ref y ampl ccss 4

Pla de millora
Programa d’ampliació
Ciències Socials 4
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències
Socials, per a quart curs de primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
TEXT I EDICIÓ
Montserrat Herrero González
María Rosa López Pérez
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL
DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT PrimÀria
Ensenyament
individualitzat

Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.
Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Raquel Sánchez Mayo i Marisa Valbuena Rodríguez.
Elaboració cartogràfica: Tania López González.
Correcció: Gemma Avellan Bisbal i Àngels Campos González.
Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.
Fotografies:
ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
CP: 671616
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
lla que tinga finalitats comercials.

L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les difi-
cultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-
tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre
aquests hi ha:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de Primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté secci-
ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els continguts
principals i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Presentació
3
Ciències Socials 4

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALS
COMUNITAT AUTÒNOMA
Bloc Continguts ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA
CASTELLA-
LA MANXA
CASTELLA
I LLEÓ
COMUNITAT
DE MADRID
COMUNITAT
FORAL DE
NAVARRA
COMUNITAT
VALENCIANA
EXTREMADURA LA RIOJA
PRINCIPAT
D’ASTÚRIES
REGIÓ
DE MÚRCIA
CEUTA
I MELILLA
BLOC 2:
EL MÓN
EN QUÈ VIVIM
La Terra i l’univers X X X X X X
X X X X X X X X
La representació
de la Terra
X X X X X X X X X X X X X X
La geosfera, les roques i els minerals
X X X X X X
X X X X X X X X
El relleu d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X
L’atmosfera i l’oratge
X X X X X X
X X X X X X X X
Els climes X X X X X X X X X X X X X X
La hidrosfera
i les aigües
X X X X X X X X X X X X X X
Els rius d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X
Els elements del paisatge
X X X X X X
X X X X X X X X
Els paisatges d’Espanya
X X X X X X
X X X X X X X X
BLOC 3: VIVIM
EN SOCIETAT
El territori
i les institucions
X X X X X X X X X X X X X
La població X X X X X X X X X X X X X X
Les activitats
econòmiques
X X X X X X X X X X X X X X
BLOC 4: LES EMPREMTES DEL TEMPS
El temps històric X X X X X X
X X X X X X X X
Les edats de la història
X
La prehistòria X X X X X X X X X X X X X
Els pobles preromans X X X X X X X X X X X X X
L’època romana X X X X X X X X X X X X X
Els aborígens canaris X
FITXES DE CONTINGUTSMaterial fotocopiable ? 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educaci?n, S . L.
4
Ciències Socials 4

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALS
COMUNITAT AUTÒNOMA
Bloc Continguts ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA
CASTELLA-
LA MANXA
CASTELLA
I LLEÓ
COMUNITAT
DE MADRID
COMUNITAT
FORAL DE
NAVARRA
COMUNITAT
VALENCIANA
EXTREMADURA LA RIOJA
PRINCIPAT
D’ASTÚRIES
REGIÓ
DE MÚRCIA
CEUTA
I MELILLA
BLOC 2:
EL MÓN
EN QUÈ VIVIM
La Terra i l’univers X X X X X X
X X X X X X X X
La representació
de la Terra
X X X X X X X X X X X X X X
La geosfera, les
roques i els minerals
X X X X X X X X X X X X X X
El relleu d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X
L’atmosfera
i l’oratge
X X X X X X X X X X X X X X
Els climes X X X X X X X X X X X X X X
La hidrosfera
i les aigües
X X X X X X X X X X X X X X
Els rius d’Espanya X X X X X X X X X X X X X X
Els elements del
paisatge
X X X X X X X X X X X X X X
Els paisatges
d’Espanya
X X X X X X X X X X X X X X
BLOC 3: VIVIM
EN SOCIETAT
El territori
i les institucions
X X X X X X X X X X X X X
La població X X X X X X X X X X X X X X
Les activitats
econòmiques
X X X X X X X X X X X X X X
BLOC 4: LES
EMPREMTES
DEL TEMPS
El temps històric X X X X X X
X X X X X X X X
Les edats de la
història
X
La prehistòria X X X X X X X X X X X X X
Els pobles preromans X X X X X X X X X X X X X
L’època romana X X X X X X X X X X X X X
Els aborígens canaris XMaterial fotocopiable ? 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educaci?n, S . L.
5
Ciències Socials 4

Índex
PLA DE MILLORA
Bloc 2
Fitxa 1. El sistema solar ..........................10
Fitxa 2. El planeta Terra i la Lluna ........... 11
Fitxa 3. La representació de la Terra
i l’orientació ...............................12
Fitxa 4. La geosfera ...............................14
Fitxa 5. Les roques i els minerals ............ 15
Fitxa 6. El relleu d’Espanya .................... 16
Fitxa 7. L’atmosfera ................................18
Fitxa 8. El temps atmosfèric ................... 19
Fitxa 9. Els climes ..................................20
Fitxa 10. Els climes d’Espanya ................. 21
Fitxa 11. La hidrosfera i el cicle
de l’aigua ...................................22
Fitxa 12. Les aigües de la Terra ................ 23
Fitxa 13. Els rius d’Espanya ..................... 24
Fitxa 14. Els elements del paisatge........... 26
Fitxa 15. Els paisatges d’Espanya ............ 28
Bloc 3
Fitxa 16. El territori d’Espanya .................. 30
Fitxa 17. Les institucions d’Espanya ........ 31
Fitxa 18. El govern de la UE ..................... 32
Fitxa 19. La població ...............................34
Fitxa 20. Els canvis de població ............... 35
Fitxa 21. Les activitats econòmiques .......36
Bloc 4
Fitxa 22. El temps històric ........................ 38
Fitxa 23. Les etapes de la història ............ 39
Fitxa 24. Com vivien en la prehistòria ....... 40
Fitxa 25. L’art de la prehistòria ................. 41
Fitxa 26. Els celtes i els ibers ................... 42
Fitxa 27. Els pobles colonitzadors ............ 43
Fitxa 28. Roma i la conquista
d’Hispània .................................44
Fitxa 29. La romanització ......................... 45
Fitxa 30. Els aborígens canaris ................. 46
6
Ciències Socials 4

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Bloc 2
Fitxa 1. Un repte, conéixer l’univers ........ 50
Fitxa 2. Representar el nostre planeta ..... 52
Fitxa 3. Els fòssils, roques que ens
parlen del passat ........................ 54
Fitxa 4. Les nostres costes...................... 56
Fitxa 5. El temps atmosfèric .................... 58
Fitxa 6. Els climes del món ..................... 60
Fitxa 7. Els rius .......................................62
Fitxa 8. Els rius espanyols ...................... 64
Fitxa 9. Els paisatges .............................. 66
Fitxa 10. Els paisatges transformats ......... 68
Bloc 3
Fitxa 11. El nostre territori ......................... 70
Fitxa 12. La població espanyola ................ 72
Fitxa 13. L’economia ................................74
Bloc 4
Fitxa 14. El temps històric ......................... 76
Fitxa 15. Les edats de la història ............... 78
Fitxa 16. La prehistòria ............................. 80
Fitxa 17. Els pobles preromans ................. 82
Fitxa 18. L’època romana ......................... 84
Fitxa 19. Els aborígens canaris ................. 86
Solucionari ........................................ 89
7
Ciències Socials 4

Pla de millora
2

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El sistema solar està format pel Sol, huit planetes i altres astres. Cada planeta
segueix una òrbita. Els planetes del sistema solar es classifiquen en dos grups:
els pròxims al Sol i els allunyats del Sol.
1
Defineix els termes següents.
• Estrella:
• Planeta:
• Satèl·lit:
2
Escriu el nom dels planetes que formen part del sistema solar.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
2
BLOC
El sistema solar
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 10Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La Terra fa dos moviments: el moviment de rotació i el moviment
de translació. El nostre planeta té un satèl·lit, la Lluna.
1
Indica si les afirmacions següents corresponen al moviment de rotació (R) o al moviment de translació (T).
El fa la Terra sobre si mateixa.
El fa la Terra al voltant del Sol.
Tarda a fer-lo un any.
Dóna lloc als dies i les nits.
Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.
2
Explica què són les fases de la Lluna.
3
Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix.

• Afig en el dibuix que corresponga cada estació de l’any.
• Escriu
dia i nit en el lloc que corresponga.
Nom
Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
2
BLOC
El planeta Terra i la Lluna
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
eix de
rotació
SOL
21 de juny 21 de març
22 de setembre
21 de desembre
SOL
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 11Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els globus terraqüis i els mapes són representacions del nostre planeta. Els mapes
i els plànols informen del territori que representen mitjançant diversos elements.
Hi ha diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics.
Per a poder orientar-se en un lloc, és imprescindible localitzar els punts cardinals:
nord, sud, est i oest.
1
Explica les diferències entre un globus terraqüi i un mapa.
2
Indica els elements del globus terraqüi.

A. Eix de rotació

B. Pol nord

C. Pol sud

D. Equador

E. Hemisferi nord

F. Hemisferi sud
3
Indica a quin element del mapa o plànol es refereix cada oració.
• Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plànol:
• Són els textos del mapa o del plànol:
• Explica els símbols i els colors utilitzats:
• Indica quantes vegades s’hi ha reduït el territori:
Nom
Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
2
BLOC
La representació de la Terra i l’orientació
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 12Ciències Socials 4

4
Contesta les preguntes.
• Quins són els punts cardinals?
• Per quin punt cardinal ix el Sol? • Per quin es pon?
5
Si estem en un bosc, com podríem localitzar el nord?
6
Escriu el nom del relleu o el riu a què fa referència cada número.
1. 5.
2. 6.
3. 7.
4. 8.
1
2
3
4
6
5
7
8
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 13Ci?ncies Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La geosfera és la capa sòlida de la Terra i té tres parts: escorça, mantell i nucli.
L’escorça és la part exterior i més estreta de la geosfera. S’hi distingeixen
l’escorça dels continents i l’escorça dels oceans.
1
Indica quines són les tres capes del planeta Terra i de què està composta cada una.
2
Assenyala les parts de la geosfera.

3
Què és el relleu? Assenyala’n algunes de les formes.
4
Explica les diferències que hi ha entre l’erosió i la sedimentació.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 4
2
BLOC
La geosfera
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 14Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les roques estan formades per minerals. Les roques poden ser sedimentàries,
metamòrfiques o magmàtiques. Les propietats dels minerals són: duresa, lluïssor,
forma i color.
1
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, escriu correctament les oracions falses.
Les roques estan formades per minerals.
Totes les roques són líquides.
La sienita és una roca formada per un sol mineral.
2
Completa la taula següent sobre els tipus de roques segons l’origen.
Tipus de roca Com es formen Exemples
Granit
Sedimentàries
Es formen a partir d’altres
roques, però es transformen
per pressió o temperatura.
3
Escriu amb cada una de les paraules següents una oració que tinga relació amb els minerals. Inclou algun exemple de mineral en cada cas.
• Dur:
• Brilla:
• Color:
• Forma:
Nom
Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 5
2
BLOC
Les roques i els minerals
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 15Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El relleu d’Espanya és molt variat. Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta,
que té dues serralades a l’interior i quatre que la voregen.
Hi ha cinc serralades exteriors a la Meseta i dues depressions. A més, al territori
d’Espanya hi ha dos arxipèlags.
A les costes espanyoles alternen entrants i ixents.
1
Escriu on corresponga en el dibuix el número d’aquestes unitats
del relleu d’Espanya.
1. Sistema Central 2. Muntanyes de Toledo 3. Serralada Cantàbrica
4. Sierra Morena 5. Serralada Ibèrica 6. Massís Galaic
7. Pirineus 8. Serralades Bètiques 9. Muntanyes Basques
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 6
2
BLOC
El relleu d’Espanya
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 16Ciències Socials 4

2
Quins mars i oceans banyen Espanya? Enumera’ls i després situa’ls en el mapa anterior.
3
Escriu en els espais que han quedat buits en el mapa els noms de la depressió
de l’Ebre i de la depressió del Guadalquivir.
4
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions. Després, escriu correctament les oracions falses.
La Meseta central és una gran serralada.
El Sistema Central és una gran plana.
Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta.
Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta.
Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó.
5
Indica si aquests sistemes muntanyosos voregen la Meseta (V) o són exteriors a la Meseta (E).
Serralades Bètiques
Serralada Cantàbrica
Sierra Morena
Massís Galaic
Serralada Ibèrica
Pirineus
6
Quina és l’altitud màxima d’Espanya? On està situada?
7
En quin mar o oceà es troben les illes Canàries? I les illes Balears?
8
Esmenta el nom de dos caps i dos golfs d’Espanya.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 17Ci?ncies Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’atmosfera és la capa de gasos de la Terra. Està dividida en diverses capes.
1
Explica què és l’atmosfera i per què és important per a la vida.
2
Situa correctament les capes
que formen l’atmosfera.

A. Troposfera

B. Estratosfera

C. Capes exteriors
3
Completa el text.
La és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta
es produeixen els atmosfèrics.
A l’ hi ha la capa d’ ,
un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als .
Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes
fins a arribar a l’ .
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 7
2
BLOC
L’atmosfera
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 18Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Per a saber l’oratge o temps atmosfèric d’un lloc cal saber com són
les temperatures, les precipitacions i el vent.
1
Identifica en la fotografia els fenòmens atmosfèrics representats.
2
Què és el temps atmosfèric?
3
Completa les oracions.

