Les grans unitats del relleu peninsular

1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU LES GRANS UNITATS DEL RELLEU
PENINSULARPENINSULAR
-El relleu peninsular s'estructura
envoltant la Meseta (zona de terres altes,
entre els 600 i 800 metres d’altitud).
-La Meseta està dividida en dos sectors
pel Sistema Central: Submeseta Nord i
Submeseta Sud. Aquest darrer sector està
lleugerament accidentat pels Monts de
Toledo.
-La Meseta està circumdada per vores
muntanyoses (Massís Galaic; Serralada
Cantàbrica, Sistema Ibèric i Serra Morena)
i per dues depressions exteriors (la de
l’Ebre i la del Guadalquivir), tancades
aquestes per cadenes muntanyoses
perifèriques (Pirineus, Serralada Costero-
Catalana i Serralades Bètiques).
2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

2. LA MESETALA MESETA
És la unitat fonamental del relleu
peninsular. És una plana elevada,
antiga resta del Massís Hespèric,
sorgit en l'orogènesi herciniana del
paleozoic. Fou arrasat per la
erosió i convertit en sòcol. Durant
el terciari fou fracturat i deformat
per l'orogènia alpina, de forma que
es poden diferenciar tres unitats:
l’antic sòcol paleozoic, les serres
interiors i les conques
sedimentàries interiors.

3. L’antic sòcol paleozoicL’antic sòcol paleozoic
-Aflora a les peniplanures
zamoranosalmantina i extremenya, on
l’erosió ha eliminat els materials terciaris que
cobrien el sòcol i ha deixat al descobert els
materials originaris (granit pissarra i quarsita)
-Relleu format per peneplans accidentats per
monts illa o relleus residuals que queden
sobre la peniplanura degut a l’erosió
diferencial.
-Els rius han excavat profundes gorgues
(anomenades arribes o tajos) en encaixar-se
sobre els materials duro.

4. Les serres interiors de la MesetaLes serres interiors de la Meseta
-Origen: es van formar en l’era terciària, amb
l'orogènia alpina, com a conseqüència de
l’alçament d’alguns dels blocs del sòcol de la
Meseta .
-Materials: són iguales que els de la peniplanura
(granit, pissarra i gneis) i els cims són suaus i
aplanats ja que no són més que superfícies
erosionades i elevades.
- Serres:
-El Sistema Central: és més alt i divideix la
Meseta en dues meitats: submeseta nord i
submeseta sud. Les serres més destacades
són : Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña
de Francia i Gata.
-Monts de Toledo: de menor altura divideix
en dos a la submeseta sud, separant la conca
del Tajo de la del Guadiana. La serra més
important és la de Guadalupe.

5. Les conques sedimentàries interiorsLes conques sedimentàries interiors
Origen: es van formar en l’era terciària quan l’orogènesi alpina va provocar falles i
l'enfonsament d’alguns blocs del sòcol de la Meseta. Al principi constituïren llacs que
després es van reblir amb materials sedimentaris del terciari. Així, horitzontalment, en la
part inferior es dipositaren materials blans (argiles, arenes margues, guixos), i durs en la
part superior (calcàries lacustres).
-Relleu: quan durant el quaternari els va afectar l’erosió el resultat va ser un paisatge
tabular de “páramos, campiñas i cuestas”.
-La conca de la Meseta septentrional és més alta i uniforme que la de la Meseta
meridional. La primera està tancada per muntanyes amb una única conca hidrogràfica
(Duero). La segona s’obri a l’oceà Atlàntic i esta dividida pels Monts de Toledo amb dues
conques hidrogràfiques (Tajo i Guadiana).
Calcària
(material dur)
Arenas, argiles,
guixos i margues
(material tou)

6. Campiña de Tierra de Campos
en la cuenca del Duero
Si l’estrat superior és de calcària, l’aigua
d'escolament (aigües de pluja) anirà
erosionant les zones més baixes. La
zona cada vegada anirà aprofundint més
fins deixar aïllada la part més alta (el sòl
primitiu). Això és un páramo. La coberta
calcària protegeix els estrats inferiors.
Páramo de Sória

7. Les vores muntanyoses de la MesetaLes vores muntanyoses de la Meseta
Són serralades que es van formar
durant l’era terciària per
l’alçament de blocs de la Meseta
o pel plegament dels materials
dipositats pel mar durant el
mesozoic (era secundària) a les
vores de la Meseta (a causa de les
transgressions marines). Són el
Massís Galaicolleonés, la
Serralada Cantàbrica, el Sistema
Ibèric i Serra Morena.

