Mercè Rodoreda "Mirall trencat"

Apunts per a alumnes de Batxillerat.
Resum de la Guia de lectura de “Mirall trencat” a càrrec de Najat El Hachmi.

1. 1


MERCÈ RODOREDA
“Mirall trencat”

CONTEXTUALITZACIÓ

Mercè Rodoreda escriu “Mirall trencat” entre Ginebra, París (on estava exiliada) i Romanyà de
la Selva i publica la novel·la l’any 1974. La seva redacció coincideix amb els darrer anys
d’exili i els primers del retorn de l’autora a Catalunya, una experiència que marcarà
definitivament la seva narrativa.
Per la seva complexitat, presència i diversitat de personatges, i per la seva extensió, Mirall
trencat és, probablement, la novel·la més ambiciosa dins la producció de l'autora. És una obra
madura i madurada al llarg del temps. En el pròleg, Mercè Rodoreda explica i rememora
detalls sobre el procés d'elaboració i construcció de Mirall trencat i ens fa adonar que l’obra és
una conseqüència natural de tot el seu treball narratiu anterior.
La novel·la recull elements de les tipologies narratives més importants de les novel·les del
segle XIX i XX. És una obra que resumeix totes les tendències de la novel·la aparegudes fins
llavors i que les combina amb magistral habilitat. En molts sentits esdevé una novel·la
inclassificable. És una novel·la realista: perquè mostra amb tota mena de detalls el naixement,
declivi i posterior aniquilació d’una família, contextualitzada en una època concreta que hi
queda ben dibuixada. És una novel·la psicològica perquè explora les interioritats dels
personatges i els seus replecs més íntims. Segueix el model del Nouveau roman (o nova
novel·la) per la fragmentació dels capítols i l’ús del narrador amb perspectiva mòbil. I també té
elements de novel·la fantàstica o gòtica a la tercera part, quan apareix del fantasma de la
Maria.

Després d’un període en què no es valorava la seva obra,
Rodoreda es troba en aquests anys en una etapa de més
reconeixement. Ara és una autora consagrada després de la
publicació de diverses obres: reculls de contes, l’edició revisada
d’Aloma (l’única novel·la de joventut que reconeix), El carrer de
les Camèlies (premiada amb el Sant Jordi 1967) i la seva novel·la
més coneguda i una de les més traduïdes de la literatura
catalana, La plaça del Diamant (1962)

2. ARGUMENT
Mirall trencat és la història d'una saga o estirp familiar. Narra la història i la crònica d’un
nucli familiar (avis, pares, fills) des del seu creixement i plenitud fins als seu esfondrament
vital. Aquest és un tema recurrent al llarg de la història literària i, també, força present els anys
setanta en l'obra de diversos autors catalans.
Sinopsi:
Teresa Goday, filla d'una peixetera i amb un nen il·legítim producte d'uns amors de joventut
amb Miquel Masdéu, es casa amb Nicolau Rovira, un senyor ja gran i ben situat que no triga a
morir i que la deixa en una posició social elevada. Salvador Valldaura, diplomàtic molt ric i amb
un passat tràgic, és el seu segon marit, que li ofereix un món de luxe i esplendor en la forma
d'una gran torre amb jardí, escenari de la història familiar. El distanciament progressiu entre
ells fa que Teresa iniciï una relació amb un notari famós, Amadeu Riera, relació que s'allargarà
anys després de la mort de Valldaura.
Sofia, la filla del matrimoni, es casa amb Eladi Farriols, d'una família de menestrals enriquits.
Maria, filla natural d'Eladi i de la cupletista Pilar Segura, viu a la casa amb els altres nens,
Ramon i Jaume. Aquest darrer mor de petit ofegat a l'estany del jardí. Ramon i Maria veuen la
seva vida canviada i el seu amor convertit en culpable quan la institutriu revela a Eladi el
caràcter de llur relacions. Ramon marxa de casa i Maria se suïcida. Eladi, molt afectat, mor al
cap de poc temps.
Teresa, impedida des del naixement de l'últim nét, viu reclosa a la seva cambra i mor abans
d'esclatar la guerra de 1936. En els darrers anys només és acompanyada per Armanda, que
havia estat la cuinera de la família des de molt jove i que es converteix amb els anys en la
persona de confiança de la casa. Sofia se'n va a París després d'encomanar-li la torre i el jardí.
Anys després d'acabada la guerra, torna per enderrocar la casa i fer-hi construir un edifici de
pisos. Armanda, Sofia i Ramon es troben i es reconeixen en aquesta última visita.