El termòmetre…

… indica la direcció del vent.

L’anemòmetre…

… mesura les precipitacions.

El pluviòmetre…

… mesura la velocitat del vent.

El penell…

… mesura la temperatura de l’aire.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 8
2
BLOC
L’oratge
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 19Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La Terra té climes molt diferents segons la proximitat a l’equador, l’altitud
i la distància al mar.
Els climes de la Terra es poden classificar en tres grups: càlids, temperats
i freds.
1
Què és el clima?
2
Quins factors fan que a la Terra hi haja distints tipus de climes?
3
Relaciona les dues columnes.

Climes càlids

Al voltant dels pols nord i sud

Climes freds

Entre la zona càlida i les dues fredes

Climes temperats

Al voltant de l’equador
4
Indica les característiques i el tipus de vegetació dels climes de la Terra.
Característiques Tipus de vegetació
Climes càlids
Climes freds
Climes temperats
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 9
2
BLOC
Els climes
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 20Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La major part d’Espanya està situada a la zona temperada. A Espanya hi ha quatre
tipus de climes: oceànic, mediterrani, subtropical i de muntanya.
1
Pinta el mapa segons la llegenda.
2
Completa la taula sobre els climes d’Espanya.
Temperatures Precipitacions
Clima oceànic
Clima mediterrani
Clima subtropical
Clima de muntanya
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 10
2
BLOC
Els climes d’Espanya
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Verd Oceànic
Groc Mediterrani
Roig Subtropical
Morat De muntanya
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 21Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La hidrosfera és la capa d’aigua de la Terra. Està formada per aigua salada i aigua
dolça. L’aigua està en moviment continu.
1
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, escriu correctament les oracions falses.
La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.
L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies…
Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius.
Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua per diferències de temperatura.
2
Completa el dibuix del cicle de l’aigua.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 11
2
BLOC
La hidrosfera i el cicle de l’aigua
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 22Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les aigües continentals s’agrupen en superficials i subterrànies.
1
Explica les diferències entre aquests termes.
• Aigües superficials i aigües subterrànies:
• Llit i cabal:
2
Completa.
Les glaceres són una capa gruixuda de que es forma per l’acumulació
d’ . Els són corrents continus d’aigua.
Els aqüífers són depòsits d’aigua.
3
Observa el dibuix i completa’l amb el número corresponent.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 12
2
BLOC
Les aigües de la Terra
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
MAR
1. Curs alt
2. Curs mitjà
3. Curs baix
4. Afluent
5. Desembocadura
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 23Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els rius d’Espanya són molt variats perquè per les zones per les quals corren
tenen relleus i climes molt distints.
A Espanya hi ha tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.
1
Completa aquest text.
Els rius són quan naixen en muntanyes allunyades del mar
on desemboquen; si hi estan pròximes, són . Quan els rius
passen per zones amb clima sec, tenen de cabal; si travessen
zones amb clima plujós, tenen un cabal .
2
Què és un vessant?
3
A quins mars i oceans aboquen les aigües els rius d’Espanya?
4
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.
Després, escriu correctament les oracions falses.
El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular i escàs.
Els rius del vessant atlàntic són curts.
Els rius del vessant mediterrani són llargs perquè naixen en muntanyes molt allunyades del mar.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 13
2
BLOC
Els rius d’Espanya
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 24Ciències Socials 4

5
Quin és el riu més cabalós d’Espanya? Raona la resposta.
6
Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.

Verd

Vessant cantàbric

Rosa

Vessant mediterrani

Taronja

Vessant atlàntic
7
Relaciona cada riu amb el vessant a què pertany.

Tajo

Cantàbric

Guadiana

Nerbion

Atlàntic

Segura

Ebre

Mediterrani

Eo
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 25Ci?ncies Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre. Els paisatges tenen elements
naturals i elements fets per les persones, és a dir, poden ser naturals
o transformats.
1
Què és el paisatge?
2
Explica les diferències entre un paisatge natural i un paisatge transformat.
3
Escriu els elements naturals que observes en aquesta fotografia.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 14
2
BLOC
Els elements del paisatge
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 26Ciències Socials 4

4
Localitza en aquesta fotografia els elements realitzats per les persones.

habitatges

carretera

cultius

pont
5
Indica quines activitats humanes poden deteriorar el paisatge.
6
Enumera tres formes de deteriorament del paisatge.
7
Escriu dues mesures que es poden prendre per a conservar un paisatge.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 27Ci?ncies Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
A Espanya hi ha paisatges diferents perquè el relleu, les aigües i la vegetació
són distints. A més, s’hi desenvolupen diferents activitats humanes.
A Espanya es distingeixen paisatges d’interior, mediterranis, atlàntics i canaris.
1
Descriu com és el relleu de cada paisatge i quina activitat humana
l’ha transformat.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 15
2
BLOC
Els paisatges d’Espanya
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 28Ciències Socials 4

2
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.
Després, copia correctament les oracions falses.
En els paisatges d’interior el clima és oceànic.
El relleu dels paisatges canaris és volcànic.
Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa.
A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes.
3
Observa aquest paisatge i respon a les preguntes.
• Quins elements naturals hi ha?
• Indica quins elements han transformat aquest paisatge.
4
Contesta a les preguntes sobre els paisatges mediterranis.
• Com és el clima en els paisatges mediterranis?
• On viu la població?
• A quines activitats es dedica la població dels paisatges mediterranis?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 29Ci?ncies Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El nostre país està organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats
autònomes.
Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses províncies, i cada
província està dividida en municipis.
1
Observa el mapa i fes les activitats.
• Pinta de roig les comunitats
autònomes formades per illes.
• Pinta de verd les comunitats
autònomes amb una sola
província.
• Pinta de blau les comunitats
autònomes formades per diverses
províncies.
• Encercla de groc les ciutats
autònomes.
2
Completa aquestes oracions.

alcalde – diputacions – capital – ajuntaments – regidors
Cada província té una provincial.
Les provincials s’encarreguen d’administrar
el territori de cada província.
Els municipis estan governats pels .
L’ajuntament està format per l’
i els .
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 16
3
BLOC
El territori d’Espanya
VIURE EN SOCIETAT
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 30Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Espanya és un estat democràtic. En la Constitució es recullen els drets
i els deures dels ciutadans i les principals institucions de l’estat.
1
Explica per què Espanya és un estat democràtic.
2
Quina és la llei més important d’Espanya? Quan es va aprovar? Què s’hi recull?
3
Completa la taula.
Funcions Membres
Cap de l’estat
Corts Generals
Govern
Tribunals de Justícia
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 17
3
BLOC
Les institucions d’Espanya
VIURE EN SOCIETAT
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 31Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La Unió Europea (UE) és una organització política i econòmica que agrupa diversos
països europeus.
1
Defineix els termes següents.
• Ciutadania europea:
• Euro:
2
Pinta els països que formen part de la UE.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 18
El govern de la UE3
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 32Ciències Socials 4

3
Quins objectius comuns tenen els països de la Unió Europea?
4
Completa aquesta taula.
Funcions
Parlament Europeu
Consell de la Unió
Europea
Comissió Europea
Tribunal de Justícia S’ocupa que es respecten les lleis de la UE.
5
Relaciona les institucions de la UE amb els membres corresponents.

Parlament Europeu

Jutges

Consell de la Unió Europea

Ministres

Comissió Europea

Eurodiputats

Tribunal de Justícia

Comissaris

6
Escriu el nom de tres països que tinguen l’euro com a moneda.
7
Per què és important l’euro?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 33Ci?ncies Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La població són les persones que viuen en un territori. La població s’estudia
amb el padró i el cens.
La població es pot classificar de diferents maneres.
1
Defineix els termes següents.
• Immigrant:
• Natalitat:
• Mortalitat:
• Emigrant:
2
Completa aquest esquema.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 19
La població3
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
Classificació
de la població
Per sexe
Per edat
Per activitat
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 34Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La població canvia, ja que augmenta amb la natalitat i la immigració,
i disminueix amb la mortalitat i l’emigració.
Els habitants solen estar repartits de manera desigual pel territori.
1
Observa les dades de població de la Pobla i respon a les preguntes.
Bebés nascuts
Defuncions
de persones
Immigrants Emigrants
240 37 17 3
• Quina va ser la natalitat que va tindre? I la mortalitat?
• Quants immigrants i emigrants va haver-hi?
• La població de la Pobla, va augmentar o va disminuir? Per què ho saps?
2
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.
Després, copia correctament les oracions falses.
A Espanya la població no està repartida de manera desigual.
Les zones molt poblades es troben a l’interior.
Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses.
A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 20
Els canvis de població3
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 35Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els treballs s’agrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari.
1
Defineix els termes següents.
• Sector primari:
• Sector secundari:
• Sector terciari:
2
Indica a quin sector correspon cada una de les imatges.

3
Defineix aquestes activitats i digues a quin sector pertanyen. • Agricultura:
• Pesca:
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 21
Les activitats econòmiques3
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 36Ciències Socials 4

4
Observa el procés d’elaboració del formatge i contesta.
• Quina és la matèria primera que es necessita per a elaborar formatge?
• Què és el que es fa a la fàbrica?
• Una vegada elaborat el formatge, què es fa amb aquest producte?
5
Què vol dir que el procés industrial es fa amb un treball en cadena?
6
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.
Després, copia correctament les oracions falses.
El sector terciari és el que ocupa més persones.
El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se.
A Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones.
El transport és el trasllat de productes i passatgers.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 37Ci?ncies Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La història és la ciència que estudia el passat de les persones. Les fonts
històriques són les empremtes del passat que han perviscut al llarg del temps;
les fonts poden ser escrites i no escrites.
Les unitats de temps més usades en història són l’any i el segle. La data
de referència és l’any de naixement de Jesucrist, que és l’any 1.
1
Qui són els historiadors? Quins altres científics treballen amb els historiadors per analitzar el passat?
2
Què és una font històrica? Posa’n dos exemples i digues de quin tipus de font històrica es tracta.
3
Ordena cronològicament aquests anys.

51 dC – 450 dC – 3250 aC – 21 aC – 1 aC – 1 dC
4
Explica les diferències que hi ha entre els fets successius i els fets simultanis.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 22
El temps històric4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 38Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els historiadors han dividit la història en cinc etapes.
1
Ordena les etapes de la història de més antiga a més recent.
Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
edat antiga
edat contemporània
edat mitjana
prehistòria
edat moderna
2
Quin és el període més llarg de la història? I el més curt?
3
Escriu en aquesta línia del temps el nom de les edats de la història.
• Afig-hi l’esdeveniment que va iniciar cada una d’aquestes etapes.
Nom
Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 23
Les etapes de la història4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
edat
contemporània
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 39Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La prehistòria és l’etapa més llarga del passat. Es divideix en: paleolític, neolític
i edat dels metalls.
En cada un d’aquests períodes les persones van fer descobriments i invents.
1
Completa la taula següent.
2
Escriu si va ser un invent o un descobriment. Després afig si va començar a usar-se
en el paleolític, en el neolític o en l’edat dels metalls.
• Molí de mà:
• Foc:
• Arada:
3
Quan va aparéixer la ceràmica? Per què va ser tan important?
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 24
Com vivien en la prehistòria4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
On vivien De què s’alimentaven
Com estaven
organitzats
Paleolític
Neolític
Edat
dels metalls
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 40Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
De la prehistòria es conserven distintes manifestacions artístiques, com pintures
rupestres i monuments megalítics.
1
Què significa el terme pintura rupestre?
2
Indica si aquestes afirmacions corresponen a les pintures rupestres de la zona cantàbrica (C) o de la zona llevantina (L).
Representen animals com mamuts, cavalls…
Representen persones dansant, caçant o recol·lectant.
Són esquemàtiques i d’un sol color.
Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors.
3
Què és un monument megalític?
4
Observa les imatges i escriu a què correspon cada una.

menhir – dolmen - cromlec

Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 25
L’art de la prehistòria4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 41Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Abans de l’arribada dels romans, la península Ibèrica estava ocupada per dos pobles:
els celtes i els ibers.
1
Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.
2
Observa la fotografia d’aquest poblat i marca l’opció correcta.
• Les cases són:
rectangulars.
circulars.
• Les cases estan disposades de forma:
ordenada.
desordenada.
• Es tracta d’un poblat:
celta.
iber.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 26
Els celtes i els ibers4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Groc
Àrea
d’influència
celta
Àrea
d’influència
ibera
Taronja
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 42Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els grecs, els fenicis i els cartaginesos habitaven a la vora del mar Mediterrani i van
fundar colònies a la Península.
1
Localitza aquests elements de la polis grega.

muralla – acròpolis – temple – teatre – àgora

2
Contesta les preguntes.
• Per a què van arribar els fenicis a la Península?
• Quins productes intercanviaven els fenicis?
• On es van instal·lar els cartaginesos quan van arribar a la península Ibèrica?
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 27
Els pobles colonitzadors4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 43Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En l’any 753 aC les tribus que vivien a la península Itàlica es van unir i van arribar
a formar un gran imperi que va durar fins l’any 476 dC.
Els romans van conquistar la península Ibèrica entre els anys 218 aC i 19 aC,
i la van anomenar Hispània.
1
Pinta en el mapa el territori d’origen de Roma i situa-hi la ciutat de Roma.
2
Ordena cronològicament les fases de la conquista romana de la península Ibèrica. Escriu 1, 2 i 3.
Interior de la Península
Costa mediterrània
Nord peninsular
3
Com estava organitzat el territori d’Hispània?
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 28
Roma i la conquista d’Hispània 4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 44Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
A Hispània els romans van fundar moltes ciutats, encara que la majoria de la
població vivia al camp. La població estava dividida en grups.
1
Completa aquest text sobre la societat romana.
La societat romana estava composta per i persones lliures.
Entre les persones lliures hi havia i .
2
Indica a quin tipus d’habitatge correspon cada imatge i qui vivia
en cada una.

