ATRIBUT L’atribut és un complement que fa referència al subjecte i forma part del predicat nominal. É s un complement introduït per un verb copulatiu , el qual fa de nexe entre el subjecte i el seu atribut. Aquesta casa és molt vella s ubjecte + atribut
ATRIBUT L’atribut concorda amb el nucli del subjecte en gènere i nombre. La llimona és àcida Concorden ( femení i singular) Els verbs copulatius són: ser o ésser, estar i semblar.
SUBSTITUCIÓ DE L’ATRIBUT Si l’atribut és definit (precedit d’article o demostratiu) és substituït per “el, la, els, les” segons el gènere i nombre. Són els llibres que buscaves ? Els són ? Si l’atribut és indefinit, el substituïm pel pronom “ho”. Està boig Ho està
SUBSTITUCIÓ DE L’ATRIBUT Quan interessa ressaltar l’atribut, el podem substituir pel pronom “en” i repetim l’atribut al final de la frase introduït per la preposició “de”. N ’està, de boig. En són, d’amics.
EXERCICIS ATRIBUT En Marc està malalt. Aquesta pel·lícula és molt divertida. La barrera és de metall. La barrera és metàl·lica. El meu gos és un pastor alemany. La taula del menjador és de marbre. La xocolata era ben espessa. Les prunes són massa verdes. Aquest anell sembla d’or. La rajola groga tacada és més econòmica.
COMPLEMENT DIRECTE El complement directe és el complement exigit pels verbs transitius els quals, sense aquest complement, no tenen predicació completa. Respon a la pregunta “ què ?” fa el subjecte . L’àvia fa un pastís. s ubjecte +v. trans .+CD
SUBSTITUCIÓ DEL C. DIRECTE (3a persona) SN definit (introduït per un article determinat o per un demostratiu) EL, LA, ELS, LES, L’ He perdut el meu llibre L ’he perdut . SN no definit EN ( només se substitueix el nucli ) Van veure tres cigonyes En van veure tres. El CD és una frase o els pronoms “ això ” o “ allò ” HO Desa això ! Desa -ho
EXERCICIS DIRECTE Aquest senyor passejarà el seu gos. La meva veïna ha regat les plantes. L’Oriol feia un avió de paper. La meva àvia fa el sopar. El meu germà corda els botons de la jaqueta del seu amic. El meu amic mai dóna propina. El veterinari ha curat el gos. Va portar dues llaminadures. La professora corregirà tots els treballs. Aquest xicot busca feina. Els empleats van muntar el piano al setè pis. Vam beure cava. La cambrera serveix els plats.
COMPLEMENT INDIRECTE El complement indirecte (CI) expressa la persona o l’objecte que rep la finalitat o la destinació de l’acció verbal. Respon a la pregunta “a qui?” o “per a qui?” el subjecte fa l’acció. He comprat un regal per al Marc CI La preposició pròpia del CI és “a”.
SUBSTITUCIÓ DEL C. INDIRECTE Quan fa referència a la tercera persona: Singular li Explico un acudit a la Paula . Li explico un acudit . Plural els (‘ ls , -los) Compro un CD als nois . Els compro un CD. Són pronoms invariables de GÈNERE: Compro un CD a les noies . Els compro un CD.
EXERCICIS INDIRECTE Dóna això a la Maria. He comprat berenar per als nens petits. La Marta fa un favor al seu amic. L’àvia cus un jersei per als seus néts. El director de l’obra diu allò als actors. Han donat caramels als alumnes de maternal. Deixa el teu ordinador a l’Andreu. Els tres porquets cremen el cul al llop. Vaig donar les maletes a les noies. Trencaré la paraula de matrimoni a la germana del meu amic
COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Són els complements verbals que expressen les circumstàncies que acompanyen l’acció. Aporten dades externes a l’acció verbal. PASSEJAR A gafats de la mà Per la platja A la matinada Amb sandàlies Amb els amics Molt poc
COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Modifiquen la significació del verb indicant-ne: Lloc (on?) Anirem a Barcelona Temps ( quan ?) Tornaran demà Manera ( com ?) Escrivia força bé Quantitat ( quant ?) M’agrada moltíssim Companyia ( amb qui ?) Hi aniré amb l’Albert Instrument ( amb què ?) Pinta amb retoladors
COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Solen anar al final de la frase però si es posen a davant del verb, s’hi dóna més importància. Els Jocs Olímpics de 1992 es van celebrar a Barcelona. A Barcelona, el 1992, es van celebrar els Jocs Olímpics.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CC COMPLEMENT CIRCUMASTANCIAL DE LLOC Introduït per la preposició “de” se substitueix pel pronom “en” ( n ’, ‘ n , -ne) Tornen de l’escola En tornen Encapçalat per una altra preposició, se substitueix per “hi”. Van a l’escola Hi van ALTRES COMPLEMENTS La resta de complements se substitueixen per “hi”
COMPLEMENT PREDICATIU El complement predicatiu fa una doble funció dins l’oració, ja que complementa alhora un verb i un nom: el subjecte o el CD. La mare s’ha despertat animada . He trobat la mare animada .