3. 3


ESTRUCTURA
Mirall trencat és una novel·la estructurada en tres parts d’extensió desigual (18-21-13
capítols) i sentit diferent:

 Primera part: presentació dels personatges
Veiem néixer el món, l’escenari (l’establiment de la família Valldaura a la Torre). Es presenten
els personatges, les seves principals característiques, coneixem els seus secrets i la importància
del passat de cadascun d’ells: Teresa i la seva ascensió social gràcies al matrimoni amb Rovira,
un home més gran que ella; els amors tràgics de Salvador Valldaura amb Bàrbara a Viena; la
posterior formació de la família Valldaura i el seu establiment a la Torre, apareixen les
minyones, Sofia, els amics d’ells... És el retrat d’una família benestant, aparentment amb
poques coses de què preocupar-se. Aquest moment de màxima esplendor s’acaba amb la mort
del petit Jaume .

 Segona part: exposició dels seus conflictes
Apareixen el conflictes, aquest món entra en crisi, comença la decadència de tota la família.
Els protagonistes es descobreixen irremeiablement abocats a la caducitat: els vells es van
morint (mor Eladi), els nens han d’afrontar l’entrada a l’edat adulta, irreconciliable amb la
infantesa. Assistim a la creixent infelicitat d’uns personatges ancorats en el passat −que viuen
més del que recorden que del present− i en les seves relacions frustrades. Es desencadenen les
gran tragèdies, sovint motivades per la revelació del secret (Ramon marxa de casa i Maria se
suïcida al llorer després de saber que són germans)

 Tercera part: descomposició de tot un món
S’hi produeix la destrucció absoluta de tot l’univers creat a la primera part, des dels últims
personatges vius fins a la rata de l’últim capítol. Barrejats amb els esdeveniments que marquen
el present, els personatges van desapareixent. Mor Teresa, Sofia marxa a l’estranger per causa
de la guerra, i la casa es va deteriorant fins que només hi queda una rata, a l’últim capítol.
Representa el final d’una família, d’una època i d’un temps històric que acabarà devorat pel
foc.
Es tracta d’una novel·la més que tancada que no permet imaginar una continuïtat o una
interpretació del final: l’autora acaba destruint el que ella mateixa ha creat, una destrucció que
posa en primer pla l’absurditat de la vida mateixa.

La novel·la segueix una estructura clàssica, lineal, com quasi totes les novel·les de saga
familiar, però amb particularitats importants relacionades amb la fragmentació i el
tractament del temps.

 Tractament del temps: Flashbacks i anticipacions
Mirall trencat és la gran novel·la del record, i per això, tot i que els grans esdeveniments de la
trama ens són explicats de manera més o menys lineal, els flashbacks determinats pels
personatges hi sovintegen.

4. També hi trobem un narrador que tot ho sap, que s’anticipa, que esdevé premonitori en
molts moments i ens deixa sovint per al final els detalls d’uns fets que només s’esbossen. Els
avançaments que fa no serveixen només per carregar de tensió dramàtica el relat, sinó
també per anticipar-nos la tragèdia. La manera com Eulàlia intueix, per exemple, la naturalesa
estranya de Maria ja ens prepara per l’esdeveniment que tindrà lloc molt més tard.

Sovint el que trobem a Mirall trencat és la narració superficial d’un fet que més endavant,
sobretot a la segona i la tercera part, serà descrit amb molt més detall des del record d’algun
dels protagonistes. Per exemple: les relacions entre Teresa i el notari Riera, insinuades al llarg
de la primera part i de bona part de la segona, se’ns explicaran clarament a la tercera a través
de la nostàlgia d’un Amadeu ja vell. Amb els amors de Teresa i Jaume Masdéu passa el mateix:
no és fins al final que no en coneixem els detalls, quan la senyora ja és a les acaballes de la
seva vida.