Hi vivien: Hi vivien:
3
Escriu el nom de l’edifici en què es feien les activitats següents.
• Se celebraven lluites de gladiadors i feres:
• S’organitzaven carreres de quadrigues de cavalls:
• Es retia culte als déus romans:
Nom
Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 29
La romanització4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 45Ciències Socials 4

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els primers pobladors de Canàries van arribar fa uns 2.000 anys. Els aborígens
vivien en coves o poblats i es dedicaven principalment a la ramaderia.
Tenien una cultura molt rica i molts dels seus costums han arribat
fins a l’actualitat.
1
D’on provenien els primers pobladors de Canàries?
2
Respon a les preguntes.
• On estaven situades les coves dels aborígens canaris?
• Què es va trobar dins de les coves?
• Quins motius pintaven a les coves?
3
Observa la imatge i marca l’opció correcta.
• Els poblats se situaven en:
llocs plans.
zones escarpades.
• Les cases eren de:
pedra.
fang.
• El sostre es feia amb:
pedra.
vares, lloses, palla i terra.
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 30
Els aborígens canaris4
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Habitatge del poblat de Gáldar (Gran Canària).
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 46Ciències Socials 4

4
Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.
Després, escriu correctament les oracions falses.
Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl i porcs amb ullals.
Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio.
Recol·lectaven arrels i fruits silvestres i recollien fusta.
Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall.
5
Qui eren els guanartemes i els menceys?
6
Coneixien els aborígens canaris l’escriptura? Raona la resposta.
7
Indica què representa cada imatge.

8
Posa tres exemples de costums dels aborígens canaris que han arribat fins a l’actualitat.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 47Ci?ncies Socials 4

Programa
d’ampliació
2

La Via Làctia
L’univers està format per milers de milions
de galàxies. Una galàxia és una gran
concentració d’estrelles, planetes, gasos,
pols…
S’hi distingeixen diversos tipus de galàxies
segons la grandària, la forma (espiral, el·líptica
o irregular), la llum, etc. Les galàxies estan
en moviment continu i se separen les unes
de les altres a gran velocitat.
La galàxia en què està el sistema solar és la
Via Làctia. El terme Via Làctia vol dir
‘camí de llet’.
S’anomena així perquè si es mira al cel durant la nit s’hi pot vore una banda
ampla de color blanc formada per milers d’estrelles, com si fóra un camí. També
es va anomenar Camí de Sant Jaume, ja que orientava els peregrins que
viatjaven a Santiago de Compostel·la.
La Via Làctia és una galàxia gran en forma d’espiral amb diversos braços. Té
més de 200.000 milions d’estrelles. Les estrelles més antigues estan situades
al centre de la galàxia i les més joves, als braços.
La nostra galàxia tarda més de 200 milions d’anys a rotar sobre si mateixa.
I, si volguérem travessar-la, tardaríem 100.000 anys.
El sistema solar es troba al Braç d’Orió.
1
Llig el text i contesta.
• Què és una galàxia?
• Per què la nostra galàxia s’anomena Via Làctia?

• Quina forma té?
• Per quantes estrelles està formada?
• On està situat el sistema solar dins de la Via Làctia?

Un repte, conéixer l’univers
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 50Ci?ncies Socials 4

2
El sistema solar està a la Via Làctia. Quins astres formen part del sistema solar?

3
Els planetes són cossos que giren al voltant d’una estrella.
Classifica els planetes del sistema solar, segons la posició respecte al Sol.
Planetes pròxims al Sol Planetes allunyats del Sol
4
Quins moviments realitzen els planetes? Indica en què consisteix cada un.

5
Alguns planetes tenen satèl·lits. Com s’anomena el satèl·lit del nostre planeta?
6
Busca informació en Internet sobre una altra galàxia (Andròmeda, del Triangle…)
i respon a les preguntes.
• On està situada respecte a la Via Làctia?

• Quina forma té: espiral, el·líptica…?

• Quins colors hi predominen?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 51Ci?ncies Socials 4

Les projeccions cartogràfiques
Les projeccions cartogràfiques s’utilitzen per a representar la Terra, que és una
esfera, en un pla. Això provoca certes distorsions en la grandària, la forma
o les distàncies de l’espai representat.
Algunes de les projeccions més conegudes són la de Mercator i la de Peters.
Cada projecció representa més bé unes zones del planeta que altres.
Projecció cilíndrica La Terra es projecta sobre
un cilindre. És la projecció
més usada per a representar
tot el planeta (planisferis).
Projecció cònica La Terra es projecta sobre
un con. És la projecció
més usada per a representar
les zones entre els tròpics
i els pols.
Projecció azimutal La Terra es projecta sobre
un pla tangent a un dels
plans. És la projecció
més usada per a representar
les zones polars.
1
Llig el text i contesta.
• Què és una projecció cartogràfica?

• Quin tipus de projeccions hi ha?
• Quina projecció empraries per a representar les zones polars?

Representar el nostre planeta
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
505399_06_125b_b p cilindrica
505399_06_125b_e p cónica
505399_06_125b_e acimutal
505399_06_125b_b p cilindrica
505399_06_125b_d p cónica
505399_06_125b_f acimutal
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 52 Ciències Socials 4

2
Escriu on corresponga els elements del plànol.
3
Observa les projeccions de Mercator i de Peters en cada planisferi.
• Compara Europa i Àfrica en les dues projeccions. Quines diferències hi observes?

• En quina projecció s’exagera la grandària dels continents de l’hemisferi nord
en perjudici dels continents del sud?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 2
665187_02_p51b_mapamundiPetersBN
0 50
metres
Escala
H
H
Església
de Sant Pere
Museu de
la Ciència
C
arre
r d
el Q
uad
rat
C
a
r
r
e
r

d
e

l
’

A
l
b
a
Carrer de l’Amor
C
ar
re
r d
e
l V
e
n
t
C
a
r r e
r d
e
la
L
lu
m
Hotel
Bon Son
Hotel
Descans
A B C D E F
1
2
3
4
Parcs i jardins
Museus
HHotels
Esglésies
N
S
EO
662328_00_07_plano de una ciudad
Projecció de PetersProjecció de Mercator
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 53Ci?ncies Socials 4

Els dinosaures que van viure a Espanya
T’has parat a mirar alguna vegada una pedra amb restes fòssils? Voràs que
en aquestes s’han quedat restes d’animals, ossos, esquelets i plantes.
Se sap que molts d’aquests són d’éssers vius que habitaven a la Terra fa milions
d’anys.
Els fòssils es troben a les roques
sedimentàries i són estudiats pels
paleontòlegs. Són documents molt
importants per a conéixer, per exemple,
les condicions ambientals d’una època
remota. Si en una zona es troben roques
amb restes d’animals marins, es podrà
deduir que aquest lloc va estar alguna
vegada cobert per les aigües dels mars.
A Espanya, en concret, en diverses
localitats de la comunitat autònoma de
La Rioja i de les províncies de Terol i Sòria,
a Aragó i Castella i Lleó, respectivament,
s’han trobat uns fòssils molt especials.
S’anomenen icnites i són roques en què
han quedat impreses les petjades dels
dinosaures.
1
Llig el text i contesta.
• Què és un fòssil?

• Qui estudien els fòssils? Què els indiquen?

• Què són les icnites?

• On s’han trobat icnites a Espanya?

Els fòssils, roques que ens parlen del passat
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 54Ci?ncies Socials 4

2
Els fòssils es formen en roques sedimentàries. Algunes roques
metamòrfiques es creen a partir de les sedimentàries. Relaciona
a partir de quines roques s’han generat aquestes roques metamòrfiques.
Pissarra

Gres
Marbre

Argila
Quarsita

Calcària
3
El carbó i el petroli són també tipus de roques sedimentàries. Busca informació i completa la fitxa.
4
Com creus que es formen les icnites? Llig, observa els dibuixos i numera’ls en ordre.
a. L’animal xafa amb força sobre
el terreny.
b. La xafada de l’animal queda impresa
sobre el terreny.
c. Sobre la petjada, al llarg del temps,
es van depositant altres materials.
d. Amb el temps, l’erosió o l’acció
de l’ésser humà fan que la petjada
aparega de nou i siga visible.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 3
Roca Nom Com es forma Per a què s’empra
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 55Ci?ncies Socials 4

Les ries
Les costes espanyoles són molt variades. Tenen un gran nombre d’entrants
i ixents, amb platges, cales, penya-segats, deltes, ries…
Les ries són valls fluvials situades a la costa i que estan inundades per l’aigua
del mar. Al nostre país es localitzen al llarg de la costa cantàbrica i a la costa
atlàntica de Galícia.
Destaquen les Rías Altas i les Rías Baixas. Les Rías Altas van des de la ria
de l’Eo fins a la de la Corunya, a la costa nord de Galícia. Les Rías Baixas
s’estenen des de la ria de Corme i Laxe fins a la frontera amb Portugal,
a la costa oest de Galícia.
1
Llig el text i contesta.
• Què és una ria?

• En quines costes espanyoles podem trobar ries?

• Descriu la ria de Cedeira, situada a les Rías Altas.

Les nostres costes
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Ria de Cedeira.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 56Ci?ncies Socials 4

2
Situa en el dibuix el nom d’aquests accidents costaners.
3
Explica quina diferència hi ha entre els termes següents.
• Un cap i un golf:

• Una illa i un arxipèlag:

4
Indica en quina costa se situen cada un d’aquests accidents. • Cap de Finisterre:
• Cap de Gata:
• Cap de la Nau:
• Golf de Cadis:
• Golf de València:
5
Busca informació en Internet i assenyala en quins altres llocs d’Europa
es poden trobar ries.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 4
A. Cap
B. Golf
C. Platja
D. Illa
E. Delta
F. Arxipèlag
G. Badia
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 57Ci?ncies Socials 4

Un temporal inesperat
Des que era menut, Xavier observava com es
movien els núvols i jugava a trobar-los una
semblança amb diversos objectes.
Li encantaven els dies de tronada. Es quedava
a les fosques a la seua habitació, sentint com
retrunyien els trons i esperant la llum dels llamps.
Després, començava el tamborineig de les gotes
de pluja als vidres i li arribava una agradable olor
de terra banyada.
Per això, va tindre clar que volia estudiar l’oratge.
I va descobrir que la professió era la de
meteoròleg.
Ara treballa en l’Institut Valencià de Meteorologia, on elabora informes sobre
l’oratge que farà cada dia.
L’any passat es va produir una cosa molt important en la vida de Xavier. Era el
mes de setembre i feia alguns mesos que la calor era intensa i les pluges molt
escasses. Xavier revisava les dades per fer l’informe diari. En analitzar-les, es va
adonar que els pròxims dies s’aproximava un temporal per al qual ningú estava
preparat.
Xavier va reaccionar amb rapidesa i va comunicar aquella informació als seus
caps i a les autoritats. Aleshores van prendre les mesures necessàries perquè
el temporal no ocasionara una catàstrofe.
Al cap de poc de temps va començar a ploure intensament. I va continuar
plovent durant cinc dies! Sort que Xavier ho havia advertit a temps.
1
Llig el text i contesta.
• Què és un meteoròleg?
• En què creus que es fixa un meteoròleg per predir l’oratge?

• Com era l’oratge al mes de setembre?

• Per què es va evitar una catàstrofe?
El temps atmosfèric
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 58Ci?ncies Socials 4

2
Què és el temps atmosfèric?

3
Què mesura un termòmetre? I un pluviòmetre?

4
Observa el mapa amb la previsió del temps i respon a les preguntes.
• En quines zones d’Espanya farà sol?

• On es preveu que plourà?

• Quin temps farà a les illes Balears?

• Com seran els vents a la costa cantàbrica?

• I a la costa mediterrània?
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 5
Mar
Mediterrani
Mar Cantàbric
Oceà Atlàntic PORTUGAL
FRANÇA
Illes Canàries
Illes
Balears
N
S
O E
Andorra
sol núvols pluja
tronada núvols
i clarianes
vent
moderat
vent
fluix
vent
fort
neu
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 59Ci?ncies Socials 4

El desert florit
A l’Amèrica del Sud es troba el desert d’Atacama, que és el més sec
del món. Encara que parega mentida… poden passar 5, 20 o 400 anys
sense ploure! I com et pots imaginar, la falta d’aigua fa quasi impossible
la vida dels animals i les plantes.
Però, curiosament, si plou en aquest mateix lloc, es produeix un fenomen
extraordinari, que s’anomena desert florit.
Las llavors de les plantes, que porten anys enterrades, germinen, floreixen
i reparteixen les llavors a una velocitat increïble. Tot seguit, el desert es cobreix
d’una catifa de flors.
1
Llig el text i contesta.
• On es troba el desert d’Atacama?