COMPLEMENT PREDICATIU Com a complement verbal, indica la manera de l’acció del verb. La mare s’ha despertat cansada . (com s’ha despertat?) He trobat el gat adormit. (com l’he trobat? ) NO S’HA DE CONFONDRE AMB EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE MANERA perquè el predicatiu, complementa, a més, un NOM.
COMPLEMENT PREDICATIU Com a complement del subjecte o el CD, concorda en gènere i nombre amb el nom al qual fa referència. El Pep descansa tranquil . La Mariona descansa tranquil·la . La nena porta els pantalons bruts . El nen porta la camisa bruta . El complement predicatiu s’assembla a l’atribut; la diferència, però, és que el predicatiu també complementa al verb.
COMPLEMENT PREDICATIU Quan complementa el verb i el CD, el complement predicatiu és imprescindible per a la predicació completa del verb. Han elegit el Miquel delegat de classe. En aquest cas, el C.pred . e s distingeix del CN en què, com que és també un CV, pot ser substituït per un pronom, cosa que no és possible en els CN. He trobat els amics molt esberats . Els hi he trobat . CD C.Pred He trobat els amics de l’escola Els he trobat . CD CN
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT PREDICATIU El C. Pred . é s substituït pe pronom HI. Ex.: Aquell vespre els amics van sortir difressats Aquell vespre els amics hi van sortir . Si, per donar èmfasi, tornem a dir l’adjectiu ja substituït (introduït per “de”) el pronom corresponent és EN: Aquell vespre en van sortir, de disfressats.
EXERCICIS PREDICATIU: Els corredors van arribar cansats a la meta Els alumnes troben la lliçó difícil En Joan s’ha tornat molt simpàtic Això resulta perillós. Trobo l’Anna estranya. Els jerseis arribaran rebregats a la botiga. El mecànic sempre va brut . El gos romania quiet al costat de l’amo . Hem quedat bocabadats . Els nens fan els deures concentrats . Van beure el cava fresc .
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL És un complement verbal que va sempre introduït per una preposició àtona: “ a, de, en, amb, per” ; exigida per determinats verbs. La Mariona pensa... Recodeu -vos... Es dedicava... És un complement exigit per determinats verbs per tal de complementar-ne el significat.
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL Els verbs més usuals que admeten aquest complement són: a de en amb per A ccedir A costumar A judar A rriscar -se C ontribuir Dedicar-se Exposar-se Procedir Renunciar ... Abstenir-se Adonar-se Aprendre Burlar-se Cansar-se Gloriejar-se Oblidar-se Parlar Recordar-se Riure’s Saber ... Afanyar-se Complaure’s Confiar Entossudir-se Exercitar-se Pensar Tardar Vacil·lar ... Avenir-se Estar d’acord Fer-se Relacionar-se Amenaçar ... Amoïnar-se Interessar-se Lluitar Optar ....
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL Quan el complement és introduït per la preposició de , se substitueix pel pronom en ( n ’, ‘ n , -ne) Es reia de tothom Se’ n reia S’oblida de tot Se n ’oblida Quan l’introdueix qualsevol altra preposició, el pronom que el substitueix és hi. S’exposava als perills S’ hi exposava T’has de relacionar amb tothom T’ hi has de relacionar
EXERCICIS CRV: S’acostumarà al fred. Pensa en els seus amics . Hem jugat a pilota. Dubtem de tot . Parlen de l’aniversari d’en Joan. En Carles s’ha acostumat a la bona vida. Penseu en mi. No es relaciona amb el veïnat . Pensa a tornar-li el llibre . No s ’adona que no ha vingut . Dossier: E xercici 1 pàgina 8 i exercici 1 i 2 pàgina 9. Exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 pàgines 27 i 28.