APUNTS LES AVANTGUARDES.PDF (FILOSOFIA.)

Son apuntes de la clase filosofa, se trata de apuntes de les Avantguardes en catalan.

1. APUNTS
L’artacadèmicdemlsegleXIX
ElsegleXIXconstitueixuntempsdeprofundscanvisenlasocietateuropea.Téllocun
creixementdemogràficmoltimportant,esprodueixunamigraciócommaihihaviahagutdel
campalaciutat;dinslasocietatemergeixenduesnovesclassessocialslaburgesiacapitalista
ielproletariat,laclasseobrera;ienpolíticagradualments’avançacapal’establimentde
l’estatdedret(garantd’unsdretsdelespersones)ilademocràcia.Ésenaquesttempsde
canvis,doncs,queesdonauntrencamentdinsl’àmbitdelaculturai,mésconcretament,de
l’art,quetindràunagranrepercussió.Entreelssectorsméscultesdelasocietatesposaen
qüestióelsentitilafinalitatdel’activitatartística.Defet,esplantejalapreguntaben
filosòficadequèésl’art.
Perquèpassaaixò?Sensdubtepercontestaraquestapreguntacaltenirencomptecomes
desenvolupaval’activitatartísticaabansqueesproduísaquestradicalqüestionament.
Françaeralacapitaleuropeadel’art(abans,durantelRenaixement)hohavienestat
FlorènciaiRoma).Elsaltrespaïsosimitavenocopiavenelques’hifeia.L’estatfrancès
controlavaambmàdeferrol’activitatd’artistesiintel·lectuals.Hofeiaatravésde
l’AcadèmiadeBellesArts.TenintelseuorigenalsegleXVII(1648),entempsdeLluísXIV,
l’acadèmiaatorgavareconeixementoficialalsartistesquehiestudiaven.Tenireltítolde
l’acadèmiasignificavalapossibilitatdegaudirdemoltsencàrrecsdepartdel’aristocràciaila
granburgesiafrancesa.L’objectiudel’acadèmianoerameramentartístic:desenvoluparal
màximlescapacitatscreativesdelsques’hiformaven,sinópolític.Caliadesenvolupar
aquellescapacitatsartístiquesquemillorpermetessinunacohesiósocial.S’enteniaquel’art
haviadesupeditar-seaunalaborformadora,pedagògicoimoral.Haviadeserviral’interès
depromoureuntipusdeciutadà:respectuósambleslleisicompromèsambl’estat.Per
assoliraquestobjectiu,l’artqueespromoviaal’acadèmiaseguialesdirectiusdel’artclàssic
(greciromà),iesproposavacomafital’assolimentdelabellesa.Lesobreshaviende
respondrealcanongrecdebellesa,quecomremarcavaelfilòsofPlatóteniaenelscriteris
d’ordre,harmoniaiproporcióelsseusexponents.S’ensenyavaalsjovesaspirantsapintorsa
adequarelsseustreballsaaquestcànon.Eldibuix,eldisseny,eramésimportantqueel
color,lamesuraiunacertamatematitzacióal’horadeplasmarlarealitatambelpinzelleren
fonamentals.Caliapintarlarealitat,perònotalcomespresentava-nohaviendeserpintors
realistes-,sinótransmetentunidealdebellesa.Elsseustemeserensemprereligiosos,
mitològicsohistòricsi,quannohoeren,lesescenesqueesrepresentaven(paisatgeso
retrats)haviendetransmetreunavisiópositivadelavida,detalmaneraquequicontemplès
elquadreesveiésempèsatenirlamateixaactitudoptimista.
Lesavantguardes
Lesavantguardestrenquenambl’artacadèmic.Lamaneradepintard’aquestspintorsno
s’ajustaalscriterisdelainstitució.Quanespresentavenalesexposicionsqueaquesta
periòdicamentcelebrava,elsanomenatsSalons,n’erenrefusats.Ésconegutqueelprimer

2. refusatfouÉdouardManet,pelseuquadreDéjeunersurl’herbe(Esmorzarsobrel’herba),on
hihaunnufemeníenunaescenadegènere,inomitològica.
L’Impressionisme
Manetésconsideratunpintorimpressionista.Quètenienelspintorsque,comell,rebienel
qualificatiud’impressionistes,elmésfamósdelsqualsvaserClaudeMonet?Reflectienla
realitat,perònoambunavoluntatmoralopedagògica,comenelcasdelsanteriorspintors.
Rerelessevesobresnohihaviaelpropòsitdeformarbonsciutadans,sinóqueutilitzavenla
pinturacomunmitjàperinvestigaroexperimentarlarelaciódel’homeamblarealitat.
