La Nit Que Wendy Va Aprendre A Volar

37,414 views 24 slides Jun 08, 2012
Slide 1
Slide 1 of 24
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19
Slide 20
20
Slide 21
21
Slide 22
22
Slide 23
23
Slide 24
24

About This Presentation

No description available for this slideshow.


Slide Content

Marc Martín Pujol 4t ESO – Grup 1 Català 3r Trimestre Curs 2011 - 2012

PERSONATGES

Wendy aguilar És una noia d’uns 23 anys que treballa com a policia. Té un parella anomenada Roger, però la relació entre tots dos es va espatllant a mida que la història avança. La jove policia acaba vivint tot tipus d’aventures amb la infant intentant desemmascarar aquest horrorós cas, però afortunadament, tot acaba bé i els dolents implicats en la situació són detinguts. La Wendy es veu implicada en resoldre un cas d’assassinat i de robatori, el qual quasi li acaba suposant la mort. Mentre busca pistes, ella coneix a una noia d’uns 8 anys anomenada Mon que sap tots els detalls sobre què ha passat, ja que els causants de tot això són tres homes que tenen una relació amb la mare d’aquesta nena.

Roger dueso És un noi d’una edat semblant a la de la Wendy . A l’igual que ella, en Roger també treballa de policia i ha de resoldre el cas. Ell no vol seguir la relació amorosa que té amb la Wendy perquè està enamorat de l’Andrea Pasqual, la inspectora de la Central d’Homicidis. A mida que avança la història, el noi va observant que el seu amor amb l’Andrea és cada cop més impossible, ja que el Jaume Campos, un treballador de la Central d’Homicidis, està tirant els trastos a la jove. Tot i això, aquest fet permet al Roger descobrir més i més pistes molt útils per a resoldre el cas d’assassinat i robatori. Finalment, tot el conflicte es resol, en part, gràcies a l’ “antic xicot” de la Wendy , però això no li permet ni poder estar amb l’Andrea ni tornar amb la seva primera xicota.

mon És una nena d’uns 8 anys que es veu implicada en el cas de robatori i d’assassinat que s’ha comès en una casa. La seva mare, l’Antònia, està sotmesa al control de tres homes dolents, els causants d’aquest fet tant horrorós. Per això, la Mon està involucrada en aquest assumpte. La nena, després que els delinqüents l’utilitzessin per poder entrar a una casa per poder robar, decideix escapar-se però, al mateix temps, deixar pistes perquè els tres homes siguin atrapats. La Wendy és qui la troba amagada darrere uns contenidors d’escombraries i, a partir d’aquest moment, les aventures que viuen juntes són la clau per tal de resoldre el cas. Al final, la Mon aconsegueix escapar de les mans d’en Garrat (un dels homes malvats) i tornar l’ Ull de Déu (un diamant, el qual era l’objecte que havia sigut robat) a la policia. La Wendy se sent molt orgullosa de la valentia de la “petita heroïna”.

Garrat És un dels tres delinqüents que participen en el cas de robatori i d’assassinat. Ell es fa passar pel marit de l’Antònia (la mare de la Mon), tot i que la nena sap que no és així, que no és el seu pare. En Garrat i els seus dos companys (en Trampes i en Gallina) estan sotmesos a les ordres d’en Marc Asín , un home que és professor d’història però que al mateix temps vol tenir, al seu poder, el diamant anomenat Ull de Déu , ja que així es farà milionari. En Garrat i els altres l’han d’aconseguir perquè així ells podran rebre una part dels diners. Finalment, en Garrat arriba a casa del seu cap i li diu que la Mon s’ha empassat el diamant (una mentida que la nena diu per amagar-lo), així que l’Asín diu que no el voldrà pagar. L’home s’enfada i decideix disparar a en Marc, però de cop i volta, la Wendy entra a escena i impedeix qualsevol desgràcia.

Andrea pas Q ual És una noia d’uns 25 anys rossa que treballa com a inspectora al Centre d’Homicidis. Al principi de la història, es diu que ella està començant una relació amorosa amb el Roger Dueso , però a mida que van avançant els fets, aquesta es va separant cada cop més d’ell a causa d’en Jaume Campos, un altre treballador de la Central d’Homicidis. L’Andrea és l’encarregada d’entrevistar a la Matilde Pi-Strauss , la dona d’en Darius Arpillera (l’home assassinat), ja que creu que ella pot estar involucrada en tot el conflicte que ha ocorregut. Després, en Roger explica a la inspectora que a la casa de la Matilde hi ha una sala secreta on hi ha elements de la Segona Guerra Mundial, els quals han estat robats, per tant, la Pasqual detén a mestressa per robatori. Finalment, en Jaume Campos i l’Andrea parlen amb en Marc Asín , (cap del cas d’assassinat i robatori [tot i que ells no ho saben]) sobre els elements trobats, ja que ell n’és un expert. Tot i les accions que ella i el Jaume realitzen, no són capaços d’aportar informacions que siguin relativament importants per a resoldre el cas.