8. El massís galaiclleonésEl massís galaiclleonés
Es tracta de l’angle nord-oest del sòcol de la
Meseta. Durant l'orogènesi alpina es va
fracturar i s’elevà. Està format per materials
paleozoics, i presenta muntanyes arrodonides
de poca altura, tallades per moltes falles. Les
serres més destacades són Segundera, Cabrera
i la Serra d’Os Ancares.

9. La serralada CantàbricaLa serralada Cantàbrica
Té dos sectors diferenciats:
-L’oest, el Massís Asturià, és de materials paleozoics que formaven part del sòcol de la
Meseta i es va alçar en l'orogènesi alpina. A la part ocidental la duresa dels materials
(pissarres i quarsites) han donat lloc a un relleu apalatxià. A l’extrem oriental hi ha un
aflorament de clacaries primàries, que formen els Picos de Europa, on estan les
majors altures de la Serralada (Torre de Cerredo, Peña Vieja i Naranjo de Bulnes)
-L’est (Muntanya Cantàbrica) és de materials mesozoics calcaris, dipositats pel mar a
la vora de la Meseta i després plegats durant l'orogènia alpina.

10. La serralada IbèricaLa serralada Ibèrica
Es tracta d’una serralada intermèdia formada per materials mesozoics dipositats pel mar a la
vora oriental del sòcol de la Meseta i que es van plegar en l'orogènesi alpina. Els materials
principals són calcaris encara que en hi ha de paleozoics en alguns sectors on la cobertura de
material del secundari era poc espessa i va aflorar el sòcol. Distingim dos sectors:
-El terç nord, de direcció NO-SE, presenta les majors altures de la serralada (Picos de
Urbión, 2235m)
-Des del sud-est de Soria, el Sistema Ibèric es bifurca en dues branques: la interior o
castellana (Serra d’Albarracin, paleozoica i Serranía de Conca, calcaria) y l’exterior o
aragonesa (Serras de Javalambre i Gúdar, de materials calcari). Ambdues estan separades
per una fossa tectònica (la fossa de Calatayud), que es va reblir amb materials cenozoics.

11. Picos de Urbión
Serra de Javalambre
Ciudad Encantada de Cuenca

12. Sierra MorenaSierra Morena

- No es pròpiament una serralada,
sinó un esglaó brusc entre la Meseta
i la Vall del Guadalquivir.
- S’ha interpretat com una gegantina
falla, però sembla que es tracte
d’una gran flexió fracturada per
molts punts, que es produiria per
l’empenta des del sud en alçar-se les
Serralades Bètiques.
- El rocam és paleozoic, de color
fosc, que amb la vegetació, també
fosca (xara) li dóna el nom a la Serra.
- Les serres més destacades són:
Madrona, Pedroches i Aracena.

13. El riu Despeñaperros ha excavat un
congost amb desnivells de més de 600
m. d'alçada que serveix de pas natural
de les comunicacions entre la submeseta
Sud i la vall del Guadalquivir
Serra Morena des de la submeseta sud

14. LES DEPRESSIONS EXTERIORS DE LES DEPRESSIONS EXTERIORS DE
LA MESETALA MESETA
Es tracta de les depressions
de l’Ebro i del Guadalquivir.
Ambdues eren fosses
prealpines, que després de
l'orogènesi terciària quedaren
entre les serralades alpines i
els massissos antics com
braços de mar que entren en
el continent. Durant el
Cenozoic i el Quaternari es
van reblir i ara presenten
relleus horitzontals.
Depressió de l’Ebre
Depressió del Guadalquivir

15. Depressió de l’EbreDepressió de l’Ebre
-És paral·lela als Pirineus i es troba tancada per aquests, el sistema Ibèric i la
serralada Costero-Catalana.
- La depressió va estar ocupada pel mar, amb el temps es va tancar i es va
transformar en un llac fins que a finals de l’era terciària el cabal del riu Ebre es va
obrir pas a la mar a través de la serralada Litoral Catalana.
- Té depòsits marins i continentals, gruixuts als les vores muntanyoses
(conglomerats) i més fins al centre (gresos, margues, guixos, calcàries i sals).

16. -La diferent duresa dels materials i el clima àrid, han donat lloc a diverses
formes de relleus:
-Els Samontans o Peus de mont pirinencs i ibèrics són terres
planes encara que lleugerament inclinades. Presenten materials
gruixuts i durs. L’erosió dóna lloc a la formació de Mallos (torrasses
rocoses individualitzades per l’erosió amb el materials durs) i foies
(depressions erosives sobre materials tous) que poden ser xicotetes
(formen llacunes) o grans (Osca, Barbastre)
-Al centre de la depressió els estrats són horitzontals i alternen
calcaries dures i argiles, margues e guixos tous, com a resultat donen
un relleu de taules o planes (si conserven les calcaries) o badlands,
on l’aridesa és gran.