Atorgaventotalaimportànciaalarealitatsensible,alamaneraaristotèlica(icontràriaa
Plató),imiravendesuperarelconstantcanviaqueaquestaestàsotmesa,extraientun
momentdelseuesdevenir:laimpressió.Pintavenunaflor,perònolaflorbellaieternadels
acadèmics,sinólaflorcondicionadaperlallumsotalaqualapareixalsullsdelpintorauna
horadeterminadadeldia,labellesadelaqualfinalments’hauràdemarcir.Sil’artacadèmic
escentravaentransmetrel’eternitatdel’ideal,plasmant-loenunmoment,oenunasituació
concreta,l’impressionistaactuavaalrevés:posaval’atencióenelmomentconcretper
convertir-loenetern.Centrant-seenlamrealitattalcomesmostravaalssentits,aquests
artistesrestavencredibilitatalaideaque,mésenllàd’això,hihaguésres.Elseuésunart
moltpocplatònic,perquèesdediquenacopiar,elquejadepersi,segonselfilòsofgrec,no
ésaltracosaqueunacòpiad’unésserideal.
ElFauvisme
Elspintorsanomenatsfauves,ambHenriMatissealseucapdavant,seranunsaltresdels
refusats.Elseuinterèsnoésrepresentarlarealitattalicomesmanifestaalssentits,comés
elcasdelspintorsimpressionistes.Enellsl’aspiracióésexpressarelmónsubjectiudeles
emocionsielssentiments.Larealitatexterior,objectiudelsimpressionistes,enaquests
pintorspassaaserelmitjàdecreació.Elcolortétotelprotagonismeenlessevesobres.Es
tractadecolorsviusiplans,queimpactinalsullsdel’espectadoriquedespertinenellels
mateixossentimentsiemocionsquehavolguttransmetrel’artista.Larealitat,jasiguila
sensible,jasiguilaidealdelsacadèmics,esdevéunacosasecundària:allòqueimportasón
lesemocions.“Elquepersegueixo”,diràMatisse,“ésl'expressió.Nopucdistingirentreels
meussentimentsilamanerad'expressar-los.”
Elcubisme
Elsartistesenquadratsenaquestatendènciajanotindranlaintenciódeparticiparenels
salons.Exposaranlessevesobresentallersosalesprivades.L’objectiuqueguiaelsnous
creadors,d’entreelsqualsdestacalafiguradePabloPicasso,ésrepresentarlarealitat.Nola
realitataparentdelescoses,aquellaquecaptenelsnostressentits,peròtampoclarealitat
subjectivadelssentiments.Nosónniimpressionistes,nifauvistes.Percontra,allòenquè
posenl’atencióésenlarealitatgeomètricaques’amagarerelescoses.Rerelacircularitat
d’unrostres’hiencobreixuncercle,rerelaquadraturad’untòrax,unquadrat,rerelaforma

3. cilíndricad’unescames,uncilindre.Converteixenlarealitatimperfectadelnostremónen
unarealitatdecaràcterabstracteimatemàtic.Sielpintorfauvédeia:“siveusunaarbre
vermell,pinta’ldevermell”;elpintorcubistacontradiu,“silarodonesad’unatauladepènde
quetinguiselconceptederodó,pinta-laabsolutament,perfectament,rodona,perquèserà
unataulabenreal”.Ésunart,eldelscubistes,intel·lectual,querecordalafilosofiadePlató.
Elscubistesnopintenallòqueesveuambelsullssensibles,pintenallòquecaptalament.
Tanmateix,allòcaptatperlamentnosónidees,sónformesgeomètriques.Totaformade
realitat,perimperfectaquesigui,ésassimilableaunquadratoauncercle.D’altrabanda,els
pintorscubistestrenquenamblaperspectivaclàssica,establertaenelRenaixement,segons
laqualtotal’escenadelquadres’haviadesotmetreaunúnicpuntdevista.Elsobjectes
cubistesescontemplendesdemúltiplesperspectives,donantaentendrequeel
protagonistaésl’objecteinoelsubjectequeelmira.
ElDadaisme
Elscubistes,enesclatarlaPrimeraGuerraMundial(1914-1918)donaranpasalsdadaistes.