Jaume campos És un home que té una edat semblant a la de l’Andrea. A l’igual que ella, en Jaume també treballa com a inspector a la Central d’Homicidis. És el noi de qui l’Andrea se’n va enamorant al llarg de la història. En Jaume és l’encarregat d’entrevistar a la criada de la Matilde Pi-Strauss , ja que ella pot ser que també estigui relacionada amb l’assassinat d’en Darius i/o el robatori de l’ Ull de Déu. Ell es pensa que coneix moltes coses sobre la història dels materials robats que es troben a casa de la Matilde, però quan arriben a casa d’en Marc Asín , se n’adona que tota la informació que sap no és del tot correcte.

Marc asín És un home d’una edat avançada que té molts coneixements sobre la història de tots els elements robats que es troben a casa de la Matilde. En Marc és el cap del cas de robatori i d’assassinat que es produeix a casa de la Matilde. Ell ha contractat a en Garrat , en Trampes i en Gallina perquè se n’encarreguin del robatori d’un dels elements dels quals coneix tanta informació: l’ Ull de Déu. Finalment, en Marc Asín es troba en una escena amb en Garrat acompanyat de la Mon, la qual ha dit que s’ha empassat l’ Ull de Déu per tal de no dir que l’ha amagat a la seva butxaca. És per això que l’ancià s’enfada i no vol pagar a en Garrat , la qual cosa l'enfurisma. Abans que succeeixi alguna desgràcia, però, la Wendy aconsegueix detenir aquests delinqüents.

altres personatges A part dels personatges que acabo de nombrar, en aquesta novel·la també n’apareixen d’altres, tot i que tenen un paper que no influeix de forma totalment directe amb el transcurs de la història: En Trampes (company d’en Garrat ). En Gallina (company d’en Garrat ). La Matilde Pi-Strauss (dona d’en Darius Arpillera). Darius Arpillera ( home assassinat). Antònia (mare de la Mon).

HISTÒRIA

Eren quasi les 12 de la nit, i la Wendy i en Roger es van veure implicats en anar a investigar un cas de robatori i d’assassinat que s’havia comès. Mentre es dirigien cap al lloc de l’accident, la Wendy anava explicant diverses anècdotes a en Roger, però aquest en començava a estar fart. Quan van arribar al lloc dels fets, hi havia una gran multitud de gent, així que es van veure obligats a apartar-la. Abans que sortissin tots dos del cotxe, però, el Roger va dir a la Wendy que ja no estava enamorat d’ella , sinó d’una altra noia anomenada Andrea Pasqual.

La Wendy va decidir buscar possibles pistes fora de la casa i, de cop i volta, va veure una nena que semblava molt espantada amagada darrere d’un contenidor d’escombraries. La jove policia volia saber què li passava, però quan es va acostar a la criatura, aquesta va començar a córrer per fugir. La Wendy i la nena petita van córrer i córrer fins arribar al metro. Allà, la infant va introduir-se al túnel del ferrocarril, així que l’agent, per tal que no hi hagués cap accident, també s’hi va capficar per poder rescatar-la. Després d’uns moments intensos, la Wendy va poder salvar-la i ella va dir que el seu nom era Mon.

Un cop ja s’havia acabat tot aquest enrenou, la Wendy va decidir preguntar a la Mon per què havia començat a córrer, així que la nena va decidir explicar-li tot des del principi: uns homes que rebien el nom de Garrat , Trampes i Gallina, volien robar un diamant anomenat Ull de Déu que residia en una gran mansió. Per tal d’entrar, van comptar amb l’ajuda de la Mon, ja que aquesta nena era la filla de l’Antònia, una dona que tenia una certa relació amb aquests tres delinqüents. Un cop van ser a dins de la casa, van entrar a una sala secreta la biblioteca de la mansió, ja que allà era el llo c on residia l’element que buscaven. De cop i volta, quan ja tenien el que buscaven, van sentir que algú estava aparcant el cotxe, així que van decidir marxar de seguida, però la Mon va ser espavilada i va deixar caure la cartera d’un dels homes al terra de la casa. Després, un cop van ser a fora, van veure un home , i com que es van espantar, van disparar-lo i va morir. Aquest cas era el mateix que ara li tocava investigar a la Wendy , i per això, quan la Mon va veure la policia, es va amagar, ja que després d’haver escapat de les mans dels barons, estava molt espantada.

