Apunts Karl Marx i marxisme.pdf (filosofia)

Apuntes de filosofia en catalan

1. 4.4.Lapolíticaal’edatcontemporània:marxisme,anarquismei
liberalisme
ElpensamentdeHobbesiLockehaexercitunagraninfluènciaenelsdelsautorscontemporanis
delsegleXIXiactuals.Elsgranscorrentsteòricsdelmarxisme,l’anarquismeielliberalisme
n’agafendiferentsaspectes.
Perpodercompararaquestsgranscorrentsdepensamentiextreure’nelsseuselementscomuns
aixícomlesdiferènciesesboatendrealaconsideracióquefandelsconceptesdellibertat,
propietat,estatialaimportànciadel’esdevenirhistòric(aixòúltimespecialmentrellevantperal
casdelmarxisme).
Marxisme
EstractadelpensamentpolíticaquevandonarllocelsescritsdelfilòsofalemanyKarlMarx
(1818-1883).D’entreaquestsescritsdestacalasevaobraElCapital,onfaobjected’anàlisila
societatcapitalistaperadescobrir-neelsseusmecanismesd’explotació.Delescondicionsdevidai
detreballdelaclasseobreraellentreulaconclusióqueésunaclasseexplotadaiencercaràles
causesenlahistòria,enelquehasucceïtenelpassat.
Llibertat
PerMarxlallibertatésaquellestataquelapersonaarribaquanhasatisfetlessevesnecessitats
materials(demenjar,beure,vestir,habitatge,etc.).Eltreballésallòqueetpermetguanyarun
salaripertaldegarantirquepuguisviure.Quantreballes,doncs,segonsMarxnoetslliureperquè
estàslligatalanecessitatdesubsistència.Encanviquanetdediquesaallòquet’agrada,senseque
aixòimpliquicapinterèsmaterial(econòmic)aleshoresestàsexercintlallibertat.PerMarxla
llibertatéssinònimdecreativitat,detempsd’oci(inodenegoci).Lasocietatcomunista,per
exemple,sorgeixdelfetqueelsindividusquelaformengaudeixend’aquestamenadellibertat.
Propietat
Marxlarefereixespecialmentalsmitjansdeproducció.Aquestshandeserpúblics,del’estat,per
evitarunadesigualtatenquantalacapacitatdepoderésserlliures.L’estats’had’apropiardetotel
capital.Elsmitjansterraicapital(latecnologiaieldinerperadquirir-la)handeserpúblicsquanel
seudesenvolupamentpermetquelespersonesnohagindetreballarperquèjahofanles
màquines.
Estat
Hadeserelgranquetotindividuéslliureipertantalliberatdeltreball.Hadegarantirqueningú
disposideméscapital(tecnologia)queunaltreiespuguireproduirunasituaciód’injustíciabasada
entreunapartdelapoblaciólliureiunaaltraesclava(perquèhadetreballarpelsprimers).
Lahistòria
ÉsuntretdistintiudelafilosofiadeMarxlaimportànciaquedonaalpassat.SienlasevaobraEl
Capitalmarxespreguntaperl’origendel’explotaciódelproletariatperlaburgesia,elrecursala
històrialiserveixperveurequeentottempsaixòhaestataixí:lahistòria,segonselfilòsof,
alemanyésunahistòriad’explotació.Elseumotor,allòquelafaavançar,ésl’egoismel’afanyde
riquesaidesermésqueelsaltres.PerspectivaqueensrecordaelsaviflorentíMaquiavel.La