17. Delta de l’Ebre

18. Mallos de Riglos
Monegros
Ebre per Navarra
Ebre per Miravet

19. Depressió del GuadalquivirDepressió del Guadalquivir
-Paral·lela a les serralades Bètiques, va estar primer obert al mar, després es va
convertir en un llac litoral o albufera i més tard per rebliment, en maresmes
pantanoses.
-Predominen els materials argilosos que donen lloc a “campiñas” suaument
ondulades. Quan sorgeixen mantells de calcaria es formen taules i tossals
testimoni.

20. Maresmes del Guadalquivir, restes de
l’antic mar que entrava per la depressió
del Guadalquivir.

Campiñas

21. SERRALADES EXTERIORS DE LA SERRALADES EXTERIORS DE LA
MESETAMESETA
Es tracta de les serralades
que es van formar durant
l'orogènesi alpina, en el
terciari, al plegar-se els
materials dipositats en les
fosses oceàniques bètiques i
pirenaiques.
Són:
-Muntanyes Basques
-Pirineus
-Serralada Litoral Catalana
-Serralades Bètiques

22. Els PirineusEls Pirineus
El s Pirineus presenten una estructura complexa:
- La zona axial és de rocam paleozoic, ja que correspon a l’antic
massís hercinià d’Aquitània, rejovenit en l'orogènesi alpina. És la zona
més alta i de relleu més abrupte (Montes Malditos amb l’Aneto i Monte
Perdido).

23. - Els prepirineus, al sud de la zona axial, són de materials mesozoics
calcaris, dipositats en la fossa pirenaica i alçats en l'orogènesi alpina.
Són menys alts, de formes més suaus i s’estructuren en dues
alineacions paral·leles a la zona axial: les serres interiors, pegades al
Pirineu hercinià, i les serres exteriors, paral·leles a les anteriors pel sud.
- La depressió mitjana és una llarga i estreta depressió margosa que separa
les serres interiors i les exteriors prepirinenques.

24. Les Muntanyes BasquesLes Muntanyes Basques
- Els Monts Bascos. Majoritàriament són una prolongació dels Pirineus. Per tant
són de rocam calcari, escassa altura i formes suaus. Les majors altures són
Aralar i Peña Gorbea.

25. La serralada Litoral CatalanaLa serralada Litoral Catalana
-És una transformació de la zona oriental dels Pirineus. Està separada d’aquests
per falles que han donat lloc a una regió volcànica on encara son visibles més de
quaranta cons (Comarca d’Olot).
-La meitat nord de la serralada està formada per materials paleozoics, restes del
vell massís hercinià Catalanobalear.
-La meitat sud està constituïda per terrenys calcaris secundaris plegats en
l'orogènesi alpina.
Cons volcànics a Olot

26. -La serralada està dividida en dues alineacions, una paral·lela a la
costa d'escassa altura, serralada litoral (Alts del Garraf) i altra interior
més alta, serralada prelitoral, (Montseny i Montserrat), separades
ambdues per una depressió longitudinal reblida de materials
cenozoics i quaternaris.
Alts del Garraf
Montserrat

27. Les serralades BètiquesLes serralades Bètiques
-Presenten una gran complexitat geològica i les majors altures de la Península. El
seu plegament va originar dos granes conjunts: la serralada Penibètica i la
Subbètica amb una depressió intermèdia.
-La Serralada Penibètica voreja la costa. Formada per materials paleozoics que
pertanyien a l’antic massís hercinià Bèticorifeny, que fou elevat durant l'orogènia
alpina. El cims més alts es troben en serra Nevada (Mulhacen i Veleta).
Sierra Nevada

28. -La serralada Subbètica, es va formar en l’era terciària; està a l’interior i
presenta materials dipositats en la fossa bètica durant el mesozoic.
Alternativament hi ha estrats durs (calcaries) i tous (margues), per la qual cosa
en plegar-se (apropament de la placa tectònica africana amb la ibèrica) van
originar mantells de plegament i encavalcaments (els materials es desplaçaren a
gran distància del seu lloc d’origen). Serres més destacades Grazalema, Ubrique
i Cazorla.
Sierra de Cazorla

29. -Entre ambdues hi ha la depressió intrabètica, que es troba fragmentada en
varies depressions xicotetes (foies de Ronda, Antequera, Guadix, Baza), reblides
amb materials terciaris, que han donat lloc a un paisatge de badlands degut a
l’aridesa del clima.
Hoya de Baza