Plató . La realitat i el coneixement

1. Plató
1. El problema de
la realitat: Teoria
de les idees

2. Metafísica:
Què és la realitat?
Ontologia:
Quins elements componen la realitat
i quines característiques tenen?
Hi ha dues classes de realitat: la
visible i la invisible.
En una s’hi troben les coses, en
l’altra, les Idees.

3. Dualisme metafísic
El món sensible
La realitat que ens
ofereixen els sentits
L’autèntica realitat
només coneguda
per la raó
El món intel·ligible

4. Dualisme ontològic
El món sensible El món intel·ligible
COSES IDEES

5. Món sensible
Coses:
- múltiples
- diferents entre si
- subjectes a corrupció
i generació
- materials
- canviants
Còpia o imitació de
les Idees: posseeixen
menys realitat
Món intel·ligible
Idees:
Cada una és:
- única
- universal
- eterna
- immaterial
- immutable
Són la realitat en el
seu sentit ple.
Tenen les característiques que
Heràclit atribuïa a la realitat
Tenen les característiques que
Parmènides atribuïa a l’Ésser

6. QUINA RELACIÓ S’ESTABLEIX ENTRE ELS
DOS TIPUS DE REALITATS?
Dependència
ontològica
Dependència
gnoseològica
Les Idees són la causa de
les coses, ja que aquestes
“són” en la mesura que
“intenten imitar” les Idees i
en participen
Les Idees possibiliten els
nostres judicis (coneixement)
de les coses sensibles. Són
fonament de tots els judicis
que formulem sobre les
coses

7. IDEALISME PLATÒNIC
VALORACIÓ ONTOLÒGICA DELS DOS TIPUS DE
REALITATS
• L’autèntica realitat són les Idees per sobre del
món sensible de les coses.
•Només el món intel·ligible, etern i immutable, constituït
per les Idees, que són les essències, és plenament
real.
•El món sensible, format per les coses que són meres
aparences, “és” només en la mesura que imita aquell
o en participa.

8. COSMOGONIA PLATÒNICA
1.En un principi només existeix el Caos: matèria
caòtica en incessant moviment. És eterna i
indeterminada.
•El Demiürg és el principi ordenador de la matèria:
pren com a model les Idees (essències) comença
a plasmar-les en la matèria i aleshores sorgeixen
cada una de les coses.

9. • Aquesta cosmologia no és mecanicista, sinó que es
produeix seguint una determinada finalitat (telos), és un
model teleològic que fa que tot el que succeeix ho faci
d’acord amb un fi determinat.
• El Demiürg es fixa en la Idea suprema del Bé i intenta
modelar-lo i fer-lo el més bell i perfecte possible.
• Però com que el món sensible té una composició
material, la seva tendència natural al desordre provoca un
procés de canvi i degradació que genera la imperfecció i,
per extensió, el mal.
• Per això el Cosmos no és totalment perfecte.

10. 2. EL PROBLEMA
DEL CONEIXEMENT:
TEORIA DE LA
REMINISCÈNCIA

11. ENFRONT DEL RELATIVISME
les idees com a veritat única
ENFRONT DE L’ESCEPTICISME
És possible conèixer-les amb certesa perquè
conèixer és recordar

12. Món Intel·ligible

Ànima
Món sensible

13. • Plató es deixa influenciar pel mètode dialèctic de
Sòcrates: la inducció maièutica.
• Tot individu pot “recordar”, si pensa
correctament, allò que hi ha present en la seva
ànima (coneixement) però que apareix com
oblidat.
• El filòsof pot, a través de la seva raó, accedir a
l’autèntic coneixement, fer emergir el record
d’aquelles Idees que estan com adormides en la
seva ànima.

14. GRAUS DEL CONEIXEMENT:
SÍMIL DE LA LÍNIA
• L’accés al coneixement de les Idees és una tasca
intel·lectual que requereix un gran esforç i
entrenament.
• Plató elabora el símil de la línia per mostrar-nos els
diferents graus del coneixement que podem adquirir.
• En correspondència amb el dualisme metafísic,
trobem un dualisme gnoseològic i dos graus principals
de coneixement diferents.

15. Dualisme gnoseològic
Sentits Raó
Món sensible Món intel·ligible
Només en
podem tenir
una opinió
En podem
tenir Saber
o ciència

16. Graus del coneixementGraus del ser
Art
Literatura
ConjecturaFiguració
(eikasia)
Imatges
(ombres i
figures)
Opinió
(doxa)
Sentits
FísicaHipotetico-
deductiu
Creença
raonable
(pistis)
Coses
(animals,
plantes i
coses
fabricades)
Món visible
Matemàtiques
Geometria
Axiomatico
-deductiu
Pensament
(diànoia)
(coneixement
demostratiu)
Entitats
matemàtiques
(nombres,
figures
geomètri-
ques...)
Ciència
(episteme)
Raó
FilosofiaDialèctica
Intel·ligència
(noesi)
(coneixement
dialèctic)
Idees
(el Bé, la
Bellesa...)

Món
intel·ligible
DisciplinaMètodeGrau de
coneixement
Objecte
d’estudi