• Quant de temps pot estar sense ploure en aquest desert?

• Què passa quan plou?

• Creus que la vida al desert d’Atacama deu ser fàcil? Per què?

Els climes del món
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 60Ci?ncies Socials 4

2
Què és el clima?

3
A la Terra hi ha climes molt diferents. De quins factors depenen
aquestes diferències?

4
Observa el dibuix
i fes les activitats.
• Situa en el dibuix les zones climàtiques de la Terra.
• Com són les temperatures en els climes pròxims a l’equador?

• Quins climes tenen les temperatures més baixes? On es localitzen?

• En quins climes es dóna una vegetació formada per praderies i boscos?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 6
OcEÀ
AtlÀntic
ÀFRICA
EUROPA
AMÈRICA
equador
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 61Ci?ncies Socials 4

El naixement del riu Cuervo
El riu Cuervo naix al nord-oest de la província de Conca (Castella-la Manxa).
El naixement d’aquest riu està situat en una zona composta de roques
molt permeables. Per aquest motiu, cada vegada que plou l’aigua es filtra
a l’interior de la terra. A l’interior l’aigua circula i s’acumula, i torna a eixir
a la superfície a través de molts brolladors.
El brollador més destacat és el del naixement del riu Cuervo. Quan l’aigua arriba
a l’exterior, corre uns metres per una zona plana, per a caure després en forma
de cascades.
A causa d’una reacció química, un dels
components de l’aigua no es dissol, i en caure
l’aigua sobre les roques i les plantes pròximes
crea formes molt variades de gran fragilitat.
Gràcies a això es crea un paisatge singular
i de gran bellesa. Per aquest motiu, en 1999
el naixement del riu Cuervo va ser declarat
Monument Natural.
Si alguna vegada decideixes visitar-lo has de
tindre en compte que el cabal del riu Cuervo
varia amb les estacions de l’any. A l’estiu,
i en els anys amb una sequera molt prolongada,
el naixement d’aquest riu sol estar sec.
1
Llig el text i contesta.
• On es troba el naixement del riu Cuervo?

• Què és el que passa amb l’aigua de pluja en aquesta zona?

• De quina manera ix a l’exterior l’aigua del riu Cuervo?

• Per què el naixement del riu Cuervo a vegades està sec?

Els rius
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 62Ci?ncies Socials 4

2
Què és la hidrosfera?

3
Ordena el cicle de l’aigua. Escriu 1, 2, 3, 4 i indica el nom de cada una
de les fases.
L’aigua dels rius acaba al mar.
En augmentar el pes de les gotes d’aigua, cauen dels núvols a l’escorça terrestre
i arriben als rius.
L’aigua passa d’estat líquid a estat gasós (vapor) a causa de la calor del Sol.

El vapor es refreda en ascendir per la troposfera. En refredar-se es condensa en gotes d’aigua que formen els núvols.
4
Escriu on trobem aigua en la naturalesa.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 7
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 63Ci?ncies Socials 4

Es pot navegar pels rius d’Espanya?
És interessant observar que barcasses que transporten mercaderies o vaixells
de diferents mides solquen grans rius com el Rin, a Alemanya, el Nil, a Egipte,
o el Mississippí, als Estats Units.
Podem vore imatges semblants a Espanya? Són navegables els rius
espanyols?
En general, els rius espanyols no són navegables, encara que en algun tram
del curs baix d’alguns es puga navegar. A què és degut? Hi ha diverses
explicacions.
Gran part dels rius espanyols corren entre
muntanyes o encaixats entre valls. En aquestes
zones els rius són estrets, amb moltes revoltes
i les aigües corren a gran velocitat.
Per altra banda, el cabal dels rius espanyols és
molt irregular, disminueix molt a l’estiu.
No obstant això, a Espanya al llarg del temps
s’han construït alguns canals amb la intenció
d’utilitzar-los com a vies de comunicació.
Per exemple, el canal de Castella, projectat
per a unir el nord de la Meseta amb el port
de Santander, o el canal de Sevilla-Bonanza,
que permetia la navegació des de Sevilla fins
a l’oceà Atlàntic.
1
Llig el text i contesta.
• Què significa que els rius espanyols tenen un cabal irregular?

• Per què els rius espanyols no són navegables?

• Amb quin motiu s’han construït alguns canals a Espanya?

Els rius espanyols
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Canal de Castella.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 64Ci?ncies Socials 4

2
Observa el mapa i contesta a les preguntes.
• Com són els rius del vessant cantàbric, llargs o curts, amb molt de cabal
o amb poc? Raona la resposta.

• I els del vessant atlàntic? Per què?

3
Busca informació sobre el riu Ebre i indica on naix, on desemboca, quins són
els afluents principals i quines comunitats autònomes travessa.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 8
R
iu

J
a
r
a
m
a
662328_03_p46_vertientes
R
iu
N
a
l
ó
n
RIU

E
B
R
ER
IU

M
IÑ
O
RIU DUER
O
RIU TAJO
RIU GUAD
I A
N
A
RIU GUADALQUIVIR
RIU SEG
U
R
A
R
IU XÚQUER
M
ar M
editerrani
Mar Cantàbric
OCEÀ
ATLÀNTIC
FRANÇA
P O R T U G A L
MARROC
Ceuta
Melilla
ILLES BALEARS
ILLES CANÀRIES
R
iu
N
a
v
ia
ANDORRARiu Sil
R
iu
E
o
N
e
rb
io
n
R
iu
S
e
g
r e
Riu Jaló n
Riu
T
ú
r
i
a
Ri
u
P
i
s
u
e
r
g
a
R
iu
To
r
m
e
s
R
iu
E
sl
a
Ri
u A
la
g
ó
n
R iu
C
i g
ü
e
la
Riu
Z
ú
jar
R
i
u

G
e
nil
662328_03_p46_leyenda mapa vertiente
mediterrani
atlàntic
cantàbric
VESSANTS D’ESPANYA
rius
barrancs o rambles
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 65Ci?ncies Socials 4

La platja del Silenci
En les vacances d’estiu, la meua família i jo sempre passem uns quants dies
en un poble que es diu Castañeras, al concejo de Cudillero (Astúries).
Molt prop d’allí hi ha la platja del Silenci, que forma part del paisatge protegit
de la Costa Occidental.
La platja del Silenci és increïble. Per a apreciar-ne la bellesa, el millor és pujar
al penya-segat. Cal pujar-hi a peu ja que no hi ha carreteres ni camins. És un
lloc molt poc transformat per les persones.
Des del lloc més alt es pot contemplar la
platja, que té forma d’arc, i els illots rocosos
que hi ha enfront, dispersos al mar.
Des d’aquest punt, els colors de cada
element del paisatge es fonen en un de sol:
el blanc de l’arena de la platja, el blau del
mar i el verd de les plantes.
Amb sort, fins i tot s’hi pot vore algun corb
marí emplomallat prenent el sol sobre les
pedres dels illots.
1
Llig el text i contesta.
• On es troba la platja del Silenci?
• Observa la fotografia. Quins elements naturals del paisatge hi veus? Descriu-los.

• És un lloc poc o molt transformat per les persones? Per què?

• Per què creus que està protegit aquest lloc?

Els paisatges
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 66Ci?ncies Socials 4

2
Què és un paisatge?

3
Com poden ser els paisatges?

4
Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.
• Quin tipus de paisatge és?
• On es localitza, a l’interior o a la costa?

• Com és el relleu?
• Quin tipus de vegetació hi distingeixes?
• Hi veus algun riu, llac…? En cas d’afirmativa, on és?

• Hi ha algun element fet per les persones? Quin?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 9
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 67Ci?ncies Socials 4

Una cascada en un poble!
Orbaneja del Castillo és un poble de muntanya
que està situat al nord de la província
de Burgos, prop del riu Ebre.
El paisatge que l’envolta, els carrers costeruts
i les cases amb balcons atrauen molts turistes,
sobretot durant la primavera i l’estiu, per la qual
cosa té restaurants i hotels.
Va ser declarat conjunt històric artístic
en 1993.
Però el que més sorprén d’aquest lloc
és que… pel mig del poble cau una gran
cascada!
L’aigua ve d’un rierol que naix en una cova
situada a la part alta d’Orbaneja.
I cau, relliscant a tota velocitat, com si fóra una
font natural immensa que alegra el so dels
carrers.
1
Llig el text i contesta.
• On està situat el poble d’Orbaneja del Castillo?

• D’on ve l’aigua que forma la cascada a Orbaneja?

• Quins elements naturals té aquest paisatge?

• I quins són els elements realitzats per persones?

• A quin paisatge d’Espanya correspon: interior o mediterrani?

Els paisatges transformats
Nom
Data
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 68Ci?ncies Socials 4

2
Quins elements naturals tenen els paisatges d’interior?

3
Quines són les activitats humanes que destaquen més en els paisatges
d’interior?

4
Observa aquestes fotografies i contesta a les preguntes.
• Quina fotografia es correspon amb un paisatge mediterrani?
I amb un paisatge atlàntic?

• Quins elements naturals veus en el paisatge atlàntic?

• Quins elements realitzats per les persones es veuen en el paisatge mediterrani?

5
Quins altres paisatges hi ha a Espanya? On es localitzen?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 10
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 69Ci?ncies Socials 4

Un món de fronteres
El món està dividit en estats que tenen
sobirania pròpia, és a dir, que disposen
d’un territori i d’un govern que regula
la vida dels ciutadans mitjançant lleis
i s’encarrega de les relacions amb
els governs d’altres estats.
Els límits entre els estats s’anomenen
fronteres i s’estableixen per acords.
Les fronteres poden ser naturals, si coincideixen
amb una barrera muntanyosa o un riu, o bé línies de delimitació
que hi ha en els mapes però no en el terreny.
En el passat, les fronteres eren un barrera important entre els països
i resultava difícil traspassar-les. En l’actualitat, són més permeables:
les mercaderies, els treballadors, els turistes, els diners… circulen cada vegada
amb més llibertat entre els estats. Per exemple, la ciutadania europea permet
als habitants dels països membres de la Unió Europea residir, estudiar
o treballar en qualsevol país de la UE.
En canvi, en el món actual hi ha fronteres d’un altre tipus: aquelles que
diferencien els països pobres dels països rics i que constitueixen barreres,
moltes vegades infranquejables, per a les persones que pretenguen millorar
la qualitat de vida.
1
Llig el text i contesta.
• Què és una frontera?
• Com poden ser les fronteres?

• És fàcil passar hui dia d’un país a un altre? I fa anys?

• Quin altre tipus de fronteres hi ha actualment?

El nostre territori
Nom
Data
VIURE EN SOCIETAT
3
BLOC
El riu Miño és la frontera natural
entre Espanya i Portugal.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 70Ci?ncies Socials 4

2
Quins territoris formen part d’Espanya?

3
Quines són les fronteres naturals i polítiques del país?

4
Observa el mapa i respon a les preguntes.
• Quantes comunitats autònomes té Espanya?
• Quines són les comunitats formades per una sola província?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 11
P
MARROC
ANDALUSIA
ARAGÓCASTELLA I LLEÓ
GALÍCIA
CASTELLA-LA MANXA
CATALUNYA
EXTREMADURA
LA RIOJA
COMUNITAT
VALENCIANA
PAÍS
BASC
REGIÓ
DE MÚRCIA
CANTÀBRIAPRINCIPAT
D’ASTÚRIES
COMUNITAT
DE MADRID
COMUNITAT
FORAL DE
NAVARRA
ILLES BALEARS
Palma
Mèrida
Múrcia
Madrid
Toledo
Oviedo
Sevilla
Logronyo
València
Saragossa
Barcelona
Santander
Pamplona
Vitòria
Santiago
de Compostel·la
LLEÓ
JAÉN
BADAJOZ
CÀCERES
CONCA
TEROL
TOLEDO
OSCA LLEIDA
LUGO
SEVILLA
SÒRIA
SARAGOSSA
BURGOS
ÀVILA
ALBACETE
CIUDAD REAL
CÒRD
OVA
HUELVA
GRANADA
CADIS
ZAMORA
VALÈNCIA
SALAMANCA
ALMERIA
MÀLAGA
GUADALAJARA
SEGÒVIA
GIRONA
OURENSE
VALLADOLID
PALÈNCIA
LA CORUNYA
BARCELONA
ALACANT
CASTELLÓ
ÀLABA
TARRAGONA
PONTEVEDRA
BISCAIAGUIPÚSCOA
FRANÇA
PO RTU GAL
ANDORRA
Ceuta
Melilla
Las Palmas
de Gran Canaria
Santa Cruz
de Tenerife
CANÀRIES
LAS PALMAS
SANTA CRUZ
DE TENERIFE
OCEÀ
ATLÀNTIC
Mar Cantàbric
M
ar
M
e
di
t
e
r
r
a
n
i
OCEÀ ATLÀNTIC
662328_05_p68_P olitico_Es pana
S
E
N
O
Capital d’estatP
Capital de comunitat
autònoma
Ciutat autònom a
Límit d’estats
Límit de comunitats
Límit de províncies
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 71Ci?ncies Socials 4

Quan es va fer el primer cens de població?
Fins al segle XVI no hi havia bons mètodes per a saber la població
que habitava un lloc, per això només es coneixia el nombre d’habitants
de forma aproximada.
Va ser l’any 1594 quan es va fer el primer cens amb un mètode rigorós.
Els reis necessitaven conéixer exactament quants súbdits tenien i, sobretot,
quants d’ells havien de pagar els impostos amb els quals havien de costejar
les despeses de l’estat. Gràcies als censos sabem que en aquell temps
a Espanya vivien 9 milions de persones i que la població augmentava poc.
Els censos i els padrons no sols serveixen per
a conéixer la població absoluta d’un territori.
Recullen també informació del nombre de
persones de cada edat, quantes són homes
i quantes són dones, el lloc de naixement
de cada persona i el seu nivell d’estudis.
Amb les xifres que proporciona el cens,
els governants, tant locals com estatals, poden
fer molts càlculs, per exemple, si la població
augmenta o disminueix, quines necessitats
hi haurà en aquell territori, si hi ha molts
ancians o molts xiquets, conéixer quines
persones tenen l’edat per a treballar i quines
persones han de pagar impostos...
1
Llig el text i contesta.
• Què és un cens?