ReunitsalvoltantdelCabaretVoltairedeZurich,aSuïssa.Fugintdelaguerraqueesvivia
aleshores,idecebutsdelasocietatdelmoment,lessevesobresmostrenunaactitud
d’absolutrebuigcapelpassatilatradició.L’artdelsdadaistesésl’expressiód’unaprotesta
pelqueconsiderenquehaestatungranenganytramatperlesclassesdominants(burgesia,
noblesaiEsglésia)ilesgeneracionsvellesiadultes,pertaldecrearlail·lusióenlesclasses
populars,ienelsjoves,queelmónésboibonic.Lacruesadelaguerradesmentiriaaquest
engany.Lamentidas’hauriapromogutpertald’apaivagarl’instintrevolucionariis’hauria
servitdel’artperaestendre’salconjuntdelapoblació.Elmóndelsidealsidela
transcendènciaqueregialapolíticadel’estat,pertaldegarantirl’ordresocial,iquees
recolzavaenl’artdel’Acadèmia,eraobjecteprincipaldelsatacsd’aquestanovaavantguarda.
Rereelmóndel’experiència,aquellqueensrevelenelssentits,nohihares:totésinterèsi
egoisme.Enelfonsdeclaravenlaimpossibilitatdelainnocènciaielseuartenmolts
momentssembladestilarunfortressentimentperaquestmotiu:perquèenveritat
anhelarienquetalinnocènciasífospossible.MarcelDuchamp,amblasevafont(urinari)
exhibidaenunasalad’art,oambladistorsiódelretratdeLaGiaconda,deDaVinci(Ellatéel
culcalent),foraelmàximexponentd’aquestcorrent.Elreadymade,oelqueanomenaven
objectetrobat,constitueixlasevaformad’artméscaracterística.Nocalduratermeuna
obraperaqueaquestasiguiartística,nocalpassarperunprocésd’elaboracióilatriad’uns
materials.Espotagafarqualsevolobjected’úsquotidià,descontextualitzar-lo(separar-lode
lafuncióperlaqualhaestatproduït),pertalqueesdevinguimitjàdesorpresa,reflexiói
pensament.
ElSurrealisme
AcabadalaIGuerraMundial,ienelperíoded’entreguerres(1918-1939),seràaquestnou
correntqueprendràelrelleualdadaisme.SotalainfluènciadelpsicòlegaustríacSigmund
Freud,elsartistesd’aquestanovaavantguarda,ambelfrancèsAndréBretonielcatalà

4. SalvadorDalíalcapdavant,substituiranelmónplatònicdelabellesa,labondatilaveritat,
peldelssomnis.Comtoteslesavantguardes,elqüestionamentdelabellesafaque,més
enllàd’allòqueesveuiestoca,nohipuguihaverres.Ara,elssurrealistesvanunamicamés
enllàd’aquestatesi.Perdalt,mésamunt(enelcel)nohihares,peròpersota,enelcos,sí:
elssomnisamblessevesconnexionsinauditesiinversemblants.Lesimatgesoníriques,
alliberadesdelcontrolracional,expressarienelquededebòpensem,allòquedeveritat
constitueixenelsnostresmotiusdevida,iaquestsestrobarienlligatsalsexe,lafamaiel
desigdereconeixement,ésadir,l’ànimadePlatósenselavessantracional,reduïdaalapart
concupiscibleiirascible.L’ordresocials’aconseguiriagràciesalamoderacióqueenla
conductaintroduirienunesideesiunatranscendènciafictícies.Ambaquestesesposaria
sotacontrolelsimpulsosdelcosis’evitariaelconflicte.Lasocietatemergentd’aquestaestat
decosesforaunasocietathipòcrita,perquèocultariaelsveritablesmotiusdevida.En
aquestactehipòcrita,denegaciódelsinstintsdelcos,hicol·laborarial’artacademicista,
contraelquallògicamentelspintorssurrealistestambéesposicionen.
Expressionisme
L’últimadelesavantguardesabansdel’esclatdelaIIGuerraMundial(1939-1945)és
l’expressionismeabstracte.LideratpelpintorrusVassilyKandinski,aquestcorrentsegueixla
petjadadelsprimerspintorsfrancesosanomenatsfauves.Comaquests,apostenpelcolor,
enfrontdelalíniaoeldissenydelsacadèmics,iperl’expressiódelssentimentsiles
emocionsdelsubjecte.Larealitatexteriors’eliminadeltot(enaixòesdistanciendelsfauves)
ilaformatotaellavedonadapelcolor.Afirmenqueelseuartésespiritual,perquètradueix
unarealitatinvisibleihofaambtotalindependènciadelsobjectesquepodemexperimentar
atravésdelssentits.Nocal,perrepresentarlatristesa,pintarunapersonatrista,ambuna
combinaciódecolorsadientn’hihad’haverprou.Ambells,elbé,labellesailaveritates
veuensubstituïdespelssentimentsilesemocions.
