Els amants

Presentació del poema "Els amants", de Vicent Andrés Estellés, a càrrec de l'alumna Elisabet Ibáñez. "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. Primer de batxillerat (1.1). Curs 2015-16.

1. ELS AMANTS de V.A. Estellés

2. Vicent A ndrés Estellés Va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (València). Amb 12 anys l’atrapa la Guerra Civil Espanyola. És autodidacte; i va tenir com a referents escriptors com: Ovidi, Virgili, Ausiàs March, Ramon Llull, etc . Mor el 27 de març de 1993 a València.

3. ELS AMANTS Aquest poema és com una mena d’una lluita entre dos amors diferents, salvatge i espiritual. En el poema es pot veure un gran amor, però és un amor amb gran passió entre dos amants que s’amaven molt “...del mati a la nit.”. Es tracta de l’autor i d’una dona a la qual estimava molt. Eren els millors amants que hi havia hagut a València “ No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres .”

4. ELS AMANTS Estellés descriu una visió molt sensual i alhora bastant quotidiana, com per exemple “...mentre vas estendre la roba .” Des d’aquest moment Estellés comença a recordar totes les coses: “Tot ho recordo..; “Han passat anys, molts anys ....”. Al llarg de tot el poema, l’autor ens dóna una visó de l’amor que no era respectada en aquella època, sinó que el seu amor era brusc i salvatge com podem veure en aquest vers, “El nostre amor és un amor brusc i salvatge”, ja ha passat molt de temps des d’aquella època i ara només s’ha quedat amb els records. A l’autor a vegades li venia el desig d’un amor amable i educat però no ho aconseguia: “Jo desitjava, a voltes, un amor educat...”.

5. LA FIGURA RETÒRICA P rincipalment és la hipèrbole , ja que en tot el poema l’autor fa una exageració de l’amor dels amants. Aquesta exageració és per veure en primer vers i també a l’últim “ No hi havia a València dos amants com nosaltres”. Antítesi “matí” i “nit”, “ara… i després”. Sinonímia en “brusc” i “salvatge ”. E xclamació retòrica a “Què voleu que hi façi !” l’al·literació de “s” en el vers 4 “Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.” P ersonificació de l’amor que “Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. I una altra figura que hi podem trobar és la vaguetat en “això i allò…”.