muntanyes catalanes (mag)

2. La Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya.
La Pica d'Estats es troba entre la
comarca del Pallars Sobirà i el
departament d'Arieja, situada al final de
la Vallferrera i de la ribera de Sotllo,
formada per tres pics, poc separats l'un
de l'altre. El pic central, el més alt
(3.143,1 m), el pic occidental o pic de
Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o
punta Gabarró (3.115 m), que és el
vèrtex geodèsic. La paret sud de la
muntanya forma el frontal del circ glacial
on s'ubica l'estany d'Estats. La carena
coincideix exactament amb la frontera
entre Espanya i França, amb una
orientació general que va de nord, nord-
oest a sud-est.

3. El Pic Carlit es troba al sud dels
Pirineus axials i es tracta de la
muntanya més alta de tota la
Cerdanya (i de Catalunya Nord).
El pic en qüestió forma part d'un
massís més o menys aïllat que,
per la vessant occidental forma
part de la sub-conca del riu
d'Aravó, afluent del riu Segre,
mentre que la vessant oriental
constitueix part del circ glacial
on s'origina el riu Tet.

4. El Puigmal (anomenat també Puigmal
d'Er a l'Alta Cerdanya) és una muntanya
del Pirineu Oriental (2.909,6 msnm)
situada entre les comarques de l'Alta
Cerdanya i el Ripollès i possiblement una
de les més emblemàtiques de Catalunya.
Rodeja la vall de Núria. És un pic ample i
arrodonit i la seva ascensió és senzilla si
les condicions climàtiques no són molt
adverses. Al seu cim hi ha una creu de
ferro forjat i una placa amb versos de
Mossèn Cinto Verdaguer:
«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres oneja

5. El Canigó és una muntanya
del Pirineu, entre les
comarques del Conflent, el
Rosselló i el Vallespir.
El cim, la pica del Canigó, té
2.784 m. Malgrat la seva
alçada moderada, fou
considerada la muntanya més
alta dels Pirineus per culpa del
gran i brusc desnivell que la
separa de la plana del Rosselló
, fent-la més impressionant que
altres muntanyes més
engorjades i situades entre
valls ja més altes. La llegenda
atribueix la seva primera
ascensió al rei Pere el Gran,
l'any 1285.

6. La Serra del Cadí o el Cadí és una serra
del nord de Catalunya, exactament a les
comarques de l'Alt Urgell, la Baixa
Cerdanya i el Berguedà, que s'esten de
oest a est al llarg de 40 quilòmetres, des
del pas dels Gosolans fins al coll de
Tancalaporta, separa la Vall de la Vansa i l'
alt Berguedà de l'Urgellet i el Baridà, bé
que popularment hom estén el nom de
Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp fins al
Pedraforca.
La totalitat del Cadí forma part del Parc
Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb
la Serra de Moixeró, el massís del
Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el
Puigllançada.

7. El Comabona és una
muntanya de 2.547 metres
situada a la Serra del Cadí
entre les comarques del
Berguedà i la Baixa
Cerdanya.

8. El Pedraforca és una de les
muntanyes més
emblemàtiques de Catalunya,
situada al Berguedà.

9. El Puigllançada és una
muntanya de 2.409 metres que
es troba al municipi de Bagà a
la comarca del Berguedà.
Al cim podem trobar-hi un
vèrtex geodèsic (referència
283082001).
A la seva cara nord s'hi situa el
sector de Torrent Negre de
l'estació d'esquí de la Molina