La descripció1 powerpoint

1. LA DESCRIPCIÓ
Montse Ciberta

2. 2
ÍNDEX
1. La descripció
2. Com es fa una descripció
3. Descripcions de persona
4. Descripcions de plantes i
arbres
5. Recursos lingüístics
6. Exemples de descripcions
3.1. Aspecte físic
3.2. personalitat
5.1. Una persona
5.2. Un lloc
5.3. Un objecte
5.4. Un animal

3. 3
1. LA DESCRIPCIÓ
ƒÉs explicar com és algúo alguna cosa.
ƒEs poden descriure persones, objectes, animals,
plantes, flors, paisatges, sensacions,
sentiments, etc.

4. 4
2. COM ES FA UNA
DESCRIPCIÓ?
• Observar la persona, cosa o paisatge amb
atenció.
• Triar les parts més importants que el formen.
• Estructurar i ordenar la informació.
• Redactar la descripcióde manera clara,
coherent i amb un vocabulari entenedor i
precís.

5. 5
3. DESCRIPCIÓDE PERSONES
ƒDe la descripcióde persones se’n diu retrat. Si te
la fas tu mateix es diu autoretrat.
ƒEn la descripciód’un retrat es descriu:
1. Aspecte físic
2. La personalitat

6. 6
3.1. ASPECTE FÍSIC
Arrissats, llisos, curts, llargs, mitja melena…
cabells
Ametllats, rodons, blaus, verds, castanys…
ulls
saludable, malaltís, polit, brut, descurat
aspecte
amples, estretes, carregades
espatlles
camacurt, camallarg
cames
baix, alt, prim, grassonet, esvelt, musculat
cos
llargues, fines, espesses, cellajunt
celles
molsuts, prims
llavis
gros, petit, arromangat, aguilenc, llarg, xato
nas
allargada, rodona, ovalada, rosada, pàl·lida
cara

7. 7
3.2. PERSONALITAT
tristesa, alegria, compassió, estimació,
tendresa, gelosia, felicitat, orgull…
SENTIMENTS
Alegre, trist, nerviós, tranquil, simpàtic,
antipàtic,atent, ordenat, desendreçat,
descurat, avar, treballador, obedient,
estudiós, mandrós, divertit, educat…
MANERES
DE SER

8. 8
4. DESCRIPCIÓDE PLANTES I
ARBRES
Per descriure una planta, un arbust o un arbre has
de seguir els següents passos:
1.Explica si és una planta, un
arbusto un arbrei dir quin nom
té.
2.Exposar l’alçada, la formade la
fulla, color.
3.Pel que fa a la flor, exposar la
formai el color.
4.Si téfruit, dir com és i el color.

9. 9
4. RECURSOS LINGÜÍSTICS
1. Temps verbals: predomini de
l’imperfet d’indicatiu i el present. És
divertit. Era ros amb els ulls blaus.
2. Noms i adjectius (o construccions
equivalents) clars i precisos: cabells
rossos(adj.), cabells tenyits de ros
(prep+N).
3. Abundància d’enumeracions
4. Nexes o connectors espacials que
ordenen l’espai: aquí, dins, fora…

10. 10
5. EXEMPLES DE
DESCRIPCIÓ

11. 11
5.1. UNA PERSONA
NOIA
Davant del mirall va veure's amb la noia llisa i lluent de
cabells molls i degotants que encara tenia gravada. Es va
mirar com si no conegués la cara rodona, les dues
arrugues fent autovia a través del front, els ulls negres
fitant. Era molt més gran que la noia de l'anunci, però es
veia atractiva, el cos delimit ava bé les formes, els cabells
castanys i llisos haurien pogut ser més bonics, però
sobretot, li hauria lluït molt el conjunt si s'hagués pogut
estirar un pamet amunt. Va palpar-se novament el pit
esquerre, va pentinar-se, i al fi nal va treure una ampolla de
perfum que tenia arraconada des de feia mesos.
Maria Barbal, Ulleres de sol, Ed. La Magrana

12. 12
5.2. UN LLOC
LLAC DE SANT MAURICI
L'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb
força. Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp,
fantàstic. Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades
ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua. Tots cinc
s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint
s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només
compartien la coloració amb el blanc. L'atracció de l'aigua
tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allàdalt, espiant...
Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.

13. 13
5.3. UN OBJECTE UN SOFÀ
Però en aquell menjador hi havia una cosa bona: un sofà,
un sofà de Cadaqués, de caoba corbada, de color torrat,
probablement vingut d'Itàlia, un sofà deliciós, una mica
tronat, amb un matalasset cobert amb una cretona verdosa
lleugerament esfilagarsada, d'unes dimensions perfectes,
d'una comoditat absoluta, d'una receptibilitat per al cos
humà tan positiva que arribava a inspirar sentiments de
tendresa real. Però el curiós d'aquell moble és que formava
part de les coses al·luvionals de la casa -dels objectes que
la gent s'hi havia successivament descuidat.

14. 14
5.4. UN ANIMAL
UN ESTRUÇ
El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos
ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un
bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra
incendis. El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de manguera i,
si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la
seva servitud.
L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats,
recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum.
Amb el coll dret, vertical, un poc co rbat del cim a guisa de crossa, va
girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però susceptible
d'entendrir-se.