Literatura Medieval catalana

Descripció de les parts més importants de la literatura medieval catalana

1. LITERATURA MEDIEVAL
CATALANA
Montse Ciberta

2. ÍNDEX
●Literatura medieval dels segles XIII i XIV
➢Inicis de la literatura catalana
➢Ramon Llull
➢Les cròniques
➢Bernat Metge
●Literatura del segle XV
➢La novel·la cavalleresca vs la novel·la de
cavalleries
➢Tirant lo blanc
➢Curial e Güelfa

3. LITERATURA MEDIEVAL DELS
SEGLES XIII I XIV

4. ÍNDEX
1. Inicis de la literatura
2. Ramon Llull
3. Les Cròniques
4. Bernat Metge

5. INICIS (S.XIII-XIV)
●A partir del s. VIII, el català es forma com a llengua
oral i escrita a partir dels XI-XII (textos jurídics i
religiosos).
●A partir del s. XIII es produeix el naixement de la
literatura medieval catalana.
●Entre XIII i XIV es desenvolupa la prosa amb
intencions i temes molt variats.
●La poesia en aquesta època és conreada en occità
ja que la literatura en occità anomenada literatura
trobadoresca té gran prestigi (trobadors - joglars).

6. RAMON LLULL
●Va escriure una gran quantitat de llibres en català,
llatí i àrab (no se’n conserva cap), dels quals se
n’han conservat gairebé 250. Aquesta àmplia
producció recull novel·la, llibres didàctics, tractats de
filosofia, llibres religiosos, etc.
●En el camp literari cal destacar:
➢Llibre de les meravelles
➢Llibre de les bèsties)
➢Blanquerna
➢Llibre de l’orde de cavalleria

7. ●Pretèn convèncer els infidels (musulmans) que la
religió cristiana és la millor.
●Un mètode infalible --> l’Art
●És considerat el creador de la llengua literària en
català ja que va ser el primer en escriure en català
literari i es va haver d'inventar conceptes i paraules.
RAMON LLULL

8. LES CRÒNIQUES
●N’hi ha quatre: El llibre dels fets de Jaume I, les
cròniques de Ramon Muntaner, de Bernat Desclot i
de Pere el Cerimoniós.
●Escrites en XIII i XIV
●Aquestes cròniques foren escrites a instàncies de
la monarquia i tenen una clara intenció
propagandística.
●Les cròniques són extenses narracions en prosa
dels fets històrics de caràcter bèl·lic més
importants per ser escoltades en públic.

9. BERNAT METGE
●Gaudia de certs privilegis fins que va ser acusat de
la mort del rei en circumstàncies poc clares.
Després de l’estada a la presó, va escriure Lo somni
amb la qual pretenia convèncer tothom de la seva
innocència.
●Lo somni narra el viatge que, en somnis, fa l’autor a
l’altre món.
●L’obra presenta trets humanístics italitants com els
diàlegs entre personatges, la referència a autors
clàssics (Virgili…) i l’elegància estilística de la prosa.
●Influència de la cancelleria reial.

10. LITERATURA MEDIEVAL DEL
SEGLE XV

11. ÍNDEX
●Inici de la novel·la cavalleresca
●Novel·la cavalleresca vs. novel·la
de cavalleries
●Tirant lo blanc
●Curial e Güelfa

12. INICIS DE LA NOVEL·LA
●La novel·la cavalleresca apareix en un moment
en què la vida real està plena de cavallers i, com
que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot
per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a
qualsevol persona que llegeixi (o escolti com
llegeixen) un llibre d'aquest tipus.
●La novel·la cavalleresca tindrà com a model les
cròniques històriques, com la del rei Jaume I o la
de Ramon Muntaner.

13. INICIS DE LA NOVEL·LA
●La novel·la cavalleresca, doncs, voldrà ser com
una mena de mirall de la realitat, voldrà reflectir
el que passa al segle XV.
●A partir d'aquí, però, es produirà un procés
d'osmosi (d'influència mútua) entre la literatura i
la vida real: els cavallers llegeixen novel·les
cavalleresques i volen actuar cada dia com els
seus herois. I els herois de la ficció actuen com ho
fan els cavallers autèntics.

14. NOVEL·LA CAVALLERESCA VS.
NOVEL·LA DE CAVALLERIES
NOVEL·LA
CAVALLERESCA
●Herois amb força però
humana
●Enemics reals (cavallers,
gossos...)
●Espais localitzables
●Temps concret i real
●Absència d'elements
fantàstics
●Estats d'ànim (pena,
malaltia, passió...)
NOVEL·LA DE
CAVALLERIES
●Herois amb força sobre
humana
●Enemics fabulosos
(gegants, dracs...)
●Espais fantàstics i
desconeguts
●Temps irreal
●Elements fantàstics (anells
màgics...)
●Absència d'estats d'ànim
quotidians

15. TIRANT LO BLANC DE JOANOT
MARTORELL
●Novel·la cavalleresca que narra les aventures
d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al
servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec del
setge turc.
●Aquesta història s'explica en quatre parts:
➢Tirant a Anglaterra
➢Tirant a Sicília i Rodes
➢Tirant a l'Imperi grec
➢Tirant al nord d'Àfrica

16. TIRANT LO BLANC
CARACTERÍSTIQUES
●La voluntat de reflectir la realitat condiciona el
tractament dels personatges i el decurs de la
narració
●Els personatges evolucionen psicològicament.
●El marc geogràfic és conegut.
●Tirant és un cavaller fort i valent que supera els
problemes que se li presenten amb força física,
però sobretot amb l'ús de la intel.ligència. És un
personatge humà: es troba malament,
emmalalteix, s'equivoca, s'enamora... No hi ha
intervenció d'elements irreals.

17. TIRANT LO BLANC
CARACTERÍSTIQUES
●To irònic a la novel.la i també hi és present l'humor.
●Presència de l'amor, forta càrrega sensual.
●L'acció se centra en la vida quotidiana, en les
intrigues amorososes, i en els episodis bèl.lics.
●La novel.la combina dos estils, un de solemne i
culte, i un altre de col.loquial i directe, ple
d'expressions familiars.

18. CURIAL E GÜELFA
● Autor anònim
●Es divideix en tres llibres:
(1)Narra la joventut de Curial i com es forma
com a cavaller
(2)Es dedica a fer de cavaller errant (torneig de
Melú, Laquesis...)
(3)Explica el captiveri de Curial a Terra santa i el
retorn a Montferrat.Autor anònim

19. CURIAL E GÜELFA
●L'obra es mou entre els fets de cavalleria (torneigs,
batalles) i episodis amorosos i eròtics (Curial i
Güelfa, Curial i Laquesis, Curial i Càmar).
●Estil: poc carregat, amb un equilibri en les
descripcions i els diàlegs dels personatges.