El gran encert de la novel·la és el domini magistral del temps i de les seves gradacions; l’autora
el controla amb gran habilitat: ens va introduint en les intimitats de la família a mesura que
passen els capítols, encara que des del principi en sabem els secrets principals i intuïm que això
no és més que el començament. O també allarga durant pàgines i pàgines un instant concret
(com passa quan Eladi baixa per les escales i es posa els guants mentre és observat per Jaume
des de darrere les cortines) però altres cops es resumeix tota l’existència d’un personatge en
una sola frase.

 Fragmentació: un mosaic o un Mirall trencat
Mirall trencat és una novel·la feta de fragments, de capítols que són peces que encaixen
perfectament en el conjunt però que podrien funcionar amb independència sense perdre
sentit. Cada capítol gira al voltant d’una escena concreta, d’una perspectiva i d’un personatge,
construint així la visió polièdrica de la realitat. El que fa que el conjunt quedi cohesionat,
deixant de banda la trama principal que es va desenvolupant al llarg de les pàgines, és
l’entramat complex i ben teixit de detalls i símbols que es van repetint al llarg de la història.

PUNT DE VISTA NARRATIU
A La plaça del Diamant o a El carrer de les Camèlies l’autora utilitza un narrador intern que
parla en primera persona i per això predomina el llenguatge col·loquial que aquesta mena de
narrador exigeix..
A Mirall trencat, en canvi, com que és un relat coral amb personatges abundants i d’una gran
complexitat, que, a més a més, són vistos els uns pels altres, l’autora utilitza un narrador
omniscient poc convencional, ja que juga sovint amb l’ambigüitat de la seva perspectiva, que
és mòbil i flexible. Així doncs trobem:
 Un narrador omniscient, que sap més coses de les que saben en un moment donar els
personatges.
 Un narrador que s’anticipa, fa premonicions i prepara el lector per al que vindrà.
 Sovint opina i emet judicis sobre els personatges.

5. 5

 Un narrador que explica des de la perspectiva de diferents personatges (omnisciència
selectiva). Es posa en la pell d’un dels personatges i explica la realitat des del seu punt
de vista sense deixar la tercera persona (per exemple, explica el món dels grans des de
la mirada dels petits, darrere les cortines; la presentació de les relacions entre Amadeu
Riera i Teresa Valldaura)
 Absència de narrador: presentació directa, en primera persona, del monòleg conscient
o inconscient dels personatges.

PERSONATGES
Mirall trencat no és cap excepció dins de la producció de l’autora, que es decanta
eminentment per la presentació d’uns personatges complexos, sovint enfrontats a si mateixos
o al món que els envolta, i dels quals interessa no tant el context com les interioritats.
Tots els personatges estan marcats per la infelicitat: viuen del record, del que van viure en un
moment donat.




 Teresa Goday
 És l’eix central del nucli familiar.
 És venedora de peix, s’enamora apassionadament de Miquel Masdéu, de qui queda
embarassada. Té el fill (Jesús Masdeu) i el deixa amb una tieta. Mantenint amagada la
seva existència (és el seu secret), sembla que Teresa es desfà definitivament del seu
passat de peixatera, encara que apadrina el nen, que la visita de tant en tant.
 Uns mesos després coneix Rovira, un home gran i benestant (Nicolau Rovira) amb qui es
casa per interès. Aconsegueix l’ascens social i queda incorporada a la classe benestant.
La novel·la s’enceta amb un engany de Teresa: ell li regala una joia de gran valor, que
Teresa ven, tot fent veure que la hi han robat, per tal de mantenir el fill.

6.  Quan mor el primer marit, es casa amb Salvador Valldaura i s’instal·la en la vida de
burgesa, deixant enrere el passat i el fill. Amb en Salvador tindrà Sofia, amb qui no
sembla lligar-la una relació gaire afectuosa.
 Manté una relació extramatrimonial amb el notari Amadeu Riera, que coneixerem cap al
final, quan ja és a punt de morir després d’haver passat un temps sense poder-se moure.