Lessegonesavantguardes
QuanacabilaSegonaGuerraMundials’entraràenelperíodequeelsespecialisteshan
anomenatSegonesavantguardes.D’entreellsdestaquenelconceptualismeiel
minimalisme(l’informalismetambé,encaraquenosaltresaclassenol’hemtractat).
Elconceptualisme
Elspintorsidentificatsambaquestaescolasegueixenlalíniadadaistadelreadymade,el
conferirmoltpocaimportànciaalprocèsd’elaboracióialsmaterialsambquèestreballa;de
fet,lasevaintencióésabolirl’obrad’artcomatal.Aquestanoésimportant,qualsevolcosa
potadoptarlasevafunció-enquantacosamaterialexperimentableatravésdelssentits-:
l’important,allòquelafaserunobjected’artésquesiguiportadorad’unaidea,d’un
pensament,d’unconcepte,d’aquíelnomd’aquestcorrentartístic.JosephKosuthseria
potserelseurepresentantmésrellevant.Peraquestautor(amésamésd’artista,era
filòsof),artésqualsevolcosaquese’ndiguiquehoés:artésallòqueesdefineixcomatal.

5. EncaraquelasevapropostaartísticasembliproperaalafilosofiadePlató,enrealitatésmés
aristotèlicaqueplatònica.Comtoteslesavantguardes,elsconceptualistesneguenquehi
hagiautènticscriterisdedefinició(elsesmentatsdebondat,bellesaiveritat).Elquehiha
sóndefinicionsabstracteselaboradesapartirdelnostrellenguatgeidepèndenosaltresque
unacosas’hiadeqüiono.Quesiguil’art,doncs,depèndecomhodefinimiladefiniciópot
anarvariantalllargdeltemps.ElfamósquadreunaitrescadiresdeKosuthil·lustramoltbé
aquestpensament.L’obraimplicaunacadiraobjectiva,defusta,unacadiraenimatge
fotogràfica(unacòpiadel’objectiva)iunadefiniciódediccionarideltermecadira.Hihatres
cadires,pertant,peròtotessónunailamateixa(laqueestàinclosaenladefinició).L’obrao
instal·lació,comelsagradadediraaquestsartistes,implicaunpetitmanuald’instruccions
permuntar-laiquelacadirasiguidiferentcadavegada,assenyalant,comdèiemabans,que
l’obraensimateixaésquelcomsecundari,iqualsevollapotexecutar(nocalserunartista).
Elminimalisme
FinalmentalsanyssetantadelsegleXXesdesenvolupaaquestcorrent.L’artistaestatunidenc
RobertMangoldésundelsseusrepresentantsmésconegut.Comentenenl’artaquests
creadors?S’emparentenambl’abstracciódeKandinskiidelspintorsd’entreguerres
alemanys,enelsentitdedesvincularl’artdelarepresentaciódelarealitatquemostrenels
sentits-tambéelseuartésenaquestsentitmoltespiritual,finsitotpodríemdirque
platònic-,peròse’nseparenenatribuirtotelpesdelarepresentacióalalíniaieldisseny,i
noalcolor.Elseuobjectiunoésmostraremocionsisentiments,coméselcasdelspintors
expressionistes.L’interèselposenenfervisiblelarealitatdelnoresques’amagarereles
imatgesdelqueveiem.Mésenllàdelescosesquepoblenaquestmónhihaelbuit,lano
expressió,elsilenci.Elsseusquadrestractendeposardemanifestaixò.Perells,síquehiha
unarealitattranscendent,alamaneradePlatóidelspintorsacademicistes,tanmateix,
aquestarealitatnoésplena,noestàdotadad’ésser,nohihamodels:ésnoméslaquietud
vàcuadelnores.Posiciódequietud,querecordaelpensamentbudista,ique,uncop
assolida,uncopsent-neconscient,etpermetgaudirdelgranespectacledelmón,sense
sentir-te’nlligatocompromès:comsielmónfosunarepresentacióteatral.Assumintaquest
puntdevista,notésentitpreguntar-sepelsentitdelescoses.
Finaleoconclusió
Posatenqüestióelsentitquel’AcadèmiafrancesadelsegleXIXdonavaal’art,molteshan
estatlesfòrmulesperdeterminarlasevafuncióofinalitat,allòpelqualesdefineixelseu
ésser,imolteshanestatlesrespostes.Ésclarqueacceptar-neunadebona,implica
contradirlaideaperlaqualsónprecisamentavantguardes:elfetquetoteselles
coincideixenanegarl’existènciaolarealitatdetotcriteritranscendent.
l