIX,
propugnant el retorn al detallisme minuciós i
al lluminós colorit dels primitius italians i
flamencs, anteriors a Rafael (d'aquí el nom
del grup), als quals consideraven més
autèntics.
Persèfone de Dante Gabriel
Rossetti.
Crist en casa dels seus
pares, de John Everett
Millais.

18. Giulio Romano va ser el més prominent
alumne de Rafael, les seves innovacions
en relació al classicisme de l'alt
Renaixement van ajudar a definir l'estil
definit com manierisme.
Autoretrat a partir d'un gravat.
Giulio Romano
L'incendi del Borgo. (1514)
Fresc a les Estàncies de Rafel, al Vaticà.
Models i influències:
Giulio Romano
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

19. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
L’esposori de la verge (1504)
Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.
L’esposori de la Verge (1504)
Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.
Models i influències: Perugino

20. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Models i influències: Perugino
Influència en el tipus de perspectiva que utilitza Raffaello en L'escola
d'Atenes i en Els Esposoris de la Verge, perspectiva lineal.
Lliurament de les claus a sant Pere (1842)
Fresc, 335 x 550 cm, Capella Sixtina, Vaticà

21. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Bibliografia
Fitxa de l'obra de l'Aula Virtual.
www.wikipedia.org
http://www.epdlp.com/pintor.php?id=343
Google Images

22. Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Plató (Leonardo da Vinci)
Rafael
Diògenes
Aristòtil