Fitxa 81 pavelló alemany

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 81: PAVELLÓ ALEMANY Júlia López Valera

2. Júlia López Valera FITXA TÈCNICA Edifici Pavelló alemany. Autor Ludwing Mies van der Rohe ( Aquisgrà , 1886-Chicago, 1969). Cronologia 1929. Tipologia Pavelló d’exposició. Materials Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer. Estil Funcionalista . Localització Parc de Montjuïc(Barcelona).

3. Júlia López Valera BIOGRAFIA DE L’AUTOR Arquitecte i dissenyador, MIES VAN DER ROHE va treballar, abans de la Primera Guerra Mundial, als despatxos de Bruno PAUL i Peter BEHRENS . Després del conflicte es va adherir amb entusiasme al moviment expressionista, va dissenyar els seus primers gratacels i va establir les bases de l’arquitectura moderna. Entre el 1930 i el 1933 va ser director de la Bauhaus a Dessau i després a Berlín, des d’on va viatjar als Estats Units assetjat per l’adveniment del nazisme. Establert a Chicago, MIES VAN DER ROHE va compaginar la seva funció docent amb la construcció de gratacels importants a Chicago i Nova York.

4. Júlia López Valera CONTEXT HISTÒRIC Les torres venecianes es va construir en forma de campanile venecià, com a pòrtic d'entrada al recinte e l'Exposició Internacional del 1929. Fan 47 metres d'alçada i emmarquen l'avinguda Maria Cristina. La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgas , és una de les darreres obres que es van fer en el recinte de l'Exposició Universal del 1929. Exposició Internacional del 1929 Pavelló alemany

5. Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística, inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea defensada sobretot a la primera meitat de segle. La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot considerar bell. L’ARQUITECTURA DEL SEGLE XX Júlia López Valera

6. RACIONALISME Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista també es coneguda per “moderna” i “ funcionalista ”. El gran moment del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes són: Le Corbusier Mies van der Rohe Walter Gropius L’ARQUITECTURA DEL SEGLE XX Júlia López Valera

7. Júlia López Valera PROJECTE Mies van der Rohe va rebre, del govern de la República de Weimar , l’encàrrec de dissenyar-lo. En aquells moments, el govern de Weimar defensava la idea que l’arquitectura moderna fos representativa de l’esperit democràtic alemany. Al setembre de 1928, Mies va viatjar a Barcelona per triar el lloc del Pavelló. Fins el març de 1929 va treballar en el projecte, a Berlín. L’obra es va aixecar llavors i es va inaugurar el 27 de maig.

8. Júlia López Valera UBICACIÓ El Pavelló es va situar al Parc de Montjuïc, entre la Font Màgica i el Poble Espanyol, al terme d’un passeig, darrera d’una columnata; s’ha reconstruït al 1986, al mateix lloc. Torres modernistes de la Fàbrica Casaramona de Puig i Cadafalch Mur i torres del Pavelló de Victòria Eugènia Pavelló alemany Mies van der Rohe Contrasta molt amb els edificis que l’envolten

9. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL

10. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL Elements de suport: Vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims, d’un color platejat, cromat. Aquests alliberen els murs de la seva funció de càrrega, i estan disposats en retícula a intervals regulars.

11. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL Envans, murs, tancaments de vidre… estan disposats amb criteris estètics i no constructius. Es espais es delimiten combinant marbre, vidre, ònix, granit.

12. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL Predomina la línia horitzontal, de perfil baix i molt llarg. Aspecte de paret formada per rectangles (de lluny). Espai centrífug: es va desplegant a la vista. La coberta també és plana i horitzontal, i sobresurt de la seva estructura inferior per un costat, i pel darrere deixa al descobert un pati amb un petit estany. Joc de murs-pantalles que juguen a delimitar l’espai circumdant

13. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL Els espais De front distingim un banc, al fons i a l’esquerra, formant una línia horitzontal molt llarga El pavelló està sobre una base de rectangles que formen un pla que corregeix el desnivell del terreny. No hi ha una clara delimitació del que és interior i el que és exterior . El visitant es pot moure lliurement per dins. No hi ha ornamentació i el disseny és senzill i depurat “ EL MENYS ÉS EL MÉS”

14. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL s’aixeca sobre podi o basament elevat de marbre travertí s’accedeix ascendint vuit graons cos auxiliar Distribució dels diferents espais Escala lateral d’accés, de vuit graons, que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici. cos principal

15. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL Vidre transparent Vidre blanc Vidre verd translúcid Marcs metàl·lics La bellesa prové de la gran qualitat dels materials Marbre travertí de color crema marbre verd dels Alps marbre verd grec de Tinos ònix daurat d’Algèria

16. Júlia López Valera ANÀLISI FORMAL mur i banc corregut, enllaç del cos principal amb el cos auxiliar Format per una combinació de rectangles que formen la majoria dels seus elements: murs, lloses de pedra, vidres, traça dels patis i coberts.