2. històrialamou,doncs,l’interèseconòmic.Peraquestmotiuelsespecialisteslaqualifiquen
d’històriamaterialista.Noésunahistòriad’herois(denapoleons,juliscèsarsojesucrists)ésuna
històriadelamisèriahumana.Noésunahistòriaonintervinguieltranscendent,jasiguienla
formad’acciódivina(Jesucrist,filldeDéu),nid’ideesdutesatermepergranspersonatges(els
napoleons,juliscèsarsojesucrists).Comqueésunahistòriamotivadaperl’afanyderiquesa,al
serveidelesnecessitatsdelcos,enellanohitéllocnilallibertat,nilamoral.Elsindividuspateixen
lahistòria,mésquelafan.Totsactuenper
necessitat,nopervoluntatomoralitat,
peròunssónmésfortsomésespavilats
queelsaltresise’nsurtenmillor.Tambées
diu,finalment,queésunahistòria
dialècticaenelsentitqueésdinàmica,el
binomiexplotats-explotadorsvacanviant
enfunciódelsavençosqueesprodueixen
enelsmitjansdeproducció(ellels
anomenaforcesdeproducció).Els
descobrimentsdelaramaderiai
l’agricultura,del’escriptura,del’arada,del
molípermoldre,delamàquinadevapor,
delainformàticasuposenuna
reformulaciódelasocietat-ellendiu
relacionsdeproducció-quecomportal’apariciódenovesclassessocialsiunnoutipus
d’enfrontament.Així,peraMarxtothomoul’interèseconòmic:elsinvents(màquines,fàbriques,
noussistemesdeproducció)sónfruïtdeldesigdeposseïrbéns;elsinventsmodifiquenles
relacionssocials,perquèelsseuspropietarispassenaformarpartdelaclassedominanti
explotadora;ilanovaclassedirigentdonallocaunacultura(unaciència,unartiunareligió)onla
sevaposiciódedominiquedadeltotjustificada.Aixílapolíticaliberalquediudefensarl’interèsdel
poble,enrealitatnoésmésqueunaformad’ideologiaquepreservaelpoderdelaburgesia.Sense
elsdinersdelsbancsésmoltdifícilorganitzarunpartitpolític.L’artbellésaquellqueposade
manifestlesideesdelaclassedominant(mitologiaipersonatgesreligiososquenoreflecteixenla
realitatsocialdemisèriaipobresa).Lareligiódesvaloritzalarevolucióproletàriaenconsiderarcom
averitablementessencialperal’homeelmontranscendent.Posantl’accentpertantenlasalvació
del’ànimainoenlamilloradelescondicionsdevida,cosaquesatisfàlesexpectativesdelaclasse
explotadora.Desd’aquestpuntdevista,dinslahistòriadeMarxnohihamaiunamiradaneta,
innocent,nointeressada,capalaveritat,totsatisfàalgunamenad’egoisme.
Nitansolslaclasseobrera,laúltimad’aquestesclassestampocgaudeixd’unamiradanetao
innocent.Noésmoraloperlliurevoluntatquefalarevolució.Hofatambéperinterès.Arabé,
comqueésunaclassedesposseïdadetot,finsitotdelasevacapacitatdetreballar,quevena
canvid’unsalari,enalçar-secontraelscapitalistesreclamaelreconeixementdelseutreball.
Reivindicaciód’uninterèscomúatotalaclassetreballadoraexplotadapelscapitalistes.Tampocen
elseuaixecament,doncs,hiactualallibertatoelBé.Elshomesactuenimpulsatsperlanecessitat
materialdegaudirdebens.SegonsMarx,ambelpasdeltempslaclasseobreraaugmentaràen
nombre,mentrequeelscapitalistesdisminuiran.Aixòesproduiràperquèlacompetènciafaràque
moltesempresesdesapareixin.Almateixtemps,lacompetència,dutafinsaextremssalvatges,
promouràunamajortecnificaciódelsprocessosdetreball,cosaqueprovocaràl’expulsiódels
treballadorsdelsseusllocsdetreball.Seràelmomentperadonarelcopdefinitiualcapitalismei
produirunagranrevoluciómundialperaestablirelqueMarxanomenadictaduradelproletariat.
Períodequecoincideixambl’etapasocialista.Períodeenquèlaclassetreballadoraagafaelgovern

3. ifapúblicstotselsmitjansdeproducció(xarxad’internet,robots,mitjansdetransport,etc.)que
abanshavienestatalesmansd’unspocs.Fetaixòespassaràalrègimcomunista.Ningútreballarà.
Lalaborperobtenirallòquecalperviureseràdesenvolupadaperlesnovestecnologies:màquines
irobots.Elshomespodrandedicarelseutempsal’ociarealitzar,ferrealitat,lasevavocacióoles
sevespassions.Seràunmóndellibertat,perquènos’actuaràpersatisfernecessitatsmaterials,
sinóperplaer,pergaudiramballòqueesfa,així,buscantlabellesadelescoses.L’etapacomunista
constitueixunmónd’artistesonesprodueixd’acordambelfonshumàdecadascú,ésadir,d’acord
amblasevaveritablehumanitat,quecomportacreativitat.Recordaaquestestadifinaldela
històriaelparadíscristià.CaldestacarquelallibertatenMarxesconquereixatravésdelahistòria.
Elshomesnoméssónveritablementhumans,olliurespercrear,alfinald’aquestllargprocés.Al
principiquanlanaturaeradetotsielshomess’organitzavenenfamílies,l’homenoeraconscient
delseuésser.Viviaenenestatd’ingenuïtat.Erainnocentperquènoconeixiaelpecatdel’egoisme.
Quanaquestesmanifestà,enlaformad’apropiaciódelsprimersmitjansdeproducció(amb
l’agriculturailaramaderia),s’endegàelprocésquehaviadeposardemanifestdequinamenasón
elshomes.Enl’estadifinalcomunista,aquests,comjahemdestacat,s’alliberendelesservitudsde
lanatura,janocaltreballarpersatisferelcos,prenenconsciènciasobreelseuésseriespoden
dedicaralmóndel’esperit:alcultiudelabellesa,despresadetotaservitud.Quinéselfonament
delapolíticaenMarx?Nohoéselbéol’ètica,comenelsfilòsofsantics.Hoéslahistòria,aquesta
històriamaterialistaidialècticad’interessosegoistesicontraposats,alamaneracomhoentenia
Maquiavel,itambéHobbesiLocke.