 Salvador Valldaura
 Va fer de diplomàtic a Viena i allà va conèixer una violinista de qui s’enamora. Poc
després ella se suïcidà. Viu sempre més marcat pel record de Bàrbara, la violinista.
 El seu secret (conegut per a molts): la relació amb la violinista a Viena
 Salvador torna a Barcelona i coneix Teresa, amb qui es casa i té una filla, Sofia.
 Compra, per a Teresa, la torre i el jardí que es converteix en l’espai de la família.

 Sofia
 Filla de Salvador Valldaura i Teresa Goday
 És freda i esquerpa, el personatge de qui coneixerem menys interioritats al llarg de la
novel·la, l’únic que no ofereix la complexitat del altres.
 Es casa amb Eladi Farriols, home més o menys irrellevant però que aporta un nou secret
a la família (té una filla natural de la seva relació amb una cupletista, la Maria)
 La Sofia tracta el seu home sempre amb desdeny (a la nit de noces l’obliga a besar-li el
peu i ell li parla de l’amor amb la cupletista i de la filla natural)
 Sofia adopta Maria, la filla natural del seu home, només per despit.
 Tindrà els fills, sobretot el Jaume, per contrarestar l’amor d’Eladi per Maria.
 És el personatge que sobreviu a la devastació: marxa durant la guerra i torna després
per enderrocar la Torre i construir-hi pisos.
 Arrossega una relació edípica amb el pare i de rivalitat-odi amb la mare.

 Eladi
 Es descriu com un dandi, com un personatge mediocre, abúlic i incapaç de prendre les
regnes de la seva vida.
 És fill i nebot de fabricants i venedors de teixits.
 S’enamora d’una cupletista, Lady Godiva, amb qui té una filla (la Maria).
 Coneix Sofia a la botiga on treballa per a l’oncle.
 Es casa amb Sofia per interès i viurà sempre recordant la felicitat d’un amor menys
contaminat, més pur amb la cupletista.
 Quan la nit de noces Sofia humilia Eladi Farriols obligant-lo a besar-li els peus, ell trenca
el seu silenci per explicar-li que té aquesta filla. Aquest primer secret iniciarà una guerra
freda entre els dos protagonistes.
 Té debilitat per les dones de classes més baixes i empaita totes les minyones de la casa.
La relació més important que té, pel relleu que després té en la narració, és amb
l’Armanda, que guarda la memòria total de la història de la família.
 Després de la partença de Ramon i de la mort de Maria, Eladi també mor, amb la
insinuació d’un suïcidi.

7. 7

 Els nens: Ramon, Maria i Jaume
 Els nens de la novel·la són representatius de tot el món de la infantesa, són testimonis
de les vides dels adults des de la seva perspectiva.
 És un món d’innocència però no està exempt de crueltat.
 Jaume: concebut per Sofia amb el desig de tenir una nena, perquè Eladi arribés a
estimar-se-la més que la filla de Lady Godiva−, fa nosa als altres nens, que el maltracten
al llarg dels capítols.
 L’amor que s’estableix entre Maria (filla d’Eladi i una cupletista) i Ramon (fill d’Eladi i
Sofia) és pur pel fet de donar-se en la infantesa, però esdevé impossible quan han
d’encarar l’entrada a l’edat adulta perquè, en realitat, són germans de pare.
 Jaume és assassinat per Ramon.
 Maria se suïcida al llorer en saber que són germans, i Ramon fuig de casa per convertir-
se en un home trist, amb una existència miserable.
 Jaume busca en la germana un gest d’afecte que els adults li neguen

 Armanda:
 la cuinera de la família, la que ha estat més anys a la Torre i la que sobreviurà tota la
família.
 Es presenta com a contrapunt dels altres personatges: una dona de classe baixa, però
que és feliç amb poca cosa, com Jesús Masdéu, el fill natural de Teresa.
 S’enamora d’Eladi Farriols quan ell es fixa en la seva piga i conservarà la idealització
d’aquest amor, malgrat que ell es relacioni amb les altres minyones.
 Fidel als Valldaura, la retrobem quan el seu món ja s’ha esfondrat passejant amb un gos i
llançant flors a dins de la casa.