• Quan es va fer el primer cens a Espanya?
• Per a què es volia saber el nombre de persones que vivien a Espanya?

• Quina informació es recull en un cens?

La població espanyola
Nom
Data
VIURE EN SOCIETAT
3
BLOC
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 72Ci?ncies Socials 4

2
Els censos s’utilitzen per a fer projeccions de població, és a dir, saber com serà
d’ací a uns anys la natalitat, la mortalitat, l’emigració… Observa la projecció de
població per a Espanya i respon a les preguntes.
• Com va ser la natalitat en 2014? Com serà en 2028?
I en 2063? Augmentarà o disminuirà?

• Passarà el mateix amb la mortalitat? Raona la resposta.

• El nombre d’immigrants en 2063, augmentarà o disminuirà respecte
als anys 2014 i 2028?

• I el d’emigrants?
• En 2063, la població espanyola augmentarà o disminuirà? Per què?

3
Tenint en compte les dades de l’activitat anterior. Quin tipus d’infraestructures o serveis s’hauran de crear? Raona la resposta.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 12
Any 2014 Any 2028 Any 2063
Natalitat 408.901 299.279 229.434
Mortalitat 395.196 411.392 559.857
Immigrants 332.522 332.522 332.522
Emigrants 417.191 288.152 245.903
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 73Ci?ncies Socials 4

La fàbrica de joguets
Les mans del meu iaio eren prodigioses. De menuda,
em quedava hores mirant com convertia un tros
de fusta en un tren amb diversos vagons o en un cotxe
amb rodes que giraven de veritat. El taller del meu iaio
era màgic per a mi. Recorde les seues ferramentes
penjades en ordre, la serradura escampada per terra i l’olor de fusta.
En notar el meu entusiasme pels joguets del iaio, a mon pare se li va ocórrer
la idea de muntar un petit negoci. Va començar fabricant joguets
de fusta que enviava a les ciutats pròximes. Després van arribar els encàrrecs
des de tots els racons del país. De joguets de fusta, va passar a la fabricació
de construccions de metall. Més tard van vindre les nines de plàstic, els joguets
amb piles, els cotxes teledirigits… La fàbrica va augmentar de mida i les vendes
van créixer.
Però, al cap dels anys, el negoci va començar a decaure. Els gustos dels xiquets
havien canviat i ja no es venien els mateixos joguets. Mon pare va creure
aleshores que havia de ser jo qui s’encarregara de
l’empresa. I va decidir apostar per uns jocs nous que
encara no tenien molt d’èxit i… així vam començar a
vendre videojocs i consoles de joc!
Gràcies a aquella decisió, el negoci es va recuperar
i hui tenim una gran empresa amb molts treballadors.
Però al meu despatx, junt amb els catàlegs de videojocs,
conserve alguns joguets del meu iaio.
L’economia
Nom Data
VIURE EN SOCIETAT
3
BLOC
1
Llig el text i contesta.
• En què s’assemblen els treballs del iaio, del fill i de la néta?

• I en què es diferencien?

• Quines activitats econòmiques ixen en el text? A quins sectors econòmics
corresponen?

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 74Ci?ncies Socials 4

2
Quina és l’activitat del sector secundari que ocupa més quantitat
de treballadors?

3
Què és el procés industrial?

4
Busca informació sobre el treball artesanal i respon a les preguntes. • Quantes persones treballen en un taller artesanal, poques o moltes?

• Cada treballador està especialitzat en una part del procés productiu?
Raona la resposta.

• Quines ferramentes utilitzen per a elaborar els productes?

• Hi ha moltes màquines? Per què?

• Elaboren molts productes o pocs? Justifica la resposta.

5
Què és el sector terciari?

6
Quines activitats econòmiques del sector terciari estan molt relacionades
amb el sector secundari? Per què?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 13
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 75Ci?ncies Socials 4

Champollion i la pedra Rosetta
Fa més de 200 anys, en una localitat
egípcia anomenada Rosetta, uns soldats
de l’exèrcit francés trobaren una pedra molt
especial. Era de basalt de color negre
intens i hi tenia impresos tres textos:
un en grec, un altre en una llengua egípcia
molt antiga i el tercer estava compost
de jeroglífics.
El francés Jean-François Champollion va
dedicar deu anys de la seua vida a desxifrar
el misteri de la pedra. Ell va ser qui va
descobrir el significat de cada un
dels símbols que constituïen l’escriptura
jeroglífica.
El seu descobriment va ser molt important,
perquè gràcies a ell es va aconseguir la clau
que obria les portes del fascinant món de
l’antic Egipte.
El temps històric
Nom Data
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
BLOC
1
Llig el text i contesta.
• Què és la pedra Rosetta?

• Com és?

• Qui la va trobar?
• Qui la va desxifrar?
• Què va significar aquest descobriment?

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 76Ci?ncies Socials 4

2
Busca informació sobre la pedra Rosetta. Tria les dates que són correctes.
La pedra Rosetta es va trobar en 1799.
La pedra Rosetta es va trobar en 2002.
La pedra Rosetta conté un text de l’any 1525.
La pedra Rosetta conté un text de l’any 196 aC.
3
Observa aquesta línia del temps i contesta.
• De què ens informa aquesta línia del temps?

• Quina direcció té la línia?

• Què representa cada tram de la línia del temps?

• En quin any comença?
• En quin acaba?
• On se situa l’esdeveniment més antic?

• I el més recent?
• A quina edat va començar Eva a tocar el piano?
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 14
Naix
Eva.
Va
a la
platja.
Se li
cau una
dent.
Viatja
en
tren.
Comença
a
caminar.
Va
a
l’escola.
Toca
el
piano.
Guanya un
concurs de
lectura.
Anys ➞ 2006 2007 20102008 2009 20132012 20152011 2014
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 77Ci?ncies Socials 4

Mitjans de comunicació antics
Que curiosos eren els mitjans de comunicació del passat!
Les tribus d’Àfrica transmetien missatges a distància a través del tam-tam,
és a dir, amb colps de tambor.
Fa uns 2.500 anys els grecs tenien emissaris. El soldat Filípides és l’emissari
grec més famós. Va córrer sense descansar 42 quilòmetres per anunciar als
atenesos la victòria de la seua armada en la batalla de Marató. Després de
donar el seu missatge va morir
a causa de tan gran esforç.
També s’utilitzaven senyals de fum
o coloms missatgers. Fa 800 anys
el soldà de Bagdad va ser el
primer a entrenar coloms perquè
volaren d’una estació de correus
a la següent amb un missatge lligat
a la pota.
Les edats de la història
Nom Data
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
BLOC
1
Llig el text i contesta.
• Quins mitjans podries usar per a enviar un missatge fa milers d’anys?

• Amb quin dels mitjans anteriors creus que podries comunicar-te amb terres més
llunyanes?

• En quina edat de la història es va desenvolupar la civilització
grega?

• En quin segle es van començar a utilitzar els coloms missatgers?

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 78Ci?ncies Socials 4

2
Observa aquestes fotografies i ordena-les de més antiga a més recent.
3
Completa una línia del temps sobre les etapes del passat. Dibuixa
en cada requadre l’habitatge o construcció corresponent.
Edat antiga
4
Descriu breument com era una de les construccions o habitatges representats en l’activitat 2.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 15
Edat contemporània. Edat mitjana.Prehistòria.
Edat antiga. Edat moderna.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 79Ci?ncies Socials 4

L’invent més important de la història
Fa mig milió d’anys, els nostres avantpassats
coneixien el foc com un fenomen terrible de la
naturalesa. Quan un llamp partia el cel o prenia
foc als boscos, les persones es refugiaven
atemorides al fons de les seues coves,
fugint de la desgràcia igual que els animals.
Però un dia la curiositat els va portar a
acostar-s’hi, a agafar una branca encesa
i a portar-la a la cova; d’aquesta manera van
aprendre per primera vegada a evadir-se de la
foscor, del fred i de la por de la nit. El gran
descobriment dels éssers humans va ser arribar
a produir ells mateixos aquest foc, i ho
aconseguiren fregant dues pedres de sílex i
encenent amb les espurnes unes branquetes seques. Ja no era necessari
vigilar constantment el foc perquè no s’apagara.
El descobriment del foc va canviar per complet el rumb de la supervivència
humana. Amb el foc es protegien del fred de la nit, espantaven las grans feres
dels poblats, la carn de la caça era més saborosa i saludable passada pel foc,
i també es va aprendre a cauteritzar les ferides amb foc. Finalment, el foc era
el lloc al voltant del qual es reunien les persones al final de la jornada, on es
contaven les històries i el coneixement passava dels uns als altres, i on l’ésser
humà va continuar l’aprenentatge com a ésser social.
La prehistòria
Nom Data
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
BLOC
1
Llig el text i contesta.
• Quants anys fa que l’ésser humà coneix el foc?

• Com va aconseguir l’ésser humà fer foc per si mateix?

• Quins avantatges ha suposat el descobriment del foc per a la humanitat?

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 80Ci?ncies Socials 4

2
Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.
• On estan les persones que ixen en la fotografia?

• Què fan?
• Quina professió creus que tenen?
• Per què?
• Quines restes del passat observen?

3
Busca en ta casa dos objectes semblants als que s’usaven fa milers d’anys
i explica en què s’assemblen i en què es diferencien.
Exemple: Un ganivet fa milers d’anys i en l’actualitat s’assemblen en el fet que s’utilitzen
per a tallar, i es diferencien en el fet que fa milers d’anys es fabricaven amb pedra
i en l’actualitat es fabriquen amb acer.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 16
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 81Ci?ncies Socials 4

Visita a un museu arqueològic
En un museu arqueològic s’exposen, conserven i classifiquen objectes
i materials del passat, rescatats pels arqueòlegs o guardats al llarg dels segles.
El seu objectiu és documentar el passat d’una comunitat o un país i pot
contindre tant objectes de temps prehistòrics com altres del segle passat, des
d’una col·lecció
de peces de vestir fins a
restes de gerros de fang
que tenen milers d’anys
d’antiguitat.
El nostre país té una
història molt llarga
i plena d’esdeveniments.
Nombrosos pobles
i cultures han passat per
Espanya i hi han deixat
la seua empremta, per
la qual cosa hi ha molts
museus arqueològics.
Els pobles preromans
Nom Data
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
BLOC
1
Llig el text i contesta.
• Què hi ha en un museu arqueològic?

• Per a què serveix estudiar els objectes de temps passats?

• Has visitat algun museu?
• Com hem de comportar-nos en un museu?

Museu Arqueològic de Lorca, Múrcia.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 82Ci?ncies Socials 4

2
Llig el text i contesta.
Fa més de 5.000 anys es va inventar l’escriptura. Al principi, s’utilitzaven jeroglífics,
que són dibuixos que representen paraules o idees.
Més tard, es va inventar l’alfabet, que és un conjunt de lletres que combinades
entre si formen les paraules.
La invenció de l’escriptura és tan important que marca els inicis de la història.
• Per què és important l’aparició de l’escriptura?

• Què va aparéixer de primer, els jeroglífics o l’alfabet?

• Quina diferència hi ha entre els jeroglífics i l’alfabet?

3
Observa aquesta maqueta d’un habitatge celta i escriu com t’imagines
que devia ser la vida d’un xiquet d’aquella època a Espanya.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 17
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 83Ci?ncies Socials 4

Els mosaics romans
Una de les manifestacions de l’art romà que s’ha conservat més bé fins a
l’actualitat són els mosaics. Els mosaics eren quadres o murals que podien
recobrir i decorar tant sostres com terres o parets. Les imatges es componien
ajuntant peces xicotetes quadrades de colors, anomenades tessel·les.
Les tessel·les podien estar fetes de materials diferents, com el vidre, la
ceràmica o la pedra de diversos colors. Per a fer-les, de primer calia tallar
el material en làmines fines, després en tires
i després en quadradets.
També s’usaven
excepcionalment tessel·les
de metalls preciosos,
com l’or i la plata.
Amb els mosaics
representaven escenes
de caça, de lluita de
gladiadors, de carreres
de carros, figures
geomètriques...
L’època romana
Nom Data
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
BLOC
1
Llig el text i contesta.
• Què és un mosaic?

• Com es fan els mosaics?