17. ANÀLISI FORMAL Júlia López Valera

18. Estany rectangular amb un terra de tartera ANÀLISI FORMAL Júlia López Valera

19. Catifa negra i una cortina de vermell intens ANÀLISI FORMAL vidre glaçat vidre transparent paret d’ònix daurat d’Algèria que fa de punt focal de l’espai intern marbre verd grec de Tinos a la paret d’entrada Júlia López Valera

20. ANÀLISI FORMAL Júlia López Valera

21. Al fons del pavelló hi ha l’escultura de bronze Demà, de Georg Kolbe . Aquesta representa una dona que es desvetlla i està envoltada de parets d’ònix, contrastant els seus dibuixos abstractes amb el naturalisme de la figura femenina. Cal subratllar les seves formes corbes estan enfrontades amb la rectilinitat de tota la construcció. ANÀLISI FORMAL Júlia López Valera

22. estany interior vidre verd translúcid marbre verd dels Alps ANÀLISI FORMAL Júlia López Valera

23. La planta del Pavelló està formada per una combinació de diferents rectangles, que s’encaixen els uns amb els altres, en una variació suau d’exteriors i interiors. Esquelet estructural ANÀLISI FORMAL Júlia López Valera

24. Cadira Barcelona Tubs d’acer cromat per les potes, tires extensibles que aguanten el respatller i el seient, i coixins d’escuma folrats de cuir blanc Fou dissenyada per Mies van der Rohe ANÀLISI FORMAL Júlia López Valera

25. Va ser un edifici sense una destinació concreta, sinó que havia de ser un espai polivalent, sense divisió clara entre l’interior i l’exterior. És un edifici auster, on tota la ornamentació l’aporten els materials nobles amb que està construït. La funció era mostrar al món, en l’Exposició Internacional de Barcelona, els avenços alemanys. Va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic que l’envoltaven, com el Palau de Maria Cristina, de Puig i Cadafalch . El pavelló de Van der Rohe anunciava les noves formes de l’arquitectura moderna i racional. INTERPRETACIÓ Júlia López Valera

26. El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Després de 1918, quan Alemanya va perdre la guerra, va ser la primera ocasió per presentar-se al Món com un país pacífic, dedicat al comerç. Els països presentaven els seus productes als espais proveïts per la organització o aixecaven els seus propis pavellons; a més França i Anglaterra van decidir participar amb un pavelló de representació , un espai per simbolitzar l’Estat, com la bandera; llavors Alemanya s’hi va afegir. Ludwig Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de projectar l’exposició de tots els productes alemanys a l’Exposició i, també, el Pavelló de representació; era un arquitecte amb experiència precisament en el disseny d’exposicions. INTERPRETACIÓ Júlia López Valera

27. El Comissari Alemany a l’Exposició, va fer un discurs on, entre d’altres coses, va dir: “Volem envoltar-nos de coses clares i dretes i refusem el que no és necessari com a superflu. Potser el que aquí ensenyem produeixi una impressió d’exagerada simplicitat.” El dia de la inauguració (27 de maig de 1929) els Reis d’Espanya (Alfons XIII i Victòria Eugènia) van visitar el Pavelló i van signar en el Llibre d’Or. Les banderes d’Espanya, com a país hoste, i Alemanya estaven enlairades als màstils . INTERPRETACIÓ Júlia López Valera

28. INTERPRETACIÓ Júlia López Valera

29. INTERPRETACIÓ Júlia López Valera

30. Júlia López Valera MODELS I INFLUÈNCIES MIES VAN DER ROHE va seguir els principis de l’arquitectura funcionalista iniciada a l’escola de Chicago per Louis SULLIVAN a la darreria del segle XIX . Aquest corrent arquitectònic va tenir continuïtat a Alemanya, amb els edificis de Walter GROPIUS , i a França, amb LE CORBUSIER . L’any 1926, l’arquitecte francès va formular els cinc principis bàsics de la nova arquitectura: planta lliure, ús de pilons (columnes metàl·liques), terrasses planes, finestral continu i lliure formació de la façana, preceptes que MIES VAN DER ROHE va utilitzar en l’edifici barceloní. Els mateixos principis arquitectònics del projecte del Pavelló de Barcelona es van aplicar amb finalitats domèstiques a la casa Tugendhat de Brno. El Pavelló de VAN DER ROHE ha inspirat l’obra de diverses generacions d'arquitectes contemporanis.