ANÀLISI TEMÀTICA
Com a novel·la que construeix tot un món i aconsegueix que se sostingui per si mateix, Mirall
trencat és un text amb molts temes principals que, a més, té la virtut de permetre lectures des
de diferents angles.

 La importància dels secrets
L’epígraf de Sterne que encapçala la primera part ja és revelador: «I honor you, Elisa, for
keeping secret some thing.» I és que molts dels personatges que apareixen a la novel·la ens
són presentats des del primer moment pels secrets que amaguen. Alguns d’ells són
àmpliament coneguts per la resta dels personatges, però mai explicitats per una classe social
que els insinua sense parlar-ne obertament.
 El secret de la Teresa: el fill natural que va tenir amb Jesús Masdeu.
 El secret, conegut per tots, de Salvador Valldaura: el seu enamorament d’una
violinista vienesa.
 El secret revelat d’Eladi Farriols: la filla natural amb una cupletista del Paral·lel (la
Maria).
 El secret revelat de l’origen de la Maria: La revelació d’aquest secret serà el
desencadenant de la gran tragèdia de la novel·la.

8.  El pas del temps i els records
Mirall trencat és la novel·la de la nostàlgia, dels personatges tristos que viuen del passat i per
als quals el present no té cap sentit. Si la novel·la en si és la descripció d’un univers anterior a
la guerra que mai més no tornarà, els protagonistes viuen recordant eternament. Per exemple:
 Valldaura, la seva relació amb Bàrbara
 Teresa, els seus amors quan ja està condemnada a quedar-se en una cadira de rodes
 Eladi, l’amor per Pilar Godayol, a qui va renunciar a fi de casar-se per interès amb una
dona de bona família que l’acabarà dominant.
 El notari Riera només el coneixem de ben a prop quan recorda les relacions
clandestines amb Teresa.

Aquí també es fa evident la polisèmia d’un títol que pot fer referència a la vida de qualsevol
persona: la construcció del record de tota una vida és el que es reflecteix en el mirall, però no
pas la vida sencera, sinó aquells fragments que més ens han marcat.

 La incomunicació i el desamor
La incomunicació en el si de la família també és un tema principal: la incapacitat dels seus
membres per establir vincles profunds entre ells és la incapacitat de comunicació inherent a la
mateixa espècie humana. Fracassen les relacions pares-fills (Teresa renuncia al primer fill i no
estima Sofia que tampoc estima els seus fills...) i també les relacions de parella (el matrimoni
és més un camp de batalla o un refugi de les respectives frustracions que no pas un escenari
d’estimació mútua). Els únics que aconsegueixen estimar-se són en Ramon i la Maria, però
únicament dins de l’univers infantil, perquè fora d’aquí el seu amor esdevé impossible.

 L’univers simbòlic
Es podria fer un catàleg prou llarg de tots els elements simbòlics que apareixen al llarg de la
novel·la. En un primer pla de lectura, molts dels objectes que apareixen són elements que
ajuden a descriure tota una època i el món de la burgesia; ara bé, els objectes decoratius, les
joies, les flors que es regalen, els detalls relacionats amb el temps històric tenen una funció
més profunda que la de la simple descripció costumista. Per exemple:
 L’armari japonès ens remetrà sempre al primer marit de Teresa.
 L’agulla de pit amb què s’enceta el relat és l’origen de la seva ascensió social, i el tresor
que amaga un passat desconegut per als que l’envolten.
 Les violetes que Salvador regala a Bàrbara són el símbol del seu amor, que intentarà
repetir amb Teresa.
 Una perla esdevé el símbol dels dos homes que s’estima Teresa. Sofia busca
desesperadament la perla quan el seu pare està encara de cos present, però que no
troba perquè Teresa ja l’ha regalada a Riera.
 La Maria queda irremeiablement lligada al llorer amb què es casa, símbol d’eternitat a
la cultura occidental.
 L’aigua és un element que apareix al llarg de la novel·la, bé en forma de tempesta, de
plugim, de bassa estancada, de gota en un vidre...