• Per a què serveixen els mosaics?

• Has vist un mosaic alguna vegada? On? Què representava?

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 84Ci?ncies Socials 4

2
Observa aquestes imatges i escriu quin creus que correspon a un pont romà.
Després, contesta.
• Quines diferències observes entre un pont i l’altre?

• Coneixes altres monuments romans?

3
Busca informació en Internet sobre els romans a Espanya i assenyala
quins monuments són romans.
La Universitat de Salamanca El circ de Tarragona
El temple de Diana (Mèrida) El monestir d’El Escorial (Madrid)
El teatre de Sagunt (València) Les muralles de Lugo
La catedral de Burgos L’Alhambra (Granada)
L’arc de Medinacel·li (Sòria) El pont d’Alcántara (Càceres)
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 18
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 85Ci?ncies Socials 4

La història del gofio
La història del gofio va
començar fa molts milers
d’anys, molt abans de
l’arribada dels conquistadors a
les illes, encara que en aquella
època només es coneixia
l’ordi. Posteriorment, s’hi van
anar afegint nous ingredients,
com el blat, l’avena, el cigró
i el mill.
Per a preparar-lo s’usaven
pedres sobre les quals es
col·locava el test o torrador de fang. Una vegada torrat el gra, es triturava als
molins de pedra. Aquests molins consistien en dues pedres redones, planes en
la part corresponent a la superfície de fregament, i convexes a la part superior,
on hi havia un forat, per on s’introduïen els grans torrats del cereal.
Posteriorment, la fabricació d’alguns molins de vent o d’aigua va facilitar-ne
la mòlta. La majoria dels molins han desaparegut amb el pas del temps
i han donat pas als molins elèctrics.
El gofio és un aliment ric en vitamines, com les B1, B2, B3 i C; proteïnes, fibra,
magnesi, ferro, calci i sodi.
Els aborígens canaris
Nom Data
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
BLOC
1
Llig el text i contesta.
• Des de quan elaboraven gofio els aborígens?

• Què és el gofio?

• Com es prepara el gofio?

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 86Ci?ncies Socials 4

2
Consulta un atles, localitza-hi les illes Canàries i contesta.
• En quin oceà es troben les illes Canàries?

• Quantes illes componen l’arxipèlag canari?

• Com s’anomenen les dues províncies canàries? I les capitals?

3
Llig el text següent. Busca en el diccionari els termes que no conegues.
Després completa la taula.
Els símbols de les illes Canàries
La comunitat canària i cada una de les illes que la formen tenen com a símbols
un animal i un vegetal. Els de la comunitat són la palmera i l’ocell canaris.
Els de les illes són els següents: Fuerteventura, el cardó de Jandía i la hubara;
Gomera, la Persea indica i la xixella canària; Gran Canària, el cardó i el gos de presa
canari; Hierro, la savina i el fardatxo gegant; Lanzarote, la tabaiba dolça i l’aliguenya;
La Palma, el pi canari i la graula; i Tenerife, el drago i el pinsà.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 19
Territori Animal Vegetal
Comunitat canàriaOcell canari Palmera canària
Fuerteventura
Gomera
Gran Canària
Hierro
Lanzarote
La Palma
Tenerife
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 87Ci?ncies Socials 4

Solucionari
2

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ci?ncies Socials 4 90
Bloc 2
Fitxa 1
1. • Estrella: astre que emet llum i calor contínuament.
• Planeta: cos esfèric que gira al voltant
d’una estrella.
• Satèl·lit: astre que gira al voltant d’un planeta.
2. RG. D’esquerra a dreta i seguint la direcció de les
agulles del rellotge: Júpiter, Venus, Mercuri, Terra,
Urà, Mart, Saturn i Neptú.
Fitxa 2
1. El fa la Terra sobre si mateixa. Rotació.
El fa la Terra al voltant del Sol. Translació.
Tarda a fer-lo un any. Translació.
Dóna lloc als dies i les nits. Rotació.
Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera,
estiu, tardor i hivern. Translació.
2. Són les diferents formes que presenta la Lluna.
3. El dibuix de l’esquerra representa el moviment
de translació i el de la dreta, el de rotació.
• RG. En el dibuix de l’esquerra l’alumne afegirà
dalt, primavera; a la dreta, hivern; baix, tardor,
i a l’esquerra, estiu.
• RG. En el dibuix de la dreta, l’alumne escriurà en
la cartel·la que assenyala la zona amb més llum,
dia, i nit, en la cartel·la que marca la zona menys
il·luminada.
Fitxa 3
1. Un globus terraqüi és una representació
tridimensional, de manera que reprodueix
la Terra sense distorsionar. És com una miniatura
de la Terra. En un mapa la forma, la grandària
i les distàncies es distorsionen.
2. RG. De dalt a baix l’alumne marcarà: B. Pol nord.
A. Eix de rotació. E. Hemisferi nord. D. Equador.
F. Hemisferi sud. C. Pol sud.
3. • La rosa dels vents.
• La retolació.
• La llegenda.
• L’escala.
4. • Nord, sud, est i oest. • Per l’est. • Per l’oest.
5. RL.
6. 1. Muntanyes Rocalloses. 2. Serralada dels
Andes. 3. Desert del Sàhara. 4. Riu Nil. 5. Gran
plana europea. 6. Himàlaia. 7. Monts Urals.
8. Arxipèlag del Japó.
Fitxa 4
1. Les capes són: l’atmosfera, que és la capa
gasosa; la hidrosfera, que és la capa líquida;
i la geosfera, que és la capa sòlida.
2. RG. De dalt a baix: escorça, mantell i nucli.
3. El relleu és el conjunt de formes que tenen
els continents i els oceans. Algunes formes
són les muntanyes i les planes.
4. L’erosió és el desgast de les roques, mentre que
la sedimentació és l’acumulació dels materials
erosionats.
Fitxa 5
1. Les roques estan formades per minerals. Verdadera
Totes les roques són líquides. Falsa.
La sienita és una roca formada per un sol mineral.
Falsa.
Les oracions correctes serien: Les roques poden
ser dures, toves o líquides. La sienita està
formada per diversos minerals.
2. Roques magmàtiques. Algunes es formen
a l’interior de la Terra i altres procedeixen
de la lava dels volcans. Exemples: granit
i basalt.
Roques sedimentàries. Es formen a partir de
restes d’altres roques, de restes d’éssers vius,
o a partir de substàncies dissoltes en l’aigua.
Exemples: argila, carbó, petroli i calcària.
Roques metamòrfiques. Es formen a partir
d’altres roques, però es transformen per pressió
o temperatura. Exemples: pissarra i marbre.
3. RM. • El diamant és el mineral més dur.
• L’anell d’or de ma tia brilla molt.
• El quars de color rosa és el que més m’agrada.
• La malaquita és un mineral de forma irregular.
Fitxa 6
1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
6. Massís Galaic. 3. Serralada Cantàbrica.
9. Muntanyes Basques. 7. Pirineus. 1. Sistema
Central. 5. Serralada Ibèrica. 2. Muntanyes de
Toledo. 4. Sierra Morena. 8. Serralades Bètiques.
2. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic.
RG. Cal situar el mar Cantàbric, al nord; el mar
Mediterrani, a l’est, i l’oceà Atlàntic, a l’oest.
3. RG. Els alumnes escriuran en la cartel·la que està
més al nord ‘depressió de l’Ebre’ i en la que està
mes al sud, ‘depressió del Guadalquivir’.
Solucions. Pla de millora

