LA POESIA TROBADORESCA

1. LA POESIA
TROBADORESCA

2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES:
POESIA CULTA, textos elaborats tant pel que fa a
la mètrica (composició, estrofa, rima,...) com pel
que fa a la retòrica (figures, imatges, tòpics,...)
POESIA LÍRICA, parla dels sentiments
(especialment amorosos) de l'autor.
POESIA EN OCCITÀ.

3. Els trobadors són artistes professionals sovint
d'origen noble i lligats a les corts on desenvolupen
la seva activitat al servei del senyor feudal.
S'encarregen de fer tant els versos com la música
que els acompanya.
Els joglars es limitaven a recitar aquestes obres
amb l'acompanyament musical.
Les composicions dels trobadors han arribat fins
als nostres dies a través dels cançoners, reculls
que es van fer a partir del s. XIII, alguns inclouen
la música i altres no.

4. L'AMOR CORTÈS
L'amor cortès és el tema per excel·lència de la poesia
trobadoresca. Els trobadors expressen els seus sentiments
envers una dona casada a la qual s'adrecen mitjançant un
nom en clau per tal que els altres cortesans no sàpiguen qui
és la destinatària i no puguin informar el senyor dels amors
del trobador envers la seva esposa.
En els poemes trobadorescos trobarem, doncs aquests
elements:
trobador: hom dama: midons clau:senhal
espies: lausengiers marit: gilós
La relació que s'estableix entre el trobador i la senyora
reprodueix l'esquema de relacions pròpies del feudalisme. El
trobador és fidel a la seva dama com el vasall ho és al seu
senyor.

5. ELS TROBADORS CATALANS
Els poetes catalans dels segles XII i XIII tenen com a
model la poesia trobadoresca i això fa que escriguin en
occità i segons els codis poètics dels trobadors provençals.

Prenen com a model la poesia trobadoresca per la
proximitat lingüística que hi ha entre el català i l'occità, per
les intenses relacions polítiques que hi havia entre les dues
bandes dels Pirineus i pel prestigi que tenia la cultura que
es realitzava a les corts occitanes.

Fins als segles XIV i XV els poetes catalans no
s'allunyaran dels preceptes de les corts occitanes. Ausiàs
March és el primer que escriurà plenament en català i que
s'allunyarà dels temes i les estructures típicament
trobadoresques.

6. Guillem de Berguedà (2ª ½ del segle XII), destaca sobretot
pels seus sirventesos satírics, mitjançant els quals
ridiculitza els seus enemics.
Ramon Vidal de Besalú (1ª ½ del segle XIII), es coneix
sobretot per Les razós de trobar, un tractat gramatical i
retòric adreçat als catalans que no dominaven la llengua.

Guillem de Cabestany (finals del XII i principis del XIII),
conegut per les seves cançons amoroses i perquè se li
atribuïa una llegenda segons la qual el marit gelós va
matar-lo, va extreure-li el cor i el va donar rostit a la dama.
La dama, en saber-ho, es va suïcidar per amor.
Cerverí de Girona (Guillem de Cervera) (2ª ½ del XIII), un
dels darrers trobadors. En ell es troba tota la tradició
anterior.

7. Sirventès contra Ponç, marquès de Mataplana
Cançoneta lleu i blana,
lleugereta, sense ufana,
faré jo d'un cert marquès,
traïdor de Mataplana,
que de mil fraus porta el pes.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
Oh, ben hagen les llosetes
1
de Melgurs, de viltat netes,
on perdéreu de dents, tres.
En les llosetes, pobretes,
tampoc no s'hi coneix res.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
El braç no us val ni una figa,
que apar cabiró de biga
2
,
arronsat sota l'arnès.
Potser, si el punxa una ortiga,
el podríeu posar estès,
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
Marquès, qui de vós es fia,
si cerca amor, té falsia,
si bon goig, poc resta il·lès.
El qui amb vós ha anat de dia,
a la nit ja no us ha admès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
De fer amb vós la migdiada
no es vana persona nada
que anheli costum cortès,
si no es posa, alliçonada,
calces de cuir cordovès.
Ai marquès, marquès, marquès
de mil fraus porteu el pes.
1
ben hagen les llosetes: beneïdes les pedres
2
apar cabiró de biga: sembla una biga de sostre
petita.
Guillem de Berguedà
(Versió catalana d'Alfred Badia)

