Oda a la pàtria

Ànalisi poètic del poema Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

1. Poema: ODA A LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau Sílvia Montals

2. A Déu siau , turons , per sempre á Déu siau ; O serras desiguals , que allí en la patria mia Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia Per lo repos etrern , per lo color mes blau . Adéu tú, vell Montseny , que dés ton alt palau , Com guarda vigilant cubert de boyra é neu , Guaytats per un forat la tomba del Jueu , E al mitg del mar immens la mallorquina nau . Jo ton superbe front coneixia llavors , Com coneixer pogués lo front de mos parents ; Coneixia també lo só de los torrents Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors . Mes arrancat després per fals perseguidors Ja no conech ni sent com en millors vegadas: Axi d´arbre migrat á terras apartadas Son gust perden los fruits , é son perfum las flors . Oda a la pàtria

3. ¿Qué val que m´haja tret una enganyosa sort A veurer de mes prop las torres de Castella , Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella , Ni desperta en mon pit un generos recort ? En va á mon dols pais en ales jo'm trasport , E veig del Llobregat la platja serpentina; Que fora de cantar en llengua llemosina No m´queda mes plaher , no tinch altre conort . Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys , La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys , Defenguéren llurs drets , venjáren llurs agravis . Muyra , muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis Per estranya regió l´accent natiu , no plora; Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora , Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.

4. En llemosí soná lo meu primer vagit , Quant del mugró matern la dolça llet bebia ; En llemosí al Senyor pregaba cada dia , E cántichs llemosins somiaba cada nit . Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit , En llemosi li parl , que llengua altra no sent , E ma boca llavors no sap mentir, ni ment , Puix surten mas rahons del centre de mon pit . Ix,doncs , per a expressar l'afecte més sagrat Que puga l'home en cor gravar la mà del cel Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel , Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat . Ix , e crida pel món que mai mon cor ingrat Cessarà de cantar de mon patró la glòria E passe per ta veu son nom e sa memòria Als propis, als estranys , a la posteritat .  

5.   Aquest poema va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) lluny de Catalunya , quan treballava a Madrid a les ordres del seu patró . El poema es va publicar a la revista “El Vapor” al 1833 . Es va convertir en el símbol d'arrencada de la Renaixença per 2 motius : Exaltació del paisatge Primer poeta culte dels gustos romàntics El poema fa una evocació a la pàtria . Autor i localització:

6. El poema és un elogi que es fonamenta en: L’ enyorament de la llengua catalana com a símbol de la pàtria. La valoració de la llengua com a una eina útil per expressar sentiments. Segons Carles Riba el poema té 2 temes: Tema general: l' evocació de la pàtria Tema especial : l'elogi de Gaspar de Remisa (determina el moviment general). Tema :

7. És un poema que consta de: 6 octaves reials 8 versos alexandrins (12 síl·labes ) Amb cesura 6+6 I 2 hemistiquis masculins . La rima és consonant , masculina i femenina . L'estructura és : ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO . Mètrica

8. 1ª part : (2 primeres estrofes ) Introducció al tema. El poeta explica l’ allunyament de la pàtria . Es troba sol i enyoradís . 1ª estrofa: Repàs a la geografia dels Països Catalans : Montserrat, Montseny , Montjuïc i les Illes Balerars . 2ª estrofa: Identifica el front de la pàtria ( Montseny ) amb els parents ( els seus pares) i el so dels torrents amb la veu de la seva mare i els plors del seu fill , és a dir , els afectes més propers . Estructura

9. 2ª part : (3ª estrofa) L’autor explica que l’única cosa que el consola, mentre està lluny de la pàtria , és el record de la llengua catalana. 3ª estrofa: El poeta justifica el perquè de la seva partida de Catalunya ( una enganyosa sort ). Es queixa d'haver marxat perquè ja no sent cantar en català , que és l'única cosa que el consolaria .

10. 3ª part : (4ª i 5ª estrofa) Aquestes estrofes són un elogi a la llengua catalana , en què es defensa plenament , mitjançant moviments històrics i sentimentals . 4a estrofa: Justificació històrica de la importància de la pròpia llengua : Llengua dels savis que van fer constums i lleis Llengua dels forts que acataren els reis i defengueren els drets . La llengua del gran Imperi catalanoaragonès de l'Edat Mitjana . La resta de la cobla és una maledicció : diu que mori l'ingrat català que en sentir algú parlar en la seva llengua no plora i s'enyora de casa seva .

11. 5a estrofa: Continua parlant de la importància de la llengua . El català que serveix per: Pregar a Déu Somiar cada nit Parlar amb ell mateix … És la llengua del pensament i és la llengua de la veritat , perquè no pot mentir qui parla amb la llengua del cor . 4a part : 6a estrofa 6ª estrofa: Es fa una conclusió de la llengua : Ha de sortirsurt dins per expressar els afectes perquè és una llengua dolça com la mel . Després el poeta s’adreça a Gaspar de Remisa : " cessarà de cantar de mon patró la glòria ", on " patró ", en realitat , vol dir " pàtria .

12. Hipèrbole: el poema és una exageració, bé marcada per la gran abundància d’interrogacions i invocacions. Metàfores : Els turons de serres desiguals ( metàfora de Montserrat ) Alt palau ( metàforat del Montseny que està vigilant i guarda la tomba del jueu , metàfora de Montjuïc ) La mallorquina nau ( metàfora de les Illes Balears ) Comparació: així com l'arbre emigrat a terres llunyanes , del qual els fruits perden el gust i les flors el perfum Paral·lelisme: adéu-siau turons, per sempre adéu-siau", "per lo repòs etern, per lo color més blau. Figures retòriques

13. Metonímia : Les torres de Castella són una metonímia de tota la regió central espanyola . Interrogacions retòriques : Qué val que m´haja tret una enganyosa sort a veurer de mes prop las torres de Castella , Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella , Ni desperta en mon pit un generos recort ? Anàfores : i x doncs , ix e crida // adéu siau , adéu Hipèrbatons : son gust perdent los fruits e son perfum les flors .

14. La lira abandonada ( aquest instrument musical és símbol de la poesia des dels Salms de la Bíblia ), La identificació del paisatge amb la problemàtica personal. El fat o destí perseguidor. L'enyorament de la pàtria perduda . Elements romàntics

15. Aquest poema és un dels grans exponents de la ideologia dels poetes de la Renaixença . És el primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics . La pàtria , la fe , la llengua , l' amor … resumeixen , en una llengua ,el que tradicionalment ha representat la identitat catalana. Conclusió