UD7. quan les cèl·lules perden el control..pdf

2n de batxillerat

1. UD7. quan les cèl·lules perden
el control.
BIOLOGIA 2N BATXILLERAT

2. CICLE CEL·LULAR
Constantment, es perden cèl·lules que han de ser reposades.
Una vegada que es diferencien, les cèl·lules poden adoptar diferents comportaments respecte al cicle cel·lular:
●Algunes cèl·lules conserven la capacitat per a dividir-se durant tota la seva vida; per exemple, les cèl·lules
hematopoètiques de la medul·la òssia o les de l’epiteli intestinal que experimenten una substitució contínua.

●Unes altres deixen de dividir-se durant un temps, però mantenen la capacitat d’activar el cicle
cel·lular. Es coneixen com a cèl·lules silents, o cèl·lules en repòs temporal; es mantenen en fase G1, que passa a
dir-se fase G0. Per exemple, els hepatòcits, en estat silent, davant una lesió en el fetge, activen el cicle cel·lular i
reposen les cèl·lules danyades.

●Les conegudes com a cèl·lules senescents han perdut la capacitat per a dividir-se de manera permanent. Es
mantenen en una fase G0 permanent. Per exemple, les neurones.

3. CONTROL DEL CICLE CEL·LULAR

CICLE CEL·LULAR
Els punts de control se situen en moments crítics i, si és necessari, detenen el progrés del
cicle cel·lular en aquest punt. Hi ha dos punts fonamentals, al final de la fase G1 i de la
G2, a més del control que es fa en la fase S.
Punt de control en G1
Es tracta d’un punt de restricció i, per a aconseguir-ho, es necessiten factors de
creixement externs que estimulen el cicle cel·lular; a partir d’aquest, ja no es necessiten
estímuls externs perquè se succeeixin les diferents fases del cicle.
Les denominades proteïnes supressores tumorals (codificades pels gens supressors
tumorals) solen actuar aturant el cicle en la fase G1, quan no es necessita la proliferació
cel·lular o hi ha dany en l’ADN. Per exemple, la proteïna RB (del retinoblastoma) i la p53,
que retenen les cèl·lules en la fase G1.

4. CICLE CEL·LULAR

Control del cicle en la fase S
En aquesta fase, en cas que l’ADN pateixi un dany, el control actua disminuint la
velocitat de replicació de l’ADN per a donar temps a reparar-lo.
Punt de control en la fase G2
Se situa després de la fase S i abans que doni principi la mitosi. Serveix per a
assegurar que s’ha completat de manera correcta la replicació de l’ADN abans de
donar pas a la mitosi.
Les ciclines són proteïnes que controlen el cicle cel·lular, i fan que segueixi
avant o que s’aturi. Hi ha diversos tipus (D, E, A, B) que apareixen en
determinats períodes del cicle cel·lular.

Per exemple, les ciclines de tipus D regulen la fase G1 i són crítiques per a
superar el punt de restricció
https://www.youtube.com/watch?v=QVCjdNxJreE

6. CICLE CEL·LULAR

La proteïna p53 juga un paper molt important en la inhibició del cicle cel·lular.
Quan es detecta dany en l’ADN, p53 deté el cicle cel·lular en el punt de control G1.
Tot seguit la cèl·lula intenta reparar l’ADN, si no pot, p53 activa la mort cel·lular
(apoptosi) perquè no es transmeti l’ADN danyat a altres cèl·lules.
p53 deté el cicle cel·lular o indueix l’apoptosi de la cèl·lula danyada

7. La mort cel·lular: necrosi i apoptosi


L’apoptosi és un tipus de mort cel·lular
programada pel propi organisme, amb la
finalitat mantenir el nombre de cèl·lules
adequat en molts teixits i destruir
cèl·lules danyades impedint l’aparició de
càncer.

8. La mort cel·lular: necrosi i apoptosi

Parlem de necrosi quan es tracta d’una mort accidental, a conseqüència d’una lesió o
malaltia que afecta grups de cèl·lules. Les cèl·lules s’Inflen, es produeix el trencament de
les membranes, que alliberen el contingut cel·lular a l’exterior i es desencadena un
procés inflamatori.
La mort cel·lular programada (MCP) per apoptosi està regulada genèticament i
té com a objectiu eliminar cèl·lules sobrants, danyades o que han patit mutacions.
En aquest cas, les cèl·lules es retreuen, la cromatina es condensa, es formen vesícules
denominades cossos apoptòtics i les membranes pateixen canvis que serveixen com a
senyals perquè els macròfags s’encarreguen d’eliminar-les mitjançant fagocitosi.
Una apoptosi inadequada condueix a malalties degeneratives; l’absència d’apoptosi
porta al càncer.

9. CÀNCER
El terme càncer inclou nombroses malalties causades per la mutació de gens que
controlen la divisió de les cèl·lules i la reparació dels errors que s’originen durant
la duplicació de l’ADN.
Perden la capacitat de control i es divideixen sense control produint masses de
cèl·lules tumorals o tumors. És la segona causa de mort al món (8,8 milions de
morts al 2015)

10. CÀNCER
En el càncer, algunes cèl·lules es multipliquen sense control i envaeixen altres parts de l’organisme.

11. CÀNCER
Un tumor pot definir-se com una massa anormal de cèl·lules.
Tumor benigne: creix lentament i les cèl·lules que el formen es mantenen juntes.
Tumor maligne o càncer: les cèl·lules proliferen ràpidament i tendeixen a disseminar-se envaint altres òrgans, produïnt
metàstasi.
https://www.youtube.com/watch?v=payuQYLeu1E

12. CÀNCER

13. CÀNCER
Les cèl·lules d’un tumor necessiten més nutrients i oxigen per mantenir la seva alta taxa de divisió. Per
això, el tumor estimula el desenvolupament de nous vasos sanguinis que creixen cap a ell (angiogènesi).

14. CÀNCER I GENÈTICA
Una cèl·lula cancerosa s’origina per acumulació de mutacions en els gens que regulen el cicle cel·lular.
Les mutacions fan que les proteïnes reguladores perden la seva funcionalitat.
Aquests gens es classifiquen en dos grans grups:
Protooncogens: gens normals que codifiquen proteïnes que controlen el creixement, la proliferació i
diferenciació de les cèl·lules. Poden patir mutacions i transformar-se en oncogens, inductors del càncer,
ja que provoquen la divisió descontrolada de les cèl·lules.
Gens supressors de tumors: generalment, codifiquen proteïnes que reprimeixen el creixement i la
divisió de les cèl·lules.
Són exemples de gens supressors de tumors: BRCA1 i BRCA2, que van ser els dos primers associats a tipus
hereditaris de càncer de mama i d’ovari.

16. Exemple supressor
tumoral: GEN p53

Molts tumors cancerígens
tenen una forma de p53
mutada que fa que perdi
la seva funció.

17. Exemple protooncogen: Ras
La proteïna Ras és un factor de creixement, que quan s’activa indueix la divisió
cel·lular.
Les mutacions oncogèniques deRasfanque aquesta proteïna estigui sempre
activa,produintunadivisió cel·lular descontrolada.