Alguns gestos repetits pels personatges no tan sols ajuden a construir-los, sinó que, en molts
casos, ens recorden la matèria de què estan fets:

9. 9

 Tocar les coses: la dèria de Teresa de tocar les coses i dir que són seves, o el fet de
passar la mà per la cara de Sofia, que demostra la seva fredor i posició de poder.
 Hi ha cert fetitxisme relacionat, per exemple, amb els peus: Sofia fa que, la primera nit
de noces, Eladi li besi el peu, on anys després, quan ell mor, hi apareix una taca; Maria
agafa el senyor de la casa de nines i el deixa de seguida, espantada pel fet de descobrir
que no té peus; Eladi repeteix amb les minyones el mateix gest de Sofia.

TEMPS HISTÒRIC

L’acció se situa en un temps històric determinat, encara que aquest funciona més com a fons
que com a element central. Sabem que la història comença al final del segle XIX (els objectes i
l’esplendor de la família donen fe d’una època de creixement econòmic per a la burgesia)
seguida de l’adveniment de la república, la guerra civil i els primers anys de la postguerra. El
temps històric queda definit subtilment a través de detalls que formen part de la trama.

Com a reflex de la realitat, del món mateix, el contingut del relat se sosté per si mateix i no li
cal cap element extern per facilitar-ne la interpretació. Encara que doni compte de tota un
època de la història de Catalunya i que els fets s’esdevinguin a Barcelona, aquesta no és la
dada més rellevant de la trama; de fet, sembla fer-hi la funció d’escenari, de rerefons més que
de tema principal. L’autora mateixa explica al pròleg que el temps històric li interessa d’una
manera relativa, que l’ha viscut massa.

Tot i que el temps històric no és l’element central, val a dir que en el relat, la guerra civil
propicia la desfeta de la família (Sofia ha de fugir) i accelera la decadència física de la casa. Cal
no oblidar, i Mercè Rodoreda ho recorda, que el destí de la generació de l’autora fou
dramàticament marcat i determinat pels fets de la Guerra Civil. Com succeirà, amb una
personalització dels elements, a la casa i el jardí —espai de la vida familiar— a Mirall trencat.

L’ESPAI

L’espai narratiu gira entorn de la torre i el jardí la torre de Sant Gervasi- que Valldaura regala a
Teresa Goday. Aquests espais esdevenen personatges per si mateixos (dins i tot hi ha tot un
capítol dedicat a la Torre)

L’espai viu una època d’esplendor, com els
personatges, però a la tercera part, no només es
descompon la família sinó també l’espai. Al final,
Sofia vol vendre la torre i el jardí —l’espai de la
vida familiar, del record i del passat— per
construir, acabada la Guerra Civil, blocs de pisos,
nous habitatges.

10. EL TÍTOL
NOVEL·LA GÒTICA
Els escriptors naturalistes i realistes creien que a través de la novel·la podien reflectir la
realitat, el món, Rodoreda pensa que només pot oferir fragments de la vida dels seus
protagonistes, reflectits en els bocins del Mirall trencat. Com el record de la vida mateixa, que
no és altra cosa que el record d’instants aïllats que anem juxtaposant; això és el que acaba
passant als personatges de Mirall trencat, que recorden fragments de la seva existència.

Com ja s’ha dit, Mirall trencat és la història i crònica d’un nucli familiar des del seu creixement i
plenitud fins al seu esfondrament vital. La novel·la narra el cicle d’aquesta desfeta a la qual
al·ludeix, de manera prou clara i simbòlica, el títol de la novel·la. Si la novel·la i la literatura són
com un mirall que reflecteix la vida no ens ha de sorprendre que en els darrers capítols, just
abans d'abandonar la casa, a Armanda se li trenqui el mirall en el qual observa records i instan-
tànies per on ha vist moure's i viure la família de la senyora Teresa Goday de Valldaura.



























Apunts extrets de la Guia de lectura de “Mirall trencat” a càrrec de Najat El Hachmi.