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 91Ci?ncies Socials 4
4. La Meseta central és una gran serralada. Falsa.
El Sistema Central és una gran plana. Falsa.
Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta.
Verdadera.
Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes
interiors de la Meseta. Verdadera.
Les muntanyes interiors de la Meseta són
els Pirineus i les muntanyes de Lleó. Falsa.
Les oracions correctes serien: La Meseta central
és una gran plana. El Sistema Central és una
gran serralada. Les muntanyes interiors de la
Meseta són el Sistema Central i les muntanyes
de Toledo.
5. Serralades Bètiques. Exteriors a la Meseta.
Serralada Cantàbrica. Envolten la Meseta.
Sierra Morena. Envolten la Meseta.
Massís Galaic. Exteriors a la Meseta.
Serralada Ibèrica. Envolten la Meseta.
Pirineus. Exteriors a la Meseta.
6. La màxima altitud és el Teide. Es troba a les illes
Canàries.
7. Les illes Canàries estan a l’oceà Atlàntic
i les illes Balears, al mar Mediterrani.
8. RM. Els alumnes podrien esmentar els golfs
de Cadis i València, i els caps de Finisterre
i de la Nau.
Fitxa 7
1. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.
És important perquè filtra els rajos del Sol
perjudicials per als éssers vius, reté part de la
calor del Sol i impedeix que les temperatures
siguen massa altes o massa baixes.
2. RG. De dalt a baix: C. Capes exteriors.
B. Estratosfera. A. Troposfera.
3. La troposfera és la capa més pròxima a la Terra.
En aquesta es produeixen els fenòmens
atmosfèrics.
A l’estratosfera hi ha la capa d’ozó, un gas que
ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als
éssers vius.
Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes
fins a arribar a l’espai.
Fitxa 8
1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. Pluja (pel
paraigua), núvols (estan al cel) i vent (que
impedeix caminar a la persona de la fotografia).
2. El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera
en un lloc i un moment determinats.
3. El termòmetre mesura la temperatura de l’aire.
L’anemòmetre mesura la velocitat del vent.
El pluviòmetre mesura les precipitacions.
El penell indica la direcció del vent.
Fitxa 9
1. El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera
que es donen en una regió durant molts anys.
2. Els factors són la proximitat a l’equador, l’altitud
de les terres i la distància o llunyania al mar.
3. Climes càlids: al voltant de l’equador.
Climes freds: al voltant dels pols nord i sud.
Climes temperats: entre la zona càlida i les dues
fredes.
4. Climes càlids. Alguns tenen temperatures altes
i pluges freqüents, en aquesta zona creixen selves.
Quan ens allunyem de l’equador les pluges només
es produeixen en una estació, per la qual cosa
hi ha sabanes. En d’altres a penes plou i només
hi creixen palmeres i cactus.
Climes freds. Fa molt de fred tot l’any i plou poc.
Hi creix la tundra (molses i herbes).
Climes temperats. En uns llocs plou molt, en
d’altres, poc… i les temperatures no són ni molt
altes ni molt baixes, tots tenen les quatre
estacions. Hi creixen praderies i boscos.
Fitxa 10
1. RG.
2. Clima oceànic. Temperatures: suaus.
Precipitacions: freqüents tot l’any.
Clima mediterrani. Temperatures: a la costa,
suaus tot l’any; a l’interior, baixes a l’hivern i altes
a l’estiu. Precipitacions: escasses, sobretot
a l’estiu.
Clima subtropical. Temperatures: suaus tot
l’any. Precipitacions: escasses.
Clima de muntanya. Temperatures: baixes
a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions:
abundants.
Fitxa 11
1. La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.
Falsa.
L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües
subterrànies… Verdadera.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 92Ci?ncies Socials 4
Les marees són pujades i baixades del nivell dels
rius. Falsa.
Els corrents marins són desplaçaments
de grans masses d’aigua per diferències
de temperatura. Verdadera.
Les oracions correctes serien: La major part
de l’aigua de la hidrosfera és salada. Les marees
són pujades i baixades del nivell del mar.
2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: evaporació,
condensació, precipitació i retorn.
Fitxa 12
1. • Les aigües superficials es troben a la superfície
de la Terra i les subterrànies són els corrents
i depòsits naturals d’aigua de l’interior de
l’escorça terrestre
• El llit és el terreny per on corre l’aigua
d’un riu i el cabal és la quantitat d’aigua que
porta un riu.
2. Les glaceres són una capa gruixuda de gel que
es forma per l’acumulació de neu. Els rius són
corrents continus d’aigua. Els aqüífers són
depòsits subterranis d’aigua.
3. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. 1. Curs alt.
2. Curs mitjà. 4. Afluent. 3. Curs baix.
5. Desembocadura.
Fitxa 13
1. Els rius són llargs quan naixen en muntanyes
allunyades del mar on desemboquen; si hi estan
pròximes, són curts. Quan els rius passen
per zones amb clima sec, tenen poc de cabal;
si travessen zones amb clima plujós, tenen
un cabal abundant.
2. Un vessant és el terreny format per diverses
conques, els rius del qual desemboquen en un
mateix mar o oceà.
3. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic.
4. El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular
i escàs. Falsa.
Els rius del vessant atlàntic són curts. Falsa.
Els rius del vessant mediterrani són llargs, perquè
naixen en muntanyes molt allunyades del mar.
Falsa.
Les oracions correctes serien: El cabal dels rius
del vessant cantàbric és regular i abundant. Els rius
del vessant atlàntic són llargs. Els rius del vessant
mediterrani són curts, perquè naixen en muntanyes
pròximes al mar.
5. El riu més cabalós d’Espanya és el riu Ebre
perquè en el seu curs alt travessa zones
en què plou i neva molt.
6. RG.
7. Cantàbric: Nerbion, Eo.
Atlàntic: Tajo, Guadiana.
Mediterrani: Ebre, Túria.
Fitxa 14
1. El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre
que observem des d’un lloc.
2. En els paisatges naturals no hi ha elements fets
per les persones i en els transformats, sí.
3. RM. L’alumne hauria de destacar les muntanyes,
la vegetació, l’animal (ant) i el riu o llac pel qual
passa l’animal.
4. RG. De dalt a baix i seguint la direcció de les
agulles del rellotge. Carretera, habitatges, cultius
i pont.
5. RM. L’alumne podria assenyalar l’agricultura,
la indústria, els transports…
6. RM. L’alumnat hauria de destacar la desforestació,
la contaminació i la construcció excessiva.
7. RM. Entre les mesures per a conservar un
paisatge hi ha establir lleis i normes que obliguen
a utilitzar depuradores o filtres, i declarar espais
protegits.
Fitxa 15
1. En el paisatge superior, el relleu és pla i està
transformat per l’agricultura i la ramaderia.
En el paisatge inferior el relleu és pla i costaner;
està transformat per l’activitat turística.
2. En els paisatges d’interior el clima és oceànic.
Falsa.
El relleu dels paisatges canaris és volcànic.
Verdadera.
Les ciutats que destaquen en els paisatges
d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa.
Verdadera.
A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als
vessants de les muntanyes. Verdadera.
L’oració correcta seria: En els paisatges d’interior
el clima és mediterrani.
3. • Els elements naturals són els penya-segats,
el mar i la vegetació.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 93Ci?ncies Socials 4
• Els elements que han transformat el paisatge
van ser els habitatges, la carretera, els camins
i el port.
4. • El clima és el mediterrani de costa.
• La població viu en ciutats de la costa.
• La població es dedica a la indústria i al turisme.
Bloc 3
Fitxa 16
1. RG. • De roig pintaran les illes Balears i les
Canàries.
• De verd: Principat d’Astúries, Cantàbria,
Comunitat Foral de Navarra, La Rioja, Comunitat
de Madrid, Regió de Múrcia i les Illes Balears.
• De blau Galícia, Castella i Lleó, País Basc,
Aragó, Catalunya, Extremadura, Castella-la
Manxa, Comunitat Valenciana, Andalusia
i Canàries.
• Encerclaran de groc Ceuta i Melilla.
2. Cada província té una capital provincial.
Les diputacions provincials s’encarreguen
d’administrar el territori de cada província.
Els municipis estan governats pels ajuntaments.
L’ajuntament està format per l’alcalde i els
regidors.
Fitxa 17
1. Espanya és un estat democràtic perquè tots
els ciutadans tenen els mateixos drets i deures,
i perquè les persones poden elegir lliurement
els governants en les eleccions.
2. La llei més important d’Espanya és la Constitució.
Va ser aprovada en 1978. S’hi recullen els drets
i deures dels ciutadans, i les institucions de l’estat.
3. Cap de l’estat. Representa Espanya i és el Rei.
Corts Generals. Elaboren i aproven les lleis,
controlen l’actuació del govern i aproven els
pressupostos. Estan formades pels diputats
i senadors.
Govern. Dirigeix l’estat i s’ocupa de les relacions
entre Espanya i altres països. El componen el
president i els ministres.
Tribunals de Justícia. S’ocupen que es respecten
les lleis. Els seus membres són els jutges
i magistrats.
Fitxa 18
1. • Ciutadania europea: permet als habitants
dels països de la Unió Europea viure, estudiar
o treballar en qualsevol país de la UE.
• Euro: moneda que comparteixen molts països
de la UE.
2. RG.
3. Els països de la Unió Europea tenen per objectiu
millorar l’economia i la societat.
4. Parlament Europeu. Representa els ciutadans
de la UE i aprova les lleis.
Consell de la Unió Europea. Aprova les lleis.
Comissió Europea. Governa la UE i decideix
en què es gastarà els diners de la Unió.
Tribunal de Justícia. S’ocupa que es respecten
les lleis de la UE.
5. Parlament Europeu: eurodiputats.
Consell de la Unió Europea: ministres.
Comissió Europea: comissaris.
Tribunal de Justícia: jutges.
6. RM. Els alumnes podrien assenyalar Espanya,
Portugal i Itàlia, entre altres.
7. L’euro és important perquè entre els països
que l’utilitzen no s’ha de canviar de moneda,
cosa que facilita els intercanvis.
Fitxa 19
1. • Immigrant: persona que arriba a un lloc a viure.
• Natalitat: nombre de bebés que naixen en un any.
• Mortalitat: nombre de persones que moren
al llarg d’un any.
• Emigrant: persona que se’n va d’un lloc per
viure en un altre.
2. Classificació de la població. Per sexe: dones
i homes.
Per edat: joves, adults i ancians.
Per activitat: població activa i població inactiva;
i dins de l’activa, ocupada i desocupada.
Fitxa 20
1. • La natalitat va ser de 240 bebés i la mortalitat
de 37 persones.
• Va haver-hi 17 immigrants i 3 emigrants.
• La població de la Pobla va augmentar ja que
hi van nàixer més bebés que persones hi van
morir,
i van arribar més persones que les que se
n’anaren.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 94Ci?ncies Socials 4
2. A Espanya la població no està repartida
de manera desigual. Falsa.
Les zones molt poblades es troben a l’interior.
Falsa.
Les zones poc poblades tenen àrees rurals
extenses. Verdadera.
A les zones de costa arriba un gran nombre
d’immigrants. Verdadera.
Les oracions correctes serien: A Espanya la
població està repartida de manera desigual.
Les zones molt poblades es troben a la costa.
Fitxa 21
1. • Sector primari: agrupa les activitats
que obtinguen productes que puguen utilitzar-se
directament o que s’utilitzen com a matèries
primeres per a la indústria.
• Sector secundari: agrupa els treballs
que transformen les matèries primeres
en productes elaborats.
• Sector terciari: agrupa els treballs que no
produeixen objectes sinó que ofereixen serveis
a les persones.
2. RG. D’esquerra a dreta: secundari, terciari,
primari.
3. • Agricultura: cultiu de la terra per a obtindre
productes vegetals. Sector primari.
• Pesca: captura de peixos i mol·luscos de les
aigües superficials i marines. Sector primari.
4. • La matèria primera necessària per a elaborar
formatge és la llet.
• A les fàbriques es transforma la llet
en formatge.
• Es du als establiments comercials perquè
es venga.
5. El treball en cadena significa que cada treballador
s’especialitza en una part del procés industrial.
6. El sector terciari és el que ocupa més persones.
Verdadera.
El turisme agrupa les activitats relacionades
amb els desplaçaments de les persones per a
descansar i divertir-se. Verdadera.
A Espanya, el turisme és el servei en què treballen
més persones. Falsa.
El transport és el trasllat de productes
i passatgers. Verdadera.
L’oració correcta seria: A Espanya, el comerç és
el servei en què treballen més persones.
Bloc 4
Fitxa 22
1. Els historiadors són les persones que investiguen
els esdeveniments ocorreguts en el passat.
Treballen amb ells científics com els geògrafs
i els arqueòlegs.
2. És una empremta del passat que ha perviscut
al llarg del temps. RM. Un llibre (font escrita)
i un quadre (font gràfica).
3. 3250 aC, 21 aC, 1 aC, 1 dC, 51 dC
i 450 dC.
4. Els fets successius són els que tenen lloc un
darrere d’un altre i els fets simultanis són els que
es produeixen al mateix temps.
Fitxa 23
1. (2) edat antiga.
(5) edat contemporània.
(3) edat mitjana.
(1) prehistòria.
(4) edat moderna.
2. El període més llarg va ser la prehistòria i el més
curt, l’edat contemporània.
3. RG. Seguint la línia del temps: prehistòria, edat
antiga, edat mitjana, edat moderna i edat
contemporània.
• RG. Prehistòria, aparició de l’ésser humà; edat
antiga, invenció de l’escriptura; edat mitjana,
fi de l’Imperi romà; edat moderna, descobriment
d’Amèrica; edat contemporània, Revolució
Francesa.
Fitxa 24
1. Paleolític. Vivien a l’aire lliure, en coves o en
cabanes. S’alimentaven de la caça, la pesca
i la recol·lecció de fruites silvestres. Estaven
organitzats en tribus i es repartien les tasques.
Neolític. Vivien en aldees. S’alimentaven dels
productes que cultivaven i dels animals que
criaven. Els homes i dones s’anaren especialitzant
en un treball.
Edat dels metalls. Vivien en aldees, que es van
convertir en poblats i més tard en ciutats.
S’alimentaven de l’agricultura i la ramaderia.
Les ciutats tenien un cap i guerrers, també van
aparéixer nous oficis, com l’artesania.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 95Ci?ncies Socials 4
2. • Molí de mà: invent. Neolític.
• Foc: descobriment. Paleolític.
• Arada: invent. Edat dels metalls.
3. La ceràmica va aparéixer en el neolític i va ser
molt important ja que en els gerros es guardava
i es conservava la collita, en les olles es cuinava,
i en els plats i bols es menjava i es bevia.
Fitxa 25
1. Pintura rupestre significa ‘pintura a les roques’.
2. Representen animals com mamuts, cavalls…
Zona cantàbrica.
Representen persones dansant, caçant
o recol·lectant. Zona llevantina.
Són esquemàtiques i d’un sol color. Zona
llevantina.
Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos
colors. Zona cantàbrica.
3. Un monument megalític és un monument construït
amb grans pedres anomenades megàlits.
4. RG. D’esquerra a dreta: cromlec, menhir i dolmen.
Fitxa 26
1. RG.
2. • Les cases són circulars.
• Les cases estan disposades de forma
desordenada.
• Es tracta d’un poblat celta.
Fitxa 27
1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: temple,
teatre, muralla, acròpolis, àgora.
2. • Els fenicis van arribar a la Península per
comerciar amb els pobles que la poblaven.
• Els fenicis intercanviaven adorns d’or i plata,
ceràmica, ivori o seda.
• Els cartaginesos es van instal·lar a les antigues
colònies fenícies.
Fitxa 28
1. RG.
2. (2) Interior de la Península.
(1) Costa mediterrània.
(3) Nord peninsular.
3. Els romans van organitzar el territori d’Hispània
en cinc províncies: Bètica, Tarraconense, Gal·lècia
i Cartaginense. Al front de cada una hi havia un
governador.
Fitxa 29
1. La societat romana estava composta per esclaus
i persones lliures. Entre les persones lliures
hi havia patricis i plebeus.
2. La imatge de l’esquerra és una insula. Hi vivien
les persones pobres.
La imatge de la dreta és una domus. Hi vivien
les persones riques.
3. • Amfiteatre.
• Circ.
• Temple.
Fitxa 30
1. Els primers pobladors de Canàries van arribar
des del nord-est d’Àfrica.
2. • Les coves estaven situades als penya-segats
de la costa o als barrancs.
• Dins de les coves es van trobar molins
de pedra, d’oli, agulles d’os, grinyols de
ceràmica, sarrons de pell…
• Hi pintaven animals, figures humanes i formes
geomètriques.
3. • Els poblats se situaven en llocs plans.
• Les cases eren de pedra.
• El sostre es feia amb vares, lloses, palla i terra.
4. Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl
i porcs amb ullals. Verdadera.
Amb els grans de blat i ordi elaboraven
el gofio. Verdadera.
Recol·lectaven arrels i fruites silvestres i recollien
fusta. Verdadera.
Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes
de metall. Falsa.
L’oració correcta seria: Per a treballar la terra
no utilitzaven ferramentes de metall, ja que
a Canàries no hi havia metalls.
5. Els guanartemes i els menceys era com
s’anomenaven els caps de territoris extensos
a Gran Canària i a Tenerife.
6. Els aborígens canaris coneixien l’escriptura,
se sap perquè a Lanzarote, Gran Canària i Hierro
es conserven textos gravats en pedra.
7. La imatge de l’esquerra és un gravat
i la de la dreta, una ceràmica aborigen.
8. RM. Els alumnes poden esmentar la lluita canària,
el pasturatge de cabres i el xiulet gomer.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 96Ci?ncies Socials 4
Bloc 2
Fitxa 1
1. • Una galàxia és una concentració d’estrelles,
planetes, gasos, pols…
• Perquè si es mira al cel a la nit es pot vore una
banda ampla de color blanc, com si fóra un camí
de llet.
• Forma d’espiral amb diversos braços.
• Està formada per més de 200.000 milions
d’estrelles.
• Al Braç d’Orió.
2. Sol, Lluna, Terra, Venus, Mart, Mercuri, Urà,
Júpiter, Saturn i Neptú.
3. Planetes pròxims al Sol: Mercuri, Venus, Terra
i Mart.
Planetes allunyats del Sol: Júpiter, Saturn, Urà
i Neptú.
4. Moviment de rotació: el planeta gira sobre
si mateix.
Moviment de translació: el planeta es trasllada
al voltant del Sol.
5. La Lluna.
6. RL. Els alumnes poden escriure sobre Lleó,
Andròmeda, el Triangle, el Drac, etc.
Fitxa 2
1. • Una projecció cartogràfica és la representació
de la Terra en un pla.
• Cilíndrica, cònica i azimutal.
• La projecció azimutal.
2. RG. Dalt a l’esquerra, la rosa dels vents;
a l’esquerra baix, l’escala; a la dreta dalt,
la retolació i a la dreta baix, la llegenda.
3. • En la projecció de Peters, Àfrica apareix més
gran que Europa. En canvi, en la projecció de
Mercator, Europa i Àfrica tenen una grandària
molt semblant.
• En la projecció de Mercator.
Fitxa 3
1. • Un fòssil es forma per les restes d’un organisme
viu que s’ha petrificat.
• Els paleontòlegs. Indiquen com eren
les condicions ambientals d’una zona.
• Les icnites són roques en les quals han quedat
impreses les petjades dels dinosaures.
• A La Rioja, Terol i Sòria.
2. Pissarra: argila. Marbre: calcària. Quarsita: gres.
3. Carbó. Roca sedimentària. De restes d’éssers
vius. S’empra per a obtindre energia.
Petroli. Roca sedimentària. De restes d’éssers
vius. S’empra per a obtindre energia.
4. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix
els dibuixos corresponen a: c, b, a i d.
Fitxa 4
1. • Una ria és una vall fluvial inundada per l’aigua
del mar.
• Al llarg de la costa cantàbrica i a la costa
atlàntica de Galícia.
• RM. L’alumne pot fer referència a l’extensió de
la ria i al fet que està envoltada de penya-segats.
2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: arxipèlag,
badia, delta, golf, cap, platja, illa.
3. • Un cap és un ixent de terra al mar i un golf és
un entrant de mar a la terra.
• Una illa és un tros de terra envoltada d’aigua
i un arxipèlag és un conjunt d’illes.
4. • Costa atlàntica • costa mediterrània • costa
mediterrània • costa atlàntica • costa mediterrània.
5. RL. L’alumne pot anomenar les ries de Formosa
i d’Aveiro a Portugal.
Fitxa 5
1. • La persona que estudia el temps.
• RM. Revisa i analitza les dades atmosfèriques.
• Feia calor intensa i les pluges eren molt
escasses.
• Perquè Xavier va advertir que s’aproximava
un temporal i s’hi van prendre les mesures
necessàries a temps.
2. És l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment
determinats.
3. Un termòmetre mesura la temperatura de l’aire.
Un pluviòmetre mesura les precipitacions que
cauen cada dia al depòsit.
4. • Al sud, Ceuta, Melilla i Canàries.
• A Galícia, País Basc, Castella i Lleó, sud d’Aragó
i Catalunya.
• Estarà núvol.
Solucions. Programa d’ampliació