Just en aquest moment, la Wendy ja tenia tota la informació necessària, així que va decidir agafar la nena i dirigir-se cap al lloc dels fets per a explicar-ho tot al seu ex Roger i poder desemmascarar els culpables. Desgraciadament, però, abans que pogués aconseguir el seu propòsit, en Gallina i en Trampes, els quals estaven buscant a la Mon per tal que aquesta no digués res, les van agafar a totes dues i les van posar dins d’una furgoneta, on les van poder lligar. Mentre tot això estava ocorrent, en Roger seguia a la casa on s’havia comès l’assassinat buscant pistes. De seguida, van arribar l’Andrea Pasqual i en Jaume Campos, dos inspectors de la Central d’Homicidis, per tal d’investigar el cas. Tant un com l’altre van posar-se a entrevistar a la Matilde Pi-Strauss , la dona d’en Darius Arpillera (l’home assassinat) i la criada d’aquest matrimoni, ja que possiblement tenien alguna informació important per a poder solucionar el cas.

El viatge dins de la furgoneta seguia, però va ser molt beneficiós per a la Wendy , ja que va poder sentir els tres homes parlant sobre la direcció de la casa on estaven disposats a anar, la qual era la de la Mon. De cop i volta, els delinqüents van lligar la Wendy pels peus a una màquina molt pesant i la van llençar al mar perquè s’ofegués. Les entrevistes ja havien finalitzat, així que en Roger va decidir explicar a en Jaume i l’Andrea l’existència d’una sala secreta a la biblioteca (ell sabia aquesta anècdota perquè la Wendy la hi havia explicat mitjançant el telèfon abans de ser segrestada). Un cop allà dins, en Jaume va observar molts objectes històrics, els quals havien estat tots robats per la Matilde, la qual cosa li va comportar l’arrest. Per saber més coses sobre aquests ítems, en Jaume va trucar a un amic seu historiador anomenat Marc Asín , el mateix que qui havia planejat tot el cas de robatori.

Abans de ser arrestada, però, la Matilde Pi-Strauss va trobar la cartera d’un dels tres lladres: la d’en Garrat . Per tal de poder venjar la mort del seu marit i el robatori de l’ Ull de Déu , la dona va trucar a uns amics seus perquè donessin una pallissa a en Garrat i totes les altres persones que estiguessin aliades amb ell. Quan en Roger, l’Andrea i en Jaume ja van arribar a casa d’en Marc Asín , aquest els va convidar a una copa de vi mentre els explicava tot el que sabia sobre la història dels objectes que hi havia a casa de la Matilde. La xerrada va ser llarga, però al final, va finalitzar i el policia i els dos inspectors van marxar.

La Wendy es va anar enfonsant tivada per la força de la màquina fins que va tocar terra. Tenia la impressió que no aconseguiria sortir d’aquella espantosa situació, però amb un gran esforç va aconseguir-ho. Un cop va sortir de l’aigua, va poder aconseguir un cotxe, amb el qual va dirigir-se cap a casa de la Mon per poder salvar-la. Abans que la Wendy arribés, en Garrat , en Trampes i en Gallina ja eren a casa de l’Antònia (la mare de la Mon), però just en aquell moment, també van arribar els amics de la Matilde per a complir el seu objectiu: apallissar. La baralla va començar, i al cap d’uns moments, la Wendy va arribar i va observar com la Mon i la seva mare van pujar les escales per anar al terrat per tal de poder escapar-se de les mans d’en Garrat que, perseguit per la jove policia, seguia a les dues noies.

En Garrat , l’Antònia, la Mon i la Wendy ja eren al terrat, així que per poder escapar de les mans del delinqüent, la petita i la seva mare van intentar saltar a la teulada de l’altra casa, però la Mon no ho va aconseguir i es va quedar penjant agafada a la vora. En Garrat va intentar saltar, però es va quedar en la mateixa situació que la nena. L’home va exigir-li que li donés l’ Ull de Déu (ja que ella se l’havia quedat), però ella es va inventar que se l’havia empassat per tal de no donar-l’hi. L’home estava histèric, així que va agafar la nena amb intenció de fer-li mal, però de cop i volta, tots dos van caure cap avall. Afortunadament, uns penjadors de roba van esmorteir la caiguda. De seguida, en Garrat va agafar la Mon i la va ficar dins d’un cotxe. Llavors, la Wendy va trucar a en Roger per informar-lo de tot, i just en aquest moment, gràcies a una petita informació que la Wendy havia aconseguit dins la furgoneta (quan estava segrestada), en Roger va poder dir-li cap a quin lloc es dirigia en Garrat : a casa d’en Marc Asín , el cap de tot aquest cas de robatori.

En Garrat i la Mon van arribar a casa d’en Marc Asín , i el súbdi t va explicar al seu cap que la nena s’havia empassat el diamant i que, per tant, no podia ser recuperable. En Marc, vistes les circumstàncies, va dir que l’obtenció de diners pel fet de vendre l’ Ull de Déu ja era impossible, així que va explicar a en Garrat que ell ja no podria rebre la part dels diners que li pertocaven. Aquest es va enfurismar, així que va apuntar l’Asín amb una pistola, però de seguida, la Wendy va entrar en escena per impedir la desgràcia. Ja tot havia acabat, i els corresponents delinqüents van ser detinguts. Ara, en Roger, com que havia vist que el seu amor amb l’Andrea era impossible a causa d’en Jaume Campos, pretenia tornar amb la Wendy , però aquesta va dir que, per a ella, ell ja no significava res, així que va negar la seva “petició” d’amor. Finalment, la Wendy es va quedar parlant amb la Mon sobre totes les preguntes que aquesta petita i espavilada nena li feia.

FI

Sara, m’agradaria que llegissis això que et diré perquè realment has sigut important per mi en aquest curs. M’has fet sentir bé totes aquelles ocasions en què he estat malament (un clar exemple és aquell dia que em vaig aclaparar i em vaig posar a plorar a la classe. Per cert, ara he vist al “ mail·l ” [ja saps per què ho escric així ;)] que et vaig escriure un missatge responent-te per la teva ajuda, però no el vaig acabar i no recordava que no te’l vaig enviar mai. Després te l’adjunto perquè el vegis, tot i que no està acabat). Aquest curs m’has ensenyat moltes més coses que no pas el que s’explica al llibre. M’has ensenyat que la vida s’ha de procurar mirar-la amb un somriure i que s’ha d’intentar buscar les coses positives de la vida. Vull que sàpigues que t’estimo molt Sara, i que tu m’has fet sentir persona. TU, sí, TU, TU una gran i meravellosa persona. Gràcies per tot Sara. Un petó i una forta abraçada. PD: Envia records al Miquel ^_^

Aquí tens el “ mail·l ” que t’he dit abans : Hola Sara, què tal estàs ? M'agradaria donar-te (de nou ) les gràcies per el consell que m'has donat avui . La veritat és que aquesta setmana no ha sigut GENS fàcil i, si no m'equivoco , crec que aquest és el primer cop on em trobo amb una situació com aquesta , és a dir , " sobreviure " una setmana on hi ha un examen cada dia . Ja vaig començar a estressar -me el diumenge passat quan havia d'estudiar per al teu examen; sí, els examens són el meu punt dèbil (en el sentit que em posen nerviós ). Jo mateix sóc conscient que un examen em sol anar molt bé , però també sé reconèixer que ho passo molt malament estudiant , ja que jo mateix m'exigeixo molt per a poder saber tota la teoria que sortirà a l'examen .  Crec que el meu problema és el fet de ser tan "Perfeccionista": no sóc de les persones que es conformen amb un 5/6/7... Jo sempre vaig a buscar el 10 i, en els treballs , sempre procuro afegir-hi moltes imatges i grans explicacions que perfeccionin els conceptes presentats . Sí,   m'agrada fer les coses ben fetes . Això té els seus efectes positius i negatius ( Positius : aconsegueixo unes notes espectaculars // Negatius : pateixo " depressions " com la d'avui ). Avui , l'examen que tenia l'he fet a primera hora i, per tant , ja podia dir que, definitivament , els exàmens ja estaven acabats . No sé perquè (va junt o separat ?), però m'he començat a posar nerviós i més nerviós fins al punt que m'he agoviat ("b" o "v"?). M'ha costat  
Tags