8. Comprensió:
1.Explica què signifiquen les expressions
següents:
. De mil fraus porteu el pes.
. Qui de vós es fia, si cerca amor, té falsia.
. El qui amb vós ha anat de dia, a la nit ja no
us ha admès.
2. El poema conté una sàtira de l'aparença
física del marquès.
Com t'imagines les seves dents i el seu
braç? Per què?
Anàlisi de l'estructura:
3.Explica a qui està adreçada la composició.
En quins recursos expressius s'aprecia
aquest fet?
Estil
4. Comenta breument les característiques
mètriques d'aquest sirventès (estrofes,
tornada, recompte sil·làbic, rima).
Valoració:
5. Contesta:
. Penses que el poema és realment una
“cançoneta lleu i blana, lleugereta, sense
ufana” o més aviat penses que el trobador fa
un atac punyent contra el marquès de
Mataplana?
. Creus que aquest estil es pot equiparar al
llenguatge dels polítics actuals? Per què?
Investigació:
6. Busca el Plany que el mateix Guillem de
Berguedà va escriure en ocasió de la mort del
marquès de Mataplana.
Contrasta l'actitud i el to entre aquest poema i
aquell.
Creació
7. Fes una sàtira d'algun personatge públic,
amb sentit de l'humor i procurant mantenir el
bon gust.
Pots fer-ho en vers.

9. S'allarga el dia en tendre excés (fragment)
S'allarga el dia en tendre excés,
les flors esclaten pels vergers
i els ocells coregen llur rims
pels bardissars, que feia ombrers
el fred; mes ara pels alts cims
i entre les flors i els branquells prims,
piulen en gaia volior
1
.
I jo m'enjoio
2
amb tal clamor
car tinc al cor un goig d'amor,
de què un desig molt dolç ha eixit.
Fix com la serp al sicomor,
no me'l traurà el malreeixit
3
.
Tot altre goig esdevé oblit
davant l'amor que, ai las, no em val.
Des que menjava el fruit fatal,
Adam, de què ens perdura el mal,
més bella no n'ha fet el Crist:
cos preciós, dels ulls regal,
blanc i fi, com mai no s'ha vist...
Tan bella és, que en resto trist,
car ella en mi no para esment.
Mes jo tot sol mantinc l'ardor
del meu amor, ric de temor,
de fins desigs, d'angoixa greu,
i m'engrogueixo de color.
Però si fos vell i volgués Déu
que ella em veiés blanc com la neu,
no em sentiria ni un lament.
Joglar, mal que ja és lluny l'abril,
vés als amics, parla-hi gentil,
més amb Raimon, baró excel·lent.
Que el mal m'és un plaer subtil,
i l'escàs bé, dolç nodriment.
1
en gaia volior: en vol alegre
2
m'enjoio: m'omplo de goig
3
malreeixit:fracassat
Guillem de Cabestany
(versió catalana d'Alfred Badia)

10. Comprensió:
1.Quina estació de l'any suggereix la
primera estrofa?
2. Amb quina estrofa relacionaries
cadascuna d'aquestes expressions?
. El trobador vol ser fidel al seu amor,
malgrat que el faci patir.
. L'ambient propicia l'enamorament.
. El trobador no veu correspost el seu
enamorament.
. La bellesa de la dama és incomparable.
Anàlisi de l'estructura:
3. Quin paper reserva el trobador al joglar?
I als seus amics, i especialment al baró
Ramon?
Estil
4. Comenta les característiques mètriques
d'aquesta cançó amorosa: estrofes, rima...
Valoració:
5. Contesta:
. Com qualificaries l'actitud del trobador
davant de la dama?
. Quina opinió et mereix aquesta manera
d'entendre l'amor?
Investigació:
6. En el poema s'esmenten almenys dos
personatges bíblics.
Detecta'ls i digues quins moments de les
seves respectives històries són al·ludits aquí.
Creació
7. Tria una d'aquestes dues opcions i
redacta-la.
. La resposta del baró Ramon al trobador
enamorat.
. El començament d'un poema situat a la
tardor.

11. FI