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 97Ci?ncies Socials 4
• Moderats.
• Moderats al nord i fluixos al sud.
Fitxa 6
1. • A l’Amèrica del Sud.
• Poden passar 5, 20 o 400 anys.
• Les llavors de les plantes germinen, floreixen
i estenen les llavors per formar el desert florit.
• No, la vida hi deu ser molt difícil per la falta
d’aigua.
2. El clima és el conjunt de condicions de
l’atmosfera que es donen en una regió durant
molts anys.
3. De la proximitat a l’equador, del relleu i de la
distància al mar.
4. • RG. Partint de la cartel·la superior esquerra
i seguint el moviment de les agulles del rellotge:
zona temperada, zona freda, zona temperada,
zona càlida, zona temperada, zona freda, zona
temperada i zona càlida.
• Les temperatures són altes.
• Els climes freds. Es localitzen al voltant dels pols
nord i sud, i a les altes muntanyes.
• En els climes temperats.
Fitxa 7
1. • Al nord-est de la província de Conca,
Castella-la Manxa.
• L’aigua es filtra a l’interior de la terra, circula
i s’acumula.
• Ix a través de molts brolladors.
• Per les sequeres molt prolongades.
2. La hidrosfera és la capa de la Terra que està
composta d’aigua.
3. 4. Retorn; 3. Precipitació; 1. Evaporació;
2. Condensació.
4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: glacera, afluent,
riu, torrent o barranc, brollador, aqüífer.
Fitxa 8
1. • Que no porten el mateix cabal al llarg de l’any,
a l’estiu disminueix molt.
• Perquè gran part dels rius corren entre
muntanyes o encaixats en valls i tenen un cabal
molt irregular.
• Per a utilitzar-los com a vies de comunicació.
2. • Són curts i tenen bastant pendent perquè naixen
en muntanyes pròximes al mar i amb molt de
cabal perquè hi plou molt en totes les estacions.
• Són llargs perquè naixen en muntanyes
allunyades de l’oceà i tenen més cabal en els
mesos de primavera i tardor.
3. RM. El riu Ebre naix a Reinosa, desemboca al mar
Mediterrani, els seus afluents principals són el
Segre i el Jalón. Travessa Cantàbria, Castella
i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya.
Fitxa 9
1. • A Cudillero, Astúries.
• RM. És una platja prop d’un gran penya-segat,
amb vegetació.
• És un lloc poc transformat per les persones
perquè està protegit.
• RM. Per a mantindre la bellesa que té.
2. És l’aspecte que té la superfície terrestre des
d’un lloc.
3. Naturals o transformats.
4. • És un paisatge transformat.
• És un paisatge d’interior.
• El relleu és muntanyós.
• Arbres.
• No es veu l’aigua, però sembla que hi ha un riu
a la part dreta de la foto.
• Les carreteres i els edificis.
Fitxa 10
1. • A Burgos.
• D’un rierol que naix en una cova situada
a la part alta del poble.
• La muntanya, el riu i la vegetació.
• Les cases i el camí.
• Paisatge interior.
2. Les planes de la Meseta central i de la depressió
de l’Ebre, tenen poca vegetació.
3. L’agricultura i la ramaderia.
4. • La fotografia de la dreta. Paisatge atlàntic
és la fotografia de l’esquerra.
• Muntanyes, prats i arbres.
• Els edificis.
5. Els paisatges d’interior i els paisatges canaris.
Al centre de la península Ibèrica i a l’arxipèlag
canari.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 98Ci?ncies Socials 4
Bloc 3
Fitxa 11
1. • El límit entre dos estats.
• Naturals, com les muntanyes o els rius, o línies
de delimitació que hi ha en els mapes, però no
en el terreny.
• Sí, en l’actualitat és fàcil circular entre
els estats. Fa anys les fronteres eren una barrera
important entre els països.
• Les que diferencien els països pobres
dels països rics.
2. La major part de la península Ibèrica, les illes
Balears, les illes Canàries, Ceuta i Melilla.
3. Fronteres naturals: mar Cantàbric, Pirineus, oceà
Atlàntic i mar Mediterrani. Fronteres polítiques:
França, Andorra, Portugal i el Marroc.
4. • Dèsset comunitats autònomes i dues ciutats
autònomes.
• Astúries, Cantàbria, La Rioja, Comunitat Foral
de Navarra, C. de Madrid, Illes Balears i Regió
de Múrcia.
Fitxa 12
1. • El cens és una relació de població d’un territori.
• En 1594.
• Per conéixer amb exactitud quants súbdits
havien de pagar els impostos.
• El nombre de persones de cada grup d’edat,
quantes són homes i dones, lloc de naixement
de cada persona i el nivell d’estudis.
2. • 2014: 408.901. 2028: 299.279. 2063: 229.434.
Disminuirà.
• La mortalitat anirà augmentant.
• Aquesta xifra no canvia.
• El nombre d’emigrants anirà disminuint.
• La població disminuirà perquè la natalitat es
reduirà i augmentarà la mortalitat i hi haurà més
emigrants que immigrants.
3. RM. L’alumnat ha de reflexionar sobre les
necessitats d’una població cada vegada més
envellida: més hospitals, geriàtrics, residències,
etc.
Fitxa 13
1. • Els tres es dedicaven a fabricar joguets.
• La forma de fer els joguets és diferent:
el iaio els feia de fusta; el fill, de metall,
i la néta, digitals.
• El text tracta de la fabricació de joguets, és a dir,
correspon al sector secundari.
2. La indústria.
3. El procés industrial és la transformació
de les matèries primeres en productes elaborats.
4. • En un taller artesanal solen treballar poques
persones.
• No, cada treballador fa el producte des
del començament fins al final.
• Les ferramentes són senzilles.
• No, és un treball manual.
• Elaboren pocs productes perquè no és una
fabricació en cadena.
5. El sector terciari agrupa els treballs que
no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis
a les persones.
6. El comerç i el transport perquè posen en contacte
els productes amb els consumidors.
Bloc 4
Fitxa 14
1. • És una pedra molt especial que conté tres textos:
un en grec, un altre en una llengua egípcia molt
antiga i el tercer estava compost per jeroglífics.
• És una pedra de basalt de color negre intens.
• Uns soldats de l’exèrcit francés.
• Jean-François Champollion.
• Va servir per a descobrir el significat de cada un
dels símbols que constituïen l’escriptura
jeroglífica, i així conéixer el fascinant món
de l’antic Egipte.
2. Són correctes les dates 1 i 4.
3. • De diferents esdeveniments en la vida
d’una xiqueta que es diu Eva.
• D’esquerra a dreta.
• Cada tram representa un any en la vida d’Eva.
• En 2006
• En 2015.
• Al principi de la línia del temps.
• Al final de la línia del temps.
• Als 8 anys.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 99Ci?ncies Socials 4
Fitxa 15
1. • El tam-tam, emissaris, senyals de fum
o coloms missatgers.
• Amb els coloms missatgers o emissaris.
• En l’edat antiga.
• En el segle
XIII.
2. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 1, 3, 2
i 4.
3. RG.
4. RL. L’alumne ha de fer referència a l’aparença
externa dels edificis.
Fitxa 16
1. • Fa mig milió d’anys.
• Fregant dues pedres i encenent amb
les espurnes unes branquetes seques.
• Protegir-se del fred de la nit, espantar les grans
feres dels poblats, guisar la carn i cauteritzar
les ferides.
2. • En un jaciment arqueològic.
• Busquen restes del passat.
• Arqueòlegs.
• RM. Perquè treballen en un jaciment.
• RM. Les restes humanes que hi estan enterrades
i el lloc.
3. RM. Els alumnes poden parlar d’una agulla
de cosir, un arpó, una peça de roba...
Fitxa 17
1. • Objectes i materials del passat, des de peces
de vestir fins a restes de gerres de fang.
• Per a comprendre com vivien els nostres
avantpassats.
• RL.
• RL. Els alumnes han de comprendre que s’ha de
respectar el lloc i el que hi ha, no córrer ni cridar,
no molestar els altres visitants, etc.
2. • Perquè marca el començament de la història.
• Els jeroglífics.
• Els jeroglífics són figures i símbols que
representen les paraules i l’alfabet es compon
de lletres que formen les paraules.
3. RL.
Fitxa 18
1. • És un quadre o mural fet amb tessel·les.
• Es componen imatges ajuntant peces menudes
quadrades de colors, anomenades tessel·les.
• Per a recobrir i decorar sostres, terres o parets.
• RL.
2. El pont de l’esquerra és renaixentista i el de
la dreta, romà.
• RM. Els alumnes faran referència a les
característiques estètiques, els materials
de construcció, la grandària, etc.
• RL.
3. El temple de Diana (Mèrida), el teatre de Sagunt
(València), l’arc de Medinacel·li (Sòria), el circ
de Tarragona, les muralles de Lugo i el pont
d’Alcántara (Càceres).
Fitxa 19
1. • Des d’abans de l’arribada dels conquistadors
a les illes.
• És un aliment ric en vitamines, proteïnes, fibres,
magnesi, ferro, calci i sodi.
• Es torra el gra d’ordi, blat, avena, cigró o mill
i es tritura als molins.
2. • A l’oceà Atlàntic.
• Set illes.
• Província de Santa Cruz de Tenerife, capital
Santa Cruz de Tenerife, i província de Las
Palmas de Gran Canaria, capital Las Palmas
de Gran Canaria.
3. Fuerteventura: hubara i cardó de Jandía; Gomera:
xixella canària i Persea indica; Gran Canària: gos
de presa canari i cardó; Hierro: fardatxo gegant
i savina; Lanzarote: aliguenya i tabaiba dolça;
La Palma: graula i pi canari; Tenerife: pinsà
i drago.

NOTES

ref y ampl ccss 4

About This Presentation

Slide Content

Tags

Categories

Download

Quick Actions

Statistics

Related Slideshows

ref y ampl ccss 4

About This Presentation

Slide Content

Slide 1

Slide 2

Slide 3

Slide 4

Slide 5

Slide 6

Slide 7

Slide 9

Slide 10

Slide 11

Slide 12

Slide 13

Slide 14

Slide 15

Slide 16

Slide 17

Slide 18

Slide 19

Slide 20

Slide 21

Slide 22

Slide 23

Slide 24

Slide 25

Slide 26

Slide 27

Slide 28

Slide 29

Slide 30

Slide 31

Slide 32

Slide 33

Slide 34

Slide 35

Slide 36

Slide 37

Slide 38

Slide 39

Slide 40

Slide 41

Slide 42

Slide 43

Slide 44

Slide 45

Slide 46

Slide 47

Slide 49

Slide 50

Slide 51

Slide 52

Slide 53

Slide 54

Slide 55

Slide 56

Slide 57

Slide 58

Slide 59

Slide 60

Slide 61

Slide 62

Slide 63

Slide 64

Slide 65

Slide 66

Slide 67

Slide 68

Slide 69

Slide 70

Slide 71

Slide 72

Slide 73

Slide 74

Slide 75

Slide 76

Slide 77

Slide